Sèries

"Amics, romans, compatriotes: feu-me atenció. Jo vinc a enterrar Cèsar, no a glorificar-lo". Això, segons William Shakespeare, és el que va dir Marc Antoni, el lloctinent de Juli Cèsar, en el seu funeral. Marc Antoni era l'hereu moral de Cèsar, però en la seva darrera voluntat, Juli Cèsar havia designat el seu nebot, el jove Octavià, com el seu successor legal.

Aquells dos homes, doncs, estaven destinats a ser adversaris, però el fet de tenir davant enemics poderosos, els partidaris de la República aristocràtica, Brutus i Cassi, els va unir i va portar Roma a una guerra civil paorosa. Per tercera vegada en poques dècades, els romans lluitaven contra els romans i per la mateixa raó, els uns per reformar la República i fer-la encara més elitista i els altres per transformar-la en un imperi. Aquella guerra civil, impulsada per l'assassinat de Cèsar, canviaria per sempre el destí de Roma.

Una coproducció europea en què ha participat Televisió de Catalunya, parlada en llatí i amb unes imatges del tot fascinants.

Marc Antoni i Octavi, junts, van heretar Roma, després de derrotar en una guerra civil els assassins de Cèsar. Però tots dos homes eren massa ambiciosos per compartir el poder. L'enamorament i l'aliança entre Marc Antoni i la reina d'Egipte, Cleopatra, encara atiarà més l'enfrontament, que acabarà fent esclatar una nova guerra civil, la quarta en poques dècades. D'aquella guerra naixerà i s'imposarà a Occident un nou poder, l'Imperi Romà, un sistema nou que barreja la monarquia amb algunes institucions republicanes, però que en definitiva intenta assegurar l'hegemonia de Roma.

Després de molts estira-i-arronsa, Marc Antoni i Cleòpatra, per un costat, i Octavi, per l'altre, s'enfrontaran en una gran batalla naval a Actium. Marc Antoni és, de bon tros, més bon militar que Octavi. Però Octavi és molt llest, i deixarà el comandament dels seus vaixells a un gran general, Agripa.

Espàrtac, el gladiador, ha passat a la història per haver dirigit la més gran revolta d'esclaus contra Roma. El segle I abans de Crist la República romana és pròspera. Els ciutadans gaudeixen del poder, que comença a ser immens, del seu estat. Les mercaderies vénen de l'Orient, de l'Àfrica, fins i tot de les remotes terres de la Gàl·lia. Però tot aquest poder es fonamenta en el treball dels esclaus, éssers humans que per una raó o una altra no tenen cap dret, només el de morir al servei del seu amo. I entre aquests esclaus, els gladiadors són un cas especial. Espàrtac n'és un. Incapaç de suportar una vida d'humiliació, Espàrtac encapçalarà una revolta d'esclaus que està a punt de destruir Roma. La seva gesta, vint-i-un segles després, encara és recordada. Espàrtac va enfrontar-se amb el millor exèrcit del món en el seu propi terreny i el va derrotar fent servir l'astúcia i l'habilitat. El seu exèrcit, format per uns 70.000 esclaus fugitius, resisteix durant dos anys els exèrcits professionals enviats per Roma.

Finals del segle XII. Per tercer cop, el papa ha convocat una croada per reconquerir Terra Santa. Fa ja uns anys que els musulmans han tornat a ocupar Jerusalem i una coalició entre els reis cristians ha de foragitar-los.

Un dels principals guerrers és Ricard Cor de Lleó, el rei d'Anglaterra. Ricard no només haurà de lluitar contra els sarraïns, encapçalats per un dels millors generals de tots els temps, Saladí, sinó que haurà de fer front a la gran divisió que hi ha en el seu bàndol. Els guerrers francesos, les ordes militars i en general tots els nobles europeus volen protagonisme i no admeten fàcilment que hagin d'obeir algú. A més, al seu país, a Anglaterra, les coses no van bé. El seu germà, Joan sense Terra, està disposat a arrabassar-li el tron durant la seva absència.

Batalles, setges, fam i set... Això és el que espera als croats de Ricard Cor de Lleó. La Tercera Croada passarà a la història com una de les més sagnants i dures, on els episodis de crueltat seran seguits per grans heroïcitats cavalleresques.

Napoleó és un dels grans personatges de la història. Emperador de França, culminador de la Revolució, reformador, un dels més importants generals de la història, tirà....

Als vint-i-quatre anys, Napoleó Bonaparte estava molt lluny encara de tot això. La França revolucionària ha de lluitar contra els exèrcits de mig Europa. El seu port més important al Mediterrani, Toló, està ocupat pels britànics. Si els francesos no recuperaven Toló, la Revolució moriria estrangulada. Napoleó, un jove oficial d'artilleria, va aconseguir que li deixessin dirigir els canons que bombardejaven les defenses angleses. Però disparant unes bateries de canons no s'arriba gaire lluny, i Napoleó va idear una estratègia per trencar la resistència. Per tirar endavant necessitava no tan sols geni militar sinó també habilitat política. Per primera vegada, el petit oficial cors mostrarà la seva gran capacitat de maniobra en tots dos terrenys.

Avui "Cronos" ens fa acompanyar Napoleó durant el setge de Toló. Viurem amb ell l'angoixa i les intrigues que estan a punt de dur-lo a la guillotina i que, en canvi, el portaran pel camí del poder. Comprendrem a través del documental d'avui el geni retorçat d'aquell home, les seves influències familiars i com a la guerra el pitjor l'enemic no sempre vesteix un uniforme diferent.

L'Afganistan, 2001. La guerra contra el terror ja fa unes quantes setmanes que ha acabat. Un exèrcit afganès pro nord-americà, l'Aliança del Nord, traeix els combatents talibans i els empresona en un recinte semblant a un castell anomenat Qala-i-Janghi, o "casa de la guerra".

Centenars de combatents talibans s'amunteguen en un calabós improvisat, gairebé sense menjar, aigua ni equipament sanitari. I llavors hi ha un aixecament violent, que comença després que els talibans aconsegueixen dominar els seus guàrdies, apoderar-se de les armes i obrir foc.

Durant dies, els talibans es neguen a rendir-se, tot i perdre desenes de membres i tenir falta de menjar i d'aigua. En aquest treball, sentirem el testimoni dels periodistes atrapats enmig del foc creuat que van informar sobre aquest sagnant aixecament. Tot esquivant les bales i les bombes, els reporters van captar sense censura aquest sorprenent episodi bèl?lic. També van obtenir les primeres imatges filmades de John Walker Lindh, un lluitador talibà de vint anys originari de Califòrnia.

Disparat cap a la Lluna a gairebé 37.000 quilòmetres per hora, l'Apol?lo 13 va ser la tercera missió programada pels Estats Units d'aterratge lunar tripulat.

Al cap de tot just dos dies del seu llançament, l'11 d'abril de 1970, va esclatar un tanc d'oxigen a bord i, en qüestió de segons, la situació va passar de rutinària a perillosa. L'oxigen no només proporciona aire perquè la tripulació respiri, sinó que, a més, constitueix una font d'alimentació vital.

L'oxigen es va anar esgotant i l'equip confiava en el mòdul lunar desacoblable per sobreviure. Però el mòdul només comptava amb prou bateria i aigua per a dos homes durant dos dies i la Terra estava almenys a tres dies de distància i eren tres astronautes. La missió de rescat es va convertir en una cursa a contra rellotge.

En aquest documental podem ser espectadors dels relats personals de la tripulació de l'Apol?lo 13, inclòs James Lovell, el comandant de la nau, i Fred Haise, el pilot del mòdul lunar, que descriuen les condicions angoixants que van viure amb la pèrdua de la font d'energia, la manca d'aigua i aliment, les baixes temperatures i l'acumulació de diòxid de carboni.

Un minisubmarí de la Marina russa està de missió secreta en les aigües gèlides del Pacífic nord. En la penombra que regna a desenes de metres sota la superfície, la nau s'enreda per accident en una xarxa de pesca antiga i abandonada. Vet aquí el malson de qualsevol tripulant d'un submarí: quedar atrapat en les profunditats del mar i amb l'oxigen esgotant-se a marxes forçades.

Només hi ha tres equips de rescat a tot el món que els puguin ajudar, però estan a milers de quilòmetres de distància. Comença llavors una cursa desesperada contra rellotge, per mar, terra i aire. La qüestió és: com trobaran la tripulació atrapada, viva o morta? (no patiu, que s'acaba bé)

Juny del 1995. El pilot de l'OTAN Scott O'Grady patrulla una Bòsnia devastada per la guerra, mentre que en territori rebel s'arrengleren tot de míssils superfície-aire mortals. O'Grady està controlant una zona d'exclusió aèria quan els serbis apunten el seu SA-6 d'origen soviètic (caps altament explosius coneguts com "els 3 dits de la mort") en direcció al seu avió i disparen.

En qüestió de segons, un míssil letal es dirigeix a més del doble de la velocitat del so cap al seu avió de combat F16. Abans que O'Grady pugui acostar el polze al botó de reclam, el míssil l'abat. Amb l'impacte, O'Grady és expulsat de l'avió sa i estalvi. Ara bé, el paracaigudes el porta cap a territori hostil, on homes armats estan preparats per seguir-li la pista.

És llavors quan realment comença la lluita: contra els homes que el volen capturar però també contra la gana, la deshidratació i el fred glacial.

En una excepcional entrevista per televisió, sentim per què el coronel de l'exèrcit serbi va disparar el míssil que va abatre l'avió de combat i per què la policia serbobosniana va fracassar estrepitosament en la cerca d'O'Grady dins un terreny tan conegut per ells.

L'or i altres metalls preciosos que els bolxevics van sostraure als tsars i a les famílies burgeses anava destinat a finançar les activitats de la Tercera Internacional Comunista als països occidentals. Tanmateix, mentre la revolució s'està tot just posant en marxa, alguns dels revolucionaris que tracten amb els béns confiscats s'asseguren el seu pessic. A la bandera roja i el fusell, companys fidels, se'ls afegeixen vi, dones i cocaïna.

Segurs de la seva contribució personal al triomf del bolxevisme, els camarades del politburó no tenen cap pressa per aturar aquestes transaccions il?lícites potser perquè algun d'ells també se n'està beneficiant? Stalin, cap del Control Estatal de la Unió Soviètica, té un fort interès per obtenir resposta a la pregunta. Qui caurà, en aquest afer? A qui es protegirà? I com trobarà Stalin la manera de posicionar-se en contra d'alguns col?legues del politburó en la seva carrera per assolir el càrrec de secretari general del partit comunista?

La sèrie documental "La màfia roja" ("Red Mafia") Mirant-ho des de fora, sembla que la corrupció sigui una malaltia crònica que afecta la societat russa. Com i quan va començar? Es tracta d'un fenomen de l'era moderna o d'un mal que s'arrossega de fa dècades o fins i tot segles?

Aquesta sèrie documental aprofundeix en alguns dels escàndols de corrupció més sonats a l'antiga Unió Soviètica. Està basada en la recerca d'arxiu a càrrec d'un grup de redactors del projecte que van investigar els autèntics motius que van provocar els escàndols més infames i tot sovint més ben amagats del país. Alguns dels fets que van sortir a la llum al llarg del procés es faran públics per primera vegada a través del programa. Es poden establir paral·lelismes amb el que està succeint avui dia?

Cada episodi presenta casos individuals de subjectes que segueixen el seu propi i únic model a l'hora d'enriquir-se il·legalment. Les històries són narrades per testimonis oculars, les vides dels quals es van veure directament afectades pels esdeveniments: investigadors, agents, informadors, criminals, familiars dels acusats. Tots els episodis inclouen una descripció del rerefons històric i de l'esperit de l'època. "Red Mafia" ofereix una visió ben particular de la vida a la Unió Soviètica i ens ajuda a comprendre l'ús i l'abús de poder en detriment del conjunt de la població.

El cas dels botins de guerra. Sèrie documental "La màfia roja" 1er Capítol La Segona Guerra Mundial s'ha acabat, però a les oficines del govern ja se n'està lliurant una altra. Al mariscal Georgiy Júkov, el líder militar més celebrat i més condecorat de la Unió Soviètica, se l'acusa d'apropiar-se part del botí aconseguit a Alemanya en els saquejos de guerra per a benefici propi.

El promotor dels càrrecs contra Júkov és Víktor Abakumov, el primer director del KGB, curosament escollit i instruït per Lavrenti Bèria, cap de la seguretat soviètica i de l'aparell de la policia secreta sota Stalin (NKVD). La jugada, d'una banda, és la resposta a la idea de Stalin d'apaivagar la revolta entre els seus generals. D'altra banda, li serveix per desafiar el seu homòleg del sistema penitenciari soviètic, el general Ivan Serov, un vell enemic.

L'escàndol obliga Stalin a enviar el popular general a un exili virtual nomenant-lo comandant del districte militar d'Odessa. La mesura també passa bona factura al cercle més pròxim de Júkov: el general Kryukov i la seva esposa, la famosa cantant Lidya Rouslanova, són enviats a camps de presoners, d'on només en seran rehabilitats pòstumament.

Durant segles se'l va titllar satíricament de "zoo humà" i d'"universitat de la demència", i per més de 100 anys va constituir una de les principals atraccions turístiques de Londres: és així com Bedlam va arribar a ser sinònim de la pròpia idea de bogeria. Malgrat una increïble trajectòria de 750 anys com a institució mental de renom mundial, la història de Bedlam no s'havia narrat mai per la petita pantalla. El reportatge inclou entrevistes aclaridores amb coneguts historiadors i escriptors, alhora que reprodueix escenes captivadores per donar vida a personatges clau les vides dels quals van transcórrer dins l'hospital.

Basant-se en diaris històrics i relats literals inspirats en visites a Bedlam, el documental se centra en el rol de la institució d'obligar la societat "sana" a mirar-se al mirall per plantejar-se una qüestió: qui eren, els bojos, els de dins o els de fora?

"La llegenda de Versalles" 1a part. Versalles, el somni de Lluís XIV.

Símbol de la glòria de França, Versalles és probablement el palau reial més esplèndid d'Europa, considerat una meravella del món. Del 1643 al 1792 va servir de teló de fons a la monarquia francesa per escenificar la seva època més esplendorosa fins als moments més foscos de la caiguda de la dinastia dels Borbó.

Lluís XIV, Lluís XV i Lluís XVI: tres reis, tres regnats, tres històries.

Aquesta sèrie de tres capítols de 52 minuts de durada ofereix un retrat delicat i atractiu dels monarques, tot recreant la seva vida, amors i voluntat política. Des del Rei Sol, admirat per la cort i els seus súbdits, fins a Lluís XVI, l'únic rei de França que va ser executat, reviurem el Versalles del segle XVIII fins a la Revolució Francesa.

Rodats en els espectaculars salons, dormitoris i jardins del mateix palau, aquests documentals dramatitzats de fotografia sensacional donen vida als tres reis dels 150 anys de monarquia francesa més famosa, i compten amb entrevistes amb els màxims especialistes d'aquest tema.

Versalles, 1649. Un senzill pavelló de caça al capdamunt d'un turó assotat pel vent i envoltat de boscos i una zona pantanosa pudent. Vet aquí el paisatge on un vailet, que més endavant es coneixerà com el Rei Sol, solia anar a caçar amb el seu pare, Lluís XIII.

Mig segle més tard, hi trobem el palau reial més esplèndid de tot Europa, erigit al bell mig de jardins que conviden a tastar el paradís terrenal. El vincle entre els dos escenaris és la història de Lluís XIV, un rei jove i visionari que va combinar la seva voluntat política amb un gust molt refinat per les arts, i que va comptar amb els principals artistes de l'època: Le Vau, Le Brun, Le Nôtre i Mansart.

Res, ni guerres, ni finances, ni els drames de la seva vida personal, no van poder dissuadir Lluís XIV de fer realitat el somni de ser l'únic creador del seu palau: Versalles.

Mitjançant la descripció d'aquest llarg matrimoni entre arquitectura, art i poder, dominat des del principi fins al final pels capricis, intuïcions i decisions d'un monarca absolutista, aquest programa mostra un retrat sensible i atractiu del Rei Sol.

La sèrie "Els britànics" ("The british"), és una sèrie ambiciosa i apassionant sobre la història de les illes Britàniques, des de Stonehenge fins a la Segona Guerra Mundial, passant per l'ocupació romana i el descobriment de la penicil?lina. El nucli del programa gira entorn d'una pregunta intrigant. Avui en dia gran part de la població mundial viu en un món a l'estil britànic. Com un grapat d'illes situades davant de la costa europea va arribar a dominar el planeta i inventar el món modern?

Cada episodi presenta sis històries dramatitzades, moments clau de canvi que ho van capgirar tot. Són relats extraordinaris de fermesa i constància, de lluites contra els elements i de triomfs de l'esperit humà, d'invents inspiradors i d'innovació, de coratge i heroisme. La sèrie ofereix imatges increïbles. Una emocionant animació CGI recorre tot el país per mostrar com ha anat canviant i evolucionant amb el temps; l'acompanyen sorprenents seqüències documentals procedents de totes les illes Britàniques. Un reguitzell de personatges famosos, coneguts i influents, aporten a la sèrie un punt de frescor autèntica mitjançant converses a la pantalla sobre què significa ser britànic.

Capítol 1: Les illes dels tresors L'any 58 aC, l'arribada d'un exèrcit romà de 10.000 homes va canviar Anglaterra, Escòcia, Gal?les i Irlanda per sempre. Quin efecte va tenir aquest moment històric en els assoliments dels antics britans? Quines estructures socials dominaven abans de la invasió i qui i amb quin propòsit va erigir Stonehenge?

La invasió normanda de 1066 va transformar la Gran Bretanya quan Guillem el Conqueridor, buscant reafirmar el seu poder sobre tot Anglaterra, va desmantellar l'aristocràcia anglosaxona i va escombrar tota la diversitat regional. Descobrirem el cost humà d'aquesta campanya i el perdurable llegat de les estructures socials establertes pels normands, però també com va començar a fermentar un esperit de resistència entre la població. Les reconstruccions dramàtiques ens mostraran com l'arc va jugar un paper fonamental en la famosa victòria d'Azincourt a mans del rei Enric V, el 1415.

El nom sembla evocar un encanteri màgic: Michelangelo! El llegat artístic que va deixar a les generacions futures és pràcticament inigualable. Aquest hàbil artista no només va ser un dels escultors més destres que mai han existit, sinó també un dels grans pintors i arquitectes de tots els temps.

Aquest reportatge se centra en aquesta figura contradictòria i en la seva àmplia gamma de passions, així com en la seva visió de la creació del món. Com va arribar ell, un personatge tan difícil, a pintar la magnífica Capella Sixtina? I com va crear l'escultura més famosa en la història de l'art, el David, a qui milions d'admiradors veneren cada any com a l'autèntic Mister Univers?

L'estructura narrativa del documental es basa en la història de la realització d'aquestes dues tasques igualment titàniques, tot alternant entre una gran varietat d'emplaçaments i escenaris per oferir a l'espectador visions impactants sobre la vida i el patiment de Michelangelo, i també per acostar-lo al sentit de la seva època: el Renaixement. L'orgullós artista florentí va viure enfrontaments dramàtics amb els seus mecenes, els homes inflexibles que dominaven la ciutat, i també amb Juli II, un gran entès en art, conegut com el "Papa guerrer" perquè va preferir el rugit dels canons a la pregària silenciosa.

"La impertèrrita Artemisia" és un retrat de la primera dona que va viure de la pintura sobreposant-se a les circumstàncies de l'època. Artemisia Gentileschi és alhora la reina de la pintura barroca, la nineta dels historiadors d'art feministes, l'argument d'almenys tres "best-sellers" i també una pel?lícula durament criticada. Tanmateix, el que la majoria de gent recorda de la seva vida i el que sol veure en el seu art és la violació de què va ser víctima als disset anys. Realment, però, aquest atac cruel i l'abús consegüent la van dur a representar alguna mena de venjança a través del seu art?

Qui era l'autèntica Artemisia? Una víctima que revivia un esdeveniment terrible un cop rere l'altre? Un súcub que projectava les seves fantasies de venjança sobre la tela? O una artista extraordinària que va triomfar en una època dominada per homes de gran destresa, com Caravaggio i Rubens?

En el primer retrat documental sobre Artemisia Gentileschi, escriptors i historiadors de l'art capdavanters ens relaten com, mitjançant un talent verdader i molta força de voluntat, Artemisia va ser capaç de sobreposar-se a circumstàncies inhumanes i convertir-se en la primera dona que va viure de la pintura.

A Hamburg, vint nens, tots joves supervivents del camp de concentració de Bergen-Belsen, troben refugi temporalment a casa d'en Warburg, un banquer jueu. Allà tres noies els cuiden i els fan classe, però els locals i les autoritats britàniques no es refien dels "nens de Blankenese". Atrapats en una teranyina de primers petons, un antisemitisme descarat i un somni col?lectiu d'Israel, els nens troben el camí de tornada a la vida normal. El maig de 1946, els primers emigren a Israel...

Va ser una expedició fatídica cap a un destí desconegut. 50.000 nens marxant a banda i banda de les ribes del Rin i del Loira, vestits amb parracs, arrossegant-se descalços pels Alps coberts de neu. Van arribar a la costa mediterrània exhausts: els van carregar en vaixells sospitosos i van acabar servint d'esclaus en mercats de l'Àfrica del Nord. El reportatge arrenca la commovedora fi d'aquests nens del regne de l'oblit i els retorna la dignitat a les pàgines de la història.

El Carib, 1717. Ens trobem a l'època daurada de la pirateria. En una taverna a les Bahames, els principals capitans pirates de la jornada es posen al dia de les últimes novetats. El més intimidatori de tots, Barbanegra, recluta un nou primer oficial, Israel Hands, abans de fer-se a la mar. Aviat es convenç de que ja és hora d'aconseguir una presa més gran de les que està acostumada la tripulació. Barbanegra localitza un vaixell d'esclaus francès, se n'apodera, li canvia el nom per Queen Anne's Revenge i s'embarca en un viatge de saquejos implacable que segellarà la seva reputació però que a la vegada el menarà a la perdició.

Endinsant-se en la boca del diable, 1718. Barbanegra guia una petita flota de balandres, amb uns 300 homes a bord, pel Carib. Per allà on passa es forja una reputació de ferocitat espaordidora a base de rumors que adverteixen d'un capità pirata semblant al diable. Ell i els seus homes capturen molts vaixells, inclòs el Great Allen de Boston, abans de relaxar-se en les tavernes del costat del port. Allí es distreuen amb una colla de jovenetes desitjoses d'apoderar-se dels seus diners.

La història va acompanyada dels comentaris del narrador que revelen fets relacionats amb la pirateria, entre ells, referències a codis pirates, la naturalesa dels tresors (penols, cables i anyil a més a més d'or, plata i rom) així com els misteris de la navegació. A mar no hi ha escapatòria dels horrors de la disenteria, dels huracans, de les privacions i del fuet. Les accions de Barbanegra arriben a oïda del governador de Virgínia, Alexander Spotswood. Aquest, però, està més pendent d'eludir els seus enemics polítics... tant de bo pogués aconseguir algun tipus de cop d'efecte!

Més al Sud, Barbanegra assoleix el punt àlgid de la seva carrera de terror tot assetjant amb els seus vaixells el port de Charleston. Com és que, després de cometre aquesta atrocitat, l'única cosa que demana és una caixa plena de medicines? Només unes setmanes més tard, enfonsa el seu vaixell insígnia, acomiada els seus homes i demana que li concedeixin un perdó reial mentre intenta posar arrels amb la protecció de Charles Eden, l'estrany governador de Carolina del Nord. Es casa amb la catorzena dona i quan s'adona que la vida en terra ferma no és tan bona com la pintaven, torna a la seva antiga vida. Es retroba amb companys pirates i organitza una congregació a l'illa d'Ocracoke, fet que desencadena una sèrie de rumors que insinuen la creació d'un regne pirata a poca distància de la costa americana. Ha arribat l'oportunitat d'Spotswood. Si aconsegueix matar Barbanegra i desemmascarar Eden, reforçarà el seu poder polític i podrà heretar el llegendari tresor de Barbanegra. Les tripulacions de la Marina Reial que envia a Ocracoke no el deceben i el 22 de novembre de 1718 Barbanegra és acorralat i decapitat.