Elinks

Acte I (Escenes 1 - 4) - Durada: 1 h 12 min. - Mida: 587 MB Acte II (Escena 5) - Durada: 31 min. - Mida: 284 MB Acte III (Escena 6) - Durada: 13 min. - Mida: 109 MB Acte IV (Escena 7) - Durada: 36 min. - Mida: 328 MB

Boris Godunov, de Mussorgski. Òpera, amb música de Modest Petrovitx Mussorgski. Libret també de Modest Petrovitx Mussorgski basat en l'obra homònima d'Aleksandr Puixkin.

Des del Gran Teatre del Liceu.

Repartiment: Boris Godunov ............. Matti Salminen Feodor, fill de Boris ............. Brian Asawa Ksènia ............. Marie Arnet La dida de Ksènia ............. Stefania Toczyska Príncep Vassily Ivanovitx Xuiski ............. Philip Langridge Andrei Shchelkalov, secretari de la Duma ............. Albert Shagidullin Pimen, monjo i cronista ............. Eric Halfvarson El pretendent, de nom Grigori ............. Pär Lindskog Warlaam, monjo vagabund ............. Anatoly Kotcherga Missail, monjo vagabund ............. José Manuel Zapata Hostalera ............. Itxaro Mentxaka L’innocent ............. Alex Grigoriev Mikitich, oficial de policia ............. David Pittman-Jennings Mitiukh, pagès ............. Josep Ferrer Boiar de servei ............. Javier Roldán Khrushtxov, boiar ............. Jordi Casanova Dimitri ............. Ferran Ilari

Escenografia ............. John MacFarlane Il?luminació ............. David Finn Vestuari ............. John MacFarlane Direcció de la reposició ............. Martin Gregor Direcció d’escena ............. Willy Decker Direcció musical ............. Sebastian Weigle

Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana Director: Jordi Casas i Bayer Cor Vivaldi ? IPSI ? Petits Cantors de Catalunya Director: Òscar Boada Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu Director del cor: William Spaulding

Producció original: De Nederlandse Opera

Boris Godunov és una òpera en un pròleg i quatre actes (7 escenes en total) de Modest Mussorgski, amb llibret del mateix autor, basat en l'obra homònima d'Aleksandr Puixkin. S'estrenà a Sant Petersburg el 17 de febrer de 1873. A Catalunya es va estrenar al Liceu de Barcelona el 20 de novembre de 1915.

Es tracta d'un dels títols clau del repertori líric rus en particular i eslau en general, i fins i tot de tota la història de l'òpera. Tracta sobre la coronació de Boris Godunov, la seva consciència culpable, les relacions amb els seus fills i la seva mort, així com de Dimitri, que aquí és descrit com un monjo fugitiu, i la seva pretensió al tron. Un altre dels protagonistes és el Poble, maltractat pels canvis polítics, obligat a alegrar-se i victorejar quan ho ordenen els soldats, desfet per les salvatges actuacions d'una justícia grollera, i on apareix la patètica figura de l’innocent (o l'idiota).

Mussorgski va escriure una primera versió el 1869, dividida en quatre actes (set escenes), però va ser rebutjada per la Direcció dels Teatres Imperials. Molt més sintètica i intensa que l'òpera italianitzant en voga en aquella època, el teatre va al?legar la falta dels elements bàsics de la trama d'una òpera seriosa, com un personatge femení i, per tant, la inexistència d'una intriga amorosa. És curiós que l'òpera no fos censurada per motius polítics, quan en ella no es parla d'una altra cosa més que de política. Però en aquells moments ja no era possible censurar Puixkin.

El compositor va revisar l'òpera i va fer-ne una nova versió el 1872, dividida en un pròleg i quatre actes (nou escenes). Gràcies a l'ajuda de Nikolai Rubinstein i del director d'orquestra Eduard Nápravník, que van oferir execucions d'escenes de l'obra en format de concert, la segona versió va poder pujar als escenaris el 27 de gener de 1874. Ambdues versions ofereixen un retrat bastant diferent de Godunov.

Boris Godunov va ser "reorganitzada" i orquestrada dues vegades per Nikolai Rimski-Kórsakov (1896 i 1908) i una per Dimitri Xostakòvitx. Les versions de Kórsakov són les més interpretades a Rússia, mentre que les originals de Mussorgski, molt més fosques i, d'acord amb els crítics, més ajustades a la història, són les més interpretades a Europa i Amèrica. La versió del Liceu que oferim és l’original de Mussorgski de 1869.

Efectivament, Mússorgski es dedica, entre 1868 i 1874, a la realització de la seva obra més cèlebre, Boris Godunov. Inicià la seva composició per consell de l'historiador V. Nikolsky i d'Stásov. La base era el drama homònim de Puixkin, però Mussorgski no s'acontentà només amb ella; amb la col?laboració d'Stásov, es documentà sobre l'època en la que va viure Boris i de la societat russa del segle XVI, així com sobre el vestuari del poble i l'aristocràcia. Una font de consulta habitual fou la Història de l'Estat Rus, de Nikolai Karamzín, que oferia la història d'aquell tsar amb una amenitat molt singular.

Mussorgski portà a terme la partitura de Boris Godunov després d'un any i un mes d'absorbent treball, situació realment anòmala dins de la seva dispersa trajectòria artística. La causa d'això va ser que el compositor se sentí plenament atret per una història que requeria una ambientació en la Rússia pre-europea, el recurs al color local, la confluència de la tragèdia amb el grotesc, i del dramàtic amb el còmic. A l'estiu de 1869, la versió original de l'òpera, dividida en set quadres, era ja una realitat.

Sinopsi En el primer dels quadres es comunica a la multitud, congregada davant el convent de Txudovo, que l'endemà es concentri davant el Kremlin.

El segon quadre ens trasllada a la plaça del Kremlin: és la gran escena del coronament de Boris entre les aclamacions del poble.

En el tercer quadre, que transcorre de nou en el convent de Chudovo (concretament en la cel?la del monjo Pimen) se’ns posa en antecedents: Pimen, que escriu la crònica de la història de Rússia, refereix al jove novici Grígori que Boris és un regicida: després d'haver ordenat la mort del petit tsarevitx Dimitri, ha usurpat el tron. Senyala que, de no haver estat assassinat, tindria els mateixos anys que Grigori.

En el quart quadre, Grigori, ha fugit del convent, s'uneix a uns monjos captaires (Warlaam i Missail) en una fonda prop de la frontera lituana. Arriba la policia, però aconsegueix escapar saltant per una finestra.

Aquest primers quadres no experimentaren canvis substancials en les diverses versions que Mussorgski va fer, però pel que fa al material restant és precís deixar ben clar que la primera versió de Boris és notablement diferent a la segona.

El cinquè quadre transcorre en les estances del tsar en el Kremlin; Boris es troba els seus fills Ksènia i Feodor, però el turmenten els remordiments que l'obliguen a evocar incessantment al tsarevitx assassinat.

El quadre sisè, situat a la plaça de Moscou, davant la basílica del Benaventurat Basili, fou eliminat prematurament per Mussorgski. Malgrat ser un dels més interessants de tota l'obra. És una escena de masses, però en ella apareix un personatge admirable: l'Innocent. Es tracta d'un pobre infeliç que té la gosadia d'abordar el tsar quan aquest passa amb el seu seguici i acusar-lo sense embuts de l'assassinat del petit Dimitri. L'Innocent és sens dubte un dels personatges mes commovedors de tota l'òpera, encara admetent que Mussorgski hagi limitat força la seva intervenció.

En fi, el setè quadre d'aquesta primera versió conclou amb la reunió de la Duma dels boiars, en el Kremlin; allà, Boris, perseguit per l'espectre del tsarevitx, s'acomiada del seu fill i expira.