Des del Gran Teatre de Provença. Ais de Provença
Orquestra Filharmònica de Berlín
Sir Simon Rattle, director
1a Part:
Johannes Brahms (1833 - 1897): Simfonia núm. 3 en fa major op. 90
Creat el 1948, el Festival Internacional d’art líric d’Ais de Provença té lloc cada estiu a la ciutat del mateix nom. Les representacions es fan habitualment a l’aire lliure, al Pati de l’Arquebisbat un edifici del segle XVII, encara que es disposa d’altres espais emblemàtics de la ciutat.
El compositor alemany Johannes Brahms, nascut el 1833 a Hamburg, és un dels grans exponents del romanticisme musical. (Es diu, popularment, que és una de les tres grans “Bes” de la música. Les altres dues són Bach i Beethoven) Brahms va ser considerat durant molt de temps un compositor molt conservador. Però l’ús que fa de les formes tradicionals, les seves inspirades melodies, la varietat rítmica, l’habilitat contrapuntística i la riquesa harmònica, han fet de Brahms un model per a autors de generacions posteriors com Schönberg, Britten o Xostakóvitx.
2a Part:
Des del Gran Teatre de Provença. Ais de Provença
Orquestra Filharmònica de Berlín
András Schiff, piano
Sir Simon Rattle, director
Antonín Dvorák (1845 - 1924): Concert per piano i orquestra en sol menor op. 33
Belá Bartók (1881 - 1945): El mandarí meravellós, suite d'orquestra, op. 19
A la primera part, veurem el concert per a piano en sol menor d’Antonín Dvorák. És el primer dels seus concerts per a solista i orquestra i sembla que no en va quedar gaire satisfet. La partitura autògrafa conté un gran nombre de correccions, talls i afegits, gairebé tots per al piano. Dvorák es va adonar que no hi havia lluita, contrast, entre el piano i l’orquestra. Ell mateix va dir: “Veig que sóc incapaç d'escriure un concert per a un virtuós, he de pensar en unes altres coses". Potser un judici molt dur del mateix compositor.
Poques obres musicals han estat prohibides l’endemà de l’estrena. És el cas del ballet “El mandarí meravellós”, de Béla Bartók. Estrenat el 1926 a Colònia, va ser immediatament prohibit a causa del seu escabrós argument, que va provocar un gran escàndol. El ballet no va poder tornar a exhibir-se fins uns quants anys més tard. La versió que en podem escoltar avui és la Suite orquestral, una selecció musical feta pel mateix Bartók.
La duresa de l’argument del ballet “El mandarí meravellós” no amaga la gran dimensió artística de la música de Bartók. Una música que ens sona hongaresa. Reconeixem en la seva obra els ritmes i les melodies pròpies del folklore hongarès. Però Bartók no usa les melodies populars, sinó que les crea ell. Això, unit a un treball harmònic avantguardista i a una estètica propera a l’expressionisme, donen el característic estil de l’autor, que el fa únic i universal.
