Elinks

Michael Palin ens porta una vegada més de viatge, ara en una aventura èpica al voltant de l'oceà més gran: el Pacífic. El viatge s'inicia a Diomede, als Estats Units, i segueix per Rússia, el Japò, Corea del Sud i Corea del Nord, la Xina, Vietnam, Filipines, Malàisia, Indonèsia, Austràlia, Nova Zelanda, Xile, Bolívia, Perú, Colòmbia, Mèxic, USA, Canadà, i acaba on va començar el cercle, a Diomede.

Al arribar a Xina a la ciutat portuària de Qingdao, Michael es registra a la Casa de Benvinguda als Hostes, on Mao Zedong es va estar un mes, just abans del infame Gran Salt Endavant. A Michael li fan un massatge als carrers de Qingdao i aleshores visita una bodega a les muntanyes de Laoshan, on tasta el chardonnay xinès. Després puja a la muntanya de Taishan, una de les Cinc Muntanyes Sagrades del Taoisme. Al agafar un tren cap a Shanghai, nota com s’han tornat de moderns els trens xinesos des de “Michael Palin: La Volta al Món en 80 dies” de 1988. Arribat a Shanghai, descobreix uns magatzems de la cadena anglesa Harvey Nichols. Michael també fa una pausa per ballar amb una persona d’aquella zona. També descobreix que el Bund, que durant molt de temps ha estat el cor econòmic de la ciutat (fins i tot quan la va visitar la darrera vegada), aquesta funció li ha estat usurpada per l’àrea de Pudong. Prenent una ruta cap a l’interior, seguint el riu Yangtze, veu la construcció de la Presa de les Tres Gorges i nota com es submergirà una àrea enorme quan s’hagi acabat, el 2009. A la gran ciutat de Chongqing parla, durant el dinar, sobre la societat xinesa moderna amb un graduat universitari. D’allí, va cap al Sud, a Guiyang i a la terra dels Miao, una minoria xinesa. Algunes persones d’un poble de Miao senyalen que en Michael és el primer occidental que han vist mai, així com el fet de que té un nas molt gros! Des d’allí, agafa un autobús fins a Pingxiang i la Porta de l’Amistat, a la frontera amb el Vietnam.

Michael arriba al Vietnam en un temps en que el país s’està re introduint en l’escenari global, per un procés anomenat Đổi mới (nou pensament). També observa un partit de criquet local a la capital, Hanoi, malgrat que la BBC no està autoritzada a filmar, pel fet que el partit té lloc en un terreny propietat dels militars vietnamesos i filmar està considerat un risc per la seguretat . També veu el Hanoi Hilton, una presó infame pels americans durant la guerra del Vietnam. Agafa un tren cap al sud, cap a Saigon i fa una parada a Huế i la Ciutat Prohibida Púrpura, un antic palau imperial. A Da Nang, Michael es relaxa a la Platja Xinesa i coneix una noia de 16 anys que li ensenya el que es coneix com la Porta del Cel. A Saigon, visita els túnels Củ Chi, els quals van utilitzar els soldats vietnamesos durant tots els conflictes dins de les seves fronteres. Als voltants de Tay Ninh, visita una catedral Caodaísta. Aleshores agafa un ferri fins al final del riu Mekong. A les Filipines, s’adona de com n’és de congestionat el trànsit a la capital, Manila. Aleshores parla amb unes dones que van a treballar a fora per ajudar les seves famílies. En Michael té l’oportunitat d’anar a veure les terrasses de cultiu d’arròs de Banaue. De tota manera, quan hi arriba, una densa boira el priva de veure-les, causant-li una riallada de frustració i incredulitat. A Baguio, és testimoni de dos procediments únics (assistint a un d’ells) coneguts com “cirurgia psíquica”. A la part Sud del país, pren unes lliçons de submarinisme i fins i tot fa un àpat sota l’aigua. A Zamboanga, assisteix a una lluita de galls i també fa de jurat al concurs de bellesa de Miss Bella Pacífica. Després condueix un “Jeepney”, que és un del mitjans de transport públic més populars a les Filipines, pels carrers de la ciutat, tot esperant un ferri que el portarà a Borneo.