Sèries

Obrim la sèrie preguntant-nos si la feina de mestre o de professor és vocacional, i si és prou vocació aquell "m'agraden molt els nens" per dedicar-se a l'ensenyament. Què cal tenir per ser mestre, com se n'aprèn, què té d'atractiu i de difícil aquesta professió i quines gratificacions i problemes comporta. En el aquest capítol assistim al començament de curs a la facultat de Ciències de l'Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona, amb un grup de futurs mestres, i acompanyem la Carmeta, una mestra de Bordils (Gironès) en el seu últim dia abans de jubilar-se. Passem un dia a P4, amb en Joan, un mestre d'Infantil a l'Escola Samaranch i Fina de Santa Margarida i els Monjos... I l'escriptora Empar Moliner ens presenta Manuel Fuentes, el professor de literatura que la va convertir en lectora quan estudiava a l'Institut la Vall del Tenes. El grafisme del capítol ha comptat amb la participació de l'Escola Pit-roig de Barcelona.

L'èxit educatiu, el fracàs escolar...Un tema d'actualitat permanent que costa de definir i, sobretot, de resoldre. Què entenem per èxit i fracàs en educació, què vol dir "excel·lència", què cal avaluar i com fer-ho i quins són els factors que ens ajuden o ens destorben a l'hora de sortir-nos-en... Per a què serveixen, les notes? Reflecteixen de veritat el que saben els alumnes? Cal demanar el mateix a tots, o a cadascú segons les seves capacitats? En aquest capítol passem un dia a l'Escola el Roure Gros, de Santa Eulàlia de Riuprimer, on no hi ha ni notes ni exàmens, i on els nens aprenen fent ciència des del primer dia. També visitem l'Institut Valldemossa, que premia l'esforç dels alumnes que ho han tingut més difícil, i coneixem una experiència pionera d'avaluació dels docents, inspirada en l'exemple finès. També acompanyem el periodista Jordi Évole a l'Escola Antoni Gaudí, on va estudiar l'EGB, a Cornellà, i veiem com organitza un debat amb els nens de cinquè, al costat del mestre que li va ensenyar a ser crític quan era petit. El grafisme del capítol ha comptat amb la participació de l'Institut Narcís Monturiol, de Barcelona.

En què es basa avui l'autoritat de mestres i professors, i com volen exercir-la? Els demanem com volen ser tractats i com tracten ells els alumnes, quin ordre volen a l'aula i al centre i com resolen els problemes quotidians de convivència.

Grups cooperatius, educació lenta o aprenentatge per competències són alguns nous conceptes educatius. La idea del mestre que "ensenya" va sent substituïda per la del mestre que ajuda i acompanya els nens a aprendre. Ens preguntem què i com cal aprendre a l'escola, i a quin ritme...

Els mestres reclamen més col·laboració i suport dels pares i la societat, als que acusen de delegar en l'escola una part cada vegada més important de l'educació de les criatures. Hi ha pares i mares molt actius, que volen participar i donar suport a l'escola, però les famílies han canviat i moltes tenen dificultats per implicar-se en la formació dels fills.

aber què necessita cada nen i cada nena, estimular-lo i demanar de cadascun el màxim que pugui donar. Avui l'escola té nous objectius, i un dels més importants és detectar les necessitats educatives i les capacitats pròpies de cada alumne, per tal de d'adaptar-s'hi i ajudar-lo a aprendre millor.

En un món en canvi constant, amb accés global a la informació, el paper dels mestres és cada vegada menys la d'ensenyar continguts i cada dia més la d'estimular l'aprenentatge. Quin és en aquesta nova situació el lloc del mestre? Preguntem per un concepte clau: el lideratge.

En els últims anys, milers i milers d'alumnes nouvinguts o fills de pares immigrants han arribat a escoles i instituts. El sistema educatiu ha esdevingut la principal fàbrica de ciutadans, assumint el repte de cohesionar aquesta nova societat multicultural. Acollir aquests alumnes i integrar-los al sistema escolar, implicant-hi les seves famílies, és un esforç i una oportunitat per a mestres i professors que han canviat les seves prioritats i les seves maneres de fer per adaptar-se a les noves necessitats.

Quina és, la missió de l'escola? Transmetre una sèrie de continguts, o educar - també en valors -els ciutadans del futur? Una de les grans qüestions de l'actualitat educativa és què demana la societat a l'escola i què pensa l'escola que ha d'oferir a la societat. Demanem als mestres per a qui i per a què treballen. En definitiva, quin és l'objectiu de la seva feina.

Reflexions de nens i mestres sobre temes no tractats a la sèrie. Des de problemes de convivència en centres de secundària, a dificultats per atendre la diferència, o l'educació en un context de crisi... "Mestres" s'acomiada amb un últim capítol especial, "Punt i seguit". Hem reunit sis dels mestres i sis dels alumnes que han anat apareixent al llarg dels programes, i els hem fet debatre sobre alguns temes importants que quedaven pendents: des dels "mals" mestres, fins als problemes greus de disciplina en Secundària, passant per com cal educar en temps de crisi... Repassem amb ells alguns dels moments del programa i els coneixem una mica millor. Esperem que us agradi!