Òpera quarta i última de la tetralogia “L’anell del nibelung” (Der Ring des Nibelungen)Música i llibret de Richard Wagner
Des del Gran Teatre del Liceu
Repartiment:
Siegfried, un heroi sense por, fill de Siegmund i Sieglinde
............. John Treleaven
Gunther, un Guibicung, fill de Grimhilde
............. Falk Struckmann
Alberich, un Nibelung
............. Günter von Kannen
Hagen, fill il?legítim d’Alberich i Grimhilde
............. Matti Salminen
Brünnhilde, filla de Wotan i Erda
............. Deborah Polaski
Gutrune, una Guibicung, filla de Grimhilde / Norna tercera
............. Elisabete Matos
Waltraute, una Valquíria / Norna primera
............. Julia Juan
Norna segona
............. Leandra Overmann
Woglinde, una filla del Rin
............. Cristina Obregón
Wellgunde, una filla del Rin
............. María Rodríguez
Flosshilde, una filla del Rin
............. Francisca Beaumont
Escenografia
............. Hans Shavernoch
Il?luminació
............. Franz Peter David
Vestuari
............. Reinhard Heinrich
Direcció d’escena
............. Harry Kupfer
Direcció del cor
............. William Spaulding
Direcció musical
............. Bertrand de Billy
Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu
Producció original: Deutsche Staatsoper Unter den Linden (Berlin)
El capvespre dels déus (Götterdämmerung) és la darrera de les quatre òperes que constitueixen la tetralogia Der Ring des Nibelungen (L'anell del nibelung), de Richard Wagner. Va ser estrenada al Festspielhaus (teatre o òpera) de Bayreuth, a Baviera, el 17 d'agost de 1876, com a part de la primera representació completa de L'Anell.
El títol també es pot traduir com El crepuscle dels déus. És una traducció a l'alemany de l'expressió Ragnarök, que en nòrdic antic i en el context de la mitologia germànica es referia a la profetitzada guerra entre els déus que conduiria a la fi del món. Tanmateix, com en la resta de l'Anell, la narració de l'apocalipsi que fa Wagner, difereix significativament de les antigues fonts nòrdiques com ara el Cant dels Nibelungs o la Cançó dels Nibelungs (Das Nibelungenlied en alemany).
Pròleg
Les tres Nornes, filles d'Erda, es congreguen al costat de la roca de Brünnhilde, teixint la corda del destí. Canten sobre el passat i el present, així com també del futur, quan Wotan calarà foc al Valhalla com a senyal de la fi dels déus. En un descuit, la corda es trenca. Lamentant-se de la pèrdua de llur saviesa, les Nornes fugen.
A l'alba, Sigfrid i Brünnhilde surten de la seva cova. Brünnhilde envia Sigfrid a la recerca de noves aventures, demanant-li que sempre tingui present el seu amor. Com a penyora de la seva fidelitat, Sigfrid li dóna l'anell, que al seu torn havia furtat a Fafner. Habillat amb la cuirassa de Brünnhilde i muntant el cavall d'aquesta, Grane, Sigfrid s'allunya.
Acte I
L'acte comença en el palau dels Guibicungs, una estirp que habita vora el Rin. Gunther, senyor dels Guibicungs, seu al tron. El seu mig-germà Hagen li aconsella de prendre muller i també de trobar un marit per a la seva germana Gutrune. Suggereix Brünnhilde com muller per a Gunther, i a Sigfrid com marit per a Gutrune. Ha donat a Gutrune una poció per a fer que Sigfrid oblidi a Brünnhilde i s'enamori de Gutrune; sota la seva influència, Sigfrid podrà conquerir Brünnhilde per a Gunther.
Sigfrid arriba al palau dels Guibicungs, amb el propòsit de veure's amb Gunther. Gunther li ofereix la seva hospitalitat, i Gutrune li fa beure el filtre d'amor. Ignorant la conspiració, Sigfrid brinda per Brünnhilde i pel seu amor. En beure la poció perd la memòria, oblidant-se de Brünnhilde i enamorant-se de Gutrune. Sota la influència de l'encantament, Sigfrid s'ofereix a aconseguir una muller per a Gunther, i aquest li parla de Brünnhilde i del foc màgic que l'envolta. Ambdós es juren com a germans de sang, i Sigfrid surt vers la roca de Brünnhilde.
Mentrestant, Brünnhilde rep la visita de la seva germana valquíria Waltraute, la qual li conta com Wotan va tornar un dia dels seus vagarejos amb la seva llança trencada. (Wotan es troba consternat amb la pèrdua de la llança, atès que tots els pactes i acords a què havia arribat ?tot allò que li donava poder?estaven inscrits en el seu mànec.) Wotan encarregà que li portéssin branques d'Yggdrasil, l'arbre del món, i que fossin apilades al voltant de Valhalla; va enviar els seus corbs a espiar arreu del món i a portar-li notícies; i ara es troba a Valhalla esperant el final. Waltraute suplica a Brünnhilde que torni l'anell a les filles del Rin, atès que ara la maledicció està perjudicant el seu pare, Wotan. Però Brünnhilde es nega a desfer-se de la penyora d'amor de Sigfrid, i Waltraute fuig desesperada.
Arriba Sigfrid, que ha pres l'aparença de Gunther usant el Tarnhelm, i reclama a Brünnhilde com a esposa. Tot i que Brünnhilde s'hi resisteix amb violència, Sigfrid aconsegueix dominar-la, arrabassant-li l'anell i posant-se'l ell mateix a la mà.
Acte II
Hagen, esperant a la vora del Rin, rep en somnis la visita del seu pare, Alberich. Davant la insistència d'Alberich, Hagen jura fer-se amb l'anell. Sigfrid arriba amb l'alba, havent recuperat en secret la seva vertadera fesomia i intercanviat el seu lloc amb Gunther. Hagen convoca als guibicungs per a donar la benvinguda a Gunther i la seva promesa.
Gunther arriba amb una desolada Brünnhilde, que es queda estupefacta en albirar Sigfrid entre els presents. En veure l'anell a la mà de Sigfrid, conclou que ha estat traïda. Denuncia Sigfrid davant dels vassalls de Gunther. Però Sigfrid jura davant l'espasa de Hagen que les acusacions de Brünnhilde són falses. Després condueix Gutrune i els presents a la festa de noces, deixant Brünnhilde, Hagen i Gunther sols al costat del riu. Pregonament avergonyit per l'acusació de Brünnhilde, Gunther decideix, per suggeriment de Hagen, que Sigfrid ha de morir per a que ell recuperi l'honor. Brünnhilde, veient l'oportunitat de venjar-se de la traïció de Sigfrid, s'uneix al complot i confessa a Hagen quin és l'únic punt feble de Sigfrid. Ella va usar el seus poders màgics per a fer-lo immune a les armes, però convençuda que un heroi tan gran mai no donaria l'esquena a l'enemic, va deixar-li les espatlles lliures del sortilegi. Hagen i Gunther decideixen portar a Sigfrid de cacera i assassinar-lo.
Acte III
En els boscos de la ribera del Rin, les filles del Rin lamenten la pèrdua de l'or. Sigfrid apareix, separat de la seva partida de cacera. Les filles del Rin li demanen amb vehemència que retorne l'anell al riu i així podrà evitar la seva maledicció, però ell ignora llurs vaticinis de dissort. Les filles del Rin se'n van nedant, i prediuen que Sigfrid morirà i que la seva successora, una dama, els donarà un tracte més just.
Sigfrid es reuneix de nou amb els caçadors, incloent-hi Gunther i Hagen. Mentre descansen, narra les aventures de la seva joventut. Hagen li dóna a beure una poció que li fa tornar la memòria, i llavors conta el descobriment de l'adormida Brünnhilde, i com la va despertar amb un bes. De sobte, dos corbs surten d'un arbust, i en quedar-se mirant-los, Hagen el travessa per l'espatlla amb l'espasa. Els altres caçadors queden horroritzats, i Hagen amb calma s'allunya dins del bosc. Sigfrid mor recreant-se en els seus records de Brünnhilde. El seu cos és transportat en un solemne seguici fúnebre.
De nou al palau dels guibicungs, Gutrune espera el retorn de Sigfrid. Hi arriba Hagen, encapçalant la processó fúnebre. Gutrune reacciona amb una pregona desesperació en veure el seu promès mort. Gunther condemna l'assassinat de Sigfrid a mans de Hagen, i aquest replica que Sigfrid havia faltat a la seva paraula, i reclama l'anell que Sigfrid porta a la mà com a dret de conquesta. Quan Gunther hi refusa, Hagen l'ataca i l'assassina. Tanmateix, quan Hagen es dirigeix a arrabassar l'anell, la mà del difunt s'alça amenaçant, i Hagen recula.
Entra Brünnhilde i dóna odres per a que s'elevi una pira funerària al costat del riu, i envia els corbs de Wotan amb el seu amo, per a que li portin les "notícies tan de temps esperades". Pren l'anell i es dirigeix a les filles del Rin, dient-los que l'agafin entre les cendres, qual el foc hagi netejat en ell la maledicció. La pira està en flames. Brünnhilde munta el seu cavall Grane i cavalca dins del foc.
El que segueix és potser una de les escenes més difícils de realitzar per a un director d'escena en tota la història de l'òpera: el foc s'enlaira mentre el Rin es desborda del seu llit, portant les filles del Rin sobre les ones. Hagen desapareix entre les aigües. Les filles del Rin fugen nedant, portant l'anell en triomf. El palau dels guibicungs es col?lapsa. A mesura que les flames creixen en intensitat, Valhalla comença a veure's en el cel. Brillants flames semblen atènyer el palau dels déus, en el qual poden veure's aquests, que van desapareixen poc a poc de la vista.
