Acte I - Durada: 41 min. - Mida: 329 MB -
Acte II - Durada: 41 min. - Mida: 388 MB -
Acte III - Durada: 1 h 04 min. - Mida: 489 MB
Òpera, amb música de Gaetano Donizetti. Llibret de Salvatore Cammarano, segons la novel·la de Walter Scott.
Orquestra Elizabethan, de Sydney.
Ballet de l’Òpera Austràlia.
Cor de l’Òpera Austràlia.
Director del cor: Gordon Kember.
Producció: Òpera Austràlia, des del Sydney Opera House.
Repartiment:
Lucia
............. Joan Sutherland
Edgardo
............. Richard Greager
Enrico
............. Malcolm Donnelly
Raimondo
............. Clifford Grant
Normanno
............. Robin Donald
Alisa
............. Patricia Price
Arturo
............. Sergei Baigildin
.
.
Escenografia
............. Henry Bardon
Il·luminació
............. Don Byrnes
Vestuari
............. Michael Stennet
Coreografia
............. Lois Strike
Direcció d’escena
............. Brad Jarrett
Direcció musical
............. Richard Bonynge
En col.laboració amb el poeta Salvatore Cammarano (1801-1852), que es va inspirar en la novel·la The bride of Lammermoor de Sir Walter Scott (1819), Donizetti va escriure la partitura de Lucia di Lammermoor en 26 dies. Encara que el més comú sigui definir-la com "òpera en tres actes", la definició original és "dramma tragico in due parti". La primera consta d'un acte únic i s'anomena La partenza. La segona, Il Contratto nuziale, està estructurada en dos actes..
Va ser estrenada al Teatro San Carlo de Nàpols el 26 de setembre de 1835. Durant dècades Lucia es va considerar com a mera peça de lluïment per sopranos de coloratura i era una part poc coneguda del repertori operístic. Després de la Segona Guerra Mundial, un petit nombre de sopranos molt capacitades, la més destacada d'elles van ser primer Maria Callas i després Joan Sutherland, van reviure l'òpera en tota la seva glòria tràgica original.
Des del seu renaixement, Lucía de Lammermoor s'ha convertit en una referència del repertori operístic estàndard, i apareix com a número 19 a la llista de les òperes més representades en el món, i la segona de Donizetti, després de L'elisir d'amore.
L'acció transcorre a Escòcia, al final del segle XVI
Primera part: La partida
Acte I
Jardí del castell que antigament era propietat dels Ravenswood i que ara pertany a la família dels Ashton, després d'una lluita que va enfrontar a les dos nobles famílies.
Normanno confia a Lord Enrico Ashton la seva sospita que la germana d'aquest, Lucia, està enamorada en secret del jove Edgardo, últim descendent dels Ravenswood i enemic d'Enrico. Aquests fets incomoden Enrico, el qual ja ha traçat el pla de casar Lucia amb Lord Arturo Bucklaw, amb el propòsit de guanyar una nova aliança política. Raimondo, capellà dels Ashton i preceptor de Lucia, explica que la jove encara guarda dol per la mort recent de la seva mare, motiu pel qual no té ànim per a pensar a contraure matrimoni. Normanno, però, ho desmentix al revelar que Lucia es troba tots els matins amb un jove que la va salvar de l'agressió d'un toro. Enrico s'encén d'ira quan un grup de guàrdies confirma que ha vist el jove pels voltants del jardí i que es tracta del seu rival, Edgardo.
Fosqueja. Lucia surt del castell amb la seva dama de companyia, Alisa, per trobar-se secretament amb Edgardo. Ambdós es detenen davant d'una misteriosa font. Alisa aconsella a Lucia que trenqui tota relació amb Edgardo. De sobte apareix aquest i li anuncia que ha de partir cap a França, encara que abans vol reconciliar-se amb Enrico i demanar-li la mà de Lucia, però aquesta li suplica que esperi un mica més i mantingui en secret el seu idil·li. Al partir, els enamorats intercanvien els anells com a prova de fidelitat i promesa de matrimoni.
Segona part: El contracte nupcial
Acte II
Estança al castell.
Enrico ja ha fixat la boda de Lucia amb Arturo, però encara tem un rebuig per part de la seva germana. Per a assegurar-se que el compromís es faci efectiu, ha interceptat totes les cartes d'Edgardo a Lucia i ha preparat una missiva falsa que evidencia una traïció d'Edgardo. Lucia s'acosta pàl·lida i amb la mirada perduda. Enrico li mostra la carta i la jove, clarament afectada i horroritzada, accepta casar-se amb Arturo. Raimondo, segur de la traïció d'Edgardo, consola Lucia i la convenç perquè se sotmeti a la voluntat del seu germà.
Al saló del castell tots esperen amb alegria l'arribada dels nuvis. Apareix Arturo, que assegura la seva protecció a Enrico. Poc després entra Lucia, el rostre de la qual reflecteix el patiment. Arturo firma el contracte de matrimoni i, pressionada pel seu germà, a continuació ho fa Lucia. En aquest moment entra precipitadament Edgardo, encès d'ira i disposat a batre's amb qui faci falta per tal de venjar el seu amor traït. Es desembeinen les espases, però Raimondo imposa la calma. Edgardo mira el contracte de matrimoni i pregunta a Lucia si és la seva firma: la jove, confosa i fora de si, assenteix. Edgardo, enfurit, li demana que li torni l'anell i a continuació el llança a terra i maleeix el dia en què la va conèixer. Lucia es desmaia i Edgardo és expulsat del castell davant de la indignació dels invitats.
Acte III
Torre de Wolferag, actual residència en ruïnes d'Edgardo
Edgardo medita en solitari sobre la seva desgràcia. Apareix Enrico, que ha abandonat la festa d'esposalles de Lucia i arriba a exigir explicacions a Edgardo per la infàmia comesa. Després d'una conversació alterada, ambdós decideixen batre's en duel a l'alba, prop de les tombes dels Ravenswood.
A la sala del castell, mentre encara se sent el sarau de la festa de la boda, irromp Raimondo amb una notícia esborronadora: Lucia ha apunyalat Arturo en la seva nit de bodes i aquest jau mort al llit. Tot seguit entra Lucia en camisa de dormir blanca tacada de sang i amb els cabells desordenats, en un estat evident d'alienació mental. Vaga per la sala amb la mirada perduda i invoca Edgardo mentre recorda els moments feliços del seu amor. Poc després cau a terra, ja pràcticament sense vida, davant de la commoció dels presents i els remordiments d'Enrico.
Al cementiri de Ravenswood, amb el castell al fons. Edgardo, emocionalment destrossat, està decidit a deixar-se matar per Enrico en l'imminent duel. Arriben invitats de la boda que li revelen el que ha passat al castell. Raimondo confirma a Edgardo que Lucia ha mort. Desolat i recordant els dies feliços que va passar amb la seva estimada, se suïcida clavant-se un punyal.
