Elinks

DURADA: 1 h 37 minuts. - MIDA: 854 MB

Idioma versió original: Castellà ? Alemany ? Francès ? Italià Producció: Films 59, Catalunya, (2007) Director: Pere Portabella Guió: Pere Portabella - Carles Santos - Xavier Albertí Director de fotografia: Tomàs Pladevall (A.E.C.) Musica: J.S. Bach, Fèlix Mendelssohn i Györg Ligeti Intèrprets: Àlex Brendemühl, Feodor Atkine, Christian Brembeck, Daniel Ligorio i Georgina Cardona.

L'Acadèmia del Cinema Català ha atorgat el Premi Gaudí d'Honor 2012 a Pere Portabella (Figueres, 1929), en la cerimònia retransmesa per TV3 el dilluns 6 de febrer.

Portabella és un dels més destacats representants del cinema avantguardista dels últims 50 anys. La importància de la seva obra cinematogràfica com a director ("Nocturn 29", "Umbracle", "Pont de Varsòvia") i com a productor ("Viridiana", "Los golfos", "Tren de sombras") és comparable al valor de les seves aportacions en el terreny de la política i del restabliment de la democràcia a l'estat espanyol. Portabella és un cineasta trencador i insubornable que no accepta submissions a les regles del mercat i, com a tal, és autor d'una filmografia conceptual i altament suggerent d'un impacte plàstic remarcable. Tant és així que el MoMA de Nova York va adquirir "El silenci abans de Bach" (2007) pel seu fons cinematogràfic, junt amb l'anterior "Cuadecuc, Vampir" (1970).

“El silenci abans de Bach” és una aproximació a la música i a les disciplines i oficis que l’envolten a través de l’obra de Johann Sebastian Bach, una mirada sobre les profundes relacions dramatúrgiques que existeixen entre imatge i música, de manera que aquesta darrera no es concep com un mer subratllat subsidiari de la imatge, sinó com a subjecte paritari de la narració. Així doncs, parteix d’una estructura musical prèvia. La banda sonora es nodreix d’obres de J.S. Bach, de dues sonates de Fèlix Mendelssohn i d’un estudi de Györg Ligeti, que creen una volta arquitectònica sota la qual transcorre la història de la pel·lícula. Una passejada pels segles XVIII, XIX i XXI de la mà de J.S. Bach.

"El silenci abans de Bach" conté algunes de les imatges més inspiradores del cinema dels últims anys: pianoles que ballen i cauen al mar, un concert de violoncel·listes en un vagó de metro en moviment, una desfilada de partitures en vista zenital... Tot un univers estètic i intel·lectual.