País: Itàlia
Direcció: Francesco Rosi
Guió: Tonino Guerra
Música: Piero Piccioni
Fotografia: Pasqualino De Santis
Intèrprets: Mark Frechette, Alain Cuny, Gian Maria Volonté, Giampiero Albertini, Pier Paolo Capponi.
El director, Francesco Rosi, va ser demandat per difamació contra l'exèrcit. La pel·lícula va ser boicotejada: va ser treta de les sales de cinema amb l'excusa que havien arribat trucades telefòniques amenaçadores. Al festival de Berlin d'enguany ha estat projectada com un homenatge pòstum al seu director.
A la Filmoteca es va projectar l'estiu passat, també en versió VOSC, amb el títol d'"Homes contra la guerra". M'ha semblat que "Homes contra homes" era una traducció més adequada. En Francesco Rosi, de manera intencionada, va deixar el títol "Uomini contro", sense especificar contra què. De fet, al film els homes que lluiten i es maten són tots italians. Si hi ha un "contra", és contra els superiors militars per part dels soldats.
Homes contra homes és un film antimilitarista cru i dur que denuncia la natura de la cruel i inútil massacre de la primera guerra mundial, i la mistificació d'una retòrica bel·licista que sempre l'ha considerada com un esdeveniment gloriós. Davant de l'absurditat de la massacre, molts soldats deserten, d'altres es fan ferides voluntàries, i alguns oficials inciten la tropa a la desobediència.
Però el film, al mateix temps, obre una discussió sobre la guerra en general i critica la mentalitat militarista retòrica i ideològica que la justifica i exalta (el mite de l'heroisme, la bellesa de la guerra, la mística del sacrifici?) Una mentalitat sempre present tant llavors com avui en dia, quasi 100 anys després.
