Sèries

El Fluvià és l'únic i l'últim gran riu no regulat de Catalunya. Al llarg del seu recorregut, des de les terres altes del Collsacabra fins a Sant Pere Pescador, on desemboca al mar Mediterrani, no és obstaculitzat per cap embassament. Això el converteix en un paradís natural que acull una biodiversitat molt elevada i amb molts trams fluvials encara verges on és possible gaudir d'una natura gairebé intacta. Però el Fluvià és alhora molt més.

En el primer capítol de "Riu avall" descobrim amb José Luis Gallego la seva natura, però també el seu important patrimoni cultural i artístic amb grups musicals i dansaires que troben en el riu la seva font d'inspiració. Sorprendrem els esportistes del Club Natació Olot preparant una travessa per les seves aigües, visitarem Besalú de la mà d'en Martí Gironell i descobrirem pobles i indrets d'una gran bellesa.

Sota el Coll de la Marrana i el Bastiments, al cor del Pirineu Oriental, brollen les aigües que han de donar lloc a un dels rius més importants de Catalunya: el Ter. Un riu que és natura, història i indústria a parts iguals. Protagonista principal de la Catalunya fluvial, hem dividit el seu recorregut, de més de 200 quilòmetres, en dos capítols plens de sorpreses i emocions. En aquesta primera part viatjarem des dels paisatges alpins situats sobre la Vall de Camprodon fins a les colònies tèxtils de Manlleu, travessant viles i pobles tant importants com Sant Joan de les Abadesses, Ripoll, Sant Quirze de Besora o Torelló, entre d'altres, visitant espais naturals tant bé conservats com el Parc del Castell de Montesquiu o recorrent els carrers de la Colònia Borgonyà amb els antics treballadors de la Fabra i Coats.

Les aigües gelades del Ter han anat perdent bona part de la puresa al llarg del seu camí. Però el riu encara és viu. En aquest segon i últim capítol dedicat al Ter viatjarem de Manlleu cap a Roda de Ter i els embassaments de Sau i Susqueda, per continuar riu avall fins a Bescanó, Girona, Sant Julià de Ramis, Flaçà i Torroella de Montgrí. Al llarg del recorregut veurem com fa indústria, història i ciutat: però també com fa natura, paisatge i vida, una vida molt recuperada en els últims anys. Coneixerem els seus artistes, els conjunts monumentals de la seva riba, per arribar a la seva desembocadura on encara ens reservarà una darrera meravella: l'espectacular biodiversitat que acullen els fons marins de les Illes Medes, un patrimoni que només és possible gràcies a les aportacions del Ter.

Recollint els recs i rierols de les Muntanyes de Prades el nostre riu d'avui té el seu naixement oficial a la Font Major de L'Espluga de Francolí, d'on comença el seu camí Riu Avall fins al Port de Tarragona. Un recorregut de prop de 80 quilòmetres en el que travessarà un territori densament poblat, amb un important patrimoni històric i cultural, i una natura sorprenent, caracteritzada pel bosc mediterrani, i un paisatge rural envoltat d'oliveres, ametllers i vinya. En el nostre capítol d'avui viatjarem per un tram subterrani del riu a les coves de l'Espluga, compartirem l'"ora et labora" amb la comunitat monàstica de Poblet, descobrirem la frondositat dels seus principals afluents, el Brugent i el Glorieta, visitarem un dels millors cellers de la DO Conca de Barberà i gaudirem de la pesca de la carpa a l'Anguera amb els pescadors de Montblanc. Tot i això i molt més al capítol dedicat al Francolí de Riu Avall.

Des del punt on neix, als peus del Puig de la Llibertat, marcant la frontera entre el Vallespir i l'Alt Empordà, fins al golf de Roses, on desemboca al mar, la Muga travessa la comarca de l'Alt Empordà de punta a punta, formant un dels espais fluvials més admirables del nostre país. En el nostre programa d'avui, gravat a principis d'aquesta primavera, recorrerem els prop de seixanta quilòmetres de trajecte fluvial envoltats d'una natura esplendorosa, amb una rica biodiversitat, un patrimoni que malauradament ha quedat en bona part malmès pels terribles incendis que han assolat la comarca. Amb aquest capítol volem retre homenatge a la Muga i gaudir de la seva gastronomia, l'hospitalitat de la seva gent o el seu patrimoni històric i cultural, fins a arribar a la seva desembocadura, on dóna lloc a una de les zones humides més importants del continent europeu: els aiguamolls de l'Empordà.

El Segre és el riu més llarg del nostre país: la gran artèria fluvial de Catalunya. És per això que, amb la voluntat de conèixer una mica millor el seu inabastable patrimoni, dedicarem dos capítols de "Riu avall" al seu recorregut. En el programa d'avui anirem des de les seves fonts, als peus del massís del Puigmal, a la Catalunya Nord, fins a la vila d'Organyà, municipi de l'Alt Urgell, on farem un punt i seguit envoltats d'història i cultura. Abans, però, coneixerem una mica millor la singularitat de Llívia, visitarem el Museu de l'Acordió d'Arsèguel, viurem les emocions de les aigües braves al Parc Olímpic de la Seu d'Urgell i anirem rere les pistes dels antics pobladors del Segre a Coll de Nargó: els dinosaures.

Segon dels dos capítols dedicats al Segre, el riu més llarg del nostre país i la gran artèria fluvial de Catalunya, que té un inabastable patrimoni. José Luis Gallego recupera el viatge allà on el va deixar, al pantà de Rialb. Des d'aquest punt anirà de Ponts a Artesa de Segre per continuar cap a Balaguer, capital de la Noguera, seguint cap a Vilanova de la Barca, Lleida, Torres de Segre, Soses i Mequinensa, on es produeix l'aiguabarreig amb l'Ebre. Al llarg del capítol gaudirà de l'important patrimoni històric que s'obre a banda i banda del riu, com el Santuari de Salgar, l'Església de Santa Maria de Balaguer o la Seu Vella de Lleida, alhora que també de la seva espectacular natura, entre la qual cal destacar la colònia de voltors de la muntanya d'Alinyà, l'única del continent on podem observar en un cop d'ull les quatre espècies europees d'aquest grup de rapinyaires: el voltor comú, el negre, l'aufrany i el trencalós, un tresor natural que cal conèixer.

Amb poc més de 60 quilòmetres de recorregut, la Tordera neix al cor del Montseny, sota el coll de Sant Marçal, i desemboca al mar mediterrani entre els municipis de Blanes i Malgrat, després de cobrir un dels itineraris fluvials més sorprenents de la nostra sèrie. I és que, tot i els seus destacats valors ecològics i paisatgístics, la Tordera és un dels rius més desconeguts del nostre país. Avui el coneixerem una mica millor en un recorregut que ens portarà de les fagedes del Montseny a les platges de la Costa Brava descobrint oficis antics i en perill d'extinció com els de carboner o terrisser, indrets sorprenents i que val la pena visitar, com el salt de la gorja de Gualba o el parc de Les Olors de Vallmanya, i espais naturals recuperats com l'estany de Sils, on podem gaudir d'una posta de sol màgica.

Les terres altes del Solsonès, al peu de les muntanyes del Port del Comte, acullen la capçalera d'un dels rius principals de la Catalunya central, el Cardener. Aquest riu, amb cent quilòmetres de recorregut, travessa una bona part de la Catalunya central, des del Port del Comte fins a Castellgalí, per cedir les aigües al Llobregat. En el capítol d'avui seguirem el seu curs, riu avall, per gaudir de l'important patrimoni natural de la seva conca, on cal destacar el bon estat de conservació dels boscos de la vall de Lord, o el dels seus afluents, com l'Aiguadora, considerat el riu més net de Catalunya. També pujarem a l'observatori de Castelltallat per conèixer un dels millors equipaments astronòmics del nostre país, i visitarem l'església romànica de Sant Esteve d'Olius, entre altres indrets interessants.

Riu Avall fa una primera etapa en el recorregut de l'Ebre, la que transcorre per Catalunya. La setmana que ve estarà dedicada al Delta. Al llarg dels 930 quilòmetres de recorregut, el riu Ebre travessa diferents territoris i dóna forma a tot tipus de paisatges. Però és quan arriba a Catalunya que es mostra en tota la seva esplendor. Des de les terres altes de Mequinensa, riu avall, fins a la plana del Delta, l'Ebre, el riu amb més cabal de la península Ibèrica, fa els 130 quilòmetres del tram final envoltat de boscos de ribera en perfecte estat de conservació, pobles de postal que s'emmirallen en les seves aigües, escenaris de la batalla més cruenta de la Guerra Civil, indústries i centrals nuclears, per arribar al final, on dóna lloc a un dels espais naturals més importants del sud d'Europa. Un recorregut llarg i ple de contrastos que el converteix en un dels principals rius del nostre país. Per això l'hem dividit en dos capítols, més un altre que dedicarem només al Delta.

Segon capítol dedicat al riu Ebre. L'Ebre i els seus afluents donen forma a uns paisatges amb una forta personalitat pròpia, un territori de marcat caràcter fluvial on l'Ebre esdevé referent principal. Aquest mosaic de meandres, rescloses i boscos de ribera s'estén per les comarques més meridionals de Catalunya, amb pobles tan turístics com Miravet, referent històric i cultural del país i punt d'inici del nostre programa d'avui. En aquest segon capítol dedicat a l'Ebre viatjarem riu avall des de Miravet fins a Benifallet, continuant fins a Tivenys, Xerta i Tortosa, per acabar a Amposta, on farem un altre punt i seguit en el nostre recorregut per les Terres de l'Ebre.

Després de fer un recorregut de gairebé 1.000 quilòmetres, l'Ebre arriba al destí final, a la trobada amb el mar, envoltat d'arrossars i barraques, de canyissos i llacunes que donen lloc a un dels deltes més importants del sud d'Europa i un dels paisatges més impressionants del nostre país. En el nostre recorregut sortim d'Amposta seguint el curs del riu cap al cor del delta -illa de Gràcia, Sant Jaume d'Enveja i Deltebre-, per continuar riu avall fins a arribar a les illes de Buda, Sant Antoni i el cap de Tortosa. I és en aquest punt on descobrirem que l'aigua de l'Ebre no només no es perd quan arriba al mar, sinó que dóna lloc a la pesqueria més important de Catalunya i una de les més destacades de tot el Mediterrani. Per això cal defensar-lo, protegir-lo i denunciar qualsevol intent de transvasament. Perquè l'Ebre no només és cultura, història, economia i país: el riu és vida.

Últim capítol de la sèrie "Riu avall", un programa que resumeix el viatge que hem fet a través dels rius de Catalunya. Com hem pogut comprovar al llarg dels capítols de "Riu avall", els nostres rius tenen un estat de conservació més que acceptable. En els diferents recorreguts que hem fet fins ara, hem pogut apreciar alguns dels paisatges més espectaculars de la Catalunya fluvial. Avui fem un punt i a part en els nostres viatges amb el recull d'algunes de les millors imatges que ens han ofert els nostres rius. Com podrem comprovar, els rius catalans són plens de vida, d'història i de cultura. La seva natura és una de les més diverses i productives. Això els converteix en el destí ideal per als amants del turisme actiu a l'aire lliure. A la Catalunya fluvial, però, cap riu és més important que l'altre: tots són imprescindibles per vertebrar el nostre medi físic, el cos del nostre país i la seva ànima.