Acte I - Durada: 48 min. - Mida: 501 MB
Acte II - Durada: 37 min. - Mida: 384 MB
Acte III - Durada: 49 min. - Mida: 509 MB
Òpera, amb música de Gaetano Donizetti
Llibret de Giovanni Ruffini i Gaetano Donizetti
Des del Metropolitan Opera House de Nova York
Repartiment:
Don Pasquale, vell conco
............. John del Carlo
Dr. Malatesta, el seu metge
............. Mariusz Kwiecien
Ernesto, nebot de Don Pasquale
............. Matthew Polenzani
Norina, jove viuda, amant d'Ernesto
............. Anna Netrebko
Un notari
............. Bernard Fitch
.
.
Escenografia
............. Rolf Langenfass
Il?luminació
............. Duane Schuler
Vestuari
............. Rolf Langenfass
Direcció musical
............. James Levine
The Metropolitan Opera Orquestra i Cor
Director del cor: Donald Palumbo
Don Pasquale és una opera buffa en tres actes de Gaetano Donizetti segons un llibret escrit per ell mateix i Giovanni Ruffini basat al seu torn en el llibret d'Angelo Anelli per al Ser Marcantonio de Stefano Pavesi (1810).
L'òpera es va estrenar al Théâtre des Italiens de París el gener de 1843 (és una de les últimes composicions de l'autor). Aquesta obra mostra clarament el talent melòdic de Donizetti, el seu instint per connectar amb el públic (com el que va manifestar Rossini) i la maduresa musical del compositor.
Els seus personatges bufos connecten amb els de la Comèdia de l'Art (el vell, els enamorats, l'atrevit i imaginatiu intermediari), juga amb l'embolic, la simulació i les disfresses, aborda el tema de l'amor del vell cap a una jove, ridiculitzant la inflamada passió del pobre ancià, contraposada a l'amor dels joves, socialment més legítim; mostra també la crueltat de l'engany, del càstig i la burla. Don Pasquale és un Pantaelone, Ernesto, un enamorat i Norina, una astuta Colombina, mentre que el doctor Malatesta seria com un dels servents de la Comèdia, de vegades estúpids o maldestres, però altres astuts o insolents. Aquí representa el paper d'intermediari.
Acte I
Don Pasquale, vol casar el seu nebot Ernesto amb una dama noble i rica, però el jove està enamorat de Norina, una vídua jove i simpàtica, encara que humil. Davant la negativa, l'ancià decideix desheretar al seu nebot i casar-se ell mateix. El doctor Malatesta serà l'encarregat de buscar-li una bona esposa, però aquest, que és amic d'Ernesto, trama un pla: proposa a Don Pasquale que es casi amb la seva germana Sofronia (Norina disfressada), cosa que el vell accepta encantat. Troba a casa a Ernesto i Malatesta organitza el casament fals (amb un fals notari) per conduir a Don Pasquale, un cop casat, a la desesperació.
Acte II
Ernesto, que no coneix els plans de Malatesta, decideix partir a terres llunyanes en assabentar-se de les noces de Norina. El doctor i la jove, disfressada, vesteixin a Don Pasquale, que s'encapritxa de seguida amb la núvia. Carlo, cosí de Malatesta, es fa passar per notari i es signa el contracte de noces. A partir d'aquest moment, Sofronia canvia radicalment la seva conducta i es mostra capritxosa i tirana: dóna ordres als servents, compra un nou carruatge i cavalls, fa trucar a sastres i joiers i es mostra desdenyosa amb el seu nou marit.
Acte III
Don Pasquale no triga a cansar-se de tant canvi i malbaratament i prohibeix a la seva esposa anar al teatre. Sofronia li fa creure que té un amant i el vell demana ajuda a Malatesta, que per fi informa Ernesto del pla i li demana que es faci passar per l'amant de Sofronia. Els joves es troben en un jardí a la nit i Don Pasquale, que estava espiant la seva dona, surt de l'amagatall i l'acusa. Apareix llavors Ernesto i el seu oncle li diu, per enutjar a Sofronia, que pot casar-se amb Norina i que ella serà la nova senyora de la casa. Llavors li expliquen tota la veritat però l'ancià, alliberat per fi d'aquesta terrible dona, els perdona a tots i accepta el matrimoni d'Ernesto i Norina.
