Des dels escenaris del Palau Reial de Caserta, a Itàlia. Il Giardino Armonico. Cecilia Bartoli, mezzosoprano. Giovanni Antonini, director
Nicola Porpora (1686-1768): “Come nave, in mezzo all’onde” ? “Parto, ti lascio, o cara” ? “In braccio a mille furie” ? “Nobil onda” ? “Usignolo, sventurato”
Geminiano Giacomelli (c.1692-1740): “Sposa, non mi conosci”
Francesco Araia (1709-1770): “Cadrò, ma qual si mira”
Riccardo Broschi (c.1698-1756): “Son qual nave”
Georg Friedrich Händel (1685-1759): “Ombra mai fu”
“Sacrificium” és una proposta musical de la mezzosoprano Cecilia Bartoli que ens transporta al món dels “castrati”. L’acompanyen Il Giardino Armonico, dirigit per Giovanni Antonini, des dels escenaris del Palau Reial de Caserta, a Itàlia, en una espectacular posada en escena.
Des de mitjans del segle XVI, molts nens eren castrats just abans de fer el canvi per tal de mantenir la seva veu infantil. Aquesta època, extraordinària musicalment però molt cruel, abasta pràcticament tot el barroc i fins ben entrat al segle XIX i va crear un autèntic “star-system” de cantants a tot Europa, entre els quals podem destacar el cèlebre Carlo Broschi, “Farinelli” (es va fer una pel?lícula de la seva vida) i el darrer de tots ells, Alessandro Moreschi, mort el 1922.
Cecilia Bartoli, amb la seva veu plena de matisos, agilitat i força, ens fa reviure la bellesa musical d’aquest món.
