Acte I - Durada: 36 min. - Mida: 368 MB
Acte II - Durada: 47 min. - Mida: 464 MB
Acte III - Durada: 49 min. - Mida: 467 MB
Òpera, amb música de Giacomo Puccini.
Llibret de Giuseppe Adami i Renato Simoni.
L’últim duo i el final de l’òpera van ser completats per Franco Alfano
Des del Gran Teatre del Liceu
Repartiment:
La princesa Turandot
............. Luana DeVol
L’emperador de Xina, Altoum, pare de Turandot
............. Josep Ruiz
Timur, rei tàrtar destronat
............. Stefano Palatchi
Calaf, príncep desconegut, fill de Timur
............. Franco Farina
Liù, jove esclava
............. Barbara Frittoli
Ping, gran canceller
............. Lluís Sintes
Pang, majordom
............. Francisco Vas
Pong, cap de la cuina imperial
............. David Alegret
Un mandarí
............. Philip Cutlip
La veu del príncep de Persia
............. José L. Casanova
Polifònica de Puig-Reig
Director: Ramón Noguera
Cor Vivaldi: Petits Cantors de Catalunya
Director: Òscar Boada
Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu
Director del cor: José Luis Basso
Coproducció del Gran Teatre del Liceu amb la Asociación Bilbaína de Amigos de la Ópera (ABAO), Bilbao
Turandot és una òpera en tres actes de Giacomo Puccini, sobre llibret italià de Giuseppe Adami i Renato Simoni, basat en la peça teatral homònima de Carlo Gozzi. Va quedar inacabada a la mort de Puccini, sent completada per Franco Alfano. L'estrena va tenir lloc al Teatro alla Scala de Milà, el 25 d'abril de 1926, dirigida per Arturo Toscanini, incloent-hi només la música de Puccini, sense les addicions d'Alfano. Les posteriors representacions han utilitzat la partitura completa.
Turandot és un mot persa que significa "la filla de Turan", sent Turan una regió d'Àsia Central que va formar part de l'Imperi Persa. Segons l'expert en la música de Puccini, Patrick Vincent Casali, la "t" final no ha de sonar en la pronúncia d'aquesta paraula, Puccini mai no la va pronunciar i, segons les notes de Casali, l'estructura musical de la major part de les entonacions del nom per part de Calaf fan del so de la t final quasi un impossible.
Lloc: Pequín, Xina. Temps: temps llegendari
Acte I
Davant del palau imperial.
Un Mandarí anuncia la llei del país "Popolo di Pechino! La legge è questa...": Qualsevol home que desitgi casar-se amb Turandot, haurà de respondre als tres enigmes que ella proposarà. Si falla, serà decapitat. El príncep de Pèrsia ha fallat i ha de ser decapitat a la sortida de la lluna. Quan la gentada entra per les portes del palau demanant sang, empeny un home cec, que cau a terra; la seva esclava, Liù, demana ajuda. Un jove escolta els crits i reconeix en l'home cec el seu pare, Timur, el destronat rei de Tartària, de qui s'havia separat i extraviat temps enrere. El jove príncep, demana a son pare que no reveli el seu nom perquè tem els soldats xinesos que van conquerir Tartària. Timur explica al seu fill que, entre tots els seus servents, només Liù li ha restat fidel. Quan el príncep pregunta a l'esclava el perquè d'aquesta fidelitat, ella diu que una vegada, fa molt de temps, ell va somriure-li.
La lluna surt, i la gentada que demana sang queda en silenci. El condemnat príncep de Pèrsia passa entre la multitud en el seu camí al patíbul i la gentada sent pietat del jove, demanant clemència a Turandot. Apareix la princesa, i amb un simple i imperiós gest ordena que continuï l'execució. El príncep de Tartària, que mai no havia vist Turandot, se n'enamora sobtadament. El condemnat crida el nom de Turandot amb eufòria, la multitud crida d'horror: el príncep de Pèrsia ha estat decapitat. Timur demana al seu fill que desisteixi, i Liù, que està secretament enamorada d'ell exclama "Signore, Ascolta" per tal que no intenti encertar els enigmes. Els ministres Ping, Pong, i Pang apareixen i avisen el príncep que Turandot és inabastable. El príncep refusa escoltar-los i es dirigeix al gong que penja en la façana del palau. Dient el nom de Turandot, colpeja el gong tres vegades, declarant-se pretendent. Ping, Pong, i Pang riuen, i cau el teló.
Acte II
Escena 1
Un pavelló del palau imperial. Abans de la sortida del sol.
Ping, Pang, i Pong es queixen del seu lloc com a ministres, ocupant-se dels documents oficials i presidint cerimònies sense fi. Estan preparant-se per a un nou funeral o un casament. Ping, de sobte, recorda la seva casa a Honan, amb el seu petit llac envoltat de bambú. Pong recorda el seu bosc prop de Tsiang, i Pang evoca els seus jardins prop de Kiu. Els tres comparteixen memòries de la vida lluny de palau, però els colpeja la realitat del regnat sagnant de Turandot. Contínuament han d'acompanyar a homes joves al patíbul i recorden sempre llur paorós destí.
En sonar les trompetes de palau, els ministres es preparen per a una altra cerimònia i esperen l'entrada de l'emperador.
Escena 2
El pati del palau. A l'alba.
L'emperador Altoum, pare de Turandot, seu en el gran tron de palau. Urgeix tres vegades a la princesa d'abandonar el seu repte, i tres vegades la princesa ho refusa. Turandot entona l'ària "In questa reggia", en què explica que la seva avantpassada de fa milers d'anys, la princesa Lo-u-Ling, va ser violada i assassinada per un estranger, i ara com a venjança ella ha decidit que cap home la posseirà. Demana al príncep que abandoni, però també ell refusa. La princesa planteja el primer enigma: "Quin és el fantasma que desapareix amb l'aurora i torna a néixer cada nit?" el príncep respon correctament, "L'esperança." La princesa, nerviosa, presenta el segon enigma: "Què brilla com la flama i no és foc, crema com la febre però es refreda en la mort?" El príncep pensa un moment abans de replicar, "La sang". Turandot s'agita. Planteja el tercer enigma : "Què és com el gel, però et dóna foc, i amb el teu foc més es gela?" Mentre el príncep pensa, Turandot el mira. De sobte, ell crida la victòria i anuncia, "Turandot!". La gentada aclama al príncep triomfant. Turandot es llança als peus de l'emperador i li suplica que no la lliuri a l'estranger. L'emperador insisteix que el jurament és sagrat, i el deure de Turandot és casar-se amb el príncep. Quan Turandot crida d'angoixa, el príncep l’atura, dient-li que també ell vol proposar-li un enigma. "Tu no coneixes el meu nom, digues-me el meu nom," li diu. "Digues-me el meu nom abans de l'alba, i a l'alba, seré mort". Turandot accepta. L'emperador declara la seva esperança en poder anomenar el príncep com a fill a l'eixida del sol, i en sortir, cau el teló.
Acte III
Escena 1
Els jardins de palau. Nit.
En la llunyania, els heralds reciten el ban de Turandot: "Aquesta nit, ningú no ha de dormir a Pequín! La pena per a tots serà la mort si el nom del príncep no s'ha esbrinat a l'alba!" El príncep, en l'ària "Nessun dorma", anticipa la seva victòria. Ping, Pong i Pang apareixen i ofereixen al príncep dones i riqueses si desisteix d'obtenir Turandot, però ell refusa. Un grup de soldats porten a Timur i Liù. Van ser vistos parlant amb el príncep, de manera que deuen saber el seu nom. Turandot apareix i ordena a Timur i Liù que parlen. El príncep simula ignorància, assegurant que aquests no saben res. Liù declara que només ella coneix el nom del príncep, però que mai no el revelarà. Ping sol?licita el nom del príncep, i quan Liù es nega a desvetllar-lo és torturada. Turandot s'ha adonat de la punyent resolució de Liù i li pregunta què és el que dóna tanta força al seu cor. Liù contesta "Princesa, Amor!". Turandot ordena a Ping que obtingui de Liù el nom del príncep mitjançant la tortura. Liù es dirigeix a Turandot amb l'ària "Tu che di gel sei cinta," dient-li que també ella aprendrà el que és l'amor. En acabar el seu parlament, Liù li pren una daga a un soldat i s'apunyala. Mentre es dirigeix cap al príncep i cau morta, la multitud li crida demanant-li el nom del príncep. Com que Timur és cec, se li ha de dir que Liù és morta, i llavors crida d'angoixa. Timur adverteix que els déus han estat ofesos amb aquest ultratge, i la multitud se sotmet amb vergonya i por. L'afligit Timur i la multitud acompanyen el cos de Liù. Fins i tot Ping, Pang i Pong expressen remordiment i deixen Turandot i el príncep sols.
Aquí va acabar el treball de Puccini. La resta de la música va ser completada per Franco Alfano.
El príncep tracta de convèncer Turandot que l'estimi. Al principi ella el rebutja, però després que ell la besa se sent assaltada per la passió. Mentre surt el sol, el príncep li revela el seu nom: Calaf, fill de Timur.
Escena 2
El pati de palau. A l'alba.
Turandot i Calaf s'acosten al tron de l'emperador. Ella diu que ja coneix el nom del príncep: "El seu nom és... amor!" Aleshores se suïcida, clavant-se una daga, i el cor canta:
O, sol! Vida! Eternitat!
Llum del món i amor!
Riu i canta en el sol
la nostra infinita felicitat!
Glòria a tu!.
