Per fi l'explicació definitiva de la Contracultura Comtal, que és una cosa que va passar en pocs anys però que va donar per a molt. Perquè Barcelona, i el títol no enganya, era una festa: una festa llibertària en la qual ningú havia posat tanques, on no es cobrava entrada, no hi havia concepció de cool/uncool, tot valia i el cinisme ni s'havia inventat encara i (parafrasejant a Astrud) “feia por i feia riure de tan per estrenar que semblava”.
El underground barceloní se'ns explica aquí amb gran atenció al detall i genial imatgeria còmica de fons: des del seu bressol balancejant (Canet Rock, les Jornades Llibertàries del Parc Güell de 1975, Eivissa, els guiris de pas, la ruptura amb el dandisme i la bonne vivre burgesa de la Gauche Divine...) a l'apogeu utòpic de llum i de color i un munt de "folleteo" i drogues (el “stajanovismo” de Star, Ajoblanco, Makoki, els cómix, Disc Exprés, Zeleste, els grups, Pau Riba en malles, Eivissa una altra vegada) fins al "codazo" final que li propinarien els proto-punks (La Banda Trapera del Río, fotent la marrana per pura auto-preservació). Ho expliquen tots i cadascun dels testimonis supervivents: Nazario, Pepe Ribas, Mariscal, Onliyú, Miguel Gallardo, Ramón d'Espanya, Montesol, Luís Racionero, Pau Riba, Marta Sentiu, Quim Monzó, Víctor Jou, Oriol Tramvia i més encara. Un documental gegant en intenció i resultat, pels que ho saben i pels que ho ignoren.
