Òpera, amb música de Gaetano Donizetti. Llibret de Felice Romani. Des del Gran Teatre del Liceu
Repartiment:
Adina
............. María Bayo
Nemorino
............. Rolando Villazón
Belcore
............. Jean-Luc Chaignaud
Doctor Dulcamara
............. Bruno Praticò
Gianneta
............. Cristina Obregón
Moretto
............. José Luis Pérez
Escenografia
............. Marcelo Grande
Il?luminació
............. Quico Gutiérrez (A.A.I.)
Vestuari
............. Marcelo Grande
Direcció d’escena
............. Mario Gas
Direcció musical
............. Daniele Callegari
Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu
Director del cor: José Luis Basso
Producció del Gran Teatre del Liceu
“L'elisir d'amore” és un melodramma giocoso, un gènere d'òpera còmica italiana, en dos actes, compost per Gaetano Donizetti. El llibret, de Felice Romani, està basat en el llibre "Le philtre" (1831) d'Eugène Scribe. Es va estrenar el 12 de maig de 1832 al Teatro della Canobbiana a Milà.
Junt amb "Don Pasquale" i "Il barbiere di Siviglia", L'elisir d'amore és una de les més encantadores joies de l'òpera còmica del segle XIX, així com un dels cims de la producció de Gaetano Donizetti, per la seva frescor vocal, l'encertada caracterització dels personatges i l'entranyable tendresa que va saber imbuir en uns arquetips per dotar-los d'humanitat, a més d'una partitura amb una inspiració i frescor que no decau en cap moment. Nascuda com a simple obra de circumstàncies perquè el compositor anunciat no havia presentat la seva obra en el termini previst, el músic bergamasc només va tenir catorze dies per aconseguir aquesta obra mestra (en la qual va aprofitar encertadament números pertanyents a obres anteriors), que va obtenir un èxit triomfal que no ha estat eclipsat des de llavors. Una obra on el riure es converteix en somriure i aquesta es cobreix d'una pàtina de malenconia, com en la cèlebre ària de Nemorino "Una furtiva lagrima" amb una interpretació magnífica del tenor mexicà Rolando Villazón, que el públic entusiasmat del Liceu li fa repetir.
Sinopsi
L'argument se centra en la força transformadora de l'amor. Nemorino, protagonista de la història, cerca l'ajuda del xarlatà Dulcamara, que diu tenir un beuratge que fa enamorar, per aconseguir l'amor de la bella Adina, però una herència oportuna sembla que incrementa les qualitats de l'elixir d'amor.
Acte I
Nemorino, jove malenconiós i ingenu, està enamorat d'Adina, tot i que encara no s'ha atrevit a confessar-li-ho. El jove observa amb tendresa la bella noia, que llegeix en veu alta davant dels seus amics el relat de la reina Isolda, "la qual es va enamorar perdudament de Tristany després d'ingerir un filtre subministrat per aquest". Nemorino, fascinat per la història, pensa que ell podria aconseguir el mateix efecte amb Adina si aconseguís aquest "elixir de tan perfecta i extraordinària qualitat".
L'arribada del sergent Belcore interromp l'escena. El militar, que es vanagloria de manera grotesca de la seva professió i de la seva virilitat, proposa matrimoni a Adina. L'astuta jove li contesta que s'ho pensarà. Nemorino, que ha presenciat l'encontre, aprofita, quan es queda a soles amb Adina, per a declarar-li el seu amor. Però ella li dóna carabasses. Encara que en el fons ella està enamorada d'ell, vol fer-se pregar, per la qual cosa es mostra indiferent i aconsella al noi que conquereixi altres noies perquè li passi la bogeria de l'enamorament.
L'aparició del xarlatà Dulcamara acapara l'atenció de la multitud. En el seu vehicle porta tot tipus de "productes miraculosos" que afirma vendre a preu de ganga. L'ingenu Nemorino s'hi acosta molt interessat i li pregunta si té l'elixir de la reina Isolda per a enamorar la noia que li agrada. Dulcamara, sorprès, aprofita la ignorància del jove i li ven una beguda alcohòlica com a poció de l'amor, que no produirà efecte -segons li explica- fins que hagin passat 24 hores, temps més que suficient perquè l'entabanador es trobi lluny del lloc.
Molt il?lusionat, Nemorino es pren la beguda a glopets, seguint les indicacions de Dulcamara. Suggestionat, aviat comença a desinhibir-se. Quan arriba Adina, es mostra molt alegre i distant, perquè està convençut que l'endemà, transcorregudes les 24 hores, ella l'estimarà. La jove, picada davant de la indiferència del noi, anuncia que es casarà amb el fanfarró de Belcore sis dies més tard. Nemorino deixa anar una riallada en sentir-ho, la qual cosa enfureix més encara Adina.
La sobtada notícia que Belcore és requerit per a partir a l'alba obliga Adina a avançar la boda: serà aquella mateixa nit. Nemorino es queda perplex en sentir-ho, perquè sap que quan l'elixir produeixi efecte ja serà tard. Desesperat i donant l'espectacle davant dels presents, suplica a Adina que retardi la boda. Però ella està disposada a fer-lo patir, i no cedeix. La noia parteix amb Belcore i deixa Nemorino desolat.
Acte II
Nemorino, desesperat, demana a Dulcamara una nova dosi de l'elixir miraculós que acabi de decidir Adina. Però no té diners i s'allista a l'exèrcit com a soldat. Les noies del poble s'assabenten que Nemorino ha heretat una gran fortuna i l'empaiten, la qual cosa el noi atribueix a l'eficàcia miraculosa de l'elixir. Adina, en assabentar-se que Nemorino s'ha fet soldat per aconseguir diners per l'elixir, s'entendreix per la fidelitat i la passió del noi. La noia desfà el seu compromís de casar-se amb Belcore. Aquest, ferit en el punt d'honor, respon que té al seu abast totes les dones que vulgui. Dulcamara, que també és present, declara que tota la situació ha estat provocada per la seva prodigiosa poció màgica. Fascinats pel resultat, tots els vilatans corren a comprar ampolles d'”elixir amorós”
