Elinks

Tardor de 1711. Durant 34 dies d’autèntica agonia, el castell de Cardona va resistir un setge de més d’11.000 soldats de l’exèrcit més ben preparat del moment. Tenia un enorme potencial de guerra i els millors enginyers militars, però no va poder amb la resistència del miler d’ocupants d’una fortalesa imperfecta gràcies a l’estratègia, la previsió i la fermesa dels defensors. Aquesta duríssima batalla és, segurament, l’episodi més desconegut i més fascinant de la Guerra de Successió Espanyola. En aquest documental, coproduït per Televisió de Catalunya i que compta amb una banda sonora feta per Jordi Savall, es dónen a conèixer les claus d’un esdeveniment que va fer trontollar la credibilitat de l’exèrcit francès i va retardar tres anys la caiguda de Barcelona: Cardona era l’última plaça que s’interposava entre l’exèrcit borbònic i la capital catalana. “1711. El Setge” explica la història inèdita d’una defensa heroica que demostra que el triomf és el resultat de la suma de petits detalls.

Pau Casals va viure convençut que la música podia portar a un món millor, més fraternal i just. Un món nou que la realitat del segle més violent de la història va negar-li un cop i un altre. La lluita entre aquest ideal esperançat i aquesta realitat dolorosa va ser la vida de Pau Casals. Aviat serà el 41è aniversari de la cèlebre intervenció de Casals a les Nacions Unides, quan va rebre la Medalla de la Pau, i aquest documental, coproduït per Televisió de Catalunya i fet amb la col?laboració de la Fundació Pau Casals, la participació directa de la viuda del mestre, Marta Casals Istomin, i amb testimonis de grans músics, presenta una detallada i exhaustiva documentació que revela materials poc coneguts dels arxius personals del compositor, alguns dels quals inèdits fins ara.

"Papers Personals" és un documental sobre els dietaris que redactaven pagesos catalans entre els segles XVII i XVIII, on relataven detalls de la seva vida al mas; vivències que, malgrat el pas del temps, són ben contemporànies.

Una pel·lícula entorn de la culpabilitat i les ideologies tacades de sang. Explota una bomba durant una roda de premsa a la selva entre Nicaragua i Costa Rica, que mata o fereix més de vint periodistes. Ha passat el temps. El periodista suec Peter Torbiörnsson mira d'esbrinar quina mà hi ha darrere d'aquest atemptat terrorista i acaba descobrint que els seus antics amics són els que van segar la vida dels seus companys de professió. Un viatge per un paisatge de revolucions perdudes i somnis esvaïts.

"Enxaneta" és un documental, produït per Televisió de Catalunya, sobre el món dels castells, una tradició popular catalana amb 210 anys d'història que consisteix a fer construccions humanes. Fa poc els castells van rebre el reconeixement de la Unesco com a patrimoni immaterial de la humanitat. El documental "Enxaneta" fa una aproximació a tots els valors que contenen els castells i que van ser mereixedors del reconeixement de la Unesco. Partint de la gravació íntegra en 3D del Concurs de Castells de Tarragona del 2010, "Enxaneta" explica amb la veu d'una nena tot el que experimenten els castellers quan afronten la consecució d'un castell. L'esperit de superació, el treball en equip, la integració de les dones i de gent de totes les classes socials, de totes les edats i de qualsevol nacionalitat fan dels castells una valuosa eina de cohesió social en el si de les 61 colles castelleres que hi ha a Catalunya.

"Parlen els ulls", un documental que mostra la màgia del diàleg per acostar les posicions més allunyades després del final d'ETA. Totes les sensibilitats polítiques tenen el seu relat sobre el final d'ETA, però no hi diàleg entre elles.

Després de la Segona Guerra Mundial, una misteriosa pel·lícula d'uns seixanta minuts etiquetada amb la paraula "Ghetto" apareix en un arxiu de l'Alemanya de l'Est que havia sigut propietat del Tercer Reich.

"Yayoma" és el nom d'un dels projectes de la Fundació Lluís Llach al Senegal, que consisteix a promoure la pesca sostenible, mitjançant la construcció de vaixells, perquè els joves puguin tenir una ocupació i no hagin de marxar.

“Només hi ha un 2% de pagesos a Europa, però el 100% dels europeus mengen”. La frase és de l’eurodiputat Daniel Cohn-Bendit. Tots mengem, però sabem molt poc de les condicions en què viuen els productors d’aliments. Fins i tot quan viuen prop de casa nostra. El sector agrari està en plena transformació: canvi en les explotacions agrícoles i ramaderes, en els mercats, en les directives europees que marquen el camí per on cal anar si es vol sobreviure fent aquesta activitat. Al Pirineu, els canvis són extrems. Esbramatecs [crits dels bovins en el parlar de Cerdanya] explora els canvis dràstics i dramàtics que viuen famílies ramaderes a l’alta muntanya. S’endinsa en el saber transmès de generació en generació i en els problemes que hi ha, precisament, per garantir el relleu generacional indispensable. L’escenari del documental és significatiu: la Cerdanya, a banda i banda de la frontera. Una unitat geogràfica natural a cavall de dos estats. Es construeix Europa, però les diferències continuen existint malgrat la necessària ?i complicada- cooperació transfronterera.

Què es pot fer per canviar el món? Amb iniciatives com ara els concerts Live Aid, molts famosos s'han convertit en activistes de la lluita contra la fam. Els músics Bob Geldof i Bono són, segurament, els més populars d'aquests nous paladins de la justícia econòmica. Però els seus projectes han servit per alliberar milions de persones de la pobresa? Aquest documental en busca la resposta.

Modernisme, una història de destrucció, posa al descobert la intensa campanya de descrèdit que hi va haver contra el moviment modernista durant el segle XX per part d'alguns intel.lectuals catalans més rellevants.

Documental sobre els inicis de La Canadenca i la transformació que va suposar per a Catalunya i especialment per als Pirineus.

Un càsting excepcional: Joan Massagué, Ricard Guerrero, Joan Guinovart, Xavier Estivill, Pere-Joan Cardona, Lina Badimon, científics amb renom internacional... acompanyats de molts d’altres mostren l’estat actual de les ciències de la vida a Catalunya i l’alt nivell aconseguit en els grans temes que preocupen més la societat.... Els científics parlen de càncer, genètica, cor, origen de la vida, ecologia, diabetis, immunologia i neurologia resumint cent anys de ciència, així com la seva transcendència social.

Barcelona és la ciutat del món amb més mercats municipals. Mentre que a altres capitals europees els mercats d’alimentació han quedat reduïts a una presència gairebé residual, a Barcelona estan de moda. La clau de l’èxit és l’anomenat model Barcelona. Es tracta d’un nou concepte de mercat que es va començar a aplicar a principis dels anys 90 i que està servint de referència a moltes ciutats d’Espanya i del món. Quan als anys 80 els mercats patien la falta d’inversió i la competència dels supermercats, Barcelona va apostar per aquesta forma de comerç de proximitat. Calia fer uns equipaments competitius i per això en molts casos s’havien de rehabilitar totalment uns edificis que no tenien aparcaments ni magatzems o espais adequats de càrrega i descàrrega. Es va passar de moltes parades petites inviables a grans establiments que compartien espai amb supermercats i restaurants. A partir de les històries personals d’usuaris i comerciants, veiem com es va fent la transformació dels mercats. Els actuals gestors i els que van crear el model expliquen com va sorgir la política de mercats i com serveix de referent a ciutats de tot el món. Tot plegat, mostra la història d’èxit d’un model que situa Barcelona com un exemple d’innovació i tradició.

El documental "L'edat daurada" dóna resposta a preguntes com: Hi ha hagut un canvi de valors a la societat? Què passa quan ens jubilem? Quin paper juga la gent gran en la societat d'avui? Els nostres avis volen anar a una residència?

"Rèquiem per Detroit" La destrucció d'una ciutat i del somni americà, vista pel documentalista britànic Julien Temple. És com si hi hagués passat un tsunami o un tornado pitjor que el "Katrina". "Sense ficció" mostra la destrucció d'una ciutat, Detroit, que era la quarta d'Amèrica i que ara és un lloc ple de decadència. Detroit, nascuda amb la indústria de l'automòbil, ens demostra què passa quan una crisi econòmica i social destrueix tots els paràmetres de la convivència. Un paisatge que es trobarà Barack Obama en el seu segon mandat, a pesar de les ajudes abocades per salvar la indústria de l'automòbil en altres indrets. Abans Detroit era la quarta ciutat d'Amèrica. Va néixer dels cotxes i per als cotxes. Amb els seus barris residencials pioners, les seves autovies i els seus centres comercials, era la imatge del somni americà. Però els enfrontaments racials van provocar l'entrada de l'exèrcit al centre de la ciutat. Amb les seves lluites violentes entre els sindicats i Henry Ford i les tres grans empreses automobilístiques, la ciutat es va convertir en l'escenari del malson americà. Ara és una ciutat autènticament postindustrial i antiutòpica, on la naturalesa torna a emergir en el 40% dels terrenys del centre urbà. La malesa creix entre els edificis d'oficines abandonats, les cases i les fàbriques de cotxes en ruïnes, i cobreix els fanals dels carrers. En algunes comissaries de policia i oficines de correus abandonades encara hi ha papers sobre les taules. A les primeres autovies que es van construir a Amèrica ja no hi ha embussos a les hores punta. La delinqüència, el vandalisme, els incendis provocats i les baralles de gossos són les activitats principals que es practiquen en un edifici que havia estat el més gran de l'Amèrica del Nord. Però aquí també hi ha esperança. Els carrers es converteixen en art. L'agricultura torna al centre de la ciutat. Els joves es troben per ajudar-se. El moviment agrícola urbà és el que creix més ràpidament als Estats Units. Ara Detroit torna a marcar el camí, però en una direcció molt diferent. Un documental dirigit per Julien Temple, producció George Hencken. BBC, Gran Bretanya.

L’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau és el centre sanitari en actiu més antic del món. Fa més de sis segles que vetlla per la salut dels catalans i ha afrontat i sortejat diversos moments de crisi que n’han fet perillar la seva existència, des d’epidèmies fins a setges, passant per diversos i constants problemes econòmics. “Sense ficció” presenta “L’Hospital de la Ciutat”, un documental conduït pel periodista Enric Calpena que ressegueix sis segles d’història, explica aspectes desconeguts de Barcelona i mostra el vincle de la ciutat i dels seus habitants amb el que, fins a començaments del S. XX, va ser l’únic gran hospital català. Una entitat que, avui i com la resta d’institucions sanitàries, també afronta l’amenaça d’acomiadaments i de retallades.

Un dels documentals mes aclamats de tots els temps. Una pel·lícula de Werner Herzog. Premiat al Sundance, i per la crítica de New York, Chicago, Los Angeles, San Francisco, Toronto. La natura també te límits. Aquesta es la història d'un home que durant 13 anys els va travessar, fins que va ser devorat. La vida de Timothy Treadwell, "l'home que xiuxiuejava als óssos", va ser una barreja d'activisme ecologista apassionat, mitges veritats idealistes i mentides. Tot plegat es va començar a descobrir després de la seva tràgica mort, l'octubre del 2003. Poca gent sabia que la major part del que explicava Treadwell sobre la seva vida era inventat. Treadwell, l'autoproclamat home dels óssos d'Alaska, volia ser famós, però va viure pobre i sense fama durant bona part dels seus 46 anys de vida. Segons ell, les drogues, l'alcohol i les baralles van ser el seu pa de cada dia fins a finals dels anys 80. Llavors va descobrir els óssos del parc nacional de Katmai, a Alaska, i es va fixar com a objectiu salvar-los d'uns caçadors furtius que sembla que no existien. Els seus esforços van despertar l'interès dels mitjans de comunicació nord-americans. En una aparició en un programa de gran audiència dels Estats Units, va declarar que els óssos bruns, que de vegades són ferotges, eren uns animals que només es volien divertir. Però la diversió va tenir un final macabre: el 6 d'octubre del 2003, Treadwell i la seva parella van aparèixer morts després de l'atac d'un ós bru de gairebé 500 quilos. El fet va quedar gravat en una cinta d'àudio i va provocar molta polèmica. Allò va ser el final de la vida de pel·lícula de Treadwell, però va obrir un nou capítol en la història de l'home que xiuxiuejava als óssos.

“Sense ficció” estrena aquest aclamat documental sobre una de les figures clau de l’art de carrer: l’artista de grafiti britànic Banksy. El resultat és un film provocatiu que parla de com viure al marge de la llei, de camaraderia i, també en certa manera, d’incompetència i d’ingenuïtat artística en el mercat de l’art. Sorprenent, divertit i absurd, “Exit through the gift shop” és un conte de fades modern i de carrer que ofereix un punt de vista irònic sobre què és l’art modern, al mateix temps que planteja qüestions de fons al voltant de la fama artística i de la cotització dels artistes. Thierry Guetta és un francès que viu a Los Angeles. I té una única obsessió: enregistrar-ho tot amb la seva càmera de vídeo. A poc a poc, i de la mà del seu cosí, es va introduint en el món de l’art urbà. Fins que, sorprès pels titulars de mitjans de comunicació que parlen de l’obra d’un artista urbà revolucionari, es planteja arribar a descobrir qui s’amaga darrere del sobrenom “Banksy”, un dels artistes de carrer més reconeguts. Guetta no només arribarà a trobar el seu anhelat artista, sinó que, amb ell, enregistrarà alguns dels moments estel?lars de la seva obra. Inspirat pel mateix Banksy, Guetta intentarà convertir-se ell mateix en un artista de carrer.

“Sense ficció” presenta un treball que ha suposat gairebé dos anys de feina per als seus autors i que transcendeix l’àmbit del documental: també s’ha transformat en un moviment que es proposa obrir processos de participació i diàleg entre totes les parts implicades amb les Terres de l’Ebre. L’objectiu? Buscar la cohesió per fer moure tot un territori lluny de la resignació. Tota una mostra local de cooperació i acció democràtica des de la base i cap a les administracions; per buscar com actuar de forma global per intentar superar la conjuntura econòmica actual. Són les veus de l’Ebre que no ens deixaran indiferents. Una gent que reclama un futur a la seva comarca, massa sovint oblidada.

El cristianisme evangèlic és un dels moviments socials més importants als EUA. Subcultura creixent, amb gran influència i una indústria de 7.000 milions de $, que ha equiparat fe a màrqueting, salvació a èxit personal i Església a negoci.

Benet XVI ha emmudit el món amb la seva decisió d'abandonar el pontificat i ha obert un futur incert i sense precedents. Per entendre les motivacions de Benet XVI cap a la renúncia, "Sense ficció" es planteja analitzar els canvis que el papa ha intentat realitzar en el si de l'Església. Uns canvis que es poden comprendre des de la seva mateixa elecció com a pontífex, l'abril del 2005. Joseph Ratzinger partia d'una visió catastrofista de l'evolució de la societat, del seu relativisme i materialisme, i volia aïllar l'Església d'una deriva que ell considerava totalment perniciosa per a la comunitat de més de mil milions de fidels que ha presidit durant aquests vuit anys. Benet XVI ha volgut que l'Església tornés enrere per recuperar "la seva essència". Diversos pensadors i teòlegs sostenen que Ratzinger considera el Concili Vaticà II, el gran impuls històric de renovació de l'Església, com un error. La veritat és que el papa, durant el seu pontificat, ha tornat a acollir a la família eclesiàstica sectors integristes que havien estat separats per Joan Pau II. Per què? Aquest reportatge, producció de la cadena ARTE, torna als orígens de l'elecció de Ratzinger com a papa pel col·legi cardenalici per entendre els seus passos posteriors, de gran contingut ideològic. I de la mà de periodistes especialitzats com Frédéric Mounier, teòlegs com Hans Küng, el seu gran rival ideològic des dels temps de la Universitat de Tübingen, o Wolfang Beinert, el seu exajudant de facultat, cardenals fidels com Walter Kasper, o integristes com monsenyor Fellay, el cap de la Fraternitat de Sant Pius X, ens fem una idea molt aproximada dels plans que ha tingut Benet XVI.

"Dins del New York Times" fa una anàlisi sobre el periodisme escrit en general i la profunda transformació que està experimentant al segle XXI amb la popularització d'Internet i de les xarxes socials.

Werner Herzog presenta un documental pintoresc sobre la vida dels habitants del cor de la taigà siberiana. Amb els comentaris escrits i narrats per Herzog, la càmera segueix un caçador a través de les quatre estacions de l'any.

Milers de persones van ser enterrades al Valle de los Caídos sense permís. Molts eren republicans que ara reposen al costat de Franco, el seu botxí. Les seves famílies lluiten per treure'ls del Valle de los Caídos i portar-los a casa.

Aquest documental fa un retrat cronològic de la crisi econòmica i del crack del sistema financer espanyols, vistos pel periodista de la BBC Paul Mason.

"Sense ficció" presenta un documental apassionant que explica les interioritats d'unes organitzacions medievals que, sorprenentment, avui encara perduren: els Ordes Militars de Cavalleria.

Bawa, Joyce, Salamatu, Bernice i Benjamin, cinc nens i nenes de Ghana que habiten en zones en situació de degradació i exclusió social i que es beneficien dels programes empresos gràcies al pacte entre Unicef i la Fundació del FC Barcelona.

El canvi climàtic, el creixement demogràfic, l'extinció d'espècies o l'esgotament dels recursos es confirmen. Agradi o no, el món s'encamina cap a un canvi profund. Un s'hi pot enfrontar, provocar el canvi que es vol o es pot deixar que el canvi s'imposi sobre tot i tothom. El documental que presenta "Sense ficció" presenta les alternatives possibles. Cada vegada més i més persones estan prenent consciència sobre aquests reptes i participen en diversos plans i iniciatives per conduir aquest desenvolupament cap endavant. Al documental "El pla", es presenten algunes d'aquestes persones. Les seves històries, els seus pensaments, idees i plans semblen formar part d'alguna cosa més gran. Si tot aquest poder d'iniciativa, la creativitat i l'optimisme es poguessin coordinar seria possible crear un moviment poderós i global suficient per canviar el món abans no sigui massa tard. Un documental dirigit per Michael Stenberg i David Österberg.

Quan es commemoren els 10 anys de l'inici d'una de les guerres més controvertides del tombant de segle, la de l'Iraq, Sense ficció presenta una investigació oportuna i de gran abast sobre el paper dels mitjans de comunicació en la guerra. "La guerra mai vista" rastreja la història de la informació independent des de la carnisseria de la Primera Guerra Mundial fins a la destrucció d'Hiroshima i des de la invasió del Vietnam fins la guerra a l'Afganistan i l'Iraq. A mesura que les armes i la propaganda són cada vegada més sofisticades, la naturalesa intrínseca de la guerra s'ha convertit en un "camp de batalla electrònic". Però, qui és el veritable enemic, avui? En aquest documental, el reporter John Pilger, reconegut per ser corresponsal de guerra i guanyador de diversos premis atorgats per la professió, qüestiona el paper dels mitjans de comunicació en la guerra. Pilger es pregunta si el mateix torrent principal de notícies s'ha convertit en part integral de la manera de fer la guerra. Centrant-se en els conflictes a l'Afganistan i l'Iraq, Pilger reflexiona sobre la història de la relació entre els mitjans i el govern en temps de conflicte, que es remunta a la Primera Guerra Mundial, i explora l'impacte en la informació que es dóna a l'opinió pública i la pràctica de "relacions públiques" que es fa avui sota l'aparença de militars reconvertits en portaveus de premsa. Amb entrevistes a alts càrrecs de les principals emissores del Regne Unit i a periodistes d'alt nivell en ambdós costats de l'Atlàntic, el documental també investiga la denúncia de les afirmacions del govern britànic que l'Iraq albergava armes de destrucció massiva. Pilger parla amb periodistes que han cobert les guerres de l'Iraq i l'Afganistan, així com amb cineastes independents i denunciants, entre ells el fundador de Wikileaks, Julian Assange. El resultat és una extraordinària revelació de procediments de treball de "desinformació". El documental també inclou contundents imatges de mitjans de comunicació independents que mostren escenes de guerra a l'Afganistan i l'Iraq, incloent imatges filtrades pel mateix Wikileaks.

Trenta-una persones reflexionen sobre el dret a l’autodeterminació i la situació política que es viu a Catalunya, la més transcendent de la seva història moderna. "Hola, Europa"! és un viatge que transcorre pels paisatges, les ciutats i les idees. I rebat cada un dels missatges de la por. El 80% dels diputats al Parlament de Catalunya donen suport a una consulta per decidir el futur col?lectiu i polític del país. Un 55% dels catalans ha manifestat, segons les enquestes, la seva voluntat de donar suport a una Catalunya amb estat propi. Aquestes xifres no es donen en cap de les nacions que han formulat la possibilitat d’esdevenir independents dels estats als quals pertanyen: el Quebec, Flandes, Escòcia o el País Basc. El fet més transcendent del moment polític que viu Catalunya respon al dret democràtic de poder decidir el futur constitucional del país. El documental indaga i reflexiona sobre les raons d’aquest posicionament, des de la situació actual, i aborda els arguments i les dificultats que aquest procés pacífic i democràtic haurà de superar. "Hola, Europa!" fa un recorregut per tot el territori de Catalunya, de nord a sud. Visita les glaçades aigües de l’estany de Sant Maurici i la Ratera; els paisatges fets de vent, aigua i roca del cap de Creus; els meandres verds i rogencs de l’Ebre. De la natura passa al paisatge treballat de les quatre capitals catalanes: Girona, Barcelona, Lleida i Tarragona. I 15 persones anònimes, 15 retrats, són la representació dels ciutadans de Catalunya. Per reflexionar sobre el present i el futur del país, "Hola, Europa!" recull les opinions i les anàlisis de 31 persones.

Trenta-una persones reflexionen sobre el dret a l’autodeterminació i la situació política que es viu a Catalunya, la més transcendent de la seva història moderna. "Hola, Europa"! és un viatge que transcorre pels paisatges, les ciutats i les idees. I rebat cada un dels missatges de la por. El 80% dels diputats al Parlament de Catalunya donen suport a una consulta per decidir el futur col?lectiu i polític del país. Un 55% dels catalans ha manifestat, segons les enquestes, la seva voluntat de donar suport a una Catalunya amb estat propi. Aquestes xifres no es donen en cap de les nacions que han formulat la possibilitat d’esdevenir independents dels estats als quals pertanyen: el Quebec, Flandes, Escòcia o el País Basc. El fet més transcendent del moment polític que viu Catalunya respon al dret democràtic de poder decidir el futur constitucional del país. El documental indaga i reflexiona sobre les raons d’aquest posicionament, des de la situació actual, i aborda els arguments i les dificultats que aquest procés pacífic i democràtic haurà de superar. "Hola, Europa!" fa un recorregut per tot el territori de Catalunya, de nord a sud. Visita les glaçades aigües de l’estany de Sant Maurici i la Ratera; els paisatges fets de vent, aigua i roca del cap de Creus; els meandres verds i rogencs de l’Ebre. De la natura passa al paisatge treballat de les quatre capitals catalanes: Girona, Barcelona, Lleida i Tarragona. I 15 persones anònimes, 15 retrats, són la representació dels ciutadans de Catalunya. Per reflexionar sobre el present i el futur del país, "Hola, Europa!" recull les opinions i les anàlisis de 31 persones.

"Sense ficció" descobreix, amb documentació totalment inèdita, el consell de guerra per rebelión militar a què va ser sotmès Jordi Pujol, el 13 de juny de 1960, com a autor del full clandestí Us presentem el general Franco, esdeveniment íntimament relacionat amb els coneguts Fets del Palau de la Música. El contingut del documental s'ha elaborat a partir dels documents de la Causa Sumaríssima I IV 60, una documentació que no ha pogut consultarse fins ara, 52 anys després dels fets, que van acabar amb una condemna de presó de set anys per a Pujol i de tres per a l'impressor Francesc Pizón. El documental compta amb el testimoni del mateix Jordi Pujol, entre altres entrevistats.

Reflexions de 50 homes i dones d'entre 18 i 35 anys amb feina i sense, homes i dones, amb estudis o sense... però tots tenen en comú el desencís del present i la preocupació pel futur.

El documental, a partir dels espais buits, parla dels ritmes irregulars en el creixement de Barcelona, com s'ha construït i modificat. I com continua canviant cada dia.

Enmig de la crisi general, aquest municipi de la Segarra, només té el 4% d'atur. La presència d'una de les empreses agroalimentàries més importants d'Europa permet que el poble, amb més del 50% d'immigració, visqui al seu propi univers. El documental "Univers Guissona" vol ser una fotografia actual del poble, a través de les experiències de diversos immigrants representatius dels col·lectius més nombrosos al municipi (romanesos, ucraïnesos i senegalesos). I també a partir de les entrevistes de diversos veïns que reflexionen sobre la convivència, sobre l'encara impossible integració, la importància de l'escola, el futbol o la colla castellera, sobre el paper del Grup Alimentari Guissona i sobre la pervivència del seu propi model en un moment de crisi generalitzada. Per això el documental també té el testimoni de Jaume Alsina, artífex del grup alimentari i un home poc donat a les entrevistes.

La història del projecte més ambiciós plantejat mai per Google i de la gent que intenta aturar-lo: una enorme biblioteca global que contindria tot el coneixement humà i que emmagatzemaria tots els llibres que hi ha.

"El lladre de 750 milions de dòlars Dirigit per Marc H. Simon, explica la història d'un dels més grans criminals financers de l'última dècada; un home d'èxit engolit per la cobdícia. "Quanta gent pot assegurar que no faria mai el que vaig fer jo, si en tingués l'oportunitat i pensés que no l'han d'enxampar?" (Marc Dreier) Marc Dreier està passant el "purgatori" de l'arrest domiciliari en un apartament de l'Upper Est Side novaiorquès, on ha estat confinat per un tribunal a l'espera de la sentència definitiva. Tot just uns dies abans que Bernard Madoff acaparés titulars com el més gran estafador piramidal de la història dels EUA, Marc Dreier, un prominent advocat de Manhattan, va ser detingut per orquestrar un esquema de frau massiu que va implicar centenars de milions de dòlars provinents de fons de cobertura, els coneguts com "hedge funds". El documental entreteixeix la lluita interior de Dreier per preparar-se per a la possibilitat de cadena perpètua, i ho fa amb continus flashbacks que expliquen el seu camí audaç cap a la destrucció. Destruït per la seva pròpia arrogància, Dreier intenta justificar el seu tràgic desenllaç. Amb un accés sense precedents, el documental deixa al descobert una ment mestra de l'engany criminal a escala financera. "El lladre de 750 milions de dòlars" és una tragèdia moderna d'ambició fins a les últimes conseqüències. És el relat convincent d'una persona audaç que viu un fulminant descens cap a la delinqüència de coll blanc i la destrucció. Durant seixanta dies - des del dia que es declara culpable fins al dia és condemnat - aquest pare de dos fills divorciat reflexiona sobre les decisions que l'han conduït cap als seus actes, i sobre la possibilitat de la cadena perpètua. Sobre la base d'entrevistes sinceres i íntimes amb Dreier, el documental es complementa amb imatges d'arxiu personal del protagonista i amb recreacions animades de les seqüències dels actes criminals. El documental se sustenta també en el suspens que provoca el compte enrere per al dia del judici. Marc Dreier va tenir un èxit prematur. A l'institut de Long Island on anava el van nomenar, l'any 1968, com el que tenia "més probabilitats de tenir èxit." Graduat amb honors a Yale, després va anar a l'Escola de Dret de Harvard. Després, va convertir-se ràpidament en soci d'un dels bufets d'advocats més prestigiosos de Manhattan. Però tot i els èxits evidents, Dreier se sentia insatisfet i amb la necessitat de ser adorat públicament. Dreier va establir el seu propi bufet d'advocats el 1996 i l'empresa va tenir un creixement moderat, però no va assolir l'èxit cobejat per ell. El 2002 Dreier va començar a executar un frau piramidal per obtenir capital a curt termini que el conduiria, segons ell, a la prominència nacional en el seu àmbit. Des de llavors i fins al 2008, la farsa de Dreier va finançar el seu ampul·lós estil de vida, cada vegada més extravagant, amb iots, obres d'art, múltiples propietats i esdeveniments de celebritats finançats per la firma de Dreier. No obstant això, l'onada de crims de coll blanc no va poder sostenir la contracció del crèdit provocada pel col·lapse financer del país. Després d'uns quants actes desesperats, dignes d'una pel·lícula de Hollywood, Dreier va ser detingut al desembre del 2008. El documental dóna, a partir del relat personal de Dreier, una mica més de llum sobre la cultura de la cobdícia que ha impregnat el panorama empresarial actual. "El lladre de 750 milions de dòlars" és el retrat d'un home que va aconseguir el prestigi anhelat, però que ho va fer entrant per la porta dels més grans criminals financers de l'última dècada.

Història dels 4.500 negatius que els prestigiosos fotògrafs Robert Capa, Gerda Taro i David "Chim" Seymour van fer durant la Guerra Civil espanyola, negatius que es van donar per perduts durant la guerra i que van aparèixer 70 anys després.

"L'arribada de la Carla" "Una pel·lícula meravellosa. Commovedora, sensible i necessària". Antonio Pérez-Hernández, ambaixador d'Espanya a Nicaragua. Un documental que posa en evidència la situació de moltes mares adolescents que crien els seus fills acabats de néixer als carrers d'una de les ciutats més conflictives de Llatinoamèrica: Managua. Present a festivals de documentals i de drets humans i emès en diverses cadenes de televisió del món. Una coproducció de TV3. "L'arribada de la Carla" comença tres mesos abans del naixement de la Carla i segueix l'evolució de la nena i de la seva mare adolescent durant el primer any de vida del nadó. A Managua, la capital de Nicaragua, la jove de 19 anys Sujeylin Aguilar intenta pujar la seva filla acabada de néixer, la Carla, als mateixos carrers que ella ha anomenat "casa seva" durant els últims vuit anys. Fins llavors, la Sujeylin ha estat vivint a costa del seu company, traficant de drogues, i de l'ajuda de les ONGs locals. Instal·lades en un parc de la ciutat, mare i filla, que formen part d'un clan integrat per altres joves i adolescents ¿ als quals la Sujeylin considera la seva família i la majoria dels quals són addictes a la inhalació de cola - lluiten per sobreviure i per poder celebrar el primer any de vida de la nena. Fins al naixement de la Carla, la jove mare no s'havia fet la idea de quants poden arribar a ser els perills que assetgen la vida de la seva filla acabada de néixer: des de les condicions d'insalubritat del parc fins a les autoritats policials, que poden prendre a la Sujeylin la custòdia de la nena. Davant dels inconvenients, la mare de la Carla farà nombrosos intents per escapar-se de la seva vida anterior, des de llogar una habitació amb el seu company fins a tornar a visitar la seva família, que fa gairebé vuit anys que no veu. Ple d'esperança, el documental "L'arribada de la Carla" ofereix una història personal, una aventura íntima i intensa narrada per la mateixa Sujeylin, sobre la maternitat en circumstàncies extremes i el relat d'una segona generació de nens i nenes que malviuen ¿ o viuen com poden - als carrers de Managua. Un documental dirigit per Koen Suidgeest. Una coproducció de Televisió de Catalunya, El Rayo Films, Cobra Films, Daggewood Films and ITVS International.

Primer va ser la paraula, després la bala assassina i a continuació el silenci. El cielo abierto és la història de monsenyor Óscar Arnulfo Romero, la veu dels sense veu a El Salvador, el capellà revolucionari que va ser assassinat el 24 de març de 1980. Les seves homilies, retransmeses per ràdio a tot el país, eren una crida constant contra la violència i la violació dels drets humans que tenien lloc al seu país. La història d'un crim llargament anunciat, fet premonitori d'una guerra civil que duraria més de 10 anys i crit d'atenció a la resta del món cap a les injustícies patides per un poble amenaçat per la pobresa i les desaparicions de familiars.

Un apassionant viatge a través de revoltes, revolucions, guerres, períodes d'esplendor i decadència d'una entitat que va saber generar i alhora reflectir els grans canvis socials i culturals que han succeït en els darrers 150 anys.