Elinks

Durada: 1h 43 minuts. - Mida: 1,21 Gigues.

Producció: Columbia Pictures Corporation Direcció: David Cronenberg Càsting: Christopher Walken, Brooke Adams, Tom Skerritt, Herbert Lom.

Un jove professor pateix un accident de cotxe que el farà estar cinc anys en coma. Al despertar, descobreix que posseeix poders i que és capaç tant de veure el passat com d'endevinar el futur. La policia demanarà la seva col.laboració per resoldre un assassinat.

"La zona morta" se situa exactament a la zona crucial en l'evolució com a cineasta de David Cronenberg, el millor director canadenc en actiu, i, si m'ho feu dir, també el millor director canadenc de la història. I, si m'ho feu dir, encara afegiré que un dels indiscutibles millors directors de cinema dels últims 20 anys, per molt que protestin aquells que mai permetrien que un autor especialista en fantàstic pugés al pòdium dels artistes exemplars.

És un film fonamental perquè traça la frontera exacta entre una part de la filmografia de Cronenberg (la més urgent, visceral i brutalista, la que inclou "Van venir de dins de", "Cromosoma 3" i "Soanners"), i la següent (que s'iniciarà amb la fonamental i admirada 2a versió de "La mosca" i seguirà amb obres mestres com "Inseparables", "The Naked Lunch" o "Crash", entre altres encerts). Però "La zona morta" sembla, sobretot, i així va ser valorada, una altra adaptació de Stephen King. Greu error. Perquè un King ho és, de fet. I una de les millors novel.les de qui el 1983 estrenava una nova adaptació cada 5 mesos. Però tot el film s'inscriu molt bé en el conjunt de les característiques de Cronenberg, i si no es pot parlar d'una obra mestra, sí d'un treball conscient i equilibrat amb els altres.

"La zona morta" era la sisena novel.la de l'escriptor, publicada el 1979. Hem de pensar que va ser escrita quan King ja sabia el potencial que la seva literatura oferia al cinema i els resultats econòmics monumentals que li representava. És a dir, ja havia començat a escriure pensant, també, que d'allò en sortís un possible guió atractiu! "Carrie" s'havia rodat tres anys abans. Tothom volia els drets d'una novel.la de King, però va ser Debra Hill, la productora associada habitualment a John Carpenter, qui tancaria l'acord sobre "La zona morta", un cop Stanley Donen (el director de "Cantant sota la pluja" i "Dos a la carretera") va abandonar la intenció de dirigir-la (el que hauria estat una insensatesa demencial, per molt que m'agradi Donen. No li hauria tret ni la meitat del partit que Cronenberg).

En mans d'aquest, la història del professor que després de cinc anys en estat de coma per culpa d'un accident pot identificar el futur de les persones només tocant-les amb la mà, i per tant té la possibilitat de modificar els esdeveniments futurs, sigui una guerra, un accident o unes eleccions polítiques, es converteix en un material tràgic de primer ordre, un film sobre les paradoxes de la consciència moral i, el que és més important, un retrat terrorífic, una diagnosi d'un cinisme integral sobre la corrupció americana en el si d'una societat convençuda de la seva felicitat.

El treball de direcció és clàssic, competent, molt moderat si considerem com feia abans les pel.lícules Cronenberg. Potser alguns van arribar a creure que abandonava el seu potencial de personalitat. Però amb els films següents sabríem que no: que potser havíem perdut cert estrèpit visual, concessions Gore incloses, però que la versemblança del que planteja en pantalla augmenta la dimensió crítica i tenebrosa que el director promet.

"La zona morta" és un film molt cuidat. La música de l'encara diletant Michael Kamen l'acompanya amb mesura i intenció. El repartiment és un luxe absolut: a més d'un Christopher Walken admirable de sobrietat, els noms de Herbert Lom, Anthony Zerbe i Tom Skerritt afegeixen una connexió amb altres branques del Fantàstic que reforcen el conjunt, en què ja les cares presents manen i indiquen per on aniran les coses. Martin Sheen exagera, però això ho ha fet sempre i no té més conseqüència que dotar d'un aspecte psicològic extrem el personatge més tenebrós i repugnant de la història. Probablement per això el va triar...

Ara, quan les adaptacions de Stephen King són cada vegada més penoses, i se'n discuteix l'honorabilitat, recordar els anys en què "Cujo", "La resplendor", "Christine" i, sobretot, l'extraordinària "Salem" van contribuir al fet que el cinema i la televisió de terror fossin grans, fa gràcia. A la llista, i en un lloc d'honor, cal afegir-hi "La zona morta". Perquè era un bon King, és clar. Però, sobretot, perquè era un excel.lent Cronenberg.