Acte I - Durada: 1 h 38 min. - Mida: 1,02 GB
Acte II - Durada: 57 min. - Mida: 636 MB
Òpera, amb música de Gioacchino Rossini. Llibret de Cesare Sterbini basat en l'obra de Beaumarchais. Des del Teatre del Palau de Schwetzingen (Alemanya)
Repartiment:
Rosina, pupil·la del doctor Bartolo, enamorada de Lindoro
............. Cecilia Bartoli
Comte d'Almaviva, (Lindoro), enamorat de Rosina
............. David Kuebler
Figaro, el barber de Sevilla
............. Gino Quilico
Doctor Bartolo, tutor de Rosina, amb la que vol casar-se
............. Carlos Feller
Don Basilio, mestre de música, còmplice de Bartolo
............. Robert Lloyd
Fiorello, criat del comte d'Almaviva
............. Klaus Bruch
Berta, criada del Doctor Bartolo, enamorada d'aquest
............. Edith Kertész-Gabry
Ambrogio, paper mínim, moltes vegades mut
............. Paul Kappeler
.
.
Escenografia
............. Ezio Frigerio
Il·luminació
............. Hans Toelstede
Vestuari
............. Mauro Pagano
Direcció d’escena
............. Michael Hampe
Direcció musical
............. Gabriele Ferro
Orquestra Simfònica de la Radio de Stuttgart
Cor de l’Òpera de la Ciutat de Colònia
Director del cor: Hans Wolfgang Schmitz
Clavicèmbal: Thomas Meggyes
Il barbiere di Siviglia (El barber de Sevilla) és una opera buffa en dos actes de Gioacchino Rossini segons un llibret de Cesare Sterbini al seu torn basat en la comèdia de 1775 de Pierre Beaumarchais Le Barbier de Séville. L'estrena amb el títol "Almaviva, o sia l'inutil precauzione" tenia lloc el 20 de febrer de 1816, al Teatro Argentina de Roma, enmig d'una tempesta de protestes que va canviar de signe a la segona representació (l'endemà), i que va significar per al compositor l'èxit més grandiós de tota la seva carrera. L'estrena a Catalunya fou al Teatre de la Santa Creu, el 16 de juliol de 1818, amb la curiositat de que l'obertura fou canviada per una escrita per Ramon Carnicer ja que faltava la de la partitura italiana.
Sinopsi
L'acció es situa a Sevilla, a finals del segle XVII. quan les prerrogatives de la noblesa i l'obscurantisme de l'Antic Règim comencen a donar pas a la Il.lustració, apuntant ja el germen de la revolució burgesa. Rosina, una noia bella i orfe es troba privada de la seva llibertat. El seu tutor, la té tancada a casa, amb l'esperança de casar-se amb ella algun dia. Ella, però, està enamorada d'un jove que farà tot el que estigui a les seves mans per acostar-se i casar-s'hi. Tot gràcies a l'ajuda del barber Fígaro.
Acte I
Escena 1
Una plaça a Sevilla, a l'alba. El comte Almaviva ha preparat una serenata per a la bella Rosina, pupil?la del doctor Bartolo. Els músics ocupen els seus llocs en silenci i el Comte canta al peu de la finestra. Com que Rosina no apareix, paga als músics i es queda esperant, però s'amaga en sentir que algú s'acosta. És Fígaro, el barber de Sevilla, que fa gala de la seva professió, que li obre totes les portes de la ciutat i li permet participar en totes les intrigues amoroses. Quan arriba reconeix al Comte, però aquest li demana que no reveli el seu nom, ja que ha seguit en secret a Rosina fins allà. Fígaro ho sap tot d'ella: és la pupil?la del doctor Bartolo, i el vell vol casar-se amb ella. El Comte, que no vol que Rosina l'accepti a ell per marit per la seva riquesa i els seus títols, pretén fer-se passar per un pobre estudiant, Lindoro. Quan ella es disposa a respondre, la finestra es tanca de cop. Com que el Comte li ha promès una recompensa, Fígaro inventa un pla. El Comte haurà d'entrar a casa de Bartolo vestit de soldat, demanant allotjament. Si a més fingeix estar ebri, el tutor no tindrà cap sospita. Els dos decideixen posar en marxa el seu pla.
Escena 2
A l'interior de la casa de Bartolo. Rosina, sola, acaba d'escriure una carta a Lindoro. Apareix Fígaro, però abans que els dos puguin parlar, entra Bartolo. Don Basilio, mestre de música i amic de Bartolo, porta la notícia de l'arribada a Sevilla del Comte Almaviva, enamorat en secret de Rosina, i proposa difamar al Comte per mitjà de rumors infundats. Bartolo prefereix casar-se aquell mateix dia amb Rosina i els dos surten per redactar el contracte matrimonial. Fígaro, que ha escoltat la conversa, adverteix a Rosina. Al mateix temps que ella assegura al barber que serà capaç de fer front a aquesta situació, Rosina manifesta alguns dubtes sobre les intencions del jove que ha vist en companyia de Fígaro. Aquest li respon que es tracta d'un parent pobre que no té cap altre defecte que el d'estar bojament enamorat d'ella. Quan Fígaro suggereix a la jove que escrigui a Lindoro, ella el sorprèn amb la seva carta ja redactada.
Fígaro es disposa a portar al seu destinatari. El desconfiat Bartolo acusa Rosina d'haver escrit al seu estimat: els seus dits estan tacats de tinta, manca un full de paper i ha utilitzat la ploma. L'amenaça amb tancar-la a casa. El Comte, disfressat de soldat ebri, truca a la porta. Diu a Bartolo que busca allotjament. Quan apareix Rosina, el Comte li revela que ell és Lindoro. Bartolo porta una ordre que l'eximeix de donar allotjament als militars, però el Comte fa volar el paper. En la confusió lliura una nota a Rosina, que ella fa passar per una llista de la bugaderia, per exasperació de Bartolo. Entren la criada Berta i Don Basilio. Fígaro torna informant-los de que el soroll que fan se sent a tota la ciutat. En aquest moment, els soldats truquen a la porta. Tots els personatges tracten d'explicar la situació, creant un caos encara més gran. L'oficial vol arrestar al Comte, però quan aquest treu un document és immediatament alliberat. Bartolo es queda mut d'estupor, després explota de còlera, mentre tots expressen la seva completa confusió davant els esdeveniments del dia.
Acte II
Bartolo tem que el soldat pogués ser un emissari del Comte d'Almaviva. De nou truquen a la porta. És el Comte, aquest cop disfressat de "Don Alonso", mestre de música, un alumne de Don Basilio, que ha estat enviat pel seu mestre, que està malalt. Per guanyar-se la confiança de Bartolo, declara que ha robat al Comte una nota escrita per Rosina. Amb ella tractarà de convèncer Rosina que el Comte està jugant amb els seus sentiments. Enganyat, Bartolo surt a la recerca de la seva pupil ? la per la lliçó de cant. Rosina executa el rondó de la "Inútil precaució". Mentre Bartolo es desperta, ja que aquesta "música moderna" l'avorreix i canta un exemple de la "música del seu temps". Fígaro ve a afaitar-lo. Bartolo no vol deixar a "Don Alonso" i a Fígaro tot sol amb Rosina, i envia al barber a la recerca dels estris per a l'afaitat. Fígaro aprofita l'ocasió per fer-se amb la clau del balcó, després deixa caure els plats i els gots per cridar l'atenció de Bartolo. Rosina i Lindoro es declaren novament el seu amor. Quan Fígaro comença a afaitar a Bartolo arriba Don Basílio per la lliçó de cant de Rosina. Però els joves li ofereixen diners i fan veure que té l'escarlatina perquè es retiri. Fígaro segueix afaitant a Bartolo, mentre Lindoro i Rosina continuen amb el seu pla.
Aquesta mateixa nit, Lindoro i Fígaro entren pel balcó i rapten a Rosina. Bartolo sorprèn el Comte quan parla amb la seva disfressa i esclata novament de còlera. Berta, tota sola, comenta l'estupidesa dels vells que volen casar-se amb jovenetes. Basilio, a qui Bartolo envia un criat per buscar-lo, confessa que ell no coneix cap "Don Alonso", i que podia tractar-se del Comte en persona. El tutor, que no vol córrer riscos, encarrega a Basilio que faci venir immediatament al notari, perquè les noces es puguin celebrar aquella mateixa nit. Per enganyar a Rosina, Bartolo li mostra la seva carta per Lindoro i li diu que el seu estimat es burla d'ella.
Rosina es desespera. Esclata una tempesta. Quan Fígaro i el Comte entren pel balcó, Rosina acusa Lindoro de voler vendre-la al Comte Almaviva. El Comte es llança als seus peus i revela la seva veritable identitat. Els enamorats expressen la seva alegria, mentre Fígaro els diu que s'afanyin a escapar-se. Quan es disposen a partir, l'escala ha desaparegut. Basilio entra amb el notari. Fígaro aprofita l'ocasió per a celebrar les noces de Rosina i el Comte. Arriba Bartolo amb els soldats, però ja és massa tard. El Comte Almaviva revela la seva identitat i anuncia que Rosina és la seva esposa. A Bartolo no li queda altra opció i beneeix el matrimoni. Tots desitgen a la feliç parella amor i fidelitat eternes.
