"Sumaríssim 477", un reportatge de M. Dolors Genovès realitzat per Lluís Montserrat i produït per Gisela Perraut.
Data d'emissió: 27 de novembre de 1994, a les 21.15, per TV3.
Televisió de Catalunya és el primer mitjà de comunicació que ha accedit a un arxiu sota jurisdicció militar, en concret el del govern militar de Burgos. L'objectiu era localitzar la instrucció del consell de guerra del 28 d'agost de 1937 que va condemnar el polític català Manuel Carrasco i Formiguera a la pena de mort.
El resultat és "Sumaríssim 477", un reportatge d'investigació que aporta proves definitives sobre la vida i la mort de Carrasco i Formiguera.
Per què Manuel Carrasco i Formiguera?
Des que Manuel Carrasco i Formiguera va ser afusellat al penal de Burgos el 9 d'abril de 1938 per un piquet de la Guàrdia Civil, hi ha hagut un gran nombre d'hipòtesis sobre el que va passar durant el consell de guerra que el va condemnar a mort i les circumstàncies que van influir.
Però mai fins ara s'havia aportat cap prova documental. "Sumaríssim 477" descobreix l'al.legat de la defensa, l'argumentació del fiscal, els testimonis de càrrec i de descàrrec i els interrogatoris a què és sotmès l'encausat. En definitiva, les raons, els testimonis i les suposades proves que la justícia militar franquista va utilitzar per condemnar el polític republicà i catalanista a la pena de mort.
Si bé Carrasco va ser empresonat i executat a Burgos pel terror "blau", també va ser perseguit a la Catalunya republicana i revolucionària de començaments de la guerra. Carrasco era republicà i catalanista, però també era catòlic i, per tant, objectiu a abatre. Paradoxalment, la raó que va impulsar els "incontrolats" a perseguir-lo no va ser la religió, sinó la seva actuació com a assessor jurídic de la Generalitat. "Sumaríssim 477" demostra com els interessos econòmics i l'ambició personal van obligar Carrasco a abandonar Catalunya per acabar en mans de la repressió militar del bàndol dels "nacionals".
Manuel Carrasco i Formiguera és, en definitiva, la figura incòmoda que trenca esquemes. Un polític que per convicció i que per defensar la legalitat va ser perseguit a Catalunya i executat a Burgos.
Quins arxius s'han consultat?
Durant sis mesos, l'equip d'investigació de Programes Especials ha treballat a Burgos, Madrid, Baiona, Ginebra, Poblet, Cambrils i Barcelona seguint la pista de les activitats del líder del partit Unió Democràtica de Catalunya (UDC).
A l'arxiu del Jutjat Militar Territorial núm. 45, del govern militar de Burgos, s'ha tingut accés a la instrucció íntegra del Sumaríssim 477 de l'any 1937 que va condemnar a mort Manuel Carrasco i Formiguera per un presumpte delicte d'adhesió a la rebel.lió. A través de la causa es pot resseguir dia a dia els
mecanismes d'un procés tècnicament perfecte i profundament fals.
A l'arxiu de la presó de Burgos, on Carrasco va estar tancat 13 mesos, sis dels quals a la galeria dels condemnats a mort, s'ha pogut consultar, per primera vegada, l'expedient penal. Hi són totes les vicissituds d'un condemant a mort.
Als arxius del Comitè Internacional de la Creu Roja, a Ginebra, i del Ministeri d'Assumptes Exteriors, a Madrid, hi consten les difícils negociacions que des del govern de la República i l'organisme humanitari internacional es van dur a terme per alliberar Carrasco i Formiguera. El resultat va ser nul.
També a Madrid, a la Biblioteca i a l'Arxiu del Congrés dels Diputats, on es conserven els Diaris de Sessions de les Corts de la II República, s'han pogut consultar les intervencions que el diputat Carrasco i Formiguera va tenir sobre l'Estatut de Catalunya i la qüestió religiosa.
Qui són els testimonis que participen a "Sumaríssim 477"?
- Mercè Carrasco Azemar
- Rosa M. Carrasco Azemar
