Programes de TV

Raimon (cantautor), parla dels seus mestres. Entre els que més recorda hi ha Doña Nieves, que li va ensenyar a llegir i escriure, a connectar amb el món. Però després al ventall de mestres hi sumaria personalitats com ara Joan Fuster, Salvador Espriu i molts amics. "Els amics també érem mestres. Apreníem els uns dels altres".

Eudald Carbonell (arqueòleg, paleontòleg i antropòleg), un estudiant que no va acabar mai d'encaixar amb els sistemes educatius del seu temps. Ara investiga, fa classes a la universitat i té una visió molt àmplia del que vol dir ensenyar i aprendre: "Si ara estem parlant davant d'unes càmeres és gràcies a tot un procés de transmissió de coneixements que, com a gènere, fem servir des de fa dos milions i mig d'anys".

Josefina Castellví (oceanògrafa i biòloga marina), la primera dona que ha dirigit una missió científica a l'Antàrtida, reconeguda internacionalment per les seves aportacions a la ciència, transmet entusiasme per aprendre i per saber: "La ciència i l'entusiasme són la meva vocació." També ens avisa que no destrossem el planeta perquè no en tenim cap de recanvi.

Lluís Pasqual (director de teatre i teatres). Reconeix obertament que va ser un privilegiat pel que fa als mestres que va tenir a l'institut, a la universitat i al teatre. No creu que mai es pugui deixar d'aprendre: "Sempre es pot anar més enllà, sempre es pot aprofundir més, sempre es pot ser més generós i més coherent."

Carles Santos (músic d'acadèmia, concertista de piano, compositor i performista), que explica i demostra que una formació acadèmica no té per què encarcarar. L'art por servir per agitar, per fer pensar, per crear reaccions, per proposar solucions, però qualsevol art requereix un aprenentatge: "En el món de la música, i crec que també a tots els àmbits de l'ensenyament, quan un nen comença és quan ha de tenir els millors professors..."

Isona Passola (productora de cinema), la productora de "Pa negre", que, parlant de com es va educar, ofereix una visió oberta d'un catalanisme eficaç, sense complexos i molt més actiu que teòric: "L'important és fer..."

Jorge Wagensberg (doctor en Física), que sap i demostra àmpliament que per més coneixements que es tinguin, si no se saben transmetre, no serveixen de gran cosa: "El més important és transmetre ànsies de coneixement, set de coneixement, ganes de saber... i de conversar."

Fermí Puig (xef) , membre del grup de cuiners que han portat la cuina catalana a un primer pla internacional, que dóna una classe magistral del que és un aprenentatge. Per aprendre, s'hi ha d'estar disposat: "El pitjor de tot és l'arrogància..."

Lluís foix (periodista), un veterà de moltes guerres, que ofereix una visió del món i de la vida molt allunyada del que se sol esperar d'un professional dels mitjans de comunicació. N'ha vist de massa grosses per limitar-se a un discurs políticament correcte. "L'educació és el repte que té qualsevol societat. l'educació ha de servir per crear persones"

Colita (fotògrafa). Ella i els seus companys de generació es van negar a deixar-se aclaparar per la foscor franquista. On s'aprèn a lluitar amb idees noves i glamur contra una dictadura? Ella ens ho explica: "Un mestre per a mi ha de ser visceral, directe, t'ha de parlar del que realment sap i ha viscut, no fer retòrica brillant o teories"

Alfredo Pastor Bodmer (catedràtic de Teoria Econòmica i ex secretari d'Estat d'Economia). Alfredo Pastor no va començar sent un alumne exemplar, però reconeix i afirma que "La transformació de la nostra economia passa per ensenyar a les escoles a fer les coses ben fetes". Per a ell l'economia no ha de ser matèria d'especulació ni de divagació, sinó un coneixement útil i pràctic per aconseguir un benestar social raonable.

Anna Cabré (directora del Centre d'Estudis Demogràfics i catedràtica de Geografia Humana de la UAB). Té un cervell privilegiat i una humanitat desbordant que posa a la disposició de qui li ho demani. Si la pregunta és "què m'aconsella?", ella sempre començarà i acabarà dient: "Pensa..."

Cesc Gelabert (ballarí i coreògraf). És un recorregut per l'aprenentatge i la vida professional d'un dels ballarins i coreògrafs més destacats d'Europa. "Sempre he pensat que és una sort que hi hagi persones que et puguin transmetre algun coneixement..."