Elinks

Acte I - DURADA: 1 h 31 minuts. - MIDA: 914 MB Acte II - DURADA: 1 h 25 minuts. - MIDA: 848 MB

Òpera, amb música de Wolfgang Amadeus Mozart. Llibret de Lorenzo da Ponte. Versió cinematogràfica dirigida per Jean-Pierre Ponnelle l'any 1988

Repartiment: Germanes de Ferrara, que viuen a Nàpols: Fiordiligi, ............. Edita Gruberova Dorabella, ............. Delores (no és un error) Ziegler Promesos de les dues germanes: Guglielmo ............. Ferruccio Furlanetto Ferrando ............. Luis Lima Despina, camarera ............. Teresa Stratas Don Alfonso, vell filòsof ............. Paolo Montarsolo

Orquestra Filharmònica de Viena. Cor de l’Òpera de l’Estat de Viena. Clavicèmbal ............. John Fisher Violoncel ............. Luciano Pezzani Direcció Musical ............. Nikolaus Harnoncourt Escenografia, Disseny i Direcció ............. Jean-Pierre Ponnelle

Così fan tutte ossia La scuola degli amanti (Així fan totes o L'escola dels amants) és una òpera bufa en dos actes, composta per Wolfgang Amadeus Mozart l'any 1790. El llibret va ser escrit per Lorenzo Da Ponte. Porta per número de catàleg el KV 588. Va ser composta per suggeriment de l'Emperador Josep II d'Habsburg. Originàriament, l'havia d'haver compost el col·lega de Mozart, Antonio Salieri, qui va preparar la música del primer acte, per a posteriorment rebutjar-la. L'estrena va tenir lloc en el Burgtheater de Viena, el 26 de gener de 1790. El tema de l'òpera és l'intercanvi de parelles. Anteriorment aquest tema ja havia estat tractat amb abundància, per exemple al Decameró de Boccaccio, o a Cymbeline de Shakespeare

La traducció literal del títol és «Així fan totes» o «Totes fan el mateix». Aquestes paraules són cantades pels tres homes quan parlen del voluble amor femení, en el segon acte, quadre III, just abans del finale. Alguns han vist en el títol i l'argument de l'òpera una certa misogínia per part de Mozart i Da Ponte. Musicalment parlant, els crítics destaquen la simetria de Così: dos actes, tres homes i tres dones, dues parelles, dos personatges addicionals (Don Alfonso i Despina), pràcticament el mateix nombre d'àries per a tots els solistes. Per a altres crítics, la simetria era un valor propi de l'òpera italiana del segle XVIII i per tant poc destacable (R. Alier). Tots coincideixen a destacar l'abundància de parts dedicades als conjunts: a banda dels finals, Mozart hi va compondre sis duos, cinc trios, un quartet, dos quintets i tres sextets. La història té lloc a Nàpols en el segle XVIII.

Acte I

Quadre I Terrassa d'un cafè. Ferrando i Guglielmo, dos oficials, manifesten que les seves promeses (Dorabella i Fiordiligi, respectivament) els seran eternament fidels. Don Alfonso s'uneix a ells i fa una aposta amb els dos oficials, dient que ell pot provar en un sol dia que aquestes dues dones (com totes les dones) són volubles. Accepten l'aposta: els dos oficials fingiran que han estat cridats a la guerra; després tornaran disfressats i cada un intentarà enamorar a l'estimada de l'altre.

Quadre II Jardí de la casa de les germanes. Les dues dones, que són germanes, estan lloant els seus enamorats. Don Alfonso arriba i anuncia les males notícies: els oficials han estat cridats a la guerra. Ferrando i Guglielmo arriben, amb el cor trencat, i s'acomiaden d'elles. Conforme el vaixell s'allunya cap a alta mar, Alfonso i les dues germanes els desitgen un bon viatge, després Alfonso, que s'ha quedat sol, canta un arioso contra la inconstància de les dones.

Quadre III Saló de la casa de les germanes. Despina, la seva donzella, arriba i els pregunta què va malament. Dorabella lamenta el seu turment per trobar-se sense el seu promès. Despina es burla de les germanes, i els aconsella prendre nous amants que reemplacin els antics. Després de la seva marxa, arriba Don Alfonso. Tem que Despina reconegui els homes malgrat les seves disfresses, de manera que la suborna perquè l'ajudi a guanyar l'aposta. Arriben els dos homes, disfressats com albanesos, amb bigotis. Entren les germanes i s'alarmen per la presència d'homes desconeguts a casa seva. Els albanesos intenten conquerir les germanes, arribant Guglielmo a vantar-se dels seus variats encants masculins. Ferrando, quan es queda sol, expressa la seguretat que guanyarà l'aposta i lloa la seva estimada.

Quadre IV Jardí de la casa. Les germanes es lamenten. Despina pregunta a Don Alfonso si li permet fer-se càrrec del plans de seducció. De sobte, entren els albanesos i amenacen d'enverinar-se si no se'ls permet festejar les germanes. Don Alfonso intenta calmar-los, però llavors es beuen el verí i es desmaien. Poc després, arriba un metge, que no és altre que Despina disfressada, que, usant un gran imant, aconsegueix reviure als albanesos. Els homes, recuperats però simulant patir una al·lucinació, demanen un petó de les deesses que estan davant d’ells. Les germanes els rebutgen, tot i que Don Alfonso i el doctor les insten a fer-lo.

Acte II

Quadre I Habitació de la casa. Despina demana a les germanes que accedeixin als desitjos dels albanesos; se'n va. A soles, Dorabella confessa a Fiordiligi que se sent temptada. No obstant, la seva germana es manté ferma.

Quadre II Jardí de la casa. Dorabella i el disfressat Guglielmo estan emparellats, com els altres dos. La conversa és bastant incòmoda, i Ferrando s’en va amb Fiordiligi. Ara que estan sols, Guglielmo intenta festejar a Dorabella. Aquesta no es resisteix i acaba entregant-li un medalló, amb el retrat de Ferrando al seu interior, a canvi d'una joia amb forma de cor. Ferrando té menys èxit amb Fiordiligi, de manera que s'enutja quan més tard descobreix que el medalló amb el seu retrat ha estat tan ràpidament lliurat al nou amant. Guglielmo al principi simpatitza amb Ferrando, però després presumeix, perquè la seva enamorada li és fidel.

Quadre III Saló de la casa. Dorabella admet la seva indiscreció. Fiordiligi, disgustada, decideix seguir a l'exèrcit per a trobar el seu enamorat. Abans que pugui anar-se'n, no obstant, arriba Ferrando i segueix festejant-la; al final, Fiordiligi acaba en els seus braços. Guglielmo queda afligit. Ferrando es burla d'ell, de la mateixa manera que Guglielmo ho havia fet abans amb ell. Don Alfonso, guanyador de l'aposta, diu que les perdonen, perquè al final "Così fan tutte" (“Així fan totes” o "Totes fan el mateix"), i així ho acaben admetent Ferrando i Guglielmo.

Quadre IV. Menjador de la casa, preparat per a les noces. Despina i Don Alfonso estan preparant la cerimònia. Despina, disfressada de notari, presenta el contracte de matrimoni, i tots el signen. De sobte se sent música militar a la llunyania, anunciant la tornada dels oficials. Don Alfonso confirma els temors de les joves: Ferrando i Guglielmo tornen. Els albanesos corren a amagar-se (en realitat, per a canviar-se la disfressa). Tornen amb el seu uniforme d'oficial i manifesten el seu amor. Don Alfonso els ensenya el contracte de matrimoni, i, quan el llegeixen, s'enutgen. Llavors se'n van i tornen poc després amb part de les disfresses. Es descobreix que el notari era en realitat Despina i les germanes s'adonen que han estat enganyades. Al final, tot es perdona, i el grup sencer canta a la capacitat humana d'acceptar tots els moments de la vida, tant els bons com els dolents, amb la moral final: feliç aquell que tot ho veu pel costat bo.

Acte I - DURADA: 1 h 31 minuts. - MIDA: 914 MB Acte II - DURADA: 1 h 25 minuts. - MIDA: 848 MB

Òpera, amb música de Wolfgang Amadeus Mozart. Llibret de Lorenzo da Ponte. Versió cinematogràfica dirigida per Jean-Pierre Ponnelle l'any 1988

Repartiment: Germanes de Ferrara, que viuen a Nàpols: Fiordiligi, ............. Edita Gruberova Dorabella, ............. Delores (no és un error) Ziegler Promesos de les dues germanes: Guglielmo ............. Ferruccio Furlanetto Ferrando ............. Luis Lima Despina, camarera ............. Teresa Stratas Don Alfonso, vell filòsof ............. Paolo Montarsolo

Orquestra Filharmònica de Viena. Cor de l’Òpera de l’Estat de Viena. Clavicèmbal ............. John Fisher Violoncel ............. Luciano Pezzani Direcció Musical ............. Nikolaus Harnoncourt Escenografia, Disseny i Direcció ............. Jean-Pierre Ponnelle

Così fan tutte ossia La scuola degli amanti (Així fan totes o L'escola dels amants) és una òpera bufa en dos actes, composta per Wolfgang Amadeus Mozart l'any 1790. El llibret va ser escrit per Lorenzo Da Ponte. Porta per número de catàleg el KV 588. Va ser composta per suggeriment de l'Emperador Josep II d'Habsburg. Originàriament, l'havia d'haver compost el col·lega de Mozart, Antonio Salieri, qui va preparar la música del primer acte, per a posteriorment rebutjar-la. L'estrena va tenir lloc en el Burgtheater de Viena, el 26 de gener de 1790. El tema de l'òpera és l'intercanvi de parelles. Anteriorment aquest tema ja havia estat tractat amb abundància, per exemple al Decameró de Boccaccio, o a Cymbeline de Shakespeare

La traducció literal del títol és «Així fan totes» o «Totes fan el mateix». Aquestes paraules són cantades pels tres homes quan parlen del voluble amor femení, en el segon acte, quadre III, just abans del finale. Alguns han vist en el títol i l'argument de l'òpera una certa misogínia per part de Mozart i Da Ponte. Musicalment parlant, els crítics destaquen la simetria de Così: dos actes, tres homes i tres dones, dues parelles, dos personatges addicionals (Don Alfonso i Despina), pràcticament el mateix nombre d'àries per a tots els solistes. Per a altres crítics, la simetria era un valor propi de l'òpera italiana del segle XVIII i per tant poc destacable (R. Alier). Tots coincideixen a destacar l'abundància de parts dedicades als conjunts: a banda dels finals, Mozart hi va compondre sis duos, cinc trios, un quartet, dos quintets i tres sextets. La història té lloc a Nàpols en el segle XVIII.

Acte I

Quadre I Terrassa d'un cafè. Ferrando i Guglielmo, dos oficials, manifesten que les seves promeses (Dorabella i Fiordiligi, respectivament) els seran eternament fidels. Don Alfonso s'uneix a ells i fa una aposta amb els dos oficials, dient que ell pot provar en un sol dia que aquestes dues dones (com totes les dones) són volubles. Accepten l'aposta: els dos oficials fingiran que han estat cridats a la guerra; després tornaran disfressats i cada un intentarà enamorar a l'estimada de l'altre.

Quadre II Jardí de la casa de les germanes. Les dues dones, que són germanes, estan lloant els seus enamorats. Don Alfonso arriba i anuncia les males notícies: els oficials han estat cridats a la guerra. Ferrando i Guglielmo arriben, amb el cor trencat, i s'acomiaden d'elles. Conforme el vaixell s'allunya cap a alta mar, Alfonso i les dues germanes els desitgen un bon viatge, després Alfonso, que s'ha quedat sol, canta un arioso contra la inconstància de les dones.

Quadre III Saló de la casa de les germanes. Despina, la seva donzella, arriba i els pregunta què va malament. Dorabella lamenta el seu turment per trobar-se sense el seu promès. Despina es burla de les germanes, i els aconsella prendre nous amants que reemplacin els antics. Després de la seva marxa, arriba Don Alfonso. Tem que Despina reconegui els homes malgrat les seves disfresses, de manera que la suborna perquè l'ajudi a guanyar l'aposta. Arriben els dos homes, disfressats com albanesos, amb bigotis. Entren les germanes i s'alarmen per la presència d'homes desconeguts a casa seva. Els albanesos intenten conquerir les germanes, arribant Guglielmo a vantar-se dels seus variats encants masculins. Ferrando, quan es queda sol, expressa la seguretat que guanyarà l'aposta i lloa la seva estimada.

Quadre IV Jardí de la casa. Les germanes es lamenten. Despina pregunta a Don Alfonso si li permet fer-se càrrec del plans de seducció. De sobte, entren els albanesos i amenacen d'enverinar-se si no se'ls permet festejar les germanes. Don Alfonso intenta calmar-los, però llavors es beuen el verí i es desmaien. Poc després, arriba un metge, que no és altre que Despina disfressada, que, usant un gran imant, aconsegueix reviure als albanesos. Els homes, recuperats però simulant patir una al·lucinació, demanen un petó de les deesses que estan davant d’ells. Les germanes els rebutgen, tot i que Don Alfonso i el doctor les insten a fer-lo.

Acte II

Quadre I Habitació de la casa. Despina demana a les germanes que accedeixin als desitjos dels albanesos; se'n va. A soles, Dorabella confessa a Fiordiligi que se sent temptada. No obstant, la seva germana es manté ferma.

Quadre II Jardí de la casa. Dorabella i el disfressat Guglielmo estan emparellats, com els altres dos. La conversa és bastant incòmoda, i Ferrando s’en va amb Fiordiligi. Ara que estan sols, Guglielmo intenta festejar a Dorabella. Aquesta no es resisteix i acaba entregant-li un medalló, amb el retrat de Ferrando al seu interior, a canvi d'una joia amb forma de cor. Ferrando té menys èxit amb Fiordiligi, de manera que s'enutja quan més tard descobreix que el medalló amb el seu retrat ha estat tan ràpidament lliurat al nou amant. Guglielmo al principi simpatitza amb Ferrando, però després presumeix, perquè la seva enamorada li és fidel.

Quadre III Saló de la casa. Dorabella admet la seva indiscreció. Fiordiligi, disgustada, decideix seguir a l'exèrcit per a trobar el seu enamorat. Abans que pugui anar-se'n, no obstant, arriba Ferrando i segueix festejant-la; al final, Fiordiligi acaba en els seus braços. Guglielmo queda afligit. Ferrando es burla d'ell, de la mateixa manera que Guglielmo ho havia fet abans amb ell. Don Alfonso, guanyador de l'aposta, diu que les perdonen, perquè al final "Così fan tutte" (“Així fan totes” o "Totes fan el mateix"), i així ho acaben admetent Ferrando i Guglielmo.

Quadre IV. Menjador de la casa, preparat per a les noces. Despina i Don Alfonso estan preparant la cerimònia. Despina, disfressada de notari, presenta el contracte de matrimoni, i tots el signen. De sobte se sent música militar a la llunyania, anunciant la tornada dels oficials. Don Alfonso confirma els temors de les joves: Ferrando i Guglielmo tornen. Els albanesos corren a amagar-se (en realitat, per a canviar-se la disfressa). Tornen amb el seu uniforme d'oficial i manifesten el seu amor. Don Alfonso els ensenya el contracte de matrimoni, i, quan el llegeixen, s'enutgen. Llavors se'n van i tornen poc després amb part de les disfresses. Es descobreix que el notari era en realitat Despina i les germanes s'adonen que han estat enganyades. Al final, tot es perdona, i el grup sencer canta a la capacitat humana d'acceptar tots els moments de la vida, tant els bons com els dolents, amb la moral final: feliç aquell que tot ho veu pel costat bo.