Programes de TV

Els Sopa de Cabra van publicar l'any 1989 el seu primer disc, que incloïa "L'Empordà". Aquest ha estat un dels grans èxits del grup gironí i un himne de l'anomenat "rock català". Però, en realitat, la cançó ja l'havia escrita sis anys abans el guitarrista, el Josep Thió, amb el lletrista Jaume Rufí, quan encara tocava amb el seu grup d'institut, els Copacabana. I "L'Empordà" va ser també la cançó amb què Gerard Quintana va fer el càsting per entrar a formar part dels Sopa de Cabra.

Al 1975, Lluís Llach volia trencar amb la fórmula de cançó típica de cantautor que l'havia convertit en un dels puntals de la Nova Cançó. La inspiració per a aquesta "trencadissa" li va arribar quan el seu amic i poeta Biel Mesquida li va recomanar llegir els poemes de Konstandinos Kavafis. La lectura impacta Llach, que es disposa a preparar el que acabarà sent una suite de 15 minuts, el "Viatge a Itaca".

Com s'escriu un bon himne? L'any 1974, amb motiu del 75è aniversari del F.C. Barcelona, la directiva del club va encarregar un nou himne. Els escriptors Josep Maria Espinàs i Jaume Picas van fer la lletra, a la qual hi posaria la música el compositor Manuel Valls Gorina. La projecció internacional del Barça ha convertit el seu himne en la cançó en català més coneguda arreu del món.

Aquesta balada és l'èxit més conegut de Sau , i ha sonat ininterrompudament a les ràdios, els karaokes, la televisió... La cançó va ser publicada el 1 ... 990 a "Quina nit!", el tercer disc de la banda, enregistrat entre Londres i Barcelona. Pep Sala va escriure la cançó al piano, i trobava que li "faltava alguna cosa". La va ensenyar al cantant Carles Sabater i a Joan Capdevila, també lletrista, que la van trobar collonuda, però fins al cap d'un temps no va trobar la progressió d'acords definitiva.

Qualsevol nit pot sortit el sol, Jaume Sisa. La cançó evoca la infància i adolescència de Sisa en una Barcelona de postguerra, convivint amb els personatges d'"El Patufet" (el còmic de l'època), la literatura juvenil, la ràdio, el cinema i les "varietés" del Paral·lel. El pas del temps ha fet créixer la cançó fins a traspassar generacions i l'ha convertit en un clàssic.

TV3 presenta un nou capítol de "No me la puc treure del cap", que aborda el tema de Maria del Mar Bonet, "L'àguila negra". Poques cançons en català ha ... n estat èxits a l'estat espanyol: "L'àguila negra" va arribar al número 1 de les llistes l'any 1971. L'any 1971, Maria del Mar Bonet va aconseguir un gran èxit a tot l'estat espanyol amb una versió en català de "L'àguila negra", un tema de la cantant francesa Barbara. Aquest tema s'ha convertit en una referència obligada per a la cantant mallorquina, que al llarg de l'entrevista amb Roger de Gràcia explica per què des d'aleshores la seva carrera ha explorat terrenys "menys comercials". El programa també analitza, amb investigadors del Grup de Recerca en Tecnologia Musical de la UPF, com han evolucionat els sistemes de gravació des del 1971, i compara les interpretacions de Maria del Mar Bonet i Barbara. Roger de Gràcia també parla amb el músic Manel Camp, col·laborador habitual de Maria del Mar Bonet, per descobrir els secrets de "L'àguila negra". Maria del Mar Bonet va viatjar el 1967 de Palma a Barcelona per estudiar ceràmica a l'Escola Massana. Va començar a cantar en públic, superant la seva timidesa, i va ser una de les últimes incorporacions als Setze Jutges. També va actuar amb el Grup de Folk i amb la discogràfica Concèntric va publicar cançons de gran repercussió, com "Què volen aquesta gent?". Poc temps després, el productor Oriol Regàs va oferir-li d'incorporar-se a una nova discogràfica, Bocaccio Records. El director musical, Alan Milhaud, li va proposar gravar versions d'altres intèrprets, i la condició que va posar la Maria del Mar era que les adaptacions fossin en català. Es va triar "L'aigle noire", la cançó de Barbara de gran èxit a França en aquells moments. Delfí Abella en va fer l'adaptació i el 1971 va ser un gran èxit fins a arribar al núm. 1 de totes les llistes de vendes de l'estat.

Abordem el tema de Gossos "Corren". Després de 15 anys de carrera, l'any 2007, Gossos van publicar el seu disc "Oxigen", que inclou la cançó "Corren", ... sens dubte un dels grans èxits del grup manresà. El grup, que havia començat fent un pop acústic, va anar evolucionant i incorporant una barreja d'estils en els seus temes, amb tocs de rock i d'electrònica. A "Corren", a més, hi va col·laborar Dani Macaco, que per primera vegada cantava en català.

1975, Raimon va presentar ¿Jo vinc d¿un silenci¿, un text que retratava la realitat de tota una generació que havia crescut sota el silenci imposat per la dictadura. Una cançó que conté un dels versos més clàssics de Raimon (¿Qui perd els orígens, perd identitat.¿) i que es va convertir en un cant d¿esperança, el paradigma de la cançó com a eina de combat. Com diria Manuel Sacristán, una autobiografia col·lectiva.

TV3 presenta un nou capítol de "No me la puc treure del cap", que aborda el tema del musical "Mar i Cel" "Per què he plorat?", adaptada per Albert Guinovart i Xavier Bru de Sala. Àngel Guimerà va escriure l'any 1888 "Mar i Cel", un drama romàntic que protagonitzen una noia cristiana i un pirata musulmà. Cent anys després, Dagoll Dagom la va adaptar com a musical per al teatre. El "Per què he plorat?" és el famós duet dels dos protagonistes.

TV3 presenta un nou capítol de "No me la puc treure del cap", que aborda el tema del musical "Bon dia" d'Els Pets. Els Pets van néixer la nit de Nadal del 1985. Coincidint amb el 25è aniversari del grup, aquesta setmana el programa "No me la puc treure del cap" està dedicat a "Bon dia", la cançó més popular del grup de Constantí i que ha traspassat generacions. Roger de Gràcia viatjarà amb Lluís Gavaldà, que n'és l'autor, en l'autobús que va de Constantí a Tarragona. És el mateix autobús on un dia, fa 13 anys, sortint del local d'assaig, Gavaldà es va inspirar i va fer aquesta cançó. Els Pets reconeixen la influència dels Beatles, i el "Bon dia", tot i tenir una música festiva, amaga en la lletra un rerefons una mica amarg. Tenir una cançó que forma part de la memòria sentimental de més d'una generació és el màxim a què pot aspirar un artista, segons Els Pets.

TV3 presenta un nou capítol de ¿No me la puc treure del cap¿, que aborda el tema del musical ¿Puff era un drac màgic¿, de Peter Yarrow, amb adaptació de Ramon Casajoana. El 1963, el trio nord-americà Peter, Paul & Mary va publicar la cançó, que va ser un èxit immediat en el circuit de música folk i, ràpidament, va passar a formar part de la cultura popular.

TV3 presenta un nou capítol de "No me la puc treure del cap", que aborda el tema del musical "La dansa del sabre", de La Trinca. El 23 de febrer del 1981, els membres de La Trinca estaven treballant en les cançons del seu disc "Nou de Trinca" quan els van trucar per avisar-los que uns guàrdies civils havien entrat al Congrés dels Diputats. "La dansa del sabre" és la cançó de La Trinca dedicada al l'intent de cop d'estat, una cançó feta en calent. En poques paraules i a gran velocitat, Toni Cruz, Josep Maria Mainat i Miquel Àngel Pasqual van explicar la història del 23-F, sobre una música del compositor soviètic Aram Khachaturian, que va arranjar Francesc Burrull. La Trinca recorda la Transició com una època esplèndida per fer cançons sobre el que estava passant.

"No me la puc treure del cap" aborda la cançó "El meu avi", de J. L. Ortega Monasterio. No hi ha cantada d'havaneres que no acabi amb "El meu avi". Aquesta és probablement l'havanera més popular. I tot i que molta gent pensa que és una cançó molt antiga, la va escriure José Luis Ortega Monasterio l'any 1967. Militar de carrera i cantant aficionat, Ortega Monasterio va escriure "El meu avi" en dues hores, al restaurant "Can Pitu Xivarri", de Palamós.