Elinks

La costa catalana ha estat testimoni d'innombrables naufragis. En el primer capítol de "Sota terra" segueixen la pista d'un vaixell enfonsat a la desembocadura de l'Ebre, davant del delta, entre el Montsià i el Baix Ebre. Un vaixell de fa entre dos i tres segles i que guarda, aquest cop sota l'aigua, el seu tresor: Què transportava? D'on venia? On anava? Per què va naufragar? Paral·lelament, investigaran com i per què es va enderrocar la torre de defensa més propera al naufragi: la torre dels Alfacs. Tres dies d'arqueologia subaquàtica, combinada amb l'excavació d'una preciosa torre militar a dins del mar... i de descobriments històrics sorprenents.

La costa catalana ha estat testimoni d'innombrables naufragis. En el primer capítol de "Sota terra" segueixen la pista d'un vaixell enfonsat a la desembocadura de l'Ebre, davant del delta, entre el Montsià i el Baix Ebre. Un vaixell de fa entre dos i tres segles i que guarda, aquest cop sota l'aigua, el seu tresor: Què transportava? D'on venia? On anava? Per què va naufragar? Paral·lelament, investigaran com i per què es va enderrocar la torre de defensa més propera al naufragi: la torre dels Alfacs. Tres dies d'arqueologia subaquàtica, combinada amb l'excavació d'una preciosa torre militar a dins del mar... i de descobriments històrics sorprenents.

El Monestir de Santa Maria de Vallsanta va estar en funcionament uns 5 segles, però sembla que no va acabar mai de consolidar-se. Els documents parlen d'una gran església, un claustre, d'un dormitori comú¿ Es van arribar a construir aquests espais? I quines dimensions reals va arribar a tenir, el monestir? Durant anys, de Vallsanta només se'n veia l'església al costat d'uns camps de conreu. Ara han aparegut les restes dels murs del monestir, però encara hi ha moltes incògnites per resoldre: a quines estances corresponen els murs? Es va arribar a construir un claustre del qual només es té constància per un document que parla d'un donatiu reial? On era la capella romànica? Està Agnès de Guimerà, la gran abadessa impulsora de la construcció de l'església, enterrada al monestir?

El Monestir de Santa Maria de Vallsanta va estar en funcionament uns 5 segles, però sembla que no va acabar mai de consolidar-se. Els documents parlen d'una gran església, un claustre, d'un dormitori comú¿ Es van arribar a construir aquests espais? I quines dimensions reals va arribar a tenir, el monestir? Durant anys, de Vallsanta només se'n veia l'església al costat d'uns camps de conreu. Ara han aparegut les restes dels murs del monestir, però encara hi ha moltes incògnites per resoldre: a quines estances corresponen els murs? Es va arribar a construir un claustre del qual només es té constància per un document que parla d'un donatiu reial? On era la capella romànica? Està Agnès de Guimerà, la gran abadessa impulsora de la construcció de l'església, enterrada al monestir?

L'equip d'arqueòlegs del programa investiga què va destruir la ciutat romana d'Ilturo tot just 70 anys després de la seva fundació? La primera temporada de "Sota terra" vam marxar de Cabrera després de comprovar que efectivament Ilturo havia estat una ciutat romana, però sense saber per què la van abandonar. Tornem a Cabrera per saber per què s'abandona la ciutat: és certa la hipòtesi del gran incendi que planteja l'Eudald en acabar l'excavació? I qui el va provocar i per què? També vam veure com dins de la ciutat romana persisteixen els ritus ibers, això ens parla de la relació de la població autòctona amb els romans, com continua aquesta relació? Segueix habitat el poblat iber després de l'abandonament de la ciutat romana? Tres dies intensos per desvelar aquestes incògnites i per aclarir les dimensions d'un temple dedicat al Mitraisme de què només es coneixen quatre a la península Ibèrica. I d'una sitja, aparentment força habitual, en sortiran increïbles sorpreses...

L'equip d'arqueòlegs del programa investiga què va destruir la ciutat romana d'Ilturo tot just 70 anys després de la seva fundació? La primera temporada de "Sota terra" vam marxar de Cabrera després de comprovar que efectivament Ilturo havia estat una ciutat romana, però sense saber per què la van abandonar. Tornem a Cabrera per saber per què s'abandona la ciutat: és certa la hipòtesi del gran incendi que planteja l'Eudald en acabar l'excavació? I qui el va provocar i per què? També vam veure com dins de la ciutat romana persisteixen els ritus ibers, això ens parla de la relació de la població autòctona amb els romans, com continua aquesta relació? Segueix habitat el poblat iber després de l'abandonament de la ciutat romana? Tres dies intensos per desvelar aquestes incògnites i per aclarir les dimensions d'un temple dedicat al Mitraisme de què només es coneixen quatre a la península Ibèrica. I d'una sitja, aparentment força habitual, en sortiran increïbles sorpreses...

De qui eren les restes que es van trobar a la necròpolis de Tàrrega? Com, quan i per què van morir? Al cementiri jueu de Tàrrega es van trobar uns fosses comunes amb desenes de cossos enterrats. Com van morir? Qui eren? Aquest cop, l'equip de "Sota terra" viatja fins al barri jueu de Tàrrega per descobrir què va passar al segle XIV, com vivien, com van morir, i per què. En tres dies, l'equip treballarà en dues línies diferents: l'excavació i l'estudi de les restes enterrades. Buscarem la sinagoga i el forn dels jueus al cor del Call de Tàrrega i intentarem conèixer els costums i la manera de viure de la població.

De qui eren les restes que es van trobar a la necròpolis de Tàrrega? Com, quan i per què van morir? Al cementiri jueu de Tàrrega es van trobar uns fosses comunes amb desenes de cossos enterrats. Com van morir? Qui eren? Aquest cop, l'equip de "Sota terra" viatja fins al barri jueu de Tàrrega per descobrir què va passar al segle XIV, com vivien, com van morir, i per què. En tres dies, l'equip treballarà en dues línies diferents: l'excavació i l'estudi de les restes enterrades. Buscarem la sinagoga i el forn dels jueus al cor del Call de Tàrrega i intentarem conèixer els costums i la manera de viure de la població.

Com es van extingir els dinosaures fa 65 milions d'anys? El Prepirineu lleidatà és ric en restes de dinosaures. El jaciment d'Isona i Conca Dellà és un jaciment de referència a Europa. Buscarem nius de dinosaures, ous, petjades i ossos fossilitzats. I tot, per intentar descobrir proves de com es van extingir. A més de saber com eren els dinosaures que van viure a Catalunya, com s'alimentaven, com es reproduïen... I com era el nostre territori en el moment de l'extinció...

Com es van extingir els dinosaures fa 65 milions d'anys? El Prepirineu lleidatà és ric en restes de dinosaures. El jaciment d'Isona i Conca Dellà és un jaciment de referència a Europa. Buscarem nius de dinosaures, ous, petjades i ossos fossilitzats. I tot, per intentar descobrir proves de com es van extingir. A més de saber com eren els dinosaures que van viure a Catalunya, com s'alimentaven, com es reproduïen... I com era el nostre territori en el moment de l'extinció...

Què hi feien, els romans, fa dos mil anys en un paratge aïllat del Lluçanès? A Oristà, al Lluçanès, han aparegut restes de ceràmica romana. Corresponen a una vil·la? A un campament? A una ciutat? Què hi fan els romans al Lluçanès, tan lluny dels llocs on se'ls situa habitualment. L'equip de "Sota terra" es desplaça fins aquest indret per tal de determinar si es tracta d'una vil·la romana o d'algun altre tipus d'assentament.

Què hi feien, els romans, fa dos mil anys en un paratge aïllat del Lluçanès? A Oristà, al Lluçanès, han aparegut restes de ceràmica romana. Corresponen a una vil·la? A un campament? A una ciutat? Què hi fan els romans al Lluçanès, tan lluny dels llocs on se'ls situa habitualment. L'equip de "Sota terra" es desplaça fins aquest indret per tal de determinar si es tracta d'una vil·la romana o d'algun altre tipus d'assentament.

De quina època són, realment, les Drassanes? En diferents gravats històrics, les Drassanes gòtiques de Barcelona apareixen representades de manera diferent a l'actual. Fins i tot en una situació diferent de l'actual. L'equip de "Sota terra" treballa per tal de saber si les actuals Drassanes són les que va construir Pere el Gran -com sempre s'ha dit- o si han patit alguna modificació important al llarg dels anys.

De quina època són, realment, les Drassanes? En diferents gravats històrics, les Drassanes gòtiques de Barcelona apareixen representades de manera diferent a l'actual. Fins i tot en una situació diferent de l'actual. L'equip de "Sota terra" treballa per tal de saber si les actuals Drassanes són les que va construir Pere el Gran -com sempre s'ha dit- o si han patit alguna modificació important al llarg dels anys.

Va ser la ciutat musulmana més gran de Catalunya? Balaguer va ser un dels primers lloc on es van agrupar els sarraïns que fugien de les primeres croades dels cavallers cristians de l'època dels comtats dels Pirineus. D'aquesta ocupació, en va néixer un immens camp de refugiats, que aviat es convertiria en una gran ciutat. Però com de gran? Durant tres dies excavarem les restes de la muralla, de les cases, de la necròpolis per conèixer com vivien els habitants d'aquesta ciutat i intentar escatir si va arribar a ser la ciutat àrab més gran de Catalunya. Molta tensió i patiments? agreujats per una pluja torrencial que va fer de l'excavació una autèntica epopeia.

Va ser la ciutat musulmana més gran de Catalunya? Balaguer va ser un dels primers lloc on es van agrupar els sarraïns que fugien de les primeres croades dels cavallers cristians de l'època dels comtats dels Pirineus. D'aquesta ocupació, en va néixer un immens camp de refugiats, que aviat es convertiria en una gran ciutat. Però com de gran? Durant tres dies excavarem les restes de la muralla, de les cases, de la necròpolis per conèixer com vivien els habitants d'aquesta ciutat i intentar escatir si va arribar a ser la ciutat àrab més gran de Catalunya. Molta tensió i patiments? agreujats per una pluja torrencial que va fer de l'excavació una autèntica epopeia.

Trobarem una piscina romana a la plaça de la Vil·la? A Caldes de Montbui, hi està documentada l'activitat termal des de l'època romana. Al costat de la Font del Lleó hi ha les restes de les termes romanes més ben conservades de la Península Ibèrica. Durant tres dies -en un estressant contrarellotge- buscarem la natatio, la piscina d'aigua freda, per veure si també són les més grans. En paral·lel excavarem i investigarem amb els més innovadors mètodes de prospecció, per restablir la imatge del que fou el balneari més important del segle XIX a Caldes: Can Rius, avui en dia un edifici fantasmagòric mig abandonat. Tres dies en què l'equip de "Sota terra" posa de cap per avall el centre històric de la tranquil·la població termal. Pel bé de l'arqueologia, òbviament.

Trobarem una piscina romana a la plaça de la Vil·la? A Caldes de Montbui, hi està documentada l'activitat termal des de l'època romana. Al costat de la Font del Lleó hi ha les restes de les termes romanes més ben conservades de la Península Ibèrica. Durant tres dies -en un estressant contrarellotge- buscarem la natatio, la piscina d'aigua freda, per veure si també són les més grans. En paral·lel excavarem i investigarem amb els més innovadors mètodes de prospecció, per restablir la imatge del que fou el balneari més important del segle XIX a Caldes: Can Rius, avui en dia un edifici fantasmagòric mig abandonat. Tres dies en què l'equip de "Sota terra" posa de cap per avall el centre històric de la tranquil·la població termal. Pel bé de l'arqueologia, òbviament.

D'on venien els grecs que van fundar Roses? La imponent Ciutadella de Roses, construïda al segle XVII i usada fins a mitjans del segle XX, conté esglésies, poblat medieval, ciutat romana... I, sí, una interessant ciutat grega, incipientment excavada i poc coneguda fora del món dels historiadors. L'equip de "Sota terra" buscarà en aquest espai els orígens d'aquesta ciutat grega. D'on venien els grecs que es van establir a Roses? Hi ha diferents hipòtesi: uns diuen que era d'Empúries, altres creuen que venien de Marsella i d'altres aposten per una invasió de l'illa de Rodes. En tres dies buscarem les restes de la presència grega a Roses per tal d'establir-ne la seva procedència i determinar, també, les dimensions de la ciutat: era un simple barri o una potent ciutat?

D'on venien els grecs que van fundar Roses? La imponent Ciutadella de Roses, construïda al segle XVII i usada fins a mitjans del segle XX, conté esglésies, poblat medieval, ciutat romana... I, sí, una interessant ciutat grega, incipientment excavada i poc coneguda fora del món dels historiadors. L'equip de "Sota terra" buscarà en aquest espai els orígens d'aquesta ciutat grega. D'on venien els grecs que es van establir a Roses? Hi ha diferents hipòtesi: uns diuen que era d'Empúries, altres creuen que venien de Marsella i d'altres aposten per una invasió de l'illa de Rodes. En tres dies buscarem les restes de la presència grega a Roses per tal d'establir-ne la seva procedència i determinar, també, les dimensions de la ciutat: era un simple barri o una potent ciutat?

Neandertals, eren caçadors o simplement recol·lectors? Fa 70.000 anys a les terres que ara són Catalunya hi convivien cavalls, hipopòtams, hienes, óssos?i també els neandertals. Però, qui es menjava qui? Què menjava l'home de Neandertal? Només carronya i vegetals o també caçava? A les coves del Toll, a Moià, hi roscarem restes de fauna de l'època... i restes de presència neandertal. Indicis que ens han de permetre saber si els neandertals eren sofisticats caçadors, i per tant, estaven tan evolucionats com els sapiens, o eren mers recol·lectors i carronyaires? Moltes bèsties per desenterrar, en només tres dies... I a base d'excavar, acabarem descobrint importants novetats sobre una cova espectacular.

Neandertals, eren caçadors o simplement recol·lectors? Fa 70.000 anys a les terres que ara són Catalunya hi convivien cavalls, hipopòtams, hienes, óssos?i també els neandertals. Però, qui es menjava qui? Què menjava l'home de Neandertal? Només carronya i vegetals o també caçava? A les coves del Toll, a Moià, hi roscarem restes de fauna de l'època... i restes de presència neandertal. Indicis que ens han de permetre saber si els neandertals eren sofisticats caçadors, i per tant, estaven tan evolucionats com els sapiens, o eren mers recol·lectors i carronyaires? Moltes bèsties per desenterrar, en només tres dies... I a base d'excavar, acabarem descobrint importants novetats sobre una cova espectacular.

Descobrim si l'exèrcit d'Anníbal va passar pel Montseny de camí cap a Roma? En el seu camí cap a Roma, el general cartaginès Anníbal va haver de creuar Catalunya en direcció als Pirineus. Segons l'historiador Polibi, el famós exèrcit dels elefants creua l'Ebre i avança en direcció al Berguedà, el Ripollès i la Cerdanya. Però l'historiador Titus Livi diu que Anníbal sotmet els ilergets, lacetans, bargusis i ausetans. Això el situa al que ara és la comarca d'Osona i creuant ben bé per les valls del Montseny. "Sota terra" busca a les restes de la descomunal fortalesa ibera del Brull, a la falda del Montseny, el que encara no s'ha trobat: una evidència arqueològica del pas d'Anníbal cap als Pirineus.

Descobrim si l'exèrcit d'Anníbal va passar pel Montseny de camí cap a Roma? En el seu camí cap a Roma, el general cartaginès Anníbal va haver de creuar Catalunya en direcció als Pirineus. Segons l'historiador Polibi, el famós exèrcit dels elefants creua l'Ebre i avança en direcció al Berguedà, el Ripollès i la Cerdanya. Però l'historiador Titus Livi diu que Anníbal sotmet els ilergets, lacetans, bargusis i ausetans. Això el situa al que ara és la comarca d'Osona i creuant ben bé per les valls del Montseny. "Sota terra" busca a les restes de la descomunal fortalesa ibera del Brull, a la falda del Montseny, el que encara no s'ha trobat: una evidència arqueològica del pas d'Anníbal cap als Pirineus.

Trobarem el cementiri perdut dels Templers? Després de conquerir-lo als almoràvits, els Templers basteixen a Miravet un castell inexpugnable on ells mateixos hauran de resistir l'atac de Jaume II. Intentarem descobrir com va anar el setge i buscarem els elements que fan el castell inexpugnable: quina va ser la seva estructura de defensa i com estava organitzada la vida al seu interior. En aquest viatge als orígens del castell farem una inevitable visita als conflictes que ha viscut aquesta fortificació situada en un punt estratègic de la nostra geografia. Trobarem restes templeres en els tres dies del programa? Doncs, per una vegada, el "Sota Terra" vorejarà el fracàs més absolut... Tot i que a darrera hora, una gran sorpresa salvarà l'orgull de l'equip.

Trobarem el cementiri perdut dels Templers? Després de conquerir-lo als almoràvits, els Templers basteixen a Miravet un castell inexpugnable on ells mateixos hauran de resistir l'atac de Jaume II. Intentarem descobrir com va anar el setge i buscarem els elements que fan el castell inexpugnable: quina va ser la seva estructura de defensa i com estava organitzada la vida al seu interior. En aquest viatge als orígens del castell farem una inevitable visita als conflictes que ha viscut aquesta fortificació situada en un punt estratègic de la nostra geografia. Trobarem restes templeres en els tres dies del programa? Doncs, per una vegada, el "Sota Terra" vorejarà el fracàs més absolut... Tot i que a darrera hora, una gran sorpresa salvarà l'orgull de l'equip.

Després de 13 episodis, la segona temporada de "Sota terra" arriba al final. Hem excavat sota el sol i la pluja, hem picat pedra fins a acabar amb els ossos baldats, hem fet broma entre núvols de pols i hem hagut de suportar el Fermí, que es posava molt pesat quan les troballes començaven a aparèixer. Però ha valgut la pena. Per què? Doncs perquè hem trobat dinosaures al Prepirineu, enterraments romans a les Drassanes de Barcelona i un vaixell de la guerra del Francès al delta de l'Ebre. I, bé, com diria l'Eudald, en alguna ocasió també hem "llepat", però cal dir que dels errors se n'aprèn més que dels encerts. Aquesta temporada ha estat trepidant. Els bons moments han estat gairebé incomptables, i no tenim paraules per expressar el plaer que hem sentit de poder compartir-los amb uns espectadors com vosaltres. Per això, hem decidit reunir-los tots en un sol capítol resum, per gaudir-ne plegats un cop més. Ens hi acompanyeu?

Després de 13 episodis, la segona temporada de "Sota terra" arriba al final. Hem excavat sota el sol i la pluja, hem picat pedra fins a acabar amb els ossos baldats, hem fet broma entre núvols de pols i hem hagut de suportar el Fermí, que es posava molt pesat quan les troballes començaven a aparèixer. Però ha valgut la pena. Per què? Doncs perquè hem trobat dinosaures al Prepirineu, enterraments romans a les Drassanes de Barcelona i un vaixell de la guerra del Francès al delta de l'Ebre. I, bé, com diria l'Eudald, en alguna ocasió també hem "llepat", però cal dir que dels errors se n'aprèn més que dels encerts. Aquesta temporada ha estat trepidant. Els bons moments han estat gairebé incomptables, i no tenim paraules per expressar el plaer que hem sentit de poder compartir-los amb uns espectadors com vosaltres. Per això, hem decidit reunir-los tots en un sol capítol resum, per gaudir-ne plegats un cop més. Ens hi acompanyeu?