Elinks
El Zoo d'en Pitus
- Any:
- 2000
- Categories:
- Pel·lícula, Producció Catalana, Infantil
- Generes:
- Drama, Infantil
- Descripció:
- El zoo d’en Pitus és la història d’una colla d’un barri obrer d’aquella Barcelona. La colla té un cap, en Tanet, que en realitat es diu Jordi, un noiet net i polit, molt entenimentat i que, a més, sap manar. Els altres són: en Quim, que té la mà trencada a fer invents, més conegut per en Fleming, nom del descobridor de la penicil·lina; en Juli, a qui ja ningú no diu Baldufa, com quan era petit, perquè ha crescut i és estudiós; en Manelitus, que és tan valent com desmanegat; en Josep és el més gras de tots i li diuen Cigró; la seva germana, la Mariona, que “quan dibuixa un conill, el fa tan ben fet que el gos que tenen comença a bordar”. I el més petit de tots, un altre Josep, més conegut per en Pitus.
Tots plegats van a l’escola, juguen, es diverteixen i no es distingeixen per fer aventures estrambòtiques i impossibles: ni empaiten qui ha robat un banc, ni vigilen els brètols que trenquen fanals, ni s’inventen la sopa d’all amb l’ajut d’una vareta màgica. No ho fan, tot això, però en canvi, s’estimen i tenen bons sentiments, com la majoria de persones normals.
L’aventura comença quan s’escampa una mala notícia: en Pitus, està tan malalt que el metge ha dit que només se’n sortirà si segueix el tractament d’una clínica estrangera. Els temps són difícils i és impossible que la família d’en Pitus reuneixi prou diners per a pagar el viatge a Suècia. Tot el barri es commociona i els vol ajudar, però a ningú no li sobra una pesseta i no arriben a recollir els diners que fan falta.
Aquí entra en acció la colla quan se’ls acut de muntar un zoo en un solar abandonat que hi ha al bell mig del barri, per entrar al qual s’haurà de pagar entrada. Un zoo, és clar, a la mida de les seves possibilitats. No us explicarem com s’ho van fer, perquè això, precisament, és del que tracta la novel·la, i cal que la llegiu per a adonar-vos de l’enginy, la traça, la tenacitat i la imaginació que van posar al servei d’aquesta causa. També van tenir prou gràcia per a engrescar-hi els altres infants del barri com en Llonguet, el forner, en Cap Pelat i algun ganàpia per a les feines que requerien més força i també alguna persona gran, com el senyor Pujadas, un zoòleg que va estar sempre al costat de la colla per aconsellar-los i evitar que, amb tants animals, fessin alguna bestiesa.