Per a molta gent, el 2013 serà un any per oblidar. Per a d'altres serà un any que anticipa el moviment que es produirà el 2014, en què la majoria de la societat té posades les esperances. L'analitzem amb set ciutadans anònims.
El 2013 podria ser l'any abans de la recuperació econòmica, l'any abans de la consulta, l'any abans de trobar feina, l'any abans de donar el pis per cancel·lar la hipoteca o l'any abans de posar fi a una guerra odiosa que només crea desolació entre els civils sirians. Per això l'hem anomenat "l'any zero".
Per resumir aquest any tan complex, hem anat a trobar set ciutadans anònims que ens han obert casa seva i el seu interior per explicar-nos com els ha anat l'any, com han superat la crisi, com han fet avançar la seva empresa, com han rebut la mala notícia de quedar-se sense feina, com han pres la decisió de no marxar del país o quin record tenen de la seva participació en la Via Catalana.
Amb els seus records, i ajudats per les seves reflexions, hem recorregut el 2013 rescatant-ne les notícies més rellevants, les imatges més impactants i els fets que han modificat la nostra vida quotidiana.
A Catalunya, el 2013 ha girat al voltant de dos eixos: l'economia i el procés sobiranista. En conjunt, l'atur, les elevadíssimes taxes de persones que no tenen feina, han estat, i són encara, la notícia dolenta. La bona és l'esperança conjunta de veure el país sortir de la crisi, avançar.
Les set persones que condueixen el viatge per l'any 2013 són ciutadans del carrer que encarnen diverses realitats socials, culturals i econòmiques. Només es representen a ells mateixos. Per això les seves opinions són tan vàlides, perquè són com les de qualsevol persona de les que ens envolten, com nosaltres mateixos.
Daniel Franco, que té tres fills, ens explica, des de dalt de la Sagrada Família, que ha trobat feina i, tot i que la seva economia depèn de si el banc accepta o no la dació en pagament del seu apartament, creu que, si les lleis l'acompanyen, podrà tirar endavant la família. La Rosa Blasco, la seva dona, és l'encarregada de les finances i mira d'ajustar entrades i sortides al cèntim.
En Jaume, cartògraf, se n'ha anat a viure a Girona per fer-se més fàcil la vida, econòmicament i socialment. Ens explica el seu punt de vista sobre el dèficit d'infraestructures que té Catalunya a causa de les males relacions amb Espanya. També pensa que, al nostre país, la democràcia no pot quedar limitada per lleis orgàniques, com està passant.
Oliver Grösser, un empresari alemany establert a Catalunya, no tem pel futur. Ens diu que Espanya és un bon lloc per treballar i viure, i creu que el pitjor de la crisi ja ha quedat enrere. Creu també que les institucions europees estan aprenent a combatre la crisi d'una manera menys cruenta per als països que la pateixen, que no només l'austeritat ens farà tirar endavant. Veu prometedor el futur dels seus fills a Catalunya.
Glòria Barrete, periodista, que s'acabava d'independitzar, s'ha quedat sense feina, però la seva especialització, la religió, ha fet un pas de gegant amb l'arribada del papa Francesc, i ho valora molt positivament, al mateix temps que critica la passivitat dels governs europeus davant el drama dels refugiats i desplaçats del nord d'Àfrica i el Pròxim Orient.
Carmina Álvarez, de 61 anys, una mestra de tota la vida, treballa en una escola al barri del Bon Pastor de Barcelona, raó per la qual veu com la crisi passa per davant seu cada dia. Té el cor dividit, perquè se sent impotent per explicar a la seva família, de fora de Catalunya, la realitat catalana, amb la qual ella se sent tan vinculada.
Cisco Piqué, pagès, de 58 anys, posa la rauxa al reportatge. S'emociona quan rememora l'experiència única de la Via Catalana. Enfilat al tractor, veu els brots verds cada primavera i té l'esperança que l'any que ve també hi hagi "brots verds" en l'economia del país.
Finalment, Marc Bertomeu, un jove estudiant de 22 anys, hi posa el seny, i ens dóna l'opinió sobre els motius pels quals la gent se sent desvinculada de la política i dels polítics. També posa la veu crítica a l'acció de govern i demana polítiques més actives per sortir de la crisi i perquè els joves no hagin de marxar.
Amb totes aquestes persones fem un tomb pel "2013, any zero".
