Pel·lícules

Assassinat a l'Orient Express (Murder on the Orient Express)

Any:

1974

Categories:

Pel·lícula

Generes:

Crim, Misteri, Drama

Descripció:

DURADA: 121 minuts. - MIDA: 1,04 Gigues (Versió SD). - MIDA: 1.78 GB (Versió HD).

Idioma versió original: anglès Producció: John Brabourne i Richard Goodwin per a EMI Films, 1974 (Gran Bretanya) Direcció: Sidney Lumet / Guió: Paul Dehn, basat en la novel·la d'Agatha Christie Fotografia: Geoffrey Unsworth (Technicolor) Música: Richard Rodney Bennet Intèrprets: Albert Finney (Hercule Poirot), Lauren Bacall (senyora Hubbard), Martin Balsam (Bianchi), Ingrid Bergman (Greta), Jacqueline Bisset (comtessa Andrenyi), Jean-Pierre Cassel (Pierre)

El 1930 esclata un drama amb el segrest de la nena Daisy Armstrong. El pare paga el rescat, però la nena mor. Detenen i condemnen el raptor i, al cap d'un temps, els Armstrong moren i la cangur se suïcida. El 1935 Hercule Poirot viatja en l'Orient Express i un dels viatgers, Ratchett, li demana que el protegeixi. Poirot s'hi nega i, poc després, Ratchett mor de dotze ganivetades. Poirot descobreix que Ratchett havia organitzat el segrest de Daisy i que tots els passatgers del tren tenen algun lligam amb la família Armstrong.

El detectiu belga Hércules Poirot ha resolt un cas i torna a casa a l’Orient Express. Al viatge, en Poirot es troba amb el seu amic Bianchi, que treballa per a la Compagnie Internationale des Wagon-Lits. El tren travessa una tempesta de neu als Balcans i finalment queda detingut durant la nit. Al matí següent és descobert el cadàver del milionari nord-americà Samuel Edward Ratchett, que ha estat assassinat amb diverses punyalades. En Bianchi li demana a en Poirot que intenti investigar qui ha estat l’autor del crim.

Aquest film va ser un gran èxit de taquilla al seu moment, així com una de les millors i més famoses adaptacions al cinema d’una novel?la d’Agatha Christie. De fet, als seus 84 anys, la mateixa autora va assistir a l’estrena del film i va declarar després que aquest va ser el que més li va agradar de tots els que s’havien fet sobre una de les seves obres. Va alabar especialment la feina d’Albert Finney, de qui va dir que s’apropava moltíssim a la idea que tenia d’en Poirot quan va crear el personatge (tota una paradoxa, tenint en compte que el va obtenir només després que el rebutgessin Alec Guinness i Paul Scofield i que per fer-ho seu va haver de sotmetre’s a un maquillatge especial per envellir-lo). La cinta va ser nominada per a sis Oscars i al final només es va emportar el de millor actriu secundària, per a la veterana Ingrid Bergman.

Font	Format	Nom	Idioma	Any	Afegit
DVB		Versió SD		1974	2012-01-01 18:44:17
HDTV		Versió HD		1974	2020-08-29 23:11:17