Elinks
Òpera. Otello, de Verdi
- Any:
- 0000
- Categories:
- Producció Catalana, Altres
- Generes:
- Drama, Música
- Descripció:
- Acte I - Durada: 33 min. - Mida: 340 MB
Acte II - Durada: 32 min. - Mida: 216 MB
Acte III - Durada: 38 min. - Mida: 331 MB
Acte IV - Durada: 39 min. - Mida: 276 MB
Des del Gran Teatre del Liceu. Coproducció del Théâtre de la Monnaie (Brussel·les) del Grand Théâtre de Genève i del Gran Teatre del Liceu.
Repartiment:
Otello, moro, general de Venècia i Duc de Xipre
............. José Cura
Iago, alferes d'Otello
............. Lado Ataneli
Cassio, capità d'Otello
............. Vittorio Grigolo
Roderigo, noble venecià
............. Vicenç Esteve Madrid
Lodovico, ambaixador de la República de Venècia
............. Giorgio Giuseppini
Montano, antic Duc de Xipre
............. Francisco Santiago
Un herald
............. Roberto Accurso
Desdemona, esposa d'Otello
............. Krassimira Stoyanova
Emilia, esposa de Iago i criada de Desdèmona
............. Ketevan Kemoklidze
.
.
Escenografia
............. John Macfarlane
Il·luminació
............. David Finn
Vestuari
............. John Macfarlane
Coreografia
............. Athol Farmer
Direcció de la reposició
............. François de Carpentries
Direcció d’escena
............. Willi Decker
Direcció musical
............. Antoni Ros-Marbà
Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu. Director del cor: José Luis Basso
Otello és una òpera en quatre actes amb música de Giuseppe Verdi i llibret d'Arrigo Boito, a partir de l'obra de Shakespeare, Otello Va ser estrenada en el Teatro alla Scala de Milà, el 5 de febrer de 1887.
Otello és la penúltima òpera de Verdi, on va demostrar la seva maduresa com a artista. Junt amb Aïda, estrenada l'any1871, i Falstaff, 1893, els crítics consideren que és una de les obres mestres del compositor. Per a aquesta obra Verdi ja havia abandonat l'estructura de divisió en àries i recitatius, aconseguint un sentit d'unitat i continuïtat en tota l'obra.
Època: Finals del segle XV.
Lloc: Ciutat costanera de l'illa de Xipre.
Acte I
Escena: Davant del castell. Prop d'una taverna. Sota la tempesta.
No hi ha preludi. S'alça el teló enmig d'una tempesta, mentre el poble de Xipre espera el retorn d'un vaixell venecià després d'una batalla amb els turcs. Otel·lo arriba sà i estalvi i anuncia que el vaixell turc ha estat vençut, i els xipriotes ho celebren. Iago confessa a Roderigo que sap com aquest estima Desdèmona i li ofereix la seva ajuda, perquè odia Otel·lo. En un apart, Iago li diu a Roderigo que té un pla. En la taverna, Iago ofereix vi a Cassio, però aquest, en estar de servei, el rebutja. Iago el pressiona, i quan proposa un brindis per Otel·lo i Desdèmona, Cassio beu. Iago canta una tonada de bevedors i continua fent beure a Cassio. Apareix Montano i reclama Cassio, que ha de fer guàrdia, però se sorprèn de veure'l borratxo. Davant la sorpresa de Montano, Iago explica que aquesta és la manera en què Cassio passa cada tarda. Roderigo es riu de Cassio. Cassio li pregunta per què riu, i Roderigo respon, "Ric dels borratxos!" i Cassio l'ataca. Montano demana Cassio que es contingui, però aquest treu l'espasa i amenaça amb obrir-li el cap a Montano. Cassio i Montano comencen a lluitar, i Iago envia a Roderigo a atreure l'atenció. Entra Otel·lo i ordena a Montano i Cassio baixar les espases. Otel·lo demana a l' "honest Iago" que expliqui l'origen del duel, però Iago li diu que no ho sap. Aleshores demana explicacions a Cassio, però aquest, afrontat, no pot dir res. Quan Otel·lo descobreix que Montano ha estat l'injuriat, s'enrabia. Llavors apareix Desdèmona, i Otel·lo, en veure que el repòs de la seva jove esposa ha estat destorbat, declara que Cassio ha deixat de ser el seu capità. Tots acompanyen Montano, deixant sols Otel·lo i Desdèmona. Junts, es manifesten mútuament el seu immens amor. Otel·lo besa la seva esposa i se'n van plegats cap al castell.
Acte II
Escena: El castell, al costat del jardí.
Iago diu a Cassio que si actua tal i com ell li diu, aconseguirà que Desdèmona el perdoni, i atès que ella té una gran influència sobre Otel·lo, farà que sigui re instaurat com a capità. Cassio va a trobar-se amb Desdèmona mentre Iago s'amaga al jardí. Iago, en un monòleg conegut com el seu Credo, confessa les seves intencions diabòliques. Apareixen Desdèmona i Emília, i Cassio comença la seva súplica a Desdèmona. Quan entren al jardí, Iago fuig cap al castell. Simulant que no és conscient de la presència d'Otel·lo, que està caminant prop d'ell, exclama que està profundament ferit. Otel·lo li pregunta per què. Iago, amb respostes embarbussades i interessant-se en vagues qüestions, acaba preguntant a Otel·lo quins creu que són els pensaments de Iago. Finalment Iago confessa que Cassio i Desdèmona estan enamorats. Otel·lo se sent envaït per la gelosia, però vol proves contundents de la traïció de Desdèmona.
Un grup de nens, mariners, i gent del poble envolta Desdèmona, lloant la seva bellesa i la seva puresa. Li deixen els seus presents i li desitgen felicitat abans d'anar-se'n. Desdèmona li demana a Otel·lo que readmeti Cassio. Li diu que aquesta situació la fa entristir, i li prega que el perdoni. Otel·lo, amargament li demana ajornar aquest tema per a una altra ocasió, però ella insisteix. Otel·lo diu que té mal de cap i Desdèmona cobreix el seu cap amb un mocador de lli que Otel·lo li havia regalat, i que ella havia brodat amb motius de maduixes. Otel·lo el rebutja i exclama que no el necessita. Emília recull el mocador, mentre Desdèmona demana a Otel·lo que la perdoni. A part, Iago li demana el mocador a Emília. Quan aquesta es nega a donar-li, Iago el pren a la força. Otel·lo demana quedar-se sol, i Desdèmona i Emília surten. Iago pretén anar-se'n, però torna. Otel·lo, envaït per la gelosia demana a Iago que provi la infidelitat de Desdèmona; si no el mateix Otel·lo el matarà. Iago li explica que una vegada, quan ell i Cassio estaven dormint en la mateixa cambra, va sentir Cassio parlant a Desdèmona en somnis. En el somni, diu Iago, Cassio explicava a Desdèmona que havien de tenir precaució d'amagar el seu amor. Iago continua dient que es tractava només d'un somni, i que per tant no és una prova contundent ? però de seguida li pregunta a Otel·lo si recorda el mocador que Desdèmona va brodar? Otel3lo respon que sí, perquè va ser el primer regal que li va fer. Iago li diu que va veure just el dia anterior que Cassio el tenia. Otel·lo, ple de còlera, i agenollant-se, clama venjança. Iago s'agenolla al seu costat, i plegats juren venjar-se de Desdèmona.
Acte III
Escena: La gran sala del castell. Columnes.
Un herald anuncia que l'ambaixador de Venècia està a punt d'arribar. Otel·lo el despatxa. Iago explica el seu pla: portarà Cassio aquí, mentre Otel·lo vigila, amagat. Abans d'anar-se'n, recorda a Otel·lo l'afer del mocador. Apareix Desdèmona i recorda a Otel·lo la petició sobre Cassio. Otel·lo li respon que encara té mal de cap, i li demana que cobreixi el seu cap amb el mocador. Quan Desdèmona porta un mocador diferent, Otel·lo li exigeix el que ell li va regalar. Quan ella li diu que no el té, Otel3lo diu que era un talismà i que si s'arriba a perdre, hi haurà un seguit de dissorts. Desdèmona exclama que ell només vol desviar el tema de Cassio. "El mocador!" demana ell. Desdèmona li recorda la fidelitat de Cassio envers ell. "El mocador!" torna a demanar. Desdèmona li prega que perdoni Cassio. "El mocador!" demana ell una tercera vegada. Desdèmona crida d'horror. Otel·lo li diu que el mocador l'està acusant. Desdèmona suplica, assegurant que és fidel. Otel·lo, angoixat, empeny Desdèmona per a que el deixi sol.
Otel·lo lamenta el seu destí, quan de sobte Iago crida, "Cassio és ací!" Iago penetra i ràpidament indica a Otel·lo que s’amagui. Apareix Cassio i diu que esperava veure-hi Desdèmona per a que l’assabentés sobre l'èxit de la seva petició davant Otel·lo. Iago, portant Cassio cap al lloc on Otel·lo està amagat li pregunta sobre les seves aventures amb aquesta dona. Cassio li pregunta: "Quina dona?", i amb un xiuxiueig Iago diu, "Bianca". Iago i Cassio riuen, i Iago s'emporta Cassio del lloc on s'amaga Otel·lo. De seguida Iago indica a Otel·lo que s'acosti, i quan ho fa, Iago enlaira el mocador de manera que Otel·lo pugui veure'l clarament.
Sonen les trompes, anunciant l'arribada de l'ambaixador de Venècia. Iago adverteix Cassio que ha d'anar-se'n si no vol trobar-se cara a cara amb Otel·lo. Cassio se'n va, i Otel·lo decideix assassinar Desdèmona. Entren Lodovico, Desdèmona, Emília, Roderigo, i altres dignataris. Cassio s'amaga en la part posterior. Lodovico comenta amb estranyesa l'absència de Cassio. Iago li diu que Cassio ha perdut la confiança d'Otel·lo, i Desdèmona afegeix que aviat li serà restaurada. Otel·lo, mentre llegeix una carta del Dux, es dirigeix a Desdèmona: "En tens la seguretat?" Iago explica al desconcertat Lodovico que la rehabilitació de Cassio és un desig de Desdèmona. Ella manifesta que és així, perquè té un gran afecte per Cassio. Otel·lo ordena silenci a la seva esposa. Desdèmona li demana perdó. Enfurismat, Otel·lo la qualifica de dimoni i la colpeja. Lodovico immobilitza Otel·lo davant la commoció dels presents. Otel·lo ordena la presència de Cassio, que fa la seva aparició. Otel·lo comença a llegir el decret del Dux, demanant a Desdèmona que estigui en silenci. Otel·lo anuncia que el Dux el reclama a Venècia i que nomena Cassio com nou Duc de Xipre. Enrabiat, Otel·lo llança Desdèmona a terra. La multitud demana pietat. A part, Iago diu a Otel3lo que aquesta és la nit adient per a prendre venjança. Iago proposa encarregar-se ell mateix de Cassio. Aleshores parla amb Roderigo, i el convenç que l'única manera d'evitar que Desdèmona se'n vagi de Xipre és assassinar el nou duc, Cassio, aquesta mateixa nit. Otel·lo acomiada tothom. Desdèmona s'acosta a confortar-lo, però Lodovico se l'endú mentre Otel3lo la maleeix. Tothom surt, a excepció d'Otel·lo i Iago. Otel3lo, delirant amb el mocador, cau desmaiat. Iago posa el seu peu sobre el front d'Otel·lo, i surt. Fora del castell, el poble de Xipre celebra la victòria i canta la glòria d'Otel·lo.
Acte IV
Escena: Cambra privada de Desdèmona. És de nit. Una làmpada crema davant d'una imatge de la Mare de Déu.
Desdèmona i Emilia es disposen a anar-se'n al llit. Desdèmona demana a Emilia que desi la roba que va usar en la nit de noces, i li diu que si mor la enterrin amb aquesta roba. Emilia li demana que no parli d'aquestes coses. Desdèmona recorda que sa mare tenia una serventa anomenada Bàrbara, i que es va tornar boja quan el seu enamorat la va deixar. Desdèmona canta la cançó del salze, i quan Emília està a punt d'anar-se'n l'abraça i es posa a plorar. Sola, Desdèmona resa a la Mare de Déu, després es deixa caure sobre el llit i s'adorm. En silenci, Otel·lo entra. Deixa una simitarra al costat del llit, apaga el llum i es queda mirant Desdèmona. La besa tres vegades i aquesta es desperta. Otel·lo li pregunta si ha resat abans d'anar al llit. En preguntar-li ella per què, ell li respon que no vol matar la seva ànima. Desdèmona demana pietat, tant per a ella com per a Otel3lo. Otel·lo l'acusa de traïció, i li diu que ha de morir perquè estima Cassio. Desdèmona ho nega, i li demana que convoqui Cassio, per a que aquest corrobori que es tracta d'una infàmia, però Otel3lo li anuncia que Cassio és mort. Desdèmona torna a demanar pietat, però Otel·lo declara que és massa tard i l'estrangula.
Emilia pica la porta. Otel·lo dubta un moment abans de deixar-la passar. Li diu que Cassio ha matat Roderigo. "I Cassio?", pregunta Otel·lo. "Viu," diu Emilia. Desdèmona amb un fil de veu diu que ha estat acusada injustament. Emília, en veure-la moribunda, crida d'espant. Repetint la seva innocència, Desdèmona mor. Otel·lo la insulta, mentre que Emília acusa Otel3lo d'assassinat. Otel3lo respon que Iago ha provat que Desdèmona l'havia traït amb Cassio. Emília li diu que s'ha tornat boig, i quan aquest comença a amenaçar-la, crida demanant ajuda. Apareixen Iago, Cassio i Lodovico. Emília exigeix Iago que es desdigui de la seva acusació, però aquest la manté. Aleshores Otel·lo diu que el mocador regalat a Cassio ho prova tot. Emilia, horroritzada, explica com Iago li va furtar el mocador, llavors Cassio explica que va trobar-lo a casa seva. Apareix Montano i anuncia que Roderigo, abans de morir ha confessat el pla de Iago. Iago, brandant la seva espasa, aconsegueix fugir. Otel·lo, lamentant la mort de Desdèmona, se suïcida amb una daga. Mentre mor, besa tres vegades el cos inanimat de Desdèmona.
