Acte I - Durada: 35 min. - Mida: 333 MB
Acte II - Durada: 35 min. - Mida: 333 MB
Acte III - Durada: 26 min. - Mida: 168 MB
Acte IV - Durada: 36 min. - Mida: 301 MB
Òpera, amb música de Giacomo Puccini
Llibret de Luigi Illica i Giuseppe Giacosa
Des de l'Òpera de San Francisco
Repartiment:
Mimí
............. Mirella Freni
Rodolfo
............. Luciano Pavarotti
Musetta
............. Sandra Pacetti
Marcello
............. Gino Quilico
Colline
............. Nicolai Ghiaurov
Schaunard
............. Stephen Dickson
Benoit / Alcindoro
............. Italo Tajo
Parpignol
............. Daniel Harper
Sergente di doganieri
............. Mark Coles
Doganiere
............. Cameron Henley
Un fanciullo
............. John Wheeler-Rappe
.
.
Escenografia
............. David Mitchell
Il?luminació
............. Thomas J. Munn
Vestuari
............. Jeanne Button i Peter J. Hall
Direcció d’escena
............. Francesca Zambello
Direcció musical
............. Tiziano Severini
Orquestra i cor de l'Òpera de San Francisco
Cor de nois de San Francisco
Director del cor: Ian Robertson
La Bohème és una òpera en quatre actes de Giacomo Puccini sobre un el llibret de Luigi Illica i Giuseppe Giacosa, sobre "Scènes de la vie bohème" (Escenes de la vida bohèmia), d'Henry Murger. Va ser estrenada al Teatro Regio de Torino, l'1 de febrer de 1896, sota la direcció d'Arturo Toscanini. S'insereix dins del corrent verista.
Acte I - Nit de Nadal a un àtic bohemi
A les golfes dels bohemis. Marcello pinta mentre Rodolfo mira per la finestra. Com que no tenen combustible i fa fred, utilitzen els manuscrits del drama que està escrivint Rodolfo per a fer foc. Colline, el filòsof, entra en la peça congelat i empipat. Schaunard, el músic, arriba amb menjar, fusta, vi i diners; explica als seus companys la font de les seves riqueses: un treball per a un cavaller anglès. Ningú li presta atenció perquè cauen sobre el menjar, que és retirat ràpidament per Schaunard, que en deixa només el vi. Mentre beuen, arriba Benoit, el llogater, a la recerca del pagament de la renda. Els bohemis l'entabanen oferint-li vi, i, al mig de l'efecte de l'alcohol, els narra les seves aventures amoroses, afegint que està també casat, davant la qual cosa tots reaccionen amb una indignació pacífica, fingida, i el fan fora de l'habitació sense pagar-li la renda. Decideixen que el millor és utilitzar els diners per a gaudir de la nit.
Rodolfo no els acompanya perquè vol treballar. En aquest moment algú pica la porta, és Mimi que ha vingut a demanar ajuda per a encendre novament la seva espelma. Surt, però torna de seguida perquè ha oblidat la seva clau. En aquest moment, ambdues llums s'apaguen i a la foscor han de cercar la clau. Rodolfo la troba i la guarda perquè la recerca continuï a la foscor. Quan les seves mans es troben, ambdós aprofiten l'ocasió per a contar la història de les seves vides: ell interpreta Che gelida manina' - ('quina maneta més freda') i ella, Sì, mi chiamano Mimí (sí, em diuen Mimí). Són interromputs per les veus dels amics que han vingut a cercar Rodolfo, i ell abans que entrin, els adverteix que no està sol i que aviat es reunirà amb ells. Així decideixen anar-hi plegats, cantant el seu amor (en el deliciós duo, O soave fanciulla - Oh! suau noia).
Acte II - Al Cafè Momus
Els bohemis compren petits regals i s'asseuen a sopar. Aleshores apareix Musetta amb el seu nou amant, un Conseller d'Estat. Marcello, que havia sortit amb Musetta anys abans, està gelós, i la jove encara el provoca més.
Al final, Musetta fingeix un mal de peu, perquè el seu amant marxi, i Marcello i Musetta es diuen el seu amor. Porten el compte, que és massa car pels bohemis. Musetta, llavors, mana al cambrer que posi la factura dels bohemis amb la del seu amant, el Conseller d'Estat, i tots marxen amb la banda de música.
Acte III - Una entrada a París
Els bohemis canten dins la taverna. Aleshores apareix Mimí, i Marcello surt a trobar-la. Mimí li confessa que Rodolfo està esquerp amb ella, i ella no sap per què. Marcello promet parlar amb Rodolfo, i Mimí s'amaga darrere d'un arbre.
Llavors, surt Rodolfo, i Marcello li demana què passa amb Mimí. Rodolfo intenta esquivar-lo, però, al final, li ho confessa: Mimí està molt malalta, i ell no pot ajudar-la. De tal manera que vol deixar la relació que té amb ella perquè Mimí trobi un amant més ric, que la pugui ajudar.
Mimí, que no ho sabia, té un atac de tos, i es descobreix. En aquell moment, Marcello sent com Musetta riu dins la taverna, i, mort de gelosia, entra. Rodolfo i Mimí volen separar-se, però el seu amor és tan fort que decideixen esperar fins a la primavera, per tant, segueixen junts. En canvi, Marcello i Musetta, finalment, se separen.
Acte IV - L'àtic del principi
És primavera, Rodolfo i Marcello es dediquen a les seves arts, i enyoren les seves antigues parelles. A més, tenen gana, i confien en que Schaunard porti menjar, però el músic sols porta pa i aigua. Malgrat tot, els bohemis simulen un banquet. L'escena es veu trencada amb l'arribada de Musetta, que porta la moribunda Mimí. Tothom marxa per obtenir ajuda contra la malaltia: Marcello i Musetta van a comprar un maneguet, Colline vol vendre la seva gavardina per comprar medicines, i Schaunard s'emporta una ampolla.
En quedar sols, Mimí confessa el seu amor a Rodolfo. Recorden els temps passats. Al patir un altre atac, Schaunard entra. A poc a poc arriben Marcello i Musetta amb la medicina i el maneguet. Musetta resa una oració, però és inútil. Mimí mor. Rodolfo, en adonar-se'n, la crida dos cops, però les seves paraules se les emporta el vent.
