Acte únic - quadres 1 i 2 - Durada: 1h 09 min. - Mida: 685 MB
Acte únic - quadres 3 i 4 - Durada: 1h 23 min. - Mida: 825 MB
Òpera pròleg de la tetralogia “L’anell del nibelung” (Der Ring des Nibelungen)
L’OR DEL RIN (Das Rheingold) Òpera, amb música i llibret de Richard Wagner. Des del Gran Teatre del Liceu
Repartiment:
Wotan, pare dels déus
............. Falk Struckmann
Loge, semidéu del foc
............. Graham Clark
Alberich, nibelung
............. Günter von Kannen
Fricka, esposa de Wotan, deessa del matrimoni
............. Lioba Braun
Fasolt, gegant
............. Kwanchul Youn
Fafner, gegant, el seu germà
............. Matthias Hölle
Woglinde, filla del Rin
............. Cristina Obregón
Wellgunde, filla del Rin
............. Ana Ibarra
Flosshilde, filla del Rin
............. Francisca Beaumont
Freia, germana de Fricka, deessa de l’amor
............. Elisabete Matos
Donner, germà de Fricka, déu del tro
............. Wolfgang Rauch
Froh, germà de Fricka, déu de la primavera
............. Jeffrey Dowd
Mime, nibelung, germà d’Alberich
............. Francisco Vas
Erda, deessa de la terra
............. Andrea Bönig
Escenografia
............. Hans Shavernoch
Il?luminació
............. Franz Peter David
Vestuari
............. Reinhard Heinrich
Direcció d’escena
............. Harry Kupfer
Direcció musical
............. Bertrand de Billy
Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu
Producció original: Deutsche Staatsoper Unter den Linden (Berlin)
L’or del Rin (Das Rheingold) és una òpera en un acte amb llibret del compositor, és la primera de les quatre òperes que componen la tetralogia "L'anell del nibelung" de Richard Wagner. Es va estrenar al Hoftheater de Munic el 22 de setembre de 1869
Acte únic:
Quadre I
L’òpera s'inicia amb un preludi de 136 compassos sense modulació basat en un triple acord de Mi bemoll que representa els moviments constants i eterns del riu Rin. Richard Wagner va generar aquesta melodia mentre es trobava mig adormit. El poder de la música s'eleva mentre el teló ascendeix. Les tres filles del Rin: Woglinde, Wellgunde i Flosshilde, juguen entre elles al fons del riu. Alberich, un nan nibelung, apareix de les profunditats i intenta seduir les donzelles. Les tres dames es burlen de l'aspecte poc atractiu d'Alberich i dels seus intents de seduir-les, la qual cosa causa la ira del nan. Alberich nota la brillantor daurada que emana d'una roca pròxima i pregunta a les donzelles quina n'és la causa. Les tres responen que és l'or del Rin, el qual va ser posat sota la seva cura per son pare Wotan. Després les dames expliquen que només aquell que renunciï a l'amor podrà crear un anell a partir de l'or del Rin. L'anell permetria al seu amo dominar el món. Les tres donzelles creuen que el luxuriós nan no és una amenaça per a l'or del Rin, però Alberich s'amoïna per les burles de les tres dames, declara que renuncia a l'amor i fuig amb l'or.
Quadre II
Wotan, rei dels déus, dorm en el cim d'una muntanya junt amb Fricka, la seva esposa. Fricka desperta i aconsegueix veure un magnífic castell a la seva esquena. Desperta a Wotan, i aquest li fa saber que la seva nova llar ha estat construïda. Els gegants van completar l'obra i a canvi Wotan els va oferir Freia, la deessa de l'amor. Fricka es troba consternada per la seva germana, però Wotan confia que no haurà de complir la seva paraula.
Freia apareix horroritzada; la segueixen els gegants Fasolt i Fafner. Fasolt demanda que se li pagui pel treball que va realitzar i declara que el poder de Wotan es deriva dels tractats que hi ha inscrits sobre la seva llança i entre aquests es troba el pacte que va fer amb els gegants. Donner, déu del tro, i Froh, déu de la primavera, apareixen per a poder defensar la seva germana però Wotan els deté ja que no pot trencar la paraula donada als gegants.
Loge, déu del foc, apareix just a temps i Wotan confia que la saviesa del semidéu l'ajudarà a trobar una manera de no complir l'acord amb els gegants. Loge narra com Alberich ha robat l'or del Rin i ha forjat un poderós anell utilitzant el metall. Wotan, Fricka i els gegants immediatament comencen a pensar la manera d'apoderar-se de l'anell; Loge suggereix una manera de robar-li l'artefacte al nan. Fafner demana que l'anell sigui la forma de pagament pel castell de Wotan, en comptes de Freia. Els gegants se'n van, però s’emporten Freia com a ostatge.
Les pomes daurades de Freia havien permès que els déus es mantinguessin joves permanentment, però amb la seva absència comencen a envellir i a deteriorar-se. L'única manera de revertir això és aconseguir l'anell per a poder rescatar Freia. Wotan i Loge descendeixen al món terrestre a la recerca de l'anell.
Hi ha un intermedi orquestral que "narra" el descens de Loge i Wotan cap al Nibelheim. Un dels detalls característics de l'intermedi és la disminució del volum de l'orquestra per que puguin escoltar-se divuit encluses que descriuen la tasca dels nibelungs que Alberich té esclavitzats.
Quadre III
Al Nibelheim, Alberich ha esclavitzat la resta dels nans nibelungs. El nan ha obligat que el seu germà, Mime, li forgi un casc màgic, el Tarnhelm. El Tarnhelm permet que Alberich es torni invisible i així pugui turmentar encara més els seus súbdits.
Wotan i Loge arriben al seu destí final i es troben a Mime, que els conta la història de l'anell i es queixa de la misèria en què viuen els nibelungs sota el domini d'Alberich. Mentrestant, Alberich obliga que els seus esclaus emmagatzemin grans quantitats d'or i quan acaben la seva tasca els despatxa per a poder atendre els dos visitants. Alberich anuncia els seus plans de dominar el món i després Loge l'enganya perquè li mostri el poder del Tarnhelm, la qual cosa porta a Alberich a convertir-se en un drac i després en un gripau, moment que aprofiten els dos visitants per a capturar-lo.
Quadre IV
En el cim de la muntanya, Wotan i Loge obliguen a Alberich a lliurar la seva fortuna a canvi de la seva llibertat. Els déus li deslliguen la mà dreta, amb la qual utilitza l'anell per a convocar als seus esclaus perquè presentin l'or als déus. Una vegada lliurat l'or, Alberich demana que se li torni el Tarnhelm, però Loge diu que és part del rescat per la seva llibertat. Finalment, Wotan li demana l'anell, i tot i que Alberich es nega a lliurar-lo, Wotan li l'arrabassa i el posa sobre el seu dit. Aquest acte enfurisma Alberich, qui llança una maledicció sobre l'anell: fins que no li sigui tornat, aquell que no el posseeixi el desitjarà i aquell que el posseeixi només rebrà penes i mort.
Fricka, Donner i Froh apareixen i són rebuts per Wotan i Loge, que mostren l'or que s'utilitzarà per a rescatar Freia. Fasolt i Fafner tornen amb Freia. Des de l'inici, els dos insisteixen a demanar l'or suficient per tapar completament Freia. Una vegada s'amuntega tot l'or, Wotan ha de lliurar encara el Tarnhelm per a poder complir la demanda de Fasolt i Fafner. Finalment, Fasolt li mostra que hi ha un petit buit a la pila d'or, que només podrà ser cobert amb l'anell. Wotan es nega a lliurar l'anell, i per tant els gegants anuncien que s'enduran Freia novament.
Sobtadament Erda, deessa primigènia de la terra i la dona més sàvia del món, apareix. Erda adverteix Wotan sobre la maledicció de l'anell i per tant li demana que l'abandoni. Wotan, consternat, lliura l'anell i Freia és alliberada. Mentrestant els gegants es divideixen el tresor i s'inicia una disputa sobre quin dels dos rebrà l'anell. Fafner mor Fasolt a cops i es retira amb tota la fortuna. Un Wotan horroritzat s'adona del terrible poder que té la maledicció d'Alberich.
Finalment els déus es preparen per a entrar a la seva nova llar. Donner crea una tempesta elèctrica i una vegada acabada Froh invoca un arc de Sant Martí que els déus utilitzen com a pont per a penetrar en el seu castell. Wotan els guia cap al castell, el qual anomena Valhalla. Fricka pregunta a Wotan sobre el significat del nom i la resposta és que serà revelat en un futur.
Loge, que sap que el fi dels déus s'acosta, no segueix els altres al Valhalla. En el riu, les tres filles del Rin lamenten la pèrdua del seu or.
