El dolor de la bellesa. Roger Mas i Cobla S. Jordi
Any:
2012
Categories:
Documental, Producció Catalana, Altres
Generes:
Música, Art
Descripció:
Durada: 50 minuts. - Mida: 544 MB
El 33 es fica dins la cuina del dolor de la bellesa, amb una personalíssima reflexió sobre la tradició, les arrels i la memòria en el si d'una trobada extraordinària, la de Roger Mas amb la Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona, una insòlita producció capitanejada pel músic de Solsona, i en la qual s'ha lliurat sense traves a la seva faceta de "crooner", acompanyat d'una cobla, que en reinventa el so mentre es reinterpreta a si mateix tocant temes propis i aliens: de Fabrizio de André a Ary Barroso, de Mikel Laboa a Barbara, de Jacint Vedaguer a "La bien pagá". "Si mirem la història de l'art, molts dels grans artistes han fet peus grans. La raó és molt senzilla, el peu significa estar en contacte amb la terra, amb la pròpia memòria. Aquest és un fet fonamental, importantíssim. Fonamental per crear, per ser un mateix, per madurar. Tenint clar això hom se sent lliure, pot volar i anar on vulgui, perquè sap que sempre té un punt de tornada i això és importantíssim, molt important, és bàsic." Santi Moix
És amb aquests peus i aquesta actitud que Roger Mas i la Cobla Sant Jordi van saltar a l'escenari del Teatre Comarcal de Solsona els últims dies de l'any 2011 per oferir tres concerts monumentals, l'atmosfera dels quals quedaria atrapada per sempre en la forma d'un disc. Prenent, doncs, la música com a punt de partida, el documental que presenta el 33, un treball dels realitzadors Xavier Puig i Raimon Fransoy, per a Elsabeth Produccions, es va calçant les sabates d'un seguit de professionals de diferents camps que desenvolupen la seva feina amb un esperit i una manera de fer molt similar a la que ha guiat els músics en l'elaboració del disc. Persones que es dediquen en cos i ànima a allò que fan amb amor, rigor, paciència, inventiva, tenacitat i un respecte reverencial per la tradició que els precedeix, fent-la servir sempre com un trampolí i no pas com una poltrona.
D'aquesta actitud, d'aquesta visió artesanal de l'ofici, parla aquesta pel·lícula. D'art i quotidianitat. D'un grup d'artesans i les seves obres, on, si es para l'orella, se sent bategar el caràcter de la terra, els seus millors fruits i l'expressió viva del que els ha sembrat. Així doncs, tot gaudint del concert, amb la naturalitat que després d'una cançó en ve una altra, el documental va enllaçant la música amb paisatges, objectes, converses, records, olors, colors i vivències, bocins de la vida de cadascun dels convidats que, junts, constituiran el retrat d'un temps, d'una terra i d'una manera d'entendre-la i conrear-la. Perquè la pitjor collita és no sembrar.
