Acte I - Durada: 1h 07 min. - Mida: 665 MB
Acte II - Durada: 1h 35 min. - Mida: 944 MB
Acte III - Durada: 1h 19 min. - Mida: 945 MB
LA VALQUÍRIA (Die Walküre) - Òpera segona de la tetralogia “L’anell del nibelung” (Der Ring des Nibelungen) Òpera, amb música i llibret de Richard Wagner. Des del Gran Teatre del Liceu
Repartiment:
Wotan, pare dels déus
............. Falk Struckmann
Siegmund, fill de Wotan i una dona mortal
............. Richard Berkeley-Steele
Hunding, un caçador
............. Eric Halfvarson
Sieglinde, esposa de Hunding i germana de Siegmund
............. Linda Watson
Brünnhilde, valquíria, filla de Wotan i la deessa Erda
............. Deborah Polaski
Fricka, esposa de Wotan
............. Lioba Braun
Gerhilde, una valquíria
............. Sabine Brohm
Ortlinde, una valquíria
............. Annegeer Stumpius
Waltraute, una valquíria
............. Marisa Altmann-Althausen
Schwertleite, una valquíria
............. Andrea Bönig
Helmwige, una valquíria
............. Heike Gierhardt
Siegrune, una valquíria
............. Mireia Pintó
Grimgerde, una valquíria
............. Corinne Romijn
Rossweisse, una valquíria
............. Francisca Beaumont
Escenografia
............. Hans Shavernoch
Il?luminació
............. Manfred Voss
Vestuari
............. Reinhard Heinrich
Direcció d’escena
............. Harry Kupfer
Direcció musical
............. Bertrand de Billy
Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu
Producció original: Deutsche Staatsoper Unter den Linden (Berlin)
Die Walküre, "La valquíria", és la segona de les quatre òperes del cicle titulat L'anell del nibelung (Der Ring des Nibelungen) de Richard Wagner. Va ser estrenada al Teatre de La Cort de Munic el 26 de juliol de 1870. La famosa peça titulada “La cavalcada de les valquíries” forma part d’aquesta obra, al principi del Acte III. Wagner es va inspirar en la mitologia nòrdica al escriure aquesta òpera, específicament en la Saga de Volsunga.
Sinopsi
Acte I
És important entendre que durant aquest acte, Wagner juga amb els noms i identitats dels personatges. La identitat de Wotan, Siegmund (nom que significa protector de la victòria o escut) i Sieglinde (el nom dels quals significa victòria plàcida) no es revela fins ben avançada l'òpera.
Durant una tempesta molt violenta, Siegmund busca refugi en la casa del guerrer Hunding. Hunding no es troba a la casa per la qual cosa Sieglinde, la malaurada esposa de Hunding, rep Siegmund. Siegmund explica a Sieglinde que està fugint dels seus enemics. Després beuen hidromel i Siegmund es prepara per a anar-se'n, revelant a Sieglinde que la mala fortuna l’empaita. Sieglinde li prega que es quedi, dient-li que no pot portar mala fortuna a la casa on la mala sort ja habita. Quan Hunding torna a casa s'ho pensa dues vegades abans d'oferir-li posada a Siegmund encara que per tradició es veu obligat a donar-li. Sieglinde se sent cada vegada més fascinada per l'hoste i li demana que li conti la història de la seva vida. Siegmund comença a narrar que en un viatge a casa junt amb son pare va trobar la seva mare morta i que la seva germana havia sigut segrestada. Després va viatjar amb son pare fins que ambdós van prendre diferents camins.
Un dia Siegmund es va trobar amb una noia que estava sent obligada a casar-se i va lluitar contra els parents de la noia. Les armes de Siegmund van ser danyades i la noia va morir, per la qual cosa va haver de fugir i buscar refugi a casa de Hunding. Al principi, Siegmund no revela el seu nom i es fa dir Woeful (que pot ser traduït com ple d'afliccions). Una vegada Siegmund acaba el seu relat, Hunding revela que ell és una de les persones que estava perseguint el guerrer. Hunding permet que Siegmund es quedi una nit més, però a l'alba caldrà que lluitin l'un contra l'altre. Hunding es retira, ignorant les preocupacions de Sieglinde. Siegmund lamenta la seva mala fortuna i recorda la promesa que el seu pare li havia fet: que trobaria una espasa quan més la necessités.
Sieglinde torna i revela que va posar un tipus de droga en la beguda de Hunding perquè s'adormís profundament i després revela que ella s'havia vist obligada a casar-se amb Hunding. Durant el banquet de bodes un home d'edat avançada havia aparegut i havia enfilat una espasa en el tronc d'un freixe; ni Hunding ni els seus companys havien pogut treure l'espasa de l'arbre. Sieglinde revela la seva atracció per aquell heroi que pogués treure l'espasa i alliberar-la. Siegmund expressa el seu amor per Sieglinde i ella hi correspon i mentre ambdós comencen a revelar els seus sentiments, Sieglinde descobreix per què la veu i el físic de Siegmund li resulten tan coneguts. Siegmund revela que el nom de son pare era Wälse, Sieglinde li diu que el seu nom és Siegmund, no Woeful, i que l'ancià havia deixat una espasa per a ell. Siegmund fàcilment allibera l'espasa i Sieglinde revela el seu propi nom a més del fet que ella és la seva germana. Siegmund anomena l'espasa Nothung i després ell i Sieglinde fugen de la casa de Hunding.
Acte II
Wotan es troba en una muntanya amb Brünnhilde (Brunilda), la seva filla valquíria. Wotan ordena que Brünnhilde protegeixi Siegmund quan hagi de lluitar contra Hundring. Fricka, esposa de Wotan i deessa del matrimoni, apareix i demana que Siegmund i Sieglinde siguin castigats per cometre adulteri i incest. Fricka sap que Wotan, disfressat com un mortal anomenat Wälse, és el pare de Siegmund i Sieglinde. Wotan argumenta que necessita un heroi que no tingui cap relació amb ell per a dur a terme els seus plans, però Fricka el contradiu dient que Siegmund no és més que un peó per a Wotan. Wotan es veu acorralat i promet que Siegmund morirà. Fricka es retira i Brünnhilde es queda amb son pare, ara notablement desesperat.
Wotan explica els seus problemes: Erda, la deesa de la terra, li havia fet una advertència al final de Das Rheingold (L'or del Rin) i aquest l'havia seduït per a poder esbrinar més sobre l'esmentada profecia. Brünhnhilde va néixer d'aquesta unió. Wotan va criar Brünnhilde i altres vuit filles com les valquíries, guerreres encarregades de recollir les ànimes dels herois caiguts per a poder formar un exèrcit per a lluitar contra Alberich. L'exèrcit del Valhalla no reeixiria si Alberich arribava a apoderar-se novament de l'anell, el qual es troba en mans de Fafner. El gegant Fafner s'ha convertit en un drac utilitzant el Tarnhelm i s'ha amagat al bosc amb el tresor dels nibelungs. Wotan no pot robar-li l'anell a Fafner perquè li va donar sota promesa. Per tant necessita a un heroi que derroti Fafner en nom seu. No obstant això, just com va dir Fricka, Wotan està creant esclaus que puguin assolir els seus propis desitjos. A mala gana, Wotan ordena a Brünnhilde que assassini el seu amat fill, Siegmund.
Siegmund i Sieglinde es troben en un camí que passa entre una muntanya quan Sieglinde es desmaia per cansament i remordiment. Brünnhilde s'apareix i revela el destí de Siegmund. Siegmund refusa a seguir a la valquíria al Valhalla quan descobreix que Sieglinde no podrà anar amb ell. Brünnhilde queda impressionada pel valor de Siegmund i decideix protegir al guerrer en comptes de matar-lo.
Hunding apareix i ataca Siegmund. La benedicció de Brünnhilde li dóna un poder extraordinari a Siegmund la qual cosa li permet dominar Hunding, però Wotan es presenta i destrueix l'espasa Nothung amb la seva llança. Siegmund es troba desarmat i Hunding acaba amb la vida del guerrer. Brünnhilde fuig, però no sense abans emportar-se a Sieglinde i les restes de Nothung. Wotan veu amb gran tristesa el cos del seu fill i després mata Hunding per a, finalment, perseguir a Brünnhilde.
Acte III
Les altres valquíries es reuneixen a la base de la muntanya, cada una amb un heroi en la seva bossa de mà. Les valquíries es sorprenen quan Brünnhilde apareix amb una dona que encara és viva. Brünnhilde demana ajuda, però les seves germanes no gosen desafiar les ordes de Wotan. Brünnhilde decideix distreure Wotan mentre Sieglinde fuig, també revela que Sieglinde va quedar embarassada de Siegmund i anomena el seu fill Siegfried (que significa alegria en la victòria o pau en la victòria).
Wotan apareix furiós i castiga a Brünnhilde: la seva filla deixa de ser una valquíria i es veu desposseïda de la seva immortalitat a més que la condemna a què dormi prop de la muntanya i sigui presa fàcil per a qualsevol home que passi per allí. Les altres valquíries temen pels seus propis destins i fugen. Brünnhilde demana misericòrdia i li recorda el valor de Siegmund i la seva decisió de protegir-lo i que això era el que Wotan realment desitjava. Wotan li concedeix una flama màgica que la protegirà de tots menys del guerrer més valent (que, segons se li revela al públic, ambdós saben serà Siegfried). Wotan col?loca Brünnhilde sobre una roca i la sotmet a un estat profund de son. Wotan invoca a Loge, déu del foc, perquè encengui la flama que protegirà Brünnhilde. Desposseït de dos dels seus fills, Wotan es retira amb una gran tristesa.
