Òpera, amb música i llibret de Richard Wagner. - Des del Gran Teatre del Liceu.
Repartiment:
Lohengrin, fill de Parsifal, cavaller del Sant Greal
............. John Treleaven
Heinrich, Enric I l'ocellaire, rei d'Alemanya
............. Reinhard Hagen
Frederic de Telramund, comte de Brabant
............. Hans-Joachim Ketelsen
Ortrud, Esposa de Frederic, una fetillera pagana.
............. Luana DeVol
Elsa, filla encantadora i pura del sobirà de Brabant
............. Emily Magee
Herald del rei
............. Robert Bork
Gottfried
............. Andy McGurk
Quatre nobles de Brabant
............. Vicenç Esteve Madrid
............. José Luis Casanova
............. Francisco Santiago
............. Stefan Kocan
Patges
............. Eun Hyung Park
............. Glòria López Pérez
............. Sandra Codina
............. Miglena Savova
Noies
............. Margarida Buendia
............. Angèlica Prats
............. Rosa Cristo
............. M. Josep Escorsa
.
.
Escenografia
............. Helmut Brade
Il?luminació
............. Manfred Voss
Vestuari
............. Helmut Brade
Direcció d’escena
............. Peter Konwitschny
Direcció musical
............. Sebastian Weigle
Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu
Director del cor: José Luis Basso
Producció del Gran Teatre del Liceu i de la Hamburgische Staatsoper
Lohengrin és una òpera en tres actes amb música i llibret de Richard Wagner. Va ser estrenada al Teatre de la Cort (Großherzogliches Hoftheater) de Weimar el 28 d'agost de 1850, sota la direcció de Franz Liszt, amic de confiança i primer seguidor de Wagner.
La història del «cavaller del cigne» prové de la literatura medieval alemanya, sobretot Parzival de Wolfram von Eschenbach i la seva continuació anònima, Lohengrin.
Lohengrin es va convertir immediatament en un èxit i avui dia és una de les més representades. Fins i tot s'acostuma a interpretar en concert o fer enregistraments d'alguna de les parts. Així, les parts més conegudes són els preludis del primer i tercer acte, l'ària de Lohengrin In fernem Land (En una terra llunyana) i el cor nupcial, que també s'interpreta tradicionalment en els casaments en alguns països occidentals.
Sinopsi
Acte I
Per les riberes del Scheldt, a prop d'Anvers, un herald convoca a les armes al poble de Brabant, que respon alegrement. Però el rei Enric, abans de marxar a la lluita en defensa del regne contra els bàrbars hongaresos, vol resoldre la desunió existent al si del ducat de Brabant. I mana a Telramund que es presenti amb la seva esposa i li relati la raó de la disputa.
Telramund explica al rei que ell fou l'encarregat de la custòdia dels fills de l'últim duc quan aquest va morir. Un dia, el fill baró, Gottfried, va desaparèixer quan es trobava sol amb la seva germana Elsa. És per això que Telramund acusa a Elsa d'haver matat al seu germà per heretar el ducat. En conseqüència, va renunciar a la mà d'Elsa i es casà amb Ortrud, per la noble ascendència de la qual ara pretén ser governador de Brabant. Els nobles i el propi rei s'horroritzen davant de l'acusació. El rei, determinat a esbrinar la veritat i a jutjar qui és el culpable, ordena anar a buscar a Elsa.
Arriba Elsa. No pot donar resposta clara al que el rei li pregunta però relata un somni, davant de la confusió dels presents, en el qual se li va aparèixer un cavaller vestit amb una resplendent armadura, com el seu campió: Oft in trüben Tagen (Una vegada, en els ombrívols dies). Telramund insisteix en la seva versió i el rei i la gent de Brabant estan inclinats a creure'l. El rei, llavors, decideix que el cas sigui resolt per un combat entre Telramund i la persona a qui Elsa designi com a defensor.
Obeint el mandat del rei, l'herald, acompanyat de notes adornades de trompetes, convoca a qui vulgui defensar a Elsa. La crida es repeteix per dues vegades, però ningú no acudeix en defensa de la dama. Llavors, mentre l'Elsa i les dames assistents preguen al Cel de genolls, la multitud queda atònita en veure aparèixer pel riu un cigne (Ein Schwann!) remolcant una barca en la qual hi ve un cavaller vestit amb armadura de plata. Tots li donen la benvinguda, excepte Telramund i Ortrud. En arribar, s'acomiada del cigne i demana permís a Elsa per actuar com el seu cavaller, tot i imposant la condició de què mai no li pregunti el seu nom ni el seu origen. Plena de confiança, Elsa accedeix i ambdós es juren amor mutu.
El cavaller és Lohengrin; avança i repta a Telramund, els amics del qual li aconsellen que es retiri. L'herald anuncia el combat i demana a Déu que la justícia prevalgui. Els dos homes lluiten; Lohengrin derrota Telramund, però li perdona la vida. Tots aplaudeixen la victòria i Elsa expressa la seva alegria; les úniques veus dissidents són les de Telramund i Ortrud.
Acte II
Per la nit, i a les escalinates de la catedral, Ortrud i Telramund rumien la seva derrota. Des del palau arriben les notes de la festa. Telramund es queixa de la seva desgraciada sort a causa de les maquinacions de la seva esposa, que és un bruixot. Ella en canvi diu al seu espòs que el poder del victoriós cavaller podrà ser doblegat només en el cas que Elsa es vegi obligada a preguntar-li el seu nom i el seu origen, o si fos ferit. Ambdós determinen venjar-se.
Surt Elsa al balcó, cantant la seva alegria. Ortrud diu a Telramund que marxi i es dirigeix cap a Elsa, lamentant-se de la seva desgràcia, però mentre Elsa desapareix per baixar al carrer, Ortrud exulta davant de la possibilitat de venjar-se. Entra en escena Elsa i li diu a Ortrud que la perdona, tot prometent-li tractar que ella i el seu espòs recuperin el favor reial; en el seu duet, Ortrud deixa caure en la ment de l'Elsa les llavors del dubte sobre el seu cavaller.
Surten les dues dones i apareix Telramund, que s'oculta quan, en trencar el dia, els trompeters criden el poble a una reunió. Arriben els nobles i ciutadans. L'herald anuncia que Telramund és desterrat i que el misteriós cavaller, Lohengrin, s'unirà en matrimoni a Elsa, sent nomenat Guardià de Brabant per conduir els brabantins a la guerra. La multitud aclama els reials decrets. Tanmateix, quatre nobles, amics de Telramund no es mostren propicis a ser manats per Lohengrin, i Telramund, desafiant el decret, es presenta davant d'ells, que, al seu torn, ho oculten.
Quatre patges anuncien l'arribada d'Elsa i el seu seguici de dames. Quan estan a punt d'entrar a la catedral, apareix Ortrud, dient amargament que Elsa ha usurpat el lloc que a ella li corresponia, i es burla d'Elsa per no conèixer el nom del cavaller amb qui es casarà. Elsa, atònita, replica que té plena confiança en ell, però Ortrud continua i el qualifica de traïdor. Arriba llavors Lohengrin amb el Rei i consola a l'Elsa, però ara és Telramund el que, atrevidament, es fa present. Al principi tots refusen escoltar-lo, però ell insisteix en què Lohengrin descobreixi la seva personalitat, car d'una altra manera, sospita, que el seu origen pot ser diabòlic.
Lohengrin refusa a donar una resposta i diu que només Elsa el pot obligar a parlar; i s'adona que està profundament torbada. En un concertant, Ortrud i Telramund es feliciten per haver posat dubtes a Elsa: aquesta manifesta el seu desig de saber qui és Lohengrin i per la seva part, el Rei i el poble reafirmen la seva confiança. Per un moment, Telramund aconsegueix parlar amb l'Elsa contra Lohengrin, però aquest la pren del braç i tots entren a la catedral.
Acte III
L'escena es desenvolupa a la cambra nupcial. Amb el so d'una marxa, entra Elsa en mig d'un grup de dames i Lohengrin, acompanyat d'un altre de nobles i del propi Rei. La parella aviat queda tot sola. Canten tendrament el seu amor, però quan Lohengrin pregunta el seu nom a Elsa, ella s'entristeix en no poder saber el nom d'ell. Lohengrin diu que no li pregunti, però insisteix cada vegada més impetuosament dient que pressent el dia en el qual el cigne torni per emportar-se'l.
En el moment més àlgid s'obre sobtadament la porta de la cambra i entra Telramund amb els seus quatre amics. Amb un sol cop, Lohengrin dóna mort a Telramund, i els quatre acompanyants es postren de genolls davant d'ell. Aquest diu a Elsa que la felicitat d'ambdós s'ha acabat i crida les dames perquè portin Elsa en presència del Rei, davant del qual ell dirà qui és.
L'escena té lloc ara a les vores del Scheldt, on hi són reunits el Rei i els nobles. És de matí i tots es preparen per marxar a la guerra. Entren els quatre nobles portant el cadàver de Telramund, seguits d'Elsa, consternada, i del seu seguici de dames. Finalment, apareix Lohengrin, que diu al Rei, per a consternació de tots, que no pot posar-se al capdavant dels seus soldats perquè Elsa ha trencat el vot que havia fet i li ha preguntat el seu nom i el seu origen.
I descobreix el seu secret: és un cavaller del Sant Greal, de nom Lohengrin, fill de Parsifal, i ara que el seu secret ha estat revelat, ha perdut el seu poder i ha de tornar. I reprotxa a Elsa, que està aclaparada en adonar-se que tot s'ha acabat entre ells dos. Desesperada, li demana que no l'abandoni, i el rei i el poble s'uneixen en la seva petició. Però Lohengrin no pot quedar-se. Prediu una gloriosa victòria per a les armes alemanyes; llavors apareix el cigne, arrossegant una barca buida. Lohengrin el saluda: Mein lieber Schwan (El meu cigne estimat), abraça Elsa en un tendre comiat, lliurant-li l'espasa, la banya de cacera i l'anell, perquè li doni al seu germà Gottfried si alguna vegada torna.
De sobte apareix Ortrud amb aire de triomf. Diu a Elsa que ella va transformar Gottfried en un cigne, el cigne que ara serveix a Lohengrin; si Lohengrin hagués pogut quedar-se també hauria pogut tornar Gottfried al seu estat natural, però ara l'oportunitat s'ha perdut. Lohengrin cau de genolls i resa. En resposta a la seva pregària, apareix un colom sobre la seva embarcació, el cigne se submergeix en les aigües del riu i apareix Gottfried, mentre Ortrud crida de ràbia. Els ciutadans de Brabant victoregen Gottfried, que des d'ara els governarà. El cigne condueix ara l'embarcació en la que va Lohengrin. Mentrestant Elsa, que el veu marxar, cau sense vida als braços del seu germà.
