Documentals

La comarca de l'Alt Penedès limita amb el Baix Llobregat, el Garraf, el Baix Penedès, l'Alt Camp i l'Anoia. El seu paisatge, d'extenses planes cobertes de ceps, s'escampa ondulat i sinuós. Aquesta terra de vinyes és la zona vinícola més important de Catalunya, i la capital de la comarca, Vilafranca del Penedès, està considerada la capital del vi, sent el referent de tots els cellers dels pobles de la comarca.

La comarca de l'Alt Urgell, anomenada també l'Urgellet, està ubicada entre el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, La Noguera, el Solsonès, el Berguedà, la Cerdanya i Andorra. El sector ramader s'ha concentrat en el boví i, sobre tot, en la producció de llet i en l'elaboració de derivats làctics com el formatge, amb Denominació d'Origen Protegida. La comarca s'ha convertit en un dels màxims productors de llet de Catalunya.

L'Anoia, amb més de 860 quilòmetres quadrats, se situa entre el Solsonès, el Baix Llobregat, l'Alt Penedès, l'Alt Camp, la Conca de Barberà i la Segarra. Hi trobem paratges muntanyosos i planes molt extenses, i torres, castells i esglésies dominen els turons. Hi destaca per la seva fisonomia característica el massís de Montserrat, símbol de Catalunya.

La comarca del Baix Penedès està situada entre el Mediterrani i la serra del Montmell, limitant amb el Tarragonès, l'Alt Camp, l'Alt Penedès i el Garraf. El sector costaner format per platges molt llargues de sorra fina i aigües poc profundes, conegut com la Costa Daurada, atreu múltiples turistes. El conreu principal de la comarca és la vinya, i la producció de vi s'ha convertit en un punt d'atracció per als visitants.

El Berguedà està situat entre l'Osona i el Solsonès. Al sud, el seus límits són imprecisos, just a sobre del Bages, i, al nord, està clarament limitat per les comarques pirinenques. El paisatge és una barreja de camps de conreu, prats i majestuoses muntanyes. A la zona de l'Alt Berguedà es troba el Parc Natural del Cadí-Moixeró.

La Cerdanya és una de les comarques més boniques de Catalunya per la seva riquesa paisatgística. Dividida en dues parts ben diferenciades, la muntanya i la plana, la seva orientació d'est a oest li permet gaudir d'un clima assolellat i molt més sec que el d'altres comarques pirinenques. En les darreres dècades, la Cerdanya s'ha consolidat com a destí turístic i de segones residències.

Amb les muntanyes de Prades i la serra de Llena, al límit amb les Garrigues, l'Urgell i la Segarra es troba la comarca de la Conca de Barberà, extensa, agrícola i amb grans paratges. A la comarca, tradicionalment agrícola amb un clima sec i poc plujós, s'hi elaboren vins blancs i rosats, dins la Denominació d'Origen Conca de Barberà, i olis de gran qualitat.

Les Garrigues, comarca de la regió de Lleida, té una extensió de 840,19 quilòmetres quadrats i es troba entre les comarques del Segrià, l'Urgell, la Conca de Barberà, el Baix Camp, el Priorat i la Ribera d'Ebre. La seva economia és bàsicament agrària i l'olivera és el cultiu típic de la comarca, sobretot a la part més occidental, amb l'elaboració de l'oli d'oliva verge extra sota la Denominació d'Origen "Les Garrigues".

La Garrotxa és la terra dels mil paisatges, amb diferències importants entre l'Alta i la Baixa Garrotxa. A l'Alta Garrotxa el paisatge és àrid i abrupte, amb cingles salvatges i torrents engorjats. A la Baixa Garrotxa, en canvi, formada per relleus suaus, cada prat i cada poble ocupen una justa, però intensa, mesura.

La comarca del Pla d'Urgell, creada l'any 1987, limita amb les comarques de la Noguera, les Garrigues, l'Urgell i el Segrià. Coneguda com "el Clot del diable", les terres àrides i el paisatge feréstec que dominaven la comarca van canviar amb la construcció del Canal d'Urgell, i van experimentar un notable creixement.

La comarca del Ripollès es troba entre els Pirineus i els Prepirineus, i està formada per les valls de Camprodon, Ribes i baix Ripollès. Considerada el bressol de Catalunya, la comarca del Ripollès guarda la màgia d'una terra lligada als seus orígens, d'imatge serena, de boscos de faigs, roures i pins, camps de conreu i prats on pasturen vaques i ramats de béns. A una altitud de 1267 metres, hi ha la Vall de Núria. L'únic transport per pujar-hi és el tren cremallera, inaugurat l'any 1931 i únic a Espanya.

La comarca de la Segarra limita amb la Noguera, l'Urgell, la Conca de Barberà, l'Anoia i el Solsonès, i se situa a l'altiplà central de Catalunya. Terra de cultiu en què predomina el conreu de cereals a les planes, les diferents altituds ens mostren oliveres a la muntanya mitjana i ametllers que cobreixen els turons. Conèixer la Segarra vol dir conèixer una terra de tradicions i història permanent. La seva capital, Cervera, és el reclam d'una vila amb un passat històric esplendorós.

A la comarca de la Selva, coneguda com la comarca de l'aigua, trobem una gran diversitat de paisatges, que van des d'imponents roques que penetren el mar, formant platges i cales, fins als boscos als peus del Parc Natural de Montseny i les extenses planes de conreu. La Selva permet la pràctica d'activitats nàutiques i l'activitat pesquera es desenvolupa cada matí als ports dels pobles costaners. Al bell mig de la comarca trobem la capital de la Selva, la ciutat de Santa Coloma de Farners.

La comarca de la Ribera d'Ebre està creuada pel riu Ebre i limita amb el Segrià, Les Garrigues, el Priorat, el Baix Camp, el Baix Ebre, la Terra Alta i el Matarranya. El ritme de vida de la comarca i la història de cada vila i poble estan marcats pel riu Ebre. La capital de la Ribera d'Ebre és la vila de Móra d'Ebre, coneguda com "la sultana".

La comarca de l'Alta Ribagorça, creada l'any 1988, es troba entre la Vall d'Aran, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà i l'Aragó. Els rius de la comarca tenen un paper bàsic en la disposició del territori, que té dues conques hidrogràfiques, la de l'Éssera i la de la Noguera Ribagorçana. Les instal·lacions de l'empresa Hidroelèctrica de Catalunya van alterar el paisatge, l'economia, les comunicacions i la població de la comarca. El Pont de Suert, la seva capital, està situat a la vall de la Noguera Ribagorçana, en la confluència de les valls de Barravés amb les de Boí, Castanesa i Viu.

La comarca del Baix Llobregat està situada entre la desembocadura del Llobregat i el massís de Montserrat, i limita amb el Garraf, l'Alt Penedès, l'Anoia, el Bages, el Vallès Occidental i el Barcelonès. Les serres d'Ordal i el massís del Garraf accidenten el sector oriental de la comarca, i el riu Llobregat, quan desemboca al mar, crea el Delta del Llobregat. Les llargues platges de la Marina dissenyen la costa. La capital de la comarca és la ciutat de Sant Feliu de Lobregat.

Limitant amb l'Anoia, la Conca de Barberà i el Baix Penedès, s'escampa la comarca de l'Alt Camp, formant junt amb el Tarragonès i el Baix Camp, el Camp de Tarragona. El riu Gaià, la serra de Miramar i els ceps de vinya dissenyen el seu paisatge. Petits pobles conformen aquesta terra de paisatges, de roques, d'horts, de vinyes, d'avellaners, d'ametllers, d'ermites i de molins de paper. La seva capital és la vila de Valls. És terra de calçots i de Castellers i entre els seus monuments històrics, destaca l'imponent Monestir de les Santes Creus, dins el terme municipal d'Aiguamúrcia.

Amb una extensió de més de 700 quilòmetres quadrats, la comarca del Montsià, la més meridional de Catalunya, limita amb el Baix Ebre, el País Valencià i l'Aragó. El riu Ebre, que creua la comarca, esdevé el protagonista d'un singular paratge: el Delta de l'Ebre. L'economia del Montsià, de base agropecuària, está formada per indústries de transformació dels productes agrícoles. També té una llarga tradició pesquera, visible al port de Sant Carles de la Ràpita. La capital de la comarca és Amposta, amb el seu pont penjat, imatge emblemàtica de la ciutat.

La Vall d'Aran és la vall de capçalera de la Garona, situada a l'extrem occidental dels Pirineus catalans, i al nord-oest del territori de Catalunya, i és l'única vall atlàntica de Catalunya, recorreguda per dues carenes de muntanyes que discorren paral·leles fins a trobar-se al Port de la Bonaigua. El seu paisatge atlàntic es manifesta en l'abundància de cims elevats i relleus escarpats, estanys d'origen glaciar, frondosos boscos i verdes pastures. L'economia tradicional de la vall es basa en l'explotació dels recursos naturals, principalment la ramaderia. La pràctica dels esports de neu ha contribuït al creixement del turisme, i ha dinamitzat l'economia aranesa cap al sector terciari, que és el més important de la comarca. Vielha, centre comercial i de serveis de la comarca i amb establiments hotelers abundants, és la capital de la vall.

La comarca del Segrià està situada al confí occidental de Catalunya, limitant amb les comarques de la Noguera, del Pla d'Urgell, les Garrigues, la Ribera d'Ebre i les terres aragoneses. El paisatge del Segrià ha estat profundament modificat per l'home al llarg dels segles; alzinars i altres espècies arbustives es van anar convertint en terres de conreu, tret d'algunes arbredes de pi blanc al sud del tossal de Montmaneu, i l'aparició d'una vegetació de ribera afavorida per l'extensió del regadiu. Un veritable jardí de fruiters s'estén a l'entorn d'un territori planer. El canal d'Urgell i el de Catalunya i Aragó són els més representatius de la xarxa de canals existents. La indústria de la comarca, de la qual la ciutat de Lleida és la capital, està bàsicament al servei de l'agricultura i la ramaderia, i al Segrià es produeixen els vins amb la denominació d'origen Costers del Segre.

La comarca del Tarragonès té una superfície de 317,4 quilòmetres, és una de les tres comarques que componen el Camp de Tarragona. Amb una costa gairebé rectilínia, les platges de sorra fina són del Tarragonès són un dels principals destins turístics de Catalunya. Les oliveres, la vinya i els garrofers són els protagonistes del camp tarragoní. Així mateix, s'ha desenvolupat una activitat industrial intensa al voltant de la petroquímica i del sector químic, sense trencar l'equilibri de la comarca. La ciutat de Tarragona, és un dels ports de pesca principal del nostre país, i la Tarragona romana ha estat declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

La comarca del Gironès està situada al nord-est de Catalunya, al límit amb l'Alt i el Baix Empordà, amb la Selva, la Garrotxa i el Pla de l'Estany, oberta a l'extrem de la depressió prelitoral, i separada del mar pel massís de les Gavarres. És un territori planer, a mig camí entre l'Empordà i la Selva, que no està configurat per cap vall o conca hidrogràfica que li atorgui un relleu comarcal específic. El riu Ter recorre tota la comarca, tradicionalment agrícola i ramadera, i ha promogut l'extensió dels conreus de regadiu i el desenvolupament de moltes indústries. El Gironès està excel·lentment comunicat gràcies a la seva situació estratègica i la capital, Girona, ciutat equilibrada i emprenedora, té una àrea d'influència que va molt més enllà de la pròpia comarca.

Aquesta comarca, amb més de 1.273 quilòmetres quadrats, limita amb la Garrotxa, el Pla de l'Estany, el Gironès, el Baix Empordà i les comarques veïnes del Rosselló i el Vallespir. Amb un paisatge de contrastos conformat pel Pirineu, la plana de la comarca i el mar, l'Alt Empordà és una comarca amb un passat ple d'història. És una terra d'aigua, de muntanyes, de pobles, d'aromes i de sensacions. Destaquen l'agricultura, les activitats pesqueres i la riquesa gastronòmica i paisatgística. A la capital, Figueres, hi ha el Museu Dalí, on s'exposa bona part de l'obra del pintor.

Amb més de 1300 Km2 de superfície s'obre la comarca del Bages, limitant amb l'Anoia, el Baix Llobregat, Osona, el Vallès, la Segarra i el Solsonès. La comarca del Bages, és al cor de Catalunya, El seu territori està envoltat de muntanyes emblemàtiques com el massís de Montserrat, símbol indiscutible de Catalunya. Les antigues barraques de pedra seca i falsa volta són un record d'un passat vitícola. Avui l'ordi, el blat, la civada i l'horta són els autèntics protagonistes del paisatge rural, encara que el Bages és sobretot una comarca industrial, de les més antigues de Catalunya. La capital del Bages, Manresa, és al mateix centre de la comarca, i se'ns mostra com una veritable capital regional.

Aquesta comarca toca al mar i limita amb les comarques de la Conca de Barberà, el Priorat, la Ribera d'Ebre, el Baix Ebre, l'Alt Camp i el Tarragonès, formant amb aquestes dues últimes el Camp de Tarragona. A la plana predominen les oliveres, els ametllers i les hortalisses, que es complementen amb una gran tradició pesquera. Els paisatges són múltiples: la muntanya, el pla, la costa, les platges i els ports. Al centre de la plana del Camp, trobem Reus, la capital, que és el centre comercial més important de la comarca i conserva el traçat urbà antic. Bressol de l'arquitecte Gaudí, val la pena fer la "Ruta del Modernisme".

La comarca del Baix Ebre, amb unos 1.000 quilòmetres quadrats, s'estèn al límit amb el Montsià, la Terra Alta, la Ribera d'Ebre, el Baix Camp, el Mediterrani i l'Aragó. Hi trobem paisatges molt diferenciats: platges extenses de sorra fina, roques retallades amb cales molt recollides, i la part fluvial amb el Parc Natural del Delta de l'Ebre, que és la zona humida més gran de Catalunya. Tortosa, la capital de la comarca, está enclavada entre el massís de les muntanyes de Cardó i els Ports de Beseit. La Suda i la seva catedral destaquen per la seva espectacularitat.

Amb les muntanyes de les Gavarres, Begur i el Montgrí, les aigües del Ter i la Mediterrània, s'obre la comarca del Baix Empordà. És una comarca de paisatges amb els colors més verds i torrats de la terra. La serra de les Gavarres s'allarga amb boscos d'alzinars i suredes i vegetació típica dels ambients mediterranis. La seva costa ens ofereix penya-segats i roques escarpades en contrast amb platgetes arquejades i badies generoses. El vent ha modelat secularment el paisatge de la comarca. A l'hivern: la tramuntana, a l'estiu: el garbí. Les illes Medes, formades per set grups d'illots, s'han convertit en un punt d'atracció important pel seu fons marí d'immensa bellesa i les reserves de flora i fauna marines més importants de la Mediterrània Occidental. La seva capital és la Bisbal d'Empordà, just al centre de la comarca.

Entre el Ripollès, el Berguedà, la Garrotxa, la Selva i el Bages s'estén la comarca d'Osona, a mig camí entre el mar i la muntanya, amb paratges suaus i valls que s'obren entre serres robustes, amb l'emblemàtic Montseny. Enmig d'extensos boscos de roure martinenc amb boix i pi roig es desenvolupa la vida de la Plana de Vic. El riu Ter entra a la plana pels contraforts de Bellmunt i els turons d'Orís, dissenyant la comarca d'Osona, una terra de contrasts.

L'Urgell, amb una superfície de més de 679 quilòmetres quadrats, limita amb les comarques de la Noguera, la Segarra, la Conca de Barberà, les Garrigues i el Pla d'Urgell. Se situa al cor de les terres de Ponent, i el paisatge de la comarca està format per la vall del Corb, entre la serra de Montclar i la serra del Tallat.. La construcció del canal d'Urgell va fer fèrtils les terres de la comarca, on trobem arbres fruiters, vinyes que han permès l'elaboració de vins, amb Denominació d'Origen Costers del Segre, i oliveres que donen l'oli amb Denominació d'Origen Les Garrigues. A la vall del riu d'Ondara, al mig de la comarca, trobem la capital de la comarca, la ciutat de Tàrrega, que va rebre aquest títol a finals del segle XIX.

La comarca del Vallès Oriental té més de 850 quilòmetres quadrats i limita amb les comarques del Bages, Osona, la Selva, el Maresme, el Vallès Occidental i el Barcelonès. Era una comarca tradicionalment agrícola, i els conreus de secà encara hi predominen. No obstant, el sector ramader ha anat adquirint una gran importància, sobre tot en la producció ramadera de boví. El dolmen de la Pedra Gentil a Vallgorguina, i la vil·la romana de Can Terrés a la Garriga són una mostra de les profundes arrels històriques de la comarca. La ciutat de Granollers, centre neuràlgic de la comarca, i punt important de comunicacions, n'és la capital indiscutible.

El Pallars Jussà limita amb les comarques del Pallars Sobirà, la Ribagorça, la Noguera i l'Alt Urgell, i està configurat per la vall Fosca i la Conca de Tremp. L'aprofitament de la força de l'aigua de la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana i el Flamicell, que creuen la comarca, va promoure la construcció d'embassaments destinats al regadiu de cultius i a l'edificació de centrals hidroelèctriques. Les oliveres i els ametllers cobreixen els camps de conreu, i la frondositat dels arbres dóna pas a prats on pasturen ramats de vaques i ovelles. El terme municipal de Tremp, la capital de la comarca, és el més extens de Catalunya amb 392 quilòmetres quadrats.

La comarca del Pla de l'Estany, una de les més petites de Catalunya, se situa entre les comarques de l'Alt Empordà, la Garrotxa i el Gironès. Creada l'any 1988, la formen 11 municipis segregats de la comarca del Gironès. L'anomenada Conca lacustre de Banyoles és un sistema únic i de paisatge singular, format per estanys i estanyols. L'Estany de Banyoles, d'origen càrstic i tectònic i amb forma de vuit irregular, és un fenomen excepcional. Va ser declarat paisatge pintoresc al 1951. L'economia de la comarca es fonamenta en l'agricultura, la indústria i els serveis. Al costat de l'Estany de Banyoles, hi ha la vila de Banyoles, capital de la comarca, que va néixer al voltant de l'antic monestir de St. Esteve, fundat l'any 812.

La comarca de la Terra Alta està situada a la part més meridional de Catalunya, limitant amb Aragó, entre les comarques del Baix Ebre i la Ribera d'Ebre. Amb una gran varietat de paisatges, les oliveres, els ametllers i la vinya tradicional en són els cultius bàsics. Els extensos camps de la vila de Batea coberts de ceps la converteixen en la primera productora de raïm i vi amb Denominació d'Origen Terra Alta. La capital de la comarca és Gandesa, on trobem, entre altres edificis remarcables, l'església arxiprestal de l'Assumpció, la Cooperativa Agrícola de Gandesa ubicada a l'edifici modernista construït pel Cèsar Martinell i el Centre d'Estudis de la Batalla de l'Ebre.

La comarca del Maresme, situada al nord-est de Catalunya, delimita amb el Barcelonès, el Vallès Oriental i la Selva, i s'allarga amb gairebé 50 km de costa. Comarca marítima i muntanyenca alhora, el sector més muntanyós el forma la Serralada Litoral Catalana amb la serra del Montnegre i el Corredor. A la zona del Baix Maresme s'ha desenvolupat la floricultura, amb un gran nombre d'hivernacles, i a la vila d'Alella es produeixen vins de gran qualitat i reconeixement, amb Denominació d'Origen. La comarca del Maresme s'ha convertit en el destí de molts que hi volen passar unes bones vacances i l'arribada de turistes ha suposat la construcció de noves instal·lacions i infraestructures urbanístiques.

La comarca del Solsonès, amb més d'un milió de quilòmetres quadrats, està situada a la Catalunya Central. Limita amb les comarques de l'Alt Urgell, el Berguedà, el Bages, l'Anoia, la Segarra i la Noguera. Les serres prepirinenques d'Oliana, d'Odèn, de Turp, de Port del Compte, del Verd, de Bastets i de Busa, donen un aire de solitud i aïllament a la comarca, que ha estat anomenada "La comarca de les mil masies", per la seva gran quantitat de masies. A la zona prepirinenca, hi ha l'explotació forestal, tot i conservant l'activitat agrícola i ramadera, amb la pastura de ramats transhumants. A banda i banda del riu Negre, trobem la ciutat de Solsona, la capital de la comarca.

La comarca del Vallès Occidental està situada dins la Depressió Central, delimitada per les comarques del Bages, el Baix Llobregat, el Barcelonès i el mateix Vallès Oriental. La comarca del Vallès Occidental, situada entre les serralades litoral i prelitoral, ha estat sempre una important cruïlla de comunicacions amb les comarques interiors de Catalunya i les del nord i el sud del rerepaís barceloní. El Vallès Occidental és un territori divers, densament poblat i ple de contrastos. Hi podem trobar espais de gran bellesa natural, com la Serra de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, els cingles de Gallifa, o la serra de Collserola, però també indrets profundament transformats per la industrialització i l'impacte de les comunicacions entre les dues conques del Besòs i del Llobregat. Dalt del cim més alt de la comarca, el Montcau, podem contemplar una vista panoràmica excel·lent només comparable a la que es pot observar des de la torre Foster de Collserola, emblema de la nova era de les comunicacions. Les ciutats industrials de Sabadell i Terrassa comparteixen la capitalitat de la comarca. El Parc Tecnològic del Vallès és un exemple que el Vallès Occidental s'ha convertit en un dels nuclis de desenvolupament econòmic, social i cultural més importants de Catalunya. Altres institucions significatives són la Universitat Autònoma de Bellaterra o la Universitat Politècnica de Catalunya, a Terrassa.

La comarca de la Noguera està situada entre el Pallars Jussà, les terres de l'Urgell, el Segrià i Aragó i està formada per 30 municipis, amb una extensió de 1.700 quilòmetres quadrats. És una terra tradicionalment agrícola, i els camps són coberts de conreus de regadiu, destacant els arbres fruiters. Cereals com el blat i la vinya encapçalen els conreus de secà. La seva capital, Balaguer, està situada entre el pla i la muntanya. Cultures com la islàmica, jueva i cristiana han deixat una petjada molt important.

La comarca del Barcelonès, amb la capital Barcelona, està situada entre les comarques del Baix Llobregat, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental i el Maresme. El Barcelonès s'obre de cara al Mediterrani, amb una costa retallada i platges llargues de sorra fina. Els principals nuclis de població que envolten la capital són Badalona, Santa Coloma de Gramenet i l'Hospitalet de Llobregat. A la ciutat de Barcelona s'hi ha desenvolupat la vida política, social i cultural més important de Catalunya, i caminar pels seus carrers és fer un tomb per la història.

Al límit amb l'Alt i el Baix Penedès, trobem la comarca del Garraf, costanera i lluminosa. Camps de vinya amb barraques expressen una tradició vinícola arrelada en el temps, i, en cada poble, cases i palaus són el testimoni d'aquells que varen anar a viure l'aventura de les Amèriques. El poble de Sitges, considerat com una de les joies de la Mediterrània, n'és el màxim exponent.

El Pallars Sobirà és una comarca pirenaica que limita al nord amb França, a l'oest amb la Vall d'Aran i el Pallars Jussà, i a l'est amb Andorra i l'Alt Urgell. El paisatge de la comarca el dissenyen els cims com la Pica d'Estats, el més alt dels Pirineus. El riu la Noguera Pallaresa, creua la comarca, precipitant-se entre valls escarpades, fent possible esports d'aventura en aigües braves.

Limitant al nord amb les Garrigues, a l'oest amb la Ribera d'Ebre i a l'est amb el Baix Camp i la Conca de Barberà, separada per les muntanyes de Prades, hi ha la comarca del Priorat. El Priorat està dissenyat per muntanyes escarpades. La serra del Montsant, domina el paisatge de la comarca. La serra la Llena dissenya indrets de frondosos boscos i roques retallades.