Elinks

Lloll Bertran (1993)

Josep M. Espinàs entrevista una persona no coneguda que hagi viscut una experiència personal o professional prou profunda i alhora excepcional perquè pugui ser un testimoni d'interès social. Les converses s'il·lustren amb imatges, objecte i fotos personal que porten els mateixos entrevistats.

DURADA: 45 minUTS. - MIDA: 510 MB

Joan Escuer (1914 ? 2004) i Constanza Martínez (1917 ? 1997) (Personal i intransferible) (1993)

Entrevista que Josep Mª Espinàs va fer, l'any 1993, a aquest matrimoni de supervivents dels camps nazis. Aquest documental té doble valor, perquè ara ja no estan entre nosaltres.

Joan Escuer, va néixer el 16 de novembre de 1914 a Cornudella de Montsant. A les files de l'exèrcit republicà, va participar al front de l'Ebre; ferit, va ser evacuat l'octubre de 1938 cap a Tarragona, i seguint la ruta de la retirada des de diversos hospitals arribà a França. Internat a diferents camps, es va incorporar el febrer de 1940 a la 318ª Companyia de Treballadors Estrangers.

A partir de juny de 1940 va començar a establir contactes amb membres de l resistència francesa de la zona de Perpinyà, fins que el 1941 fou desplaçat a Saint-Nazaire, on va coordinar diversos grups, fins la seva detenció per la Gestapo el juliol de 1942. El 1944 va ser deportat al camp de Dachau on va ser destinat a una fàbrica de material aeronàutic a Allach. L'1 de maig de 1945 va ser evacuat degut a l'avanç de les tropes aliades, fins el seu alliberament definitiu.

De tornada a París, Joan Escuer es va retrobar amb la seva companya Constanza, que també havia sobreviscut a la deportació, al camp de Ravensbrück. Poc després es van casar i van fixar la seva residència a França El 1968, Joan Escuer i Constanza Martínez van establir el seu domicili a Sentmenat, al Vallès, el poble que havia acollit Constanza el 1936, quan era una jove refugiada. El 1972 ja s'hi van quedar definitivament.

Joan Escuer, Vicepresident de la junta de la Amical Mauthausen des de 1977, va participar, amb Constanza, en nombrosos actes en diferents centres en defensa del record i de la deportació. Des de 1994 fins 2002 va ocupar la presidència de la Amical de Mauthausen i d'altres camps, i de les víctimes del nazisme a Espanya.