Acte I - Durada: 49 minuts. - Mida: 579 MB
Acte II - Durada: 53 minuts. - Mida: 505 MB
Acte III - Durada: 47 minuts. - Mida: 525 MB
Acte IV - Durada: 34 minuts. - Mida: 380 MB
Òpera, amb música de Wolfgang Amadeus Mozart. Llibret de Lorenzo da Ponte. Versió cinematogràfica dirigida per Jean-Pierre Ponnelle l'any 1976
Repartiment:Comte d’Almaviva, aristòcrata sevillà
............. Dietrich Fischer-Dieskau
Comtessa Rosina d’Almaviva
............. Kiri te Kanawa
Susanna, donzella de la Comtessa
............. Mirella Freni
Figaro, criat del Comte
............. Hermann Prey
Cherubino, patge del Comte
............. Maria Ewing
Marcellina, majordoma de la Comtessa
............. Heather Begg
Don Bartolo, metge
............. Paolo Montarsolo
Don Basilio, professor de música
............. John Van Kesteren
Don Curzio, notari
............. Willy Caron
Antonio, jardiner
............. Hans Kraemer
Barbarina, filla d’Antonio
............. Janet Perry
Orquestra Filharmònica de Viena
Cor de l’Òpera de l’Estat de Viena
Clavicèmbal
............. Philip Eisenberg
Direcció Musical: Karl Böhm
Escenografia, Disseny i Direcció: Jean-Pierre Ponnelle
Le nozze di Figaro (commedia per musica in quattro atti o dramma giocoso) (Les noces de Figaro, en català) és una òpera bufa en quatre actes composta per Wolfgang Amadeus Mozart sobre un llibret de Lorenzo da Ponte, basat en l'obra de Pierre-Augustin Caron de Beaumarchais, Le mariage de Figaro. Fou composta entre 1785 i 1786 i estrenada a Viena l'1 de maig de 1786
L'Emperador Josep II d'Habsburg va concedir llicència per a representar-la com a òpera, malgrat estar prohibida com a obra de teatre. Da Ponte i Mozart van reduir a quatre els cinc actes de l'original i van transformar la història, evitant les al·lusions socials i polítiques que podien ser problemàtiques; enlloc d'això, van aprofundir en la caracterització dels personatges. Escrita en italià, és una de les òperes més importants de la història de la música. És considerada com una de les millors creacions de Mozart, i rebé moltes crítiques en la seva època, al mateix temps que recollí grans èxits en les seves representacions. La trama es desenvolupa a Sevilla (Espanya).
Acte I
Figaro i Susanna, la seva promesa, criats del Comte d'Almaviva, prenen mides de l'habitació que ocuparan al casar-se. Susanna no vol que es col·loqui el llit en aquesta habitació, ja que és a prop de la del Comte, que la festeja, i li exigeix el dret de cuixa, tot i haver-hi renunciat públicament. Figaro pensa llavors que si el Comte vol ballar (Se vuol ballare), ho farà al so que ell toqui.
El Doctor Bartolo i Marcellina, la seva majordoma, volen exigir el compliment d’un antic acord, pel qual Figaro ha de casar-se amb Marcellina, o bé, pagar-li una gran suma de diners. Susanna i Marcellina canten un duet, Via resti servita (Passi, sigui servida), de fingida cortesia. Entra Cherubino, patge del Comte, que s'ha d'amagar en entrar aquest en escena. El comte ofereix molts diners a Susanna a canvi d'una cita, però ella els rebutja. Entra Don Basilio, mestre de música del palau, de manera que el Comte s'ha d'amagar també. Don Basilio explica a Susanna l'interès que té el Comte en ella, i l'interès que té Cherubino, amagat en aquesta mateixa habitació, per la comtessa. El Comte, enfurismat, amenaça amb acomiadar Cherubino, però quan el mateix Cherubino surt del seu amagatall, entén que ha estat testimoni de la seva escena amb Susanna, i canvia d'actitud.
Apareix Figaro al costat d'un grup de camperols, que agraeixen al Comte l'abolició del dret feudal i li demana que el casi amb Susanna. Promet fer-ho, i per a desempallegar-se de Cherubino, el nomena oficial del seu regiment i li ordena partir cap a Sevilla.
Acte II
La Comtessa lamenta les infidelitats del seu espòs, Porgi, amor, qualche ristoro (Concedeix, amor, algun descans). Arriben Susanna, la seva donzella, i Figaro, que diu que li enviarà al Comte una carta anònima en la que li dirà que la Comtessa ha donat una cita, a l'hora del ball, a un amant seu. Surt Figaro, i entra en aquest moment Cherubino, que canta a la Comtessa el seu amor, Voi che sapete che cosa e amor (Vosaltres que sabeu què és l'amor). La Comtessa i Susanna el disfressen de dona, i citen al Comte a una entrevista amb Susanna, a la que en realitat assistirà Cherubino.
En aquest moment, apareix el Comte, i Cherubino s'ha de tancar en una habitació. La comtessa li diu al Comte que és Susanna qui s'ha tancat allí, i ell intenta tirar la porta a terra. Després, Susanna, també amagada, ajuda a sortir de l'habitació a Cherubino i es posa en el seu lloc. Finalment, la Comtessa confessa al Comte que és Cherubino qui està aquí, però en obrir la porta, apareix Susanna, i tant la Comtessa com el Comte es queden molt sorpresos. Llavors, la Comtessa, recuperant la calma, li diu que havia estat un ardit per a posar gelós el Comte.
Entra el jardiner, Antonio, queixant-se que algú ha trencat els seus testos saltant des d'un balcó. Entra Figaro, i diu que ha estat ell, però Antonio mostra uns papers que va perdre qui va saltar per la finestra, que resulten ser les credencials de Cherubino. Figaro diu que Cherubino les hi havia donat perquè faltava un segell, però el Comte no queda convençut amb l'explicació. En aquest mateix moment, apareixen Bartolo i Marcellina de nou, que reclamen al Comte el compliment de la seva demanda, les seves noces amb Figaro.
Acte III
El jutge Don Curzio exigeix a Figaro a complir el contracte amb Marcellina, pagant-li una gran suma de diners, però com aquest no els té, l'obliga a casar-se amb ella. Figaro s'excusa dient que ell és de família noble, i que no pot casar-se sense una autorització dels seus pares, desconeguts perquè uns bandolers el van robar quan era petit. Com a prova d'aquesta noblesa, mostra un senyal en el seu braç dret. Llavors, Marcellina diu que Figaro és el seu fill, que va desaparèixer poc després de néixer, i que Bartolo és el seu pare, de manera que ja no ha de casar-se amb ella.
Quan arriba Susanna, i veu abraçats Marcellina i Figaro, s’enfada, i Marcellina li explica la nova situació.
La Comtessa, dicta a Susanna una carta pel Comte, per a confondre’l. Mentrestant, entra un grup de camperoles per a oferir flors a la Comtessa. Entre elles es troba Cherubino, vestit de dona. Antonio, el jardiner, i el Comte el reconeixen.
Es celebren les noces entre Figaro i Susanna i entre Bartolo i Marcellina, i durant el ball, Susanna passa al comte la nota que va escriure dictada per la Comtessa, fixant una cita per a aquesta nit. L'agulla amb la que està tancada la carta, ha de ser retornada, en senyal de conformitat. El pla és que aquesta nit no es trobi amb Susanna o amb Cherubino, sinó que es trobi amb la mateixa Comtessa, que intercanvia la seva roba amb Susanna.
Acte IV
Figaro sorprèn Barbarina buscant l'agulla que segellava la carta, ja que el Comte l'entregà a la jove perquè la hi donés a Susanna, però l'havia perduda. Figaro interpreta aleshores que Susanna s'ha citat amb el Comte. Empipat, convida Bartolo i Basilio a ser testimonis d'aquesta cita, i els adverteix sobre la infidelitat de les dones (Aprite un po quelli occhi, Obriu una mica els ulls).
Arriben la Comtessa i Susanna, amb els vestits intercanviats, i es produeix una trobada complicada.
Cherubino, que havia quedat amb Barbarina, veu la Comtessa, que anava disfressada de Susanna, i intenta besar-la, però en aquest moment arriba el Comte, i és ell qui rep el petó. Aquest li respon amb una bufetada, que encaixa Figaro, que s'havia acostat per a veure què passava. Per a venjar-se del Comte, Figaro comença a festejar Susanna, pensant que és la Comtessa, però quan aquest la reconeix, li declara el seu amor, i Susanna s'enfada, pensant que el seu espòs no l'havia encara reconeguda. Quan se n'adona, la parella s'abraça, i això enfureix al Comte, que confon Susanna amb la Comtessa. Quan es descobreix la situació, el Comte demana perdó a la seva esposa, per les seves sospites i per la seva mala conducta. La Comtessa el perdona i acaba l'acte amb una alegre festa.
