Elinks

Acte 1er - Durada: 1 h 29 minuts. - Mida: 927 MB..... Acte 2on - Durada: 1 h 21 minuts. - Mida: 778 MB

DON GIOVANNI. Òpera, amb música de Wolfgang Amadeus Mozart Llibret de Lorenzo da Ponte.

Versió cinematogràfica dirigida per Joseph Losey l'any 1979

Repartiment: Don Giovanni, cavaller extremadament llicenciós (baríton) ............. Ruggero Raimondi El Comendador (baix) ............. John Macurdy Donna Anna, la seva filla, promesa a Don Ottavio (soprano) ............. Edda Moser Donna Elvira, dama abandonada per Don Giovanni (soprano) ............. Kiri Te Kanawa Don Ottavio (tenor) ............. Kenneth Riegel Leporello, criat de Don Giovanni (baix) ............. José Van Dam Zerlina, camperola (soprano) ............. Teresa Berganza Masetto, amant de Zerlina (baix) ............. Malcolm King Un valet ............. Eric Adjani Clavicèmbal ............. Janine Reiss

Orquestra i Cor de l’Òpera de Paris Direcció musical: Lorin Maazel

Muntatge ............. Reginald Beck Secretària d’edició ............. Pamela Davies So ............. Jean-Louis Ducarme Jacques Maumont Michelle Neny Adaptació ............. Patricia & Joseph Losey Frantz Salieri Ajudant de direcció ............. Jean-Michel Lacor Director de Producció ............. Pierre Saint-Blancat Escenografia ............. Alexandre Trauner Director de Fotografia ............. Gerry Fisher Productors ............. Luciano de Feo Michel Seydoux Robert Nador Il?lustracions ............. Frantz Salieri Film ideat per ............. Rolf Liebermann

Don Giovanni (Títol complet: Il dissoluto punito, ossia il Don Giovanni, literalment "El llibertí castigat, o Don Giovanni") és una òpera en dos actes amb música de Wolfgang Amadeus Mozart i llibret de Lorenzo da Ponte. Va ser estrenada en el Teatre Nacional de Praga el 29 d'octubre de 1787.

Entre les nombroses òperes basades en el mite de Don Juan, Don Giovanni és considerada com la més reeixida, sense possible comparació amb la resta. El llibret de Da Ponte va ser anomenat, com molts a la seva època, com dramma giocoso: en què "giocoso" fa referència al seu caràcter còmic, mentre que "dramma" significa simplement un text operístic, abreviatura de "dramma per musica". Mozart va considerar-la una "opera buffa".

Lloc: Sevilla. Temps: el Segle XVIII.

Acte I

El jardí del comendador. Leporello està vigilant al costat de la casa de Donna Anna. Don Giovanni, l'amo de Leporello, ha penetrat en la casa per a seduir Donna Anna. (ària de Leporello: "Notte e giorno faticar - Treballe nit i dia") Apareix Donna Anna, percaçant a un emmascarat Don Giovanni. Donna Anna vol descobrir la identitat de l'atacant i crida demanant auxili. (Trio: "Non sperar, se non m'uccidi - No fugiràs, si no em mates") El comendador, pare de Donna Anna, apareix i repta Don Giovanni a un duel. Mentre Donna Anna corre a la recerca d'ajuda Don Giovanni fereix el comendador, donant-li mort, i fuig sense ser reconegut. Poc després aplega Donna Anna amb el seu promès, Don Ottavio. Donna Anna es mostra horroritzada i Don Ottavio li jura venjar la mort de son pare. (Duet: "Fuggi, crudele fuggi - Fuig, cruel, fuig.")

Canvi d'escena: una plaça pública davant del palau de Don Giovanni. Don Giovanni i Leporello arriben i escolten a una dona lamentant-se que ha estat recentment abandonada i desitjant venjar-se (ària de Donna Elvira: "Ah, chi mi dice mai - Ah!, qui hauria de dir-me!") Giovanni comença a flirtejar amb ella, però quan li veu el rostre, reconeix en ella a una recent conquesta, Donna Elvira. En adonar-se’n, empeny Leporello cap endavant per a que expliqui a Elvira la veritat, i fuig. Leporello intenta consolar Elvira desenrotllant una llista dels amors de Don Giovanni. Còmicament dicta el nombre d'amants que el seu amo ha tingut i els seus països d'origen: 640 a Itàlia, 231 a Alemanya, 100 a França, 91 a Turquia i 1.003 a Espanya. (ària de Leporello: "Madamina, il catalogo è questo - Senyoreta, aquest és el catàleg.") En un recitatiu sovint tallat, Elvira clama venjança.

Quan Donna Anna surt, apareix la comitiva nupcial de Masetto i Zerlina. Don Giovanni i Leporello arriben poc després. Don Giovanni se sent immediatament atret per Zerlina, i intenta desfer-se del gelós Masetto oferint-los la celebració de les seves noces al seu palau. Masetto, en adonar-se que les intencions de Don Giovanni són les de trobar la manera d'estar a prop de Zerlina, mostra el seu enuig (Masetto aria: "Ho capito! Signor, sì - He comprès! Si senyor.") Don Giovanni i Zerlina queden sols. Ell, comença immediatament a desplegar les seves arts de seducció. (Duet: "Là ci darem la mano - Ens donarem la mà.")

Elvira arriba i interromp la seducció (Elvira aria: "Ah, fuggi il traditor - Fuig del traïdor!") Després arriben Ottavio i Anna, tramant la seva venjança contra l'encara desconegut assassí del pare d'Anna. Aquesta, inconscient de què està parlant amb el seu mateix atacant, li demana el seu ajut. Aquest li promet de tot cor, preguntant-li amb interès quin home seria capaç de torbar la seva pau - obviament, Don Giovanni encara busca l'oportunitat de seduir Donna Anna. Però avui no és el dia de Don Giovanni, Donna Elvira torna i anuncia la recent traïció del cavaller. Don Giovanni contesta a les seves acusacions dient a Ottavio i Anna que Elvira està boja. (Quartet: "Non ti fidar, o misera - No te’n refiïs, oh pobra!") En el moment en que Don Giovanni se'n va, expressant el seu jurament de trobar l'assassí del comendador, Anna de sobte reconeix en ell el seu atacant, i l'assassí de son pare. (ària d'Anna: "Or sai chi l'onore - Ja sé qui l'honor...")

Leporello, encara mig determinat a anar-se'n, informa Don Giovanni que tots els convidats de la boda camperola es troben al seu palau, que havia estat capaç de distreure Masetto de la seva gelosia, però que el retorn de Zerlina després de l'episodi de seducció ho havia malbaratat tot. Don Giovanni, no obstant, es troba molt feliç i encarrega a Leporello que organitzi una festa. (Ària del champagne de Don Giovanni: "Fin ch'han del vino - Finalment, amb el vi.") Se'n va corrent al palau.

Zerlina segueix al gelós Masetto i tracta de calmar-lo. (Ària de Zerlina: "Batti, batti o bel Masetto - Colpeja'm, oh estimat Masetto.") Tot just quan ha aconseguit persuadir-lo de la seva innocència, els sorprèn la veu Don Giovanni i Zerlina desitja fugir. La confiança de Masetto s'evapora en un instant, el gelós nuvi s'amaga i espera per a veure per si mateix el capteniment de Zerlina amb Don Giovanni. Zerlina intenta amagar-se, però és en va: Don Giovanni comença de nou el procés de seducció fins que ensopega amb Masetto. Confús però ràpidament recuperat, Giovanni manifesta que Zerlina estava molt trista lluny de Masetto, i li torna temporalment. Després acompanya la parella fins la cambra nupcial, que ha estat luxosament decorada, i Leporello també invita a tres convidats emmascarats, els disfressats Elvira, Ottavio i Anna, que han vingut a capturar Don Giovanni, a ser possible, tot just enmig d'un intent de cometre un nou crim.

Canvi d'escena: sala de ball. Don Giovanni, enmig d'un alegre ball, s'emporta Zerlina, mentre Leporello entreté Masetto. Quan se sent un crit de socors de Zerlina, Leporello surt corrents per ajudar el seu amo. Don Giovanni intenta confondre els presents empenyent el seu criat fins a la sala de ball, apuntant-lo amb l'espasa, acusant-lo d'intentar seduir Zerlina. Elvira, Ottavio i Anna es treuen les màscares i manifesten que ara ells ja coneixen tota la veritat. Els convidats no creuen la versió de Don Giovanni, i l'ataquen, però ell lluita contra la multitud i aconsegueix fugir...

Acte II

Al costat de la casa de Donna Elvira. Leporello amenaça de deixar Don Giovanni, però aquest el convenç que no ho faci oferint-li diners. (Duet: "Eh via buffone - Anem, bufó.") Giovanni, volent seduir la criada d'Elvira, persuadeix Leporello perquè intercanviïn la capa i el barret. Elvira mira per la finestra. (Trio: "Ah taci, ingiusto core - Ah, calla, cor injust.") Veient la possibilitat d'una malifeta, Giovanni s'amaga, deixant Leporello al peu de la finestra i amb la seva roba, i canta des del seu amagatall la seva promesa de penediment i el seu desig de tornar amb Elvira. Elvira, convençuda, baixa al carrer. Evidentment confon Leporello amb Don Giovanni i ambdós surten de l'escenari. Mentrestant, Don Giovanni aprofita per a seduir la criada, acompanyant-se amb la mandolina. (Ària de Don Giovanni: "Deh vieni alla finestra - Ah, surt a la finestra.")

Abans que Don Giovanni pugui acabar el procés de seducció de la criada, arriba Masetto acompanyat dels seus amics, a la recerca de Don Giovanni. Don Giovanni (vestit com Leporello) els convenç que també ell vol a Don Giovanni mort i se suma a la patrulla. Després de convéncer la patrulla que cal separar-se (Ària de Don Giovanni: "Metà di voi qua vadano - La meitat de vosaltres per ací."), "confisca" totes les armes de foc i colpeja a un desarmat Masetto, fugint amb una estrepitosa rialla. Zerlina arriba i consola Masetto. (Ària de Zerlina: "Vedrai carino - Veniu estimat.")

Canvi d'escena: en un pati fosc, Leporello abandona Elvira. (Sextet: "Sola, sola in buio loco - Sola en aquest lloc fosc.") Quan Leporello intenta fugir, arriben Anna i Ottavio. Ottavio intenta consolar Anna de les seves penes. Just quan Leporello està a punt de sortir per la porta, que ha tardat bastant a trobar en la foscor, Zerlina i Massetto l'obren i entren, veient-lo en la seva disfressa de Don Giovanni i capturant-lo abans que pugui fugir. Quan Anna i Ottavio se n'adonen, s'acosten a Leporello, amenaçant-lo de mort. Elvira intenta protegir l'home que ella creu que és Don Giovanni, declarant que és el seu promès i suplicant pietat. Els altres quatre la ignoren, mentre que Leporello es treu la capa per a mostrar la seva vertadera identitat. Davant el desconcert i la confusió general, Leporello aprofita per fugir. (Ària de Leporello: "Ah pietà signori miei - Ah, pietat senyors meus.") Amb tots aquests esdeveniments, Ottavio ha acabat per convèncer-se de la culpabilitat de Don Giovanni i, per tant, jura venjar-se (Ària d'Ottavio: "Il mio tesoro - El meu tresor.") i Elvira està furiosa amb Don Giovanni per haver-la enganyat una altra vegada. (Ària d'Elvira: "Mi tradì quell'alma ingrata - Em va trair aquella ànima ingrata.")

Canvi d'escena: un cementiri amb una estàtua del comendador. Leporello li conta a Don Giovanni la seva recent experiència que gairebé li ha costat la vida, però Don Giovanni se'n riu, comparant-la amb el seu recent episodi de quasi-èxit en la seducció d'una criada enamorada de "Leporello". Leporello no ho troba divertit, però Don Giovanni riu davant de les protestes del seu criat. La veu de l'estàtua adverteix Don Giovanni que les seves rialles no duraran fins a l'alba. A petició del seu amo, Leporello llegeix la inscripció del pedestal: "Ací espera la venjança el meu assassí." El criat tremola, però el despreocupat Don Giovanni li ordena que convidi l'estàtua a sopar, amenaçant-lo de mort si no ho fa. (Duet: "Oh, statua gentilissima - Oh estàtua gentilíssima.") L'estàtua assenteix amb el cap i respon, "Sí".

Canvi d'escena: habitació de Donna Anna. Ottavio pressiona Anna perquè es casi amb ell, però Donna Anna considera inapropiat casar-se amb la mort del pare tan recent. Ell l'acusa de ser cruel, i ella li assegura que l'estima i que li és fidel. (Anna aria: "Non mi dir - No em digues.")

Canvi d'escena: habitacions de Don Giovanni. Don Giovanni gaudeix de l'abundància d'un gran àpat animat amb música (durant el qual l'orquestra interpreta música contemporània de l'òpera, finals del segle XVIII - incloent-hi una referència a l'ària "Non più andrai" de Le nozze di Figaro de Mozart, mentre Leporello serveix. (Finale "Già la mensa preparata - Ja està prepararat el sopar.") Apareix Elvira, dient que ja no sent ressentiment vers Don Giovanni, només pietat. ("L'ultima prova dell'amor mio - La darrera prova del meu amor.") Don Giovanni, sorprès per l'absència d'odi, li pregunta què vol. La desesperada petició d'Elvira que canviï de vida troba només aquesta resposta: "Brava!", amb la qual Don Giovanni la menysprea i la ignora, argüint després que el vi i les dones són "l'essència i la glòria de la humanitat". Ferida i angoixada, Elvira es rendeix i se'n va. Poc després, se senten els seus fora dels murs de palau i torna a entrar, fugint per una altra porta. Giovanni ordena Leporello que vegi què l'ha esglaiada, i després de sortir, el criat també fa un crit i torna a la cambra amb la notícia que l'estàtua ha aparegut, tal i com havia promès. Se sent un ominós repic a la porta. Leporello, paralitzat d'horror, no pot obrir, de manera que Don Giovanni obre ell mateix la porta, on està l'estàtua del comendador. ("Don Giovanni! a cenar teco m'invitasti - Don Giovanni! Em vas convidar a sopar amb tu.") L'estàtua exhorta al despreocupat malvat a penedir-se del seu abjecte estil de vida, però Don Giovanni hi refusa fèrriament. L'estàtua s'enfonsa en la terra i arrossega Don Giovanni amb ella. Se sent l'atronador soroll del foc de l'infern que envolta Don Giovanni, fins que les flames se l'empassen.

Donna Anna, Don Ottavio, Donna Elvira, Zerlina, i Masetto arriben, cercant el malvat. Troben al pobre Leporello sota la taula, immobilitzat per l'horror del que ha vist, que no tarda en descriure als altres. Atès que el problema s'ha resolt, Anna i Ottavio decideixen esperar un any de dol abans de casar-se. Elvira passarà la resta de la seva vida en un convent. Finalment Zerlina i Masetto aniran a casa a sopar i Leporello anirà a la taverna a buscar un nou amo. El cor final expressa la moral de l'òpera - "Així acaba qui va ser dolent. La mort d'un pecador sempre reflecteix la seva vida."