Documentals

L'Atlàntida. La fi del món. El naixement d'una llegenda -1a part

Durant segles tothom havia pensat que l'Atlàntida era un mite malgrat que Plató i altres autors de l'antiguitat en van parlar en els escrits. Segons la llegenda, l'Atlàntida és el continent perdut que en temps remots s'hauria enfonsat al mar. La civilització més brillant de la història de la humanitat hauria quedat colgada i destruïda per les aigües. La seva desaparició i l'extinció dels meravellosos humans que l'habitaven hauria deixat en una mena d'estat de xoc la resta del món. Mai no seria possible de recuperar els avenços que la civilització atlàntida va aconseguir.

Però realment va existir?

A "Cronos" presentem una superproducció on, curiosament, les últimes investigacions científiques i la realitat històrica cedeixen la paraula a la ficció i ens mostren la història d'una illa increïble i dels dramàtics dies finals que van inspirar la llegenda de l'Atlàntida.

Ens acostem a la vida a l'Atlàntida de fa més de 3.500 anys. Una civilització que la televisió pública britànica, la BBC, s'ha encarregat de reproduir en un documental extraordinari, entretingut i captivador.

L'Atlàntida. La fi del món. El naixement d'una llegenda (2a part)

Segon capítol de la sèrie documental "L'Atlàntida". La fi del món. El naixement d'una llegenda. L'Atlàntida, una civilització que hauria durat més de mil tres-cents anys. El desastre que s'abat sobre l'Atlàntida fa néixer les històries d'una catàstrofe que s'ha anat transmetent, repetint i embellint fins als nostres dies. El programa presenta un documental de ficció sobre els últims dies dels atlants, una civilització que està a punt de desaparèixer. Una de les més importants del món antic, a l'altura dels egipcis i els mesopotàmics...

Ara sabem del cert que l'Atlàntida va existir. Encara que no era un continent, sinó una illa situada entre la costa grega i la costa egípcia. Fa uns 3.500 anys un gran terratrèmol va esquerdar l'escorça terrestre i va facilitar una de les explosions volcàniques més fortes de la història de la humanitat. Aquesta explosió va esmicolar, literalment, l'illa mediterrània de Thera, la que després seria coneguda com l'Atlàntida. L'impacte de l'erupció va anar més enllà del nombre de víctimes, la desaparició de Thera enmig del cataclisme faria néixer la llegenda de la civilització perduda, engolida pel mar.

La BBC, en línia amb les últimes investigacions sobre aquests fets, ha reconstruït magníficament les últimes hores de l'Atlàntida. Avui assistirem al final d'aquella civilització i com van encarar el desastre els homes i les dones que s'hi van trobar.

Roma és sinònim d'ambició, de luxúria, d'assassinats... En coneixem, però, molt menys un altre dels seus aspectes: el poder d'una tecnologia inigualable. Una de les pedres angulars en què es va basar l'Imperi romà. Els romans, exactament igual que fem nosaltres, no construïen gaires monuments. El que feien eren obres d'enginyeria pràctiques, que els fossin útils per viure millor o per controlar més efectivament el territori. És ara que quan veiem algun edifici romà pensem que és un monument. El documental d'avui ens mostra, utilitzant les tècniques de la reconstrucció en 3D, com es construïen aquells monuments romans que avui en dia encara perduren.

I ho fa no només explicant la tècnica de construcció, sinó el que, potser, és encara més important, per què es van construir. Cal pensar que són l'enginyeria romana i la filosofia grega conjuntades les que van construir el pensament occidental, aquesta barreja entre esperit pràctic i reflexió que configura el nostre món. Entendrem la dificultat de fer un aqüeducte, però també com va transformar la vida de les ciutats. Descobrirem la increïble xarxa de vies que lligaven els dominis romans; entendrem els amfiteatres i la seva espectacularitat sagnant...

Els romans pensaven en gran! Les dimensions del seu imperi, les dimensions dels seus edificis i l'ambició dels seus líders caracteritzen els trets que defineixen ser romà. Som ja en ple Imperi romà. Els emperadors tenen un poder gairebé absolut i, a més, saben que Roma domina el món conegut. Això els permet pensar a passar a la posteritat i no hi ha res millor per fer-ho que fer els edificis i les construccions més immensos que fins aleshores s'havien conegut.

Els tres primers segles de l'Imperi seran espectaculars: cada guerra, cada conquesta, cada cop d'Estat serà commemorat amb la construcció de monuments, d'edificacions monstruoses, amb treballs d'enginyeria desmesurats. La conquesta de la Dàcia, potser la més cruel i dura de tota la història de Roma, farà que l'emperador Trajà faci buidar un turó i refaci el fòrum de la ciutat de Roma. Adrià, el seu successor, no voldrà ampliar més l'Imperi i per això farà construir un mur que separarà Escòcia d'Anglaterra; Caracal?la, per fer-se perdonar l'assassinat del seu germà i de tots els amics i consellers del seu pare, regalarà unes termes colossals als ciutadans perquè el plaer del bany els faci oblidar el caràcter sanguinari del seu emperador...

Totes aquestes construccions, les veurem créixer avui, igual que fa uns dos mil anys, gràcies a les tècniques infogràfiques del 3D. El documental recrea els anys més gloriosos i increïbles de l'enginyeria romana, al mateix temps que ens explica la història, terrible i fascinant, de l'Imperi romà.

La Xina misteriosa: un imperi extremadament violent i amb una inventiva infinita. Un imperi que durarà 4.000 anys, però consumit per la vanitat i l'avarícia, serà enderrocat per revoltes populars contra l'opressió.

Diuen que La Gran Muralla és l'única construcció humana que es pot contemplar des de l'espai. Ha estat una obra colossal, que va molt més enllà de la simple construcció d'un mur que recorre milers de quilòmetres. Van caldre milions de persones per construir-la. Els obrers, homes, dones i nens, van morir a milers per satisfer els desitjos de l'emperador Shi Huangdi.

L'emperador, embogit, va voler construir alhora la tomba més imponent de tots els temps. La seva tomba estaria protegida per soldats de terracota de mida real, que reproduirien exactament els guerrers del seu exèrcit. Ja s'han descobert milers dels soldats, intactes, però encara ningú no ha entrat a la tomba de l'emperador boig.

Els xinesos, dominadors d'un territori extensíssim, van construir milers d'obres imponents. "Cronos" viatjarà fins a l'antiga Xina, on veurem, usant les tècniques de les infografies actuals en 3D, com es va construir la Gran Muralla, el canal més gran de l'antiguitat o la flota de Zeng He, la més immensa que ha dominat mai els mars. La construcció de l'imperi xinès no és només una història de tècnics i enginyers: milions de xinesos van haver de patir molt per construir aquestes meravelles.

Primer capítol de la sèrie documental que ens ofereix "Cronos" sobre la història dels Estats Units d'Amèrica des dels primers colonitzadors fins a la creació de la superpotència. Els Estats Units és, en aquest moment, el país més poderós del món. I potser un dels fets més destacables és que ha aconseguit aquesta posició entre les nacions a través d'una història relativament curta, poc més de 230 anys. Curta, però molt intensa.

El 1607, un petit grup d'aventurers anglesos desembarca a Jamestown. Tretze anys més tard, els pelegrins s'estableixen a Plymouth, Nova Anglaterra. Motivats per la promesa d'una vida nova, aquests colons es van enfrontar a la malaltia, la fam i el conflicte i van patir per la duresa del terreny i pel rebuig dels seus habitants. La majoria dels colons que hi van arribar, el segle XVII, van morir ben aviat per una causa o una altra, molt sovint simplement de fam.

Però la dificultat de la vida, l'aïllament de la metròpoli i el sentiment que les terres del nord d'Amèrica podien donar riqueses infinites van facilitar que aquells colons anessin conreant, de mica en mica, un fort sentiment d'independència personal. I de la independència personal, només va caldre un petit salt per a la independència política.

Aquesta sèrie de documentals sobre la història dels Estats Units d'Amèrica explicada amb actors, infografia, grans escenaris.... ha estat un dels grans èxits de l'any a la televisió nord-americana.

Història dels Estats Units. 2a part: L’avançada cap a l’oest

Segon capítol de la sèrie de documentals sobre la història dels Estats Units, des dels primers colonitzadors fins a la creació de la superpotència.

Aquesta segona part, "L'avançada cap a l'oest" mostra que quan els europeus arriben a l'Amèrica del Nord s'instal?len bàsicament a les franges costaneres i eviten de totes totes penetrar en el territori. Però la independència dels Estats Units canviarà per sempre aquesta visió del món, encarada cap a les metròpolis europees. Ara, els nous nord-americans senten que han d'anar cap a l'Oest, on hi ha quilòmetres i quilòmetres de terres sense explotar.

Els trampers, els cercadors d'or, els cow-boys... Tots buscaran millorar les seves vides en una llarga i cruel marxa cap a l'Oest. Tot el segle XIX viurà aquesta expansió dels estatunidencs. Però el preu que hauran de pagar serà molt alt. Molts d'aquells pioners moriran per culpa de les malalties, la gana o, el que és pitjor, la violència.

Tercer capítol de la sèrie de documentals sobre la història dels Estats Units.

El nord contra el sud. Així, d'aquesta manera tan simple, s'explica un dels episodis més terribles de la història del segle XIX: la guerra de Secessió de Nord-amèrica. Els Estats Units eren, fins aleshores, un país amb una economia diversa. El nord era molt més industrial que el sud, dedicat molt més als conreus. Precisament, la millora del conreu del cotó farà que el sistema esclavista torni a tenir sentit econòmic. Quan de mica en mica l'esclavisme anava desapareixent de tot arreu, simplement perquè no era ja rendible, les millores tècniques i un mercat favorable van enriquir sobtadament els grans propietaris del sud.

Per exportar el cotó, calia que hi hagués uns aranzels molt baixos; però per protegir la indústria del nord, calia que els aranzels fossin molt alts. Nord contra sud. Industrials contra terratinents. Partidaris del capitalisme contra els partidaris de l'esclavisme. La guerra va ser molt cruenta. Es van emprar les armes més modernes i mortíferes, però amb les tàctiques de batalla de cinquanta anys abans. Això va portar a una gran carnisseria.

El programa ens ofereix un relat sobre la guerra de Secessió dels Estats Units. Lee, Sherman, Lincoln, les batalles de Gettisburg, de Manassas, d'Antietam... Un documental èpic d'un dels conflictes que més han marcat la història contemporània.

Quart capítol de la sèrie de documentals sobre la història dels Estats Units

Centenars de milers de nous emigrants; acer barat; la invenció de l'ascensor; els gratacels... A finals del segle XIX, el món modern comença a transformar els Estats Units. Les ciutats creixen sota el nou impuls de la indústria i dels serveis. A més, les ciutats s'electrifiquen, a Texas es descobreix un mar subterrani de petroli i els cotxes comencen a ser barats. Tot plegat és una veritable revolució.

Fins aquell moment, els Estats Units no deixaven de ser una altra cosa que una mena de curiositat mundial. Massa lluny de tot arreu, amb massa contradiccions internes i massa terra per conrear. Però el final del XIX i les primeres dècades del XX veuran néixer una gran potència, encara que en aquell moment no sigui la primera del món. I serà una potència nova, cada cop més urbana, que està construint les ciutats més estranyes del món, plenes d'edificis alts i d'asfalt.

Aquest auge econòmic també haurà de pagar un preu: la delinqüència es dispara i ciutats com Chicago, Nova York o Los Angeles estaran dominades pels gàngsters, afavorits per una equivocada "llei seca" que prohibeix l'alcohol.

Història dels Estats Units. 5a part: L'alçament d'una superpotència

Cinquè capítol de la sèrie de documentals sobre la història dels Estats Units

La gran crisi econòmica del 1929 sembla que enfonsarà els Estats Units. Els bancs tanquen en cadena, el que ahir valia un milió ara no val res. Aquella potència emergent, que havia sortit de la Primera Guerra Mundial amb un superàvit financer que l'havia convertit en el banquer del món, ara s'enfonsava en la depressió.

Als nord-americans no els serà fàcil remuntar el desastre, però la política del New Deal del president Franklin Delano Roosevelt hi contribuirà decisivament. Per primer cop en la seva història, s'emprenen grans obres públiques amb el suport de l'Estat que faran remoure l'economia.

L'arribada de la Segona Guerra Mundial mostrarà al món no només l'alta capacitat tecnològica del país, sinó el que és encara més important: la gran capacitat de producció. Vaixells de guerra i mercants; jeeps; avions, tancs i armes de tota mena, a més de menjar empaquetat, roba, material mèdic i tot el que es pugui imaginar.... Tots aquests productes estaran a disposició dels soldats nord-americans i els seus aliats, i possibilitaran la victòria final sobre els nazis i els japonesos.

"Cronos" ens porta avui un documental sobre aquest moment de la història dels Estats Units. Veurem com no s'havien vist mai aquests esdeveniments històrics: el tancament del primer banc a causa del crack del 29; la construcció de la gegantina presa Hoover; l'atac japonès a Pearl Harbour...

Situació crítica - SAS jungle rescue, Sierra Leona (7)

Una patrulla d'elit britànica, perduda a la selva, ha estat feta presonera pels rebels. Això passa l'any 1999 a Sierra Leone. El rerefons d'aquest conflicte interminable són el diamants, anomenats "diamants de sang". Sierra Leone és el productor de les pedres precioses més pures del món i la guerra civil gira al seu entorn. Aquesta guerra ha provocat la mort d'unes 75.000 persones, entre 5.000 i 10.000 mutilats i milers de refugiats. 11.000 nens soldat han estat reclutats a la força i la violació s'hi practica com a arma de guerra, una guerra que només s'acabarà amb la intervenció de les forces de les Nacions Unides i amb un control internacional més fort sobre les grans empreses occidentals que comercialitzen els diamants.

Antiga colònia britànica, des de la independència Sierra Leone ha tingut com a principal font de riquesa els diamants. Però l'estat mai n'ha aconseguit el control. Això és degut a la seva fàcil extracció, que no exigeix ni tractaments complexos, ni mitjans de transport, i sobretot a la facilitat de comercialitzar-los de contraban. Si per un costat el diamant té un preu molt estable en els mercats internacionals i assegura una font de divises a l'estat, per l'altre conserva un caràcter altament subversiu. En el cas de Sierra Leone, es pot afirmar que la principal riquesa també pot ser, paradoxalment, la causa de la seva destrucció.

"Cronos" ens ofereix un relat molt ben tramat que mostra els esforços dels soldats anglesos per conservar la seva vida i el desenvolupament d'una de les operacions de rescat més arriscades dels temps moderns. Si aquesta missió fracassa, tothom morirà a les tenebres de la selva. Sierra Leone s'assembla a un paradís tropical però en aquest moment és un dels estats més pobres del planeta i també un dels més perillosos. L'esperança de vida per un home se situa als 36 anys...

Del 2001 al 2004, el govern de Kabul i les forces de la Coalició fan front a una minsa guerrilla formada pels neotalibans i grups hostils al nou règim, mentre que Kabul no aconsegueix controlar els diferents senyors de la guerra. En aquell moment, però, res deixa endevinar que la guerra afganesa s'allargarà durant molts anys.

L'exèrcit dels Estat Units posa en marxa l'"operació Anaconda" a principis de març del 2002. Inicialment prevista com una petita batalla de tres dies, en durarà 17 i serà considerada una victòria americana. De fet és la darrera vegada que les forces enemigues enfrontaran en camp de batalla obert els soldats de la Coalició. Però de tota manera, en l'"operació Anaconda" es fan paleses les mancances en matèria d'informació, en la estructura de comandament, en l'armament o en la dependència amb les forces afganeses...

Però pels soldats que hi participen, la qüestió principal és que aquells dies "no són bons dies per morir"... i ho defineixen com la batalla més sagnant de l'exèrcit americà a l'Afganistan. De fet, els soldats busquen Ossama bin Laden...

A "Anaconda", l'error en les estimacions inicials no va ser per manca de mitjans; totes les xarxes d'informació imaginables havien estat mobilitzades i reunides en una única font. Però es va cometre l'error de no informar els soldats ... de la determinació de l'enemic, que els feia front. Malgrat la victòria, "Anaconda" va suscitar una controvèrsia pública que va obligar el comandament americà a revisar la coordinació i el plantejament tàctic dels futurs combats.

"Cronos" mostra un documental excepcional sobre com van viure els soldats dels Estats Units una de les primeres batalles a l'Afganistan. Veurem, com no ho havíem vist mai, una batalla històrica.

Dones guerreres: Grace O'Malley, la reina pirata Líder política, cap de clan, comerciant, guerrera, pirata... Grace O'Malley és una llegenda d'Irlanda i encara avui s'expliquen històries d'aquella dona que resulten del tot increïbles. Però Grace O'Malley no només va existir, sinó que va ser una de les dones més extraordinàries del seu temps. Som en el segle XVI, en una Irlanda molt dividida entre els clans i dominada pels senyors anglesos. Els O'Maille són un grup poderós, molt abocats al mar, en una època en què no era fàcil distingir entre un vaixell mercant i un de pirata.

Som a la fase final de l'Edat Mitjana, a terres de la França actual. Fa gairebé un segle que la guerra destrossa homes i béns pertot arreu. Amb l'excusa que el rei d'Anglaterra diu que també és el rei legítim de França, els senyors feudals lluiten sense gaire treva pels seus drets i les seves ambicions. Enmig de tants desastres, una adolescent, Joana d'Arc, se sentirà cridada a posar fi a aquella guerra -que després se'n dirà dels Cent Anys- fent que el pretendent francès sigui proclamat rei de França de manera formal.

Aquí començarà una història que ha esdevingut llegendària. L'adolescent no només aconseguirà convèncer el monarca francès, sinó que amb la seva empenta i amb unes habilitats militars impensables derrotarà els anglesos i els seus aliats borgonyons.

Les victòries militars de Joana d'Arc la convertiran en un mite en vida. La seva mort a traïció, cremada a la foguera, encara enlairarà més la llegenda. Però de bona part d'aquells fets de fa sis-cents anys en conservem testimonis directes que els van relatar. Gràcies a aquells testimonis, avui podrem gaudir d'un documental que recrea la vida de l'anomenada "donzella d'Orleans". Amb l'ajuda d'actors i de reconstruccions acurades, podrem reviure aquells anys del primer terç del segle XV, en què amics i enemics no eren fàcils de distingir.

Tots coneixem la història de Dràcula, el comte de Transsilvània, a Romania, que es va convertir en un vampir i s'alimentava, quan ja era mort, de sang dels humans. La història de Dràcula va ser obra de l'irlandès Bram Stoker, que a finals del segle XIX es va basar, segons es pensava, en la història real de Vlad Tepes, "l'empalador", o en la de la comtessa hongaresa Erszebeth Bathory, que es banyava en la sang de donzelles.

Doncs bé, no fa gaires anys, a Cesky Krumlov, a la República Txeca, es van trobar unes tombes molt particulars: els morts havien estat enterrats seguint uns rituals de lluita contra els vampirs. Al castell de Cesky Krumlov, a començaments del segle XVIII, hi va viure una princesa, Elionor Amàlia de Schwarzenberg. Aquesta princesa va tenir una vida peculiar: consumia grans quantitats de llet de lloba, prenia medicaments molt estranys i, cap al final de la seva vida, el seu aspecte i el seu comportament es van tornar molt particulars. La descripció dels símptomes que patia i del comportament coincideixen directament amb els que s'expliquen a la novel?la de Bram Stoker.

Era una vampira, la princesa Elionor? Per resoldre aquesta qüestió, l'equip del documental va remoure tombes de fa dos-cents cinquanta anys i els descobriments que va fer són esparverants, encara que del tot avalats per la ciència.

Un documental que investiga si la reina va estar implicada en la mort d'Amy Robsart l'any 1560. Amy Robsart, una dona jove, és trobada morta al peu de les escales de casa seva, a Anglaterra. Sembla que té el coll trencat i tot fa pensar que ha caigut accidentalment per les escales i ha mort. Fins aquí, res d'estrany. Però aviat sorgeix una sospitosa... i els rumors diuen que la seva mort és molt oportuna perquè allibera el marit, Robert Dudley, i això li pot permetre casar-se amb la que és probablement la seva amant, una dona molt poderosa, la reina Elisabet I d'Anglaterra...

Però, de fet, Isabel no vol casar-se. No vol perdre el seu poder en profit d'un marit i rebutja tots els aspirants, fins i tot el futur rei Felip II d'Espanya. Soltera, sí, però sembla que amb una vida amorosa força activa a l'empara del secret de l'alcova. Som a l'any 1560, al rovell de l'ou de l'Anglaterra que gesta el seu futur com a primera potència. La reina comença a ser coneguda com la reina verge. Bé, verge perquè no és casada, perquè tothom coneix l'amistat íntima que hi ha entre ella i el comte de Leicester, Robert Dudley. Dudley i Isabel es coneixen des de la infantesa i s'han ajudat com a amics en els moments més difícils.

Però les preferències de la reina per Dudley no el fan popular. Per això la mort sospitosa de la seva dona pot resultar molt convenient per als enemics d'Isabel. Qui va matar Amy Robsart? Una relliscada, un suïcidi, el seu marit, la reina, els enemics de la reina...? La investigació feta el 1560 no fa gaire que va ser trobada en un arxiu. Ara, potser, se sabrà què va passar realment.

El documental que ofereix "Cronos" permet situar-nos enmig d'una investigació policíaca quatre-cents cinquanta anys després dels fets. Un documental amb reconstruccions, documents i aportacions noves que fan un gir sorprenent a la investigació. Una hora apassionant...

Un gran terratrèmol, d'una magnitud fora de mida, seguit d'un tsunami devastador que destrueix milers de vides a la costa... El mateix que va passar a Indonèsia el 2004 i al Japó el 2010, va succeir el 1755 a la península ibèrica. El dia de Tots Sants d'aquell any hi va haver un terratrèmol superior al 8,5 de l'escala de Richter al bell mig de l'Atlàntic, al sud de la Península Ibèrica. La ciutat propera més poblada era la capital de l'imperi de Portugal, Lisboa.

El terratrèmol va provocar un incendi devastador. Molts supervivents es dirigeixen a la costa: creuen que és més segura, i fugen de les flames i la pluja de runa. Des d'allà, observen la típica retirada de les aigües mar endins, precedent a l'arribada de les grans ones d'un tsunami. Amb sorpresa, veuen fins i tot vaixells enfonsats; tot plegat, però, serà una trampa mortal.

Portugal, que ja tenia grans problemes econòmics i socials, va quedar tan afectat que, de fet, va començar allà mateix a perdre el seu imperi. Lisboa, on es concentrava el poder i la riquesa, va quedar pràcticament destruïda. Van sobreviure pocs edificis i es va haver de construir una ciutat pràcticament nova. Entre el terratrèmol, els incendis i el tsunami, es calcula que van morir prop de 60.000 persones. Aquest és el primer desastre natural en què un estat accepta la seva responsabilitat en el rescat de les víctimes i la posada en marxa d'un programa de reconstrucció. A més, les causes del terratrèmol, descrites científicament, marquen el naixement de la sismologia moderna.

Un equip internacional de científics, encapçalats per geòlegs catalans, van emprendre una expedició per estudiar el terratrèmol, què el va causar i si es podria repetir. El documental de "Cronos" reconstrueix amb tota cura l'ambient que es vivia a Lisboa fins a la seva destrucció total, al mateix temps que ens mostra els estudis que els científics de tot el món han fet per investigar el famós sisme del 1755. Reconstrucció històrica, doncs, dins d'una trama científica.

La pandèmia més gran de la història. L'epidèmia de grip que va començar el 1918 és considerada la causant d'entre cinquanta i cent milions de morts en tot el món en menys de dos anys. Aquesta epidèmia, coneguda internacionalment com la grip espanyola, és anomenada així pel fet que la va patir el mateix rei Alfons XIII i més del 70% de la població de Madrid... En canvi a França i a Anglaterra era secret d'estat per no facilitar informació a l'enemic austríac i alemany.

El segon atac de l'epidèmia va arribar en un mal moment. Tot just acabava la Primera Guerra Mundial i centenars de milers de soldats van començar a tornar a casa. Amb ells sovint viatjava el virus de la grip, que ràpidament es propagava per les seves ciutats natals. La Gran Bretanya va ser un dels països que es va contagiar d'aquesta manera.

Precisament el documental de "Cronos" es basa en el descobriment de la grip espanyola i la lluita contra aquesta malaltia a la ciutat anglesa de Manchester. Una lluita recollida pel metge encarregat d'intentar salvar els seus habitants de l'epidèmia que colpejava el món. Es calcula que un terç de la població va contraure la malaltia i que entre un 10 i un 20 per cent dels malalts van morir. Terrible, oi? Però alhora va impulsar la creació del Comitè d'Higiene de la Societat de Nacions, ancestre de l'OMS. Seguint l'informe oficial del doctor James Niven, veurem com la grip avança i com colpeja durament nens, adults i vells, encara que un d'aquests grups serà més castigat que els altres.

Dos documentals que reviuen una de les batalles amb més víctimes de la Primera Guerra Mundial.

Quan la Primera Guerra Mundial va començar, a l'agost del 1914, els joves europeus van anar al combat amb el convenciment que cap a Nadal ja serien un altre cop a casa. A la Gran Bretanya, amb un exèrcit regular minúscul, es va fer una crida als civils perquè s'allistessin. Milers i milers de joves van fer cas a la crida. A principis del 1916 ja estaven preparats per anar al front. Amb aquest nou exèrcit, els britànics volien trencar les línies alemanyes amb un atac devastador. El lloc escollit va ser el nord de França, al costat del riu Somme.

Al riu Somme, les línies de defensa dels alemanys eren molt sòlides. Hi havia tres línies diferents de trinxeres, filats pertot arreu, nius de metralladores... Però els generals britànics estaven convençuts que si durant cinc dies es bombardejaven les posicions alemanyes, la infanteria només hauria d'avançar sense oposició. Som a la vetlla del primer dia de batalla per a la infanteria britànica. A través dels diaris d'alguns dels soldats que esperen a les trinxeres, compartirem aquells moments anguniosos, quan tots temen el que passarà quan rebin l'ordre d'atacar.

Una producció britànica que reviu un moment de la història proper, humà i terrible.

1 de juliol de 1916, nord de França, a la riba del riu Somme... Està a punt de desencadenar-se una de les batalles més sagnants de la Primera Guerra Mundial. Els soldats alemanys han patit un bombardeig brutal i sense treva durant l'última setmana. Els britànics confien que tantes bombes hauran destruït totes les defenses i que la seva infanteria avançarà sense gaires problemes.

Pels joves que han de saltar les trinxeres i anar cap a les línies dels alemanys, l'angoixa és aclaparadora. Què passarà, quan surtin de la seguretat relativa de les seves fortificacions? Els escombraran els trets dels enemics o aconseguiran arribar als turons següents sans i estalvis? El que no saben és que estan a punt de viure el pitjor dia de la història de l'exèrcit britànic. La meitat dels 120.000 soldats britànics que atacaran aquell matí seran morts o ferits a la nit. Les baixes seran especialment intenses entre els oficials de graduació mitjana que encapçalen els atacs.

La batalla del Somme s'allargarà durant mesos, però aquell primer de juliol marcarà tot el seu desenvolupament. Doncs bé, sobre l'1 de juliol de 1916 tracta el documental que els oferim avui a "Cronos", un documental fet sobre els testimonis d'alguns dels protagonistes de la batalla, la majoria soldats o oficials mitjans que hi van lluitar, van ser ferits o van morir aquell dia horrible.

Una hora feta amb la cura habitual dels documentals històrics britànics, amb actors creïbles, reconstruccions perfectes i un ritme addictiu.

Des del maig del 1940, bona part de França serà ocupada per l'exèrcit alemany. Els nazis, com faran de fet en tots els països on entren, voldran que els jueus, els gitanos i els resistents siguin deportats cap a Alemanya, i molts hi trobaran la mort.

Durant molts anys, aquests fets execrables van ser atribuïts pràcticament en exclusiva als ocupants i a alguns col?laboradors dels països envaïts. Però és molt probable que en aquests països, i en concret a França, la col?laboració amb els nazis fos molt intensa.

Per exemple, molts deportats seran transportats en trens francesos, en combois organitzats exclusivament per francesos i en les condicions inhumanes que imposaran alguns francesos als seus compatriotes. Aquests fets, coneguts des de fa temps però poc difosos, han portat a anomenar aquests combois de deportats "combois de la vergonya".

El documental que emet "Cronos" reconstrueix aquests fets, amb llargs combois on desenes de milers d'homes, dones i nens van ser portats cap al genocidi pels seus propis veïns. Cap d'aquests combois no va ser mai frenat, desviat o aturat per l'acció dels ferroviaris francesos. A través de testimonis i experts, i amb reconstruccions acurades i imatges d'època, ens acostem a un fet monstruós de la història contemporània.

França va estar ocupada per la Wermacht alemanya des del maig de 1940 fins al setembre de 1944. Els nazis van controlar la vida dels francesos i molts s'hi van resistir heroicament. Entre ells, els ferroviaris que després de la invasió de Normandia frenaran o impediran que circulin els trens francesos que poden portar soldats i armes per a les tropes nazis que lluiten a França.

Mil set-cents d'aquests empleats dels ferrocarrils seran afusellats pels alemanys. Però els trens francesos i bona part dels empleats de la companyia ferroviària no van tenir ni molt menys aquesta actitud tan heroica, més aviat van fer el joc a l'invasor. El paper galdós d'aquests francesos va ser el mateix que el que molts dels seus compatriotes van tenir durant l'ocupació nazi a la Segona Guerra Mundial.

Quan França va ser alliberada, els primers interessats a amagar el col?laboracionisme de la majoria van ser els nous líders, els qui més havien lluitat contra el nazisme: Charles de Gaulle per un costat i els comunistes per un altre. Van preferir oferir una imatge millor de França de cara al futur.

El documental d'avui a "Cronos", fet per periodistes i historiadors francesos, explica aquests fets sense ornaments i sense amagar res. "Els trens de la vergonya" denuncia la indiferència amb què es va acollir la deportació de desenes de milers de jueus i gitanos, que van ser duts a Alemanya a morir. Un "Cronos" impressionant sobre una història molt fosca...

El suïcidi d'Adolf Hitler va cloure, pràcticament, la Segona Guerra Mundial a Europa. Però què hauria passat si Hitler hagués mort molt abans? Potser no s'hauria produït l'Holocaust o, fins i tot, potser no hauria esclatat el conflicte armat més gran de la història. No ho sabrem mai, però la mort del líder nazi va ser desitjada per moltíssimes persones durant la seva vida. Tant, que fins i tot van intentar matar-lo quaranta-dues vegades...

Alguns dels intents no van pràcticament arribar a concretar-se, però d'altres van ser del tot reals. El més conegut va ser cap al final de la guerra, quan una àmplia conspiració de militars alemanys van aconseguir introduir una maleta amb una bomba a la sala on Hitler estava reunit amb els seus comandaments. Però un cúmul de casualitats va impedir que Hitler morís en l'explosió.

Trets de bala mal dirigits, bombes que van esclatar tard, conspiracions traïdes... Mala sort o mala preparació, però el fet és que Hitler se'n va sortir fins al final.

El documental de "Cronos" repassa aquests 42 intents i ho fa parant atenció especialment en els més agosarats. Diversos experts en armament i historiadors procuren, en el documental, esbrinar per què els assassins no se'n van sortir. Un "Cronos" molt particular i molt espectacular...

Abans d'atacar Pearl Harbor, l'armada japonesa tenia una gran confiança que acabaria derrotant els Estats Units. I aquesta confiança tenia la base en una arma secreta dels japonesos: els supercuirassats. Els cuirassats eren els vaixells de guerra més poderosos fins a la Segona Guerra Mundial, uns monstres d'acer que eren capaços de disparar bales de canó, que pesaven tones, a quilòmetres de distància.

Els japonesos havien construït en secret els cuirassats més grossos de la història. El principal era el "Yamato", un vaixell de 75.000 tones de pes i amb uns canons que podien disparar a quaranta quilòmetres de distància. D'aquesta mena de vaixells, els nord-americans no en tenien cap, ni en van tenir mai.

Però el "Yamato", i el seu vaixell bessó, el "Mushashi", van resultar força inútils davant de l'aviació naval dels nord-americans. Quan ja la derrota era un fet, el "Yamato", que estava amagat en una base naval del Japó, va rebre l'ordre de sortir a la mar a enfrontar-se amb tota la flota nord-americana: un superdestructor contra mil cinc-cents vaixells de guerra de tota mena.

"Cronos" ofereix una història èpica i tràgica. Acompanya una expedició científica a visitar, al fons del mar, les restes del "Yamato", mentre es coneix la seva història a través del relat dels supervivents, d'imatges d'època i de reconstruccions amb ordinador i amb actors.

"L'estrany cas del doctor Jekyll i el senyor Hyde" és una de les novel?les més impactants dels últims cent cinquanta anys. La història d'un metge assenyat i bondadós que quan beu un beuratge es transforma en un home monstruós i malvat, va colpir els lectors des de l'aparició del llibre, el 1886. L'autor, Robert Louis Stevenson, que ja havia publicat "L'illa del tresor", va obtenir un èxit rotund amb aquesta novel?la fantàstica.

Fantàstica? Potser no tant. Stevenson es va inspirar per escriure-la en una història real, la d'un fuster d'Edimburg, com ell, que havia viscut un segle abans. Aquest fuster, un home respectat i de bona posició durant el dia, es transformava compulsivament cada vespre, quan sortia per la porta del darrere de casa, en un dels principals delinqüents de la ciutat.

Però és que, a més, Stevenson també era en certa manera Jekyll i Hyde al mateix temps. Havia estat educat molt rígidament i havia volgut trencar amb les convencions. A més, també, com el doctor Jekyll, depenia de les drogues que consumia tant per alleugerir els seus dolors com per submergir-se en un món totalment diferent del que, en principi, li pertocava.

El documental proposa un joc de miralls fascinant. D'una banda, la història de Jekyll i Hyde i la seva inspiració en fets reals; i de l'altra, la vida de vegades turmentada, de vegades desmesurada, de l'escriptor Robert Louis Stevenson. Saltem de l'Edimburg de finals del segle XVIII als Estats Units o a la Polinèsia d'un segle després, mentre, de fons, veiem la narració d'un conte d'horror.

Potser l'armada naval més efectiva de la història ha estat la britànica del segle XVIII. La Gran Bretanya dominava els mars, i aquest control li va permetre ser la gran potència d'aleshores. Els vaixells britànics no eren diferents dels de la resta de potències navals, la diferència estava en els mariners. Unes tripulacions d'homes experimentats i disciplinats...

Bé, aquesta era la imatge en combat, però la realitat és que ni tots eren homes, ni molts tenien experiència, ni sovint eren prou disciplinats... Segons Winston Churchill, aquella armada funcionava a base de "rom, sodomia i fuetades", i potser no li faltava raó.

Els futurs oficials s'embarcaven quan eren uns nens i, en el cas dels mariners, ho feien a la força. Les condicions higièniques eren deplorables i, a més, la convivència forçada de centenars d'homes en espais molt reduïts abocaven els mariners a la beguda. La disciplina es mantenia amb la violència i, com que l'homosexualitat estava molt perseguida, sovint els vaixells acollien desenes de prostitutes o, fins i tot, algunes dones es feien passar per homes per anar embarcades.

Aquestes terribles condicions de vida no eren gaire diferents de les dels vaixells enemics, potser en alguns casos fins i tot eren millors. Només el gran prestigi de l'armada, el patriotisme i la possibilitat, remota, d'aconseguir botins mantenia la cohesió de la tripulació.

Aquest documental presenta una producció britànica sorprenent: seguirem aquestes tripulacions sotmeses a l'horror del mar a través d'una reconstrucció molt ben feta d'aquella època, d'aquell món de fusta brutal i exòtic.

Pirates! De pirates n'hi ha hagut a tots els mars i en totes les èpoques de la història. Els que s'han fet més famosos, potser perquè han estat els protagonistes de moltes pel?lícules, han estat els pirates del Carib, que van solcar aquelles aigües fins a mitjans del segle XVIII.

Doncs bé, aquest documental parla d'un dels últims pirates del Carib, Black Sam. Black Sam, que era anomenat així pel color negre dels seus cabells, es va enrolar en un vaixell pirata per un despit amorós. Però la seva personalitat i el seu carisma el van dur en poc temps a ser proclamat capità del vaixell. El seu gran èxit va ser capturar una nau esclavista, el Whydah, un vaixell imponent, molt armat i molt veloç, ideal per fer incursions pirates.

Però quan Black Sam, en el punt més àlgid de la glòria, va decidir tornar a casa, al nord dels Estats Units, per mostrar a la seva estimada que havia triomfat a la vida, va tenir un cop de mala sort: una tempesta va enfonsar el vaixell. Ara, el vaixell pirata enfonsat s'ha recuperat i ens permet descobrir la vida real d'aquells homes rudes, cruels i, al mateix temps, profundament lliures.

"Cronos" fa un doble viatge en el temps: es trasllada al temps dels pirates per veure com vivien, com es regien i com navegaven en busca de noves víctimes. I també acompanya els submarinistes que treballen a les restes enfonsades del Whydah. Un viatge al passat.

"Els herois anònims de Trafalgar", és una producció de la BBC, rigorosa i molt entretinguda. Els seus autors van buscar en els diaris, en les cartes personals i en els informes oficials que expliquen detalladament com van patir els mariners i els oficials de la nau "Bellorophon".

21 d'octubre de 1805, oceà Atlàntic, davant del cap Trafalgar, a la costa andalusa. L'armada britànica es disposa a participar en la batalla naval més decisiva de la història. En inferioritat numèrica però amb unes tripulacions molt més ben preparades que les de l'enemic, els britànics saben que ara és el moment de demostrar la seva destresa i coratge. I entre ells, en un lloc destacat, la nau de Sa Majestat Bellorophon.

El "Bellorophon" és un dels navilis més majestuosos de l'estol britànic. Els mariners que el comanden són una bona mostra de l'Armada que està a punt de destruir el poder naval francoespanyol. Doncs bé, bona part d'aquests mariners no són britànics i alguns ni tan sols han trepitjat mai les Illes Britàniques. Com pot ser això?

Un documental que ens endinsa en les entranyes del "Bellorophon". Veurem d'on vénen alguns dels mariners i sabrem exactament què és el que van fer durant la batalla de Trafalgar, si van sobreviure i, fins i tot, si van aconseguir un bon botí després del combat.

Una de les epopeies més grans de la Història. La vida d'un home que, només esmentar-ne el nom, feia tremolar els seus enemics: Temujin, més conegut com Genguis Khan.

Som al que ara és Mongòlia, a finals del segle XII. Les tribus mongoles de pastors nòmades estan habituades a viure en un entorn molt dur. I els mongols s'han tornat com l'indret on viuen, aspres, forts i rocallosos.

Temujin neix en una família noble. Però la vida de l'aristocràcia mongola no és un llit de roses. Aviat el nen aprendrà a muntar i a disparar l'arc i a combatre. En definitiva, es farà un bon guerrer. Gràcies a això podrà afrontar la difícil vida que el seu llinatge li comporta: el pare serà assassinat i els seus propis germans conspiraran contra ell. Però, amb el temps, Temujin derrotarà tots els enemics, tant els de la seva nació com els estrangers i es convertirà en Genguis Khan, que vol dir sobirà de l'univers.

Genguis Khan no només es convertirà en un cabdill militar: organitzarà el seu poble i farà possible que els seus descendents arribin fins a Europa i controlin la Xina. Un dels homes, sens dubte, que ha deixat més petja a la història de la humanitat. I per recordar-lo, en aquest gran documental, del primer a l'últim minut s'ha reconstruït amb tot rigor la vida del gran guerrer i l'herència que va deixar. L'espectacle del passat...

Japó, finals del segle XVI. Fa gairebé un centenar d'anys que les guerres devasten el país. De punta a punta, grans exèrcits comandats per aristòcrates i pels guerrers samurais s'enfronten en batalles terribles, en què qualsevol error es castiga amb l'extermini dels derrotats i de les seves famílies.

Els grans clans guerrers constantment creen i desfan aliances, es traeixen els uns als altres sense cap mena d'escrúpol i, al mateix temps, amb un sentit de l'honor extrem. En aquest panorama tan complex, només es podrà imposar el més astut, el més sagaç, el més hàbil de tots, i aquest serà el més gran samurai, el noble Ieyasu Tokugawa.

Ieyasu demostrarà una gran habilitat per a la intriga i per a les maniobres diplomàtiques, però també serà cruel i implacable amb els seus enemics i no dubtarà a sacrificar la seva pròpia família per aconseguir els seus objectius polítics i militars.

Aquest documental retrata el començament del Shogunat dels Tokuwaga, el començament de l'anomenat període Edo, quan el Japó decideix tancar-se en si mateix i desenvolupar una de les civilitzacions més fascinants de la història. Un documental excel?lent, molt recomanable.

Quan algú té per malnom "L'assot de Déu", no es pot dubtar que ha estat una persona terrible. Aquest va ser el sobrenom que li van posar a Àtila, el rei dels huns. En el segle V després de Crist, els huns van envair els imperis romans d'Orient i d'Occident i van causar una gran devastació. Però va ser un personatge tan malvat, el rei Àtila? Ho podia ser un home que havia aconseguit reunir sota la seva sobirania diverses tribus que fins aleshores lluitaven entre elles? No són preguntes fàcils de respondre.

Àtila va ser sempre un guerrer molt dur i cruel, però és ben cert que els seus enemics, molt sovint els romans, no eren precisament tous amb els enemics. Els romans, al llarg de la seva història, s'havien distingit per trencar els pactes amb els aliats sense cap mena de consideració i sempre en funció dels seus propis interessos. Fos un salvatge o un governant típic de la seva època, el cert és que Àtila continua sent el prototipus de l'enemic cruel, del guerrer que destrueix tot el que troba al seu pas.

El documental que ofereix "Cronos" segueix fil per randa les fonts antigues que ens permeten intentar conèixer Àtila. Aquestes fonts, sovint, són romanes, fet que explicaria la terrible imatge que té entre nosaltres el personatge. Terrible o no, el cert és que el documental és apassionant i intens, tal com va ser el mateix Àtila.

Hernán Cortés, juntament amb Pizarro, va ser el conqueridor espanyol més famós de la història. No feia ni trenta anys que Cristòfor Colom havia arribat per primer cop a Amèrica i ja eren milers el soldats i colons del regne de Castella que havien sortit de Sevilla a la conquesta del Nou Món. Aquells colons i militars s'enfrontaven a un futur molt incert i, al mateix temps, amb la certesa que la majoria moririen al cap de pocs temps. I dels supervivents, només uns quants afortunats tornarien rics a Europa. Però el segle XVI era molt dur i només la certesa que canviarien de manera de viure impulsava els conqueridors a marxar a Amèrica.

Cortés serà el paradigma del conqueridor que torna ric a casa seva. Amb astúcia, habilitat militar i molta, molta duresa i crueltat, va conquerir amb molt pocs homes tot l'imperi asteca, el més poderós del centre d'Amèrica. Fins i tot quan les coses li van anar mal dades i va haver de fugir de Tenochtitlan, la capital mexicana, va tenir el valor de tornar-ho a intentar i ho va aconseguir.

La història d'Hernán Cortés és fascinant. Un documental d'impacte.

El 1492 Cristòfor Colom i unes desenes de mariners arriben per primer cop a Amèrica. En pocs anys, centenars d'europeus s'instal?laran en les terres de l'altra banda de l'Atlàntic i trobaran amb sorpresa que aquells indrets poc tenen a veure amb el paisatge que coneixen a Europa.

No és estrany que els europeus de seguida comencin a parlar d'un Nou Món, perquè realment ho és. Hi ha moltes coses ben diferents del nostre continent: no hi ha blat, per exemple. Allà, sobretot al nord, mengen un altre cereal, el blat de moro. I més cap al sud, cultiven un tubèrcul semblant als nostres naps, però molt més gustós, la patata. I no hi ha els mateixos animals que aquí, ni ovelles, ni cavalls, ni cabres... No han domesticat els seus porcs i en alguns llocs no fan servir rodes per al transport de les mercaderies.

Europa és aleshores un continent molt poblat, que ha d'explotar la terra per aconseguir prou aliment per mantenir en vida milions de persones. L'espai és limitat, tot al contrari del nou món, on hi ha praderies i selves immenses, que no semblen explotades.

"Cronos" ens trasllada a l'Amèrica d'abans de l'arribada de Colom, a una terra i a unes civilitzacions que no és que estiguessin més o menys endarrerides que les europees, és que simplement tenien unes condicions ben diferents.

La història de la conquesta d'Amèrica per part dels europeus comença amb Cristòfor Colom. Però ell i els seus mariners no es podien imaginar mai aquell octubre de 1492 com eren de debò aquelles terres que acabaven de trobar i com transformaria el món aquella troballa.

Pels europeus, Amèrica era com si Déu hagués fet una versió diferent del món que ells coneixien. Tot era diferent i tot era més o menys similar que en el Vell Continent. Hi havia plantes de tota mena, però totes eren desconegudes. I els animals? No es trobaven per enlloc aquells animals que tan bé coneixien els europeus: els porcs, els cavalls, les ovelles... I les persones? Eren diferents, sens dubte: la manera de parlar, l'aspecte, la manera de viure...

Però en la mentalitat dels conqueridors, Amèrica no era un miracle; era un continent verge que s'havia d'emmotllar a la manera de ser dels europeus. Els animals europeus, les plantes europees, els costums europeus van començar a colonitzar aquelles terres immenses. I també els virus i els bacteris europeus, que van fer estralls en els americans.

Aquesta és la història que, en aquest documental, explica "Cronos". Una història terrible i fascinant al mateix temps, que ens parla molt intensament de com som els humans, de com els nostres prejudicis transformen el medi que ens envolta...

Un documental que va més enllà del que expliquen les seves imatges...