Elinks

DURADA: 1 h 25 minuts. - MIDA: 888 MB

Des de la Berliner Philharmonie. Orquestra Filharmònica de Berlín. Thomas Quasthoff baríton. Pauline Malefane soprano. Director: Sir Simon Rattle

George Gershwin (1898 - 1937): Obertura cubana ....................................................................Summertime ....................................................................Bess, you is my woman now ....................................................................An American in Paris

Samuel Barber (1910 - 1981): Adagio per a cordes, op. 11 Aaron Copland (1900 - 1990): Cançons americanes antigues John Adams (1947): Passejada en una màquina ràpida Jerome Kern (1885 - 1945): Old Man River John Phillip Sousa (1854 - 1932): Liberty Bell

Gershwin, Barber, Copland i Adams. Quatre noms, quatre estils. Quatre compositors nascuts als EUA. Cada un d’ells podria omplir un programa sencer. Però, avui, Sir Simon Rattle, al capdavant de l’Orquestra Filharmònica de Berlín, ens ofereix una mostra de cada un. Un viatge per la cultura musical nord-americana.

George Gershwin és el primer amb una de les seves obres orquestrals: “L’Obertura Cubana”. L’aportació de Gershwin a la música americana és immensa en dos aspectes: un, com a autor de música “culta” però que beu sempre de les fonts populars, del blues, del jazz, del folk més autèntic. I la segona, com a autor de musicals de gran èxit, que ha fornit d’una inesgotable font de temes musicals als grans improvisadors del jazz. “L’Obertura Cubana”, va ser composta el 1932 després d’un viatge a Cuba de l’autor. La secció de percussió és plena d’instruments autòctons de l’illa. I es fan notar.

Samuel Barber és un d’aquells autors coneguts sobretot per una sola obra, l’Adagio per a cordes. I, per tant, desconeguts en la major part de la seva producció, per altra banda de gran qualitat. Barber és un dels representants del corrent “neoromàntic”. Les seves formes, melodies i harmonies estan dins de la tradició més europea, però no per això és menys americà.

El nom que definiria la música genuïnament americana seria el d’Aaron Copland. Conegut com el degà dels compositors del s. XX, Copland, després d’una breu època jazzística, crea un estil propi mesclant i usant l’avantguarda musical amb el folklore nord-americà. Avui, podrem gaudir d’una selecció de les seves “Old American Songs” (Cançons americanes antigues), de caràcter popular, cantades per l’extraordinària veu del baríton alemany Thomas Quasthoff.

John Adams, nascut el 1947, és un compositor producte dels corrents que s’han anat instal·lant als EUA. Amb una gran producció, ha treballat la música electrònica, la simfònica, l’òpera i també la minimalista, dintre de la línia de Steve Reich o Phillip Glass. La seva obra més famosa és l’òpera “Nixon in China”. L’obra que veurem avui es diu “Short Ride in a Fast Machine”, que vol dir, “Passejada en una màquina ràpida”.

La peça següent, “Un americà a París”, és la descripció de les impressions del viatge a Europa del jove Gershwin. És una obra plena de vida, humor, swing i sons sorprenents, com les botzines de cotxe que el compositor va fer dur expressament des de París a Nova York per a l’estrena de l’obra.

Per arrodonir la vetllada, dos imperdibles: els sons del riu Mississipí en la cançó “Old Man River” de Jerome Kern i una marxa de John Phillip Sousa, “Liberty Bell”.