Des del Davies Symphony Hall. San Francisco USA
Orquestra Simfònica de San Francisco
Michael Tilson Thomas, director
Igor Stravinski (1882 - 1971)
L’ocell de Foc (1910) , selecció
La Consagració de la Primavera (1913)
Després de l’èxit obtingut amb l’estrena de “l’Ocell de Foc”, per als ballets russos de Diaghilev, l’obra que inicia el concert d’avui, Stravinski va voler fer un pas endavant artísticament. Va idear un altre ballet, de concepció musicalment allunyada de les idees i estil del seu mestre, Rimskij-Korsakov, amb sonoritats primitivistes, ritmes trencats i una instrumentació molt novedosa.
Segurament, Stravinski no s’esperava el tumult que va provocar l’estrena de “La consagració de la Primavera” i que ja forma part de la mitologia de la història de la Música.
L’obra és un ballet en dues parts. Basat en antigues tradicions russes, descriu un salvatge ritual pagà: «... els savis ancians estan asseguts en cercle i observen la dansa que precedeix la mort de la jove que s'ofereix com a sacrifici al déu de la Primavera, amb l'objectiu de guanyar la seva benvolença», va dir Stravinski referint-se a la imatge que li havia inspirat l'obra. El cèlebre començament de fagot sol ja és una declaració de principis musicals. Stravinsky utilitza melodies pròpies d’aire popular, amb elements rítmics inaudits en el moment, plens de canvis sobtats i harmonies aparentment simples però que, sobreposant-se, creen noves estructures sonores.
L’any 2013 “La Consagració” fa cent anys. Ara ja forma part del repertori habitual de les sales de concert, però segueix essent una obra viva, plenament vigent i d’una modernitat excepcional. L’obra que va obrir la oïda musical cap al futur.
