"El documental" de divendres al 33 obre un minicicle dedicat als anys 70, altrament anomenats "anys de plom", en què diverses organitzacions d'extrema esquerra van optar per la lluita armada contra el poder.
En aquest primer capítol, coneixerem la història d'un dels grans misteris de la història judicial i política espanyola. Tot va començar amb el garrot vil. Va funcionar per última vegada a Espanya el 2 de març de 1974. Poc abans de les deu del matí, el botxí va acabar amb la vida de l'anarquista català Salvador Puig Antich a la presó de Barcelona. Simultàniament, a Tarragona, va tenir la mateixa sort un misteriós rodamón que havia estat condemnat a la pena de mort per l'assassinat d'un guàrdia civil al desembre de 1972. L'únic que se sabia d'ell era el que ell mateix havia explicat: es deia Heinz Ches, no tenia família i havia nascut a Polònia el 1939.
"La mort de ningú, l'enigma Heinz Ches" és un documental d'investigació sobre la vida i la identitat reals de Heinz Ches. Després de dos anys de treball, s'han pogut presentar unes conclusions sorprenents. Heinz Ches no era polonès ni havia nascut el 1939. I tenia família. S'ha localitzat la seva mare, els seus germans, la seva companya sentimental i els seus tres fills. Tots ells han conegut ara, tres dècades després, les circumstàncies que van conduir Heinz Ches al garrot vil. I, juntament amb ells, l'opinió pública espanyola i alemanya, a les quals des del primer moment es va ocultar la personalitat de l'executat per raons que ara surten a la llum. Per començar, els llibres d'història hauran de canviar les seves dades. Mai no va existir un polonès anomenat Heinz Ches. En realitat es deia Georg Michael Welzel i havia nascut a la República Democràtica Alemanya el 1944. Aquesta és la veritable identitat que s'amaga darrere de Ches.
Durada: 58 minuts. - MIDA: 476 MB
L'any 1962, quan el fals Ches tenia 18 anys, es va construir el mur de Berlín, una barrera física que va separar famílies i va retallar la llibertat de moviments de milions de ciutadans que, com ell, van quedar confinats a un vessant o a l'altre. Al costat occidental del mur hi havia el seu pare, que havia abandonat la família quan Georg era petit. I des d'aquest costat arribaven fins a la RDA estímuls que suggerien una vida millor. La idea d'escapar es va convertir en una obsessió per a Georg, un home profundament inquiet i expeditiu segons tots els que el van conèixer.
Després de dues fugides frustrades, va acabar a la presó. A la tercera va aconseguir sortir del país i aquest va ser el començament d'un descens vertiginós als inferns. La ironia va voler que un home que fugia de la dictadura comunista de l'Alemanya Oriental acabés morint executat per un dictador feixista a l'altre extrem d'Europa.
Però les incògnites del cas no s'esgoten en la identitat de Ches. Quines decisions polítiques van unir el seu cas al de Salvador Puig Antich? Sabien els qui el van jutjar que Ches era alemany i no polonès? I si era així, per què van assumir i van fer seva la mentida? A mesura que les peces encaixin en el trencaclosques, s'aniran desvelant les claus que poden arribar a fer servir les estructures del poder, en aquest cas, les d'un estat autocràtic, per maquillar i deformar la realitat en funció dels seus interessos i les circumstàncies que poden dur un home, que essencialment buscava la llibertat, a convertir-se en un homicida i a morir executat pel botxí.
Aquest documental, dirigit per Joan Dolç, compta amb la presència de nombrosos entrevistats, entre els quals, Josep Maria Potau, Manuel Vázquez Montalbán, Albert Boadella i la mateixa família de Heinz Ches.
