Des de la Berliner Philarmonie. Orquestra Filharmònica de Berlín
Raphael Haeger, Simon Rössler, Franz Schindlbeck, Jan Schlichte, Wieland Welzel, percussions. Yutaka Sado, director
Toru Takemitsu (1930-1996): De mi flueix allò que anomenes temps
Dmitri Xostakóvitx (1906-1975): Simfonia núm. 5 en re menor, op. 47
Quan el director japonès Yutaka Sado anava a l'escola se li va preguntar quina era l’ambició de la seva vida. Ell va respondre: "Jo vull dirigir la Filharmònica de Berlín". Mentrestant, Yutaka Sado ha fet una carrera impressionant. Va acompanyar a Leonard Bernstein com assistent al festival de música Schleswig-Holstein, i ha col ? laborat amb Seiji Ozawa i moltes orquestres de renom.
Avui, aquest somni de joventut de Yutaka Sado es fa realitat en l'extraordinari concert al capdavant de l’Orquestra Filharmònica de Berlín. Sado ens ho explica en el vídeo que hi ha a la pàgina de l'Orquestra Filharmònica de Berlín on Emmanuel Pahud l'entrevista (en anglès).
Per obrir el concert, Yutaka Sado ha portat la música de la seva pàtria: “ De mi flueix allò que anomenes temps” de Toru Takemitsu, el compositor més famós de Japó a nivell internacional. L’obra té cinc percussionistes però la peça no és una exhibició de percussió brutal, sinó un calidoscopi de colors delicats i d’accents. Cadascun dels percussionistes va vestit amb un color diferent, que simbolitza un element (blau, aigua; vermell, foc; groc, terra; verd, vent, i blanc el cel)
La Cinquena Simfonia de Xostakóvitx és una de les grans simfonies del segle XX. Xostakóvitx va dir de la seva obra: "És la resposta creativa d'un artista soviètic a una crítica justificada", després de ser acusat de "formalista" en un agre article de "Pravda" i d’haver estat obligat a retractar-se públicament. Amb la seva fina ironia, Xostakóvitx no podia deixar de formular el seu rebuig a la hipocresia del règim, això sí, entre línies. Com a resultat, aquesta simfonia és un trencaclosques fascinant, en què la grandiositat fluctua de cop i volta cap al grotesc o la desesperació.
