Sèries

En aquest capítol s’explica el naixement de la fotografia, dins el context de descobriments i invents (ferrocarril, telèfon) que havien de renovar la concepció que es tenia del món. Finalment, s’aborda l’ús social de la fotografia, des dels primers pioners fins a la revolució Kodak.

Aquesta part de la sèrie se centra en la fotografia d’entreguerres. D’una banda, s’aborda la fotografia més racional, propagandística, usada sobretot per a defensar l’ordre a l’Alemanya de la República de Weimar, o la utopia en la naixent Unió Soviètica. De l’altra, es reflexiona també sobre el paper de la fotografia en les avantguardes artístiques i el surrealisme.

Ser al lloc adequat en el moment adequat, el moment decisiu, estar prou a prop... Aquesta és la fotografia en la seva màxima expressió, segons la imaginació popular. I això és el que explora aquest capítol, tenint de fons la Segona Guerra Mundial, Hiroshima, els camps de concentració...

Aquest capítol aborda la fotografia durant els anys cinquanta, una edat d’or per a aquesta disciplina: Garry Winogrand, Robert Frank, William Klein? El capítol també mostra com va ser l’accidentada arribada del color al món fotogràfic professional.

Els anys setanta i vuitanta veuen néixer una fotografia que s’allunya dels grans horitzons que fins llavors la dominaven, i que es relega vers la persona, la intimitat, la proximitat. Són les imatges de Diane Arbus o Richard Avedon, per exemple.

El darrer capítol se centra, d’una banda, en els interrogants que la fotografia planteja a partir d’ara (s’entén, a partir del 2007). Això es fa des de la reflexió a partir de dos fenòmens: l’ús de mòbils amb càmera fotogràfica, i el preu de la fotografia en les subhastes d’art. De l’altra, es reflexiona sobre les conseqüències que pot tenir la fotografia digital en la concepció de la fotografia, sobretot perquè sembla com si, a partir d’ara, tot fos ja possible.