Elinks

L'any 1991, el Canada Square número 1, el gratacels més alt del Regne Unit, va canviar la silueta urbana de Londres. Ara bé, aquesta icona dissenyada per Cesar Pelli no es trobava al cor de la capital. Els seus creadors van voler fer una aposta molt arriscada per un centre financer internacional, representat per aquesta torre en forma d'obelisc, a la desolada zona portuària de l'East End de la City.

Els gratacels són un símbol d'ambició i poder, i tambe uns monstres engolidors d'energia mediambientalment insostenibles. Però al 1997 l'arquitecte britànic Norman Foster va crear la primera torre ecològica del món, i d'aquesta manera, el Commerzbank a Frankfurt va canviar la construcció d'edificis d'oficines per sempre. Però aquesta preocupació pel medi ambient de les grans corporacions, va ser un acte de responsabilitat, o només una gran operació d'imatge?

La Torre Mayor és l'edifici més sòlid del Món, i està construït per tal de resistir terratrèmols que destruirien qualsevol gratacel normal. Construït després del terratrèmol més devastador de Ciutat de Mèxic al 1985, aquest monument a la enginyeria ha esdevingut un refugi de seguretat en una de les zones sísmiques més actives del Món. Però pot l'alçada en augment dels gratacels competir amb tifons i terratrèmols? Presentat per Keith Keaveney.

Cesar Pelli, un arquitecte superestrella creador de les Torres Petronas i de Canary Wharf, agita la seva vareta màgica sobre el Cira Center i el fa destacar sobre qualsevol altre gratacels al seu voltant. Però estan els arquitectes famosos sobrevalorats i sobrepublicitats? Presentat per Keith Keaveney.

Tota gran ciutat té un símbol arquitectònic que projecta la seva imatge al món. Però què passa quan una ciutat perd la seva indústria més característica i també la icona que la simbolitza? Vet aquí el problema que es va trobar la ciutat de Malmö, a Suècia, i tanmateix això va donar peu a reinventar-se a sí mateixa. Així, va sorgir un gratacel radical.

La ciutat vertical fa el cim de Melbourne a l'edifici residencial més alt del món, l'Eureka Tower, que amb els seus 300 metres és un dels domicilis més selectes de l'hemisferi sud. Però tanta verticalitat no pot acabar de destruir la tradicional vida comunitària de les ciutats? I si aquests veïnatges verticals canvien el nostre estil de vida per sempre?

Ja abans que nasquessin els gratacels moderns, construir l'edifici més elevat era una font d'innovació i de competència aferrissada. Aquesta carrera per arribar el més amunt possible va assolir el seu punt àlgid al final del segle XVIII, quan les catedrals d'arreu d'Europa competien per tenir l'agulla més llarga. Colònia va ser la construcció més alta del món durant quatre anys, però d'on van sortir els diners per fer aquests titans religiosos? I fins on va arribar, la pugna?

Encara ara la torre més alta dels EUA, i també l'edifici més alt del món durant 25 anys, la Torre Sears, que va costar 175 milions de dòlars, va trencar esquemes tant per l'alçària com pel disseny i la construcció l'any de la seva inauguració, el 1973. Ara que, aixecar l'edifici més alt del planeta comporta una sèrie de maldecaps i les conseqüències aclaparadores de crear un símbol poden passar factura.

De ser una zona marginal molt popular entre els surfistes, fins a convertir-se en la Miami de l'hemisferi sud. Surfer's Paradise ha canviat molt des que era un petit poble amb onades impressionats perdut a la costa est australiana. Surfer's desperta un interès creixent entre rics i famosos, i la seva silueta tampoc ha parat de créixer des que es va erigir la imponent Q1 Tower, que ara domina el paisatge.

Els gratacels han transformat totes les ciutats del planeta, però especialment la famosa silueta de Manhattan. Malauradament, l'11 de setembre del 2001, l'històric perfil novaiorquès va quedar vinculat a un esdeveniment que va fer reflexionar la comunitat d'arquitectes. World Trade Center 7, la primera construcció erigida a la zona zero, ha portat la seguretat dels gratacels a nivells desconeguts.