"La cara oculta dels pantans de Franco", el primer documental que revela les penoses condicions que van sofrir les més de 6.000 persones que van treballar en les obres hidràuliques impulsades pel dictador al Pirineu català i aragonès, especialment a la conca del riu Noguera Ribagorçana.
A través de testimonis, aquest treball també mostra el seu impacte industrial i ecològic a la zona. "La cara oculta dels pantans de Franco", a més de complir una tasca informativa i documental d'una dura realitat, vol homenatjar totes les víctimes que van participar en penoses condicions en aquestes obres.
Durant la postguerra espanyola, el govern de Franco va impulsar la construcció de grans obres hidràuliques la majoria de les quals havien estat planificades durant la República i la Monarquia, però que les convulsions polítiques havien impedit. Aquelles obres gegantines, situades en bona part al Pirineu català i aragonès, van inundar pobles i zones cultivables, van desplaçar forçosament la població autòctona i van generar una gran emigració de treballadors des del sud, especialment d'Andalusia, en condicions de duresa extrema. Aquells treballadors van arribar sense cap ajuda a una zona que és extremadament freda durant l'hivern. Van treballar amb espardenyes sobre la neu i amb escasses condicions de seguretat.
Hi va haver molts accidents, però la rígida censura informativa va fer que no se'n parlés. El jutge de pau Constante Piquer recorda "que quasi cada dia moria un treballador." Aquestes morts no van quedar enregistrades com a accidents laborals en els arxius dels ajuntaments. Els responsables de les obres eren molt durs i actuaven amb brots d'autoritarisme extrem, fruit de l'existència d'un antic oficial del nazisme entre ells. "Els tractaven com a esclaus", assegura un dels testimonis. El periodista Josep Pernau, expresident del Col?legi de Periodistes de Catalunya, en les seves memòries i en el documental narra part d'aquests abusos.
Aragó i Catalunya són dues de les zones que van rebre un impacte més gran per aquell gran impuls d'obres hidràuliques. Només a la conca de l'Ebre els pantans de més de 10 hectòmetres cúbics inunden quasi 40.000 hectàrees. Dos terços d'aquesta superfície es troba a Aragó; una petita part, a Navarra, i la resta, a Catalunya. El documental se centra en la conca del riu Noguera Ribagorçana, que marca el límit entre Aragó i Catalunya. Es reconstrueix especialment allò que va succeir al pantà de Canelles, el de més capacitat. Com a conseqüència de la construcció d'aquest pantà van desaparèixer cinc pobles de la comarca. Nombrosos testimonis de treballadors de l'època, alcaldes, enginyers, tècnics, periodistes, mestres, etc. han estat entrevistats per al documental.
