Sèries

Aquests bàrbars són l'origen de Catalunya... Som en el segle IV després de Crist, i l'Imperi Romà encara és fort, però cada cop està més amenaçat per les tribus germàniques que volen penetrar en el seu territori. Els romans no poden combatre-les totes, no tenen prou força i per això s'alien amb una: la tribu dels francs. Els francs ajudaran els romans a derrotar Àtila a la batalla dels Camps Catalàunics.

ELS VÀNDALS Quants actes vandàlics!!! Mai millor dit, perquè aquest poble guerrer és el poble vàndal, un dels pitjors malsons de la història de Roma. Els vàndals, com molts altres grups bàrbars, eren una tribu germànica que es van veure obligats a penetrar en el territori romà a causa de les atrocitats dels huns que els atacaven. Els vàndals no eren especialment violents i, en aquells moments van preferir emprendre una llarga marxa fugint dels enemics que els va dur des del centre d'Alemanya a l'Andalusia actual. Mentrestant, l'Imperi Romà començava a donar mostres de feblesa. Les intrigues a la cort de Roma enfrontaven els generals, que sovint utilitzaven forces mercenàries per imposar-se. Avui, Cronos, els ofereix un documental sobre l'eclosió, el triomf i la destrucció dels vàndals, potser el poble més decisiu per a la caiguda de l'Imperi Romà. El documental d'avui combina perfectament les reconstruccions històriques amb el testimoni d'especialistes. Preparin-se, doncs, per veure el capítol més vandàlic de tots els Cronos que els hem emès...

La sèrie torna a l'època brutal dels bàrbars per explorar noves històries obscures de l'expansió d'aquestes tribus contra les civilitzacions establertes aleshores. A partir d'acurades recreacions, "Els Bàrbars II" transporta els espectadors a una època en què només sobrevivien els més forts. Els capítols són "Els francs", "Els llombards", "Els vàndals" i "Els saxons".

ELS LLOMBARDS Aquests són els últims grans bàrbars de la Història: els longobards o, com ara els hi diem, els llombards. Ara, la Llombardia és només la regió que envolta Milà, però, poc després de la caiguda de l'Imperi Romà, el regne Llombard comprenia el nord i el sud d'Itàlia i només la part central estava dominada pel Papat i per Bizanci. Els llombards provenien d'Escandinàvia i només una història plagada de traïcions, intrigues i guerres terribles ens pot explicar com van acabar dominant Itàlia. Aquesta és la història que avui els expliquem a Cronos. Una història carregada de violència, de passions amoroses, de venjances entre esposos, d'amants que fan capgirar el futur... I ho fem a travès d'un documental de gran pressupost que ens explica, amb tota mena de detalls i amb unes reconstruccions dignes del millor cinema, la turbulenta història dels llombards, la seva ascensió, el seu auge i, fins i tot, la seva terrible caiguda a mans de l'Imperi Carolingi. Una gran aventura històrica, avui a Cronos...

El programa viatja fins a l'últim dia de la vida d'Enric IV de França, un dels reis més importants de la història d'Europa.

Enric IV de França, un dels reis més importants de la història d'Europa. Enric regna sobre un país que ha patit vuit guerres civils en 40 anys. Guerres de religió, protestants hugonots contra catòlics. De fet, Enric va ser des de l'adolescència el líder de l'exèrcit protestant i, gràcies a les victòries militars, l'habilitat diplomàtica i una mica d'atzar, ara Enric és rei de tots els francesos i ja no és protestant, sinó catòlic. O, almenys, això diu... Però malgrat que ara, el 1610, ja no hi ha guerra civil, els conflictes continuen i poden tenir un desenllaç terrible per a Enric IV.

Aquest dilluns, "Cronos", viatja fins a l'últim dia de la vida d'Enric IV. Un dia que estarà carregat de premonicions, d'auguris i, al mateix temps, de passions carnals, d'alta política i d'hedonisme. I aquest viatge el fem amb una reconstrucció dels fets digna d'un "thriller" modern. Què passarà? Qui hi ha darrere del complot contra Enric IV? Catòlics, protestants? La llarga mà de Felip III de Castella? Potser el papa?

"París bé que val una missa". Aquesta és una sentència d'Enric IV, rei de França quan, per consolidar el seu poder, va abandonar el protestantisme per la fe catòlica. Avui, a Cronos, continuarem vivint minut a minut el darrer dia de la vida d'aquest rei, un dels més importants de la història d'Europa. Mentre l'assassí ja prepara el ganivet, molts són els que desitgen la mort del rei. Potser fins i tot la mateixa reina, que el dia abans ha estat coronada després d'anys i anys d'espera.

Tensió, dolor, patiment... Som el 21 d'octubre del 1805 a bord del vaixell insígnia de la flota anglesa a Trafalgar, el "Victory". A bord, però no pas a coberta, perquè els protagonistes no veuen en tota la batalla el color del mar ni del cel. Són els cirurgians que han de salvar les vides dels ferits a la batalla que s'apropa i per això els esperen a la part més fonda de la nau, sota de la línia de flotació. Un gran documental que compta amb els diaris i les descripcions de diversos protagonistes d'aquells fets.

Aquestes dones i aquests homes estan fent el viatge més llarg que ha fet mai la humanitat, un viatge que va durar milers d'anys i que, segons com ho mirem, encara continua. Fa potser 200.000 anys va néixer la que es considera l'autèntica Eva, la mare de tota la humanitat. Aquesta dona posseïa en el seu cos l'ADN que després hem anat trobat a tots i cadascuns dels Homo sapiens. I aquesta dona, una africana, serà la gènesi de l'expansió dels que ara considerem humans per tota la Terra. El documental que Cronos els ofereix avui ha estat un dels que ha provocat més impacte tant als Estats Units com a la Gran Bretanya. L'autèntica Eva ens donarà la mà per a explicar-nos el naixement i, sobretot, l'expansió de la humanitat. Una expansió difícil, heroica, molt sovint aturada per la natura, encara que en altres ocasions facilitada pels elements. I això ho fa a través d'unes imatges espectaculars, d'una bellesa esparverant. Un documental important, de debò.

Que diferent que sembla la Humanitat!!! Negres, blancs, amb els ulls ametllats, rabassuts, esprimatxats... Molt sovint els grups humans s'assemblen poc entre ells. Aquest fet va fer pensar durant segles que la humanitat tenia orígens diferents. No fa gaires dècades, la majoria dels científics es van posar d'acord que els Homo sapiens provenim de l'Àfrica i que el nostre rastre es pot seguir fins a una dona, la primera com a tal de la nostra espècie, la veritable Eva. Però com ens vam convertir en humans tan diversos? Com, des del centre d'Àfrica, els humans ens vam establir arreu del món? Aquestes preguntes vol respondre el documental d'avui a "Cronos", un extraordinari testimoni del procés més transcendental de la història de la humanitat. Reconstruccions acurades, uns paisatges impressionants i la participació de paleontòlegs, genetistes i antropòlegs.

El Titanic... El vaixell més famós de la història. No tot està dit, ni de bon tros, de les causes que el van portar al fons del mar en el seu viatge inaugural a travès de l'Atlàntic. En principi, la col·lisió amb un iceberg que surava molt més al sud del que era habitual va ser el motiu de l'enfonsament. És cert, però el Titanic havia estat construït per superar col·lisions molt més importants. De fet, es pensava que, encara que la meitat del vaixell s'inundés d'aigua, el Titanic continuaria surant.

Fa 18.000 anys els nostres ancestres van començar a canviar la seva relació amb alguns llops. El comportament d'aquests animals va fer que fossin els primers que van ser domesticats. D'aquells llops van sorgir els gossos.

Aquesta setmana, a "Cronos", oferim el documental "I l'home va inventar els animals".

La imatge d'una lloba salvatge rosegant un os que li ha donat un humà és probablement un primer pas per a la domesticació d'alguns llops, els ancestres dels gossos actuals. Fa 18.000 anys els humans, que vivien una existència nòmada, van començar a tenir amb ells alguns llops. A partir d'un procés de selecció, els humans es van anar quedant els llops que tenien els comportaments que més els plaïen: els més dòcils, els més fidels, els que contribuïen a la caça... I de mica en mica, d'aquells llops tan controlats van sorgir els gossos.

Els llops i, de fet, els gossos, van ser els primers animals domesticats per l'home. Però aquests només van ser els primers d'una llarga llista: els porcs, les cabres, els xais, els bous, els cavalls, les gallines, els camells, les llames, els gats...

La domesticació d'alguns animals ens explica la història de la humanitat. Viatjarem fins al moment en què els homes encara no tenien cap animal domèstic i acompanyarem els nostres ancestres en el lent camí de l'ensinistrament. Una història ben particular que ens explica força bé com som els humans.

El retrat d'un home que va servir de mirall a moltíssima gent i organitzacions de suport als més desvalguts.

Albert Schweitzer va dir, entre altres coses, que els anys arruguen la pell, però renunciar a l'entusiasme arruga l'ànima. La força d'aquest home no defalliria en tota la seva vida.

Ens trobem en la primera dècada del segle XX, quan Schwaitzer és un pastor protestant, filòsof, que s'adona que per seguir el camí de Jesús el que ha de fer és alleugerir el patiment dels altres. Per això decideix estudiar Medicina i anar a treballar al centre de l'Àfrica. Però l'esclat de les dues guerres mundials afectarà greument la seva feina i incrementarà encara més les enormes dificultats que va haver d'afrontar.

Aquest dilluns, "Cronos" ens ofereix aquest retrat, aquesta reconstrucció de qui ha estat una de les fites humanitàries del segle XX, un home que va servir de mirall a moltíssima gent i organitzacions de suport als més desvalguts. La feina de Schweitzer, que seria reconeguda amb el Premi Nobel de la Pau, ens farà recórrer tres continents en un apassionat viatge pel segle passat.

L'Exèrcit Zulu, la força de combat africana més poderosa del segle XIX, va lluitar contra els europeus pel territori que actualment és Sud-àfrica. Aquesta és una història terrible, plena d'actes de crueltat i també d'un gran desig de llibertat. "Les guerres zulus", a "Cronos"

L'Exèrcit Zulu, la força de combat africana més poderosa del segle XIX, està format per desenes de guerrers poderosos. Els zulu havien conquerit unes dècades abans el que ara és Sud-àfrica i, sota el mestratge del rei Shaka, s'havien convertit en un poble ben organitzat.

Els europeus, fins aleshores, s'havien pràcticament limitat a fundar colònies al costat de la costa, per abastir els vaixells que es dirigien a l'Índia. Però des de 1835 fins a finals d'aquell segle, zulus i europeus (de fet, boers holandesos i soldats britànics) lluitaran pel domini de Sud-àfrica.

Aquesta és una història terrible, plena d'actes de crueltat i també d'un gran desig de llibertat. Pels europeus, les terres sud-africanes obrien moltes possibilitats per prosperar, mentre que pels zulus aquelles terres eren seves del tot i volien mantenir el seu estil de vida. "Cronos" els du un documental sobre aquelles guerres zulu, farcides d'episodis cèlebres, com la batalla d'Isalawana o l'assassinat de Piet Retief.

Després de veure "Les guerres zulus", arriba aquest documental que segueix la història de l'exèrcit més poderós de la història africana del segle XIX i els sanguinaris enfrontaments entre europeus i zulus pel domini de Sud-àfrica.

La setmana passada, "Cronos" va començar a endinsar-se en la dura i espectacular història dels enfrontaments entre l'exèrcit zulu i les forces europees pel control del territori que actualment és Sud-àfrica. Aquesta setmana, segueix amb la història d'aquests guerrers.

Els zulu havien conquerit unes dècades abans el que ara és Sud-àfrica i, sota el mestratge del rei Shaka, s'havien convertit en un poble ben organitzat. Els europeus, fins aleshores, pràcticament s'havien limitat a fundar colònies al costat de la costa, per abastir els vaixells que es dirigien a l'Índia.

Però des del 1835 fins a finals d'aquell segle, zulus i europeus (de fet, bòers holandesos i soldats britànics) lluitaran pel domini de Sud-àfrica.

Aquesta és una història terrible, plena d'actes de crueltat i també d'un gran desig de llibertat. Pels europeus, les terres sud-africanes obrien moltes possibilitats per prosperar, mentre que pels zulus aquelles terres eren seves del tot i volien mantenir el seu estil de vida. "Cronos" els du un documental sobre aquelles guerres zulu, farcides d'episodis cèlebres, com la batalla d'Isalawana o l'assassinat de Piet Retief.

El programa emet aquest documental que explica què va significar realment aquest camp de concentració francès per a uns cent mil republicans catalans i espanyols que fugien del franquisme.

Aquest dilluns, "Cronos" ofereix "Camp d'Argelers", un documental que va més enllà dels tòpics per explicar què va significar realment aquest camp de concentració per uns cent mil republicans catalans i espanyols que fugien del franquisme. El documental és un document únic que mostra com va ser la vida al camp de concentració republicà tot incloent entrevistes a més de vint testimonis directes, imatges d'arxiu i fotografies inèdites, així com escenes dramatitzades de la vida quotidiana al camp. Per fer les parts dramatitzades es va construir un set a la platja d'Argelers i s'hi van recrear els elements més identificatius del camp (barraques, cabanes, tendes, bombes d'aigua...). Les declaracions dels testimonis s'han recollit a Catalunya, Aragó, França, Viena (Àustria) i Zuric (Suïssa). Pel que fa al material d'arxiu, s'han consultat més de vint arxius de tot el món i una dotzena de col·leccions particulars de fotografies.

"Camp d'Argelers" és una coproducció de Televisió de Catalunya, Utòpic i Kalimago Films amb la participació de France Télévisions, Regió Languedoc-Roussillon, el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament d'Argelers i la Diputació de Girona.

"Camp d'Argelers" està dirigit per Felip Solé amb guió de Jordi Sanromà i producció de Reinald Roca, Assumpta Planas i François Boutonnet.

"Alceu el puny, camarades!"

Amb aquest gest repetit diàriament, els refugiats republicans responen als maltractaments i a les dures condicions de vida al camp. Combatents, vells, mutilats, dones i criatures aconsegueixen superar la misèria moral i material que els toca viure a la platja d'Argelers, envoltats de quilòmetres de filat espinós. "Camp d'Argelers" explica què va ser realment aquest camp de concentració per 100.000 republicans que fugien del feixisme.

Els republicans viuen tancats en un rectangle fet de filat espinós i custodiats sota l'amenaça de les baionetes. El primer aliment que reben són pans llançats des d'uns camions, cosa que provoca picabaralles... Els internats alliberen els intestins vora la mar. Beuen aigua contaminada. Obtenen cinc tendes de campanya com a infermeria, però només disposen d'aspirines. S'estenen la sarna i els polls. Els morts no es comptabilitzen.

Des del febrer del 1939 fins al setembre del 1941, són gairebé dos anys i mig de sofriment i penalitats. Sobreviure a les dures condicions del camp ja és una manera de lluitar contra Franco. Al començament no hi ha barraques, ni latrines, ni serveis sanitaris, aigua o menjar. Les dones pateixen assetjaments constants i els nadons moren. Amb el testimoni de les persones que ho van viure i recreant les situacions que no mostren les imatges d'arxiu, el documental narra la vida diària dels refugiats fins que finalment són enviats a altres camps el setembre del 1941 i Argelers és clausurat.

Una nova recerca històrica sobre el camp d'Argelers prova també que contra els horrors del camp els republicans actuen units i solidaris. Quan els homes són obligats a treballar fora del camp, les dones es revolten per defensar els brigadistes internacionals deportats a l'Àfrica. El càstig és el mateix per a tots: se'ls tallen els cabells i se'ls tanca a un camp durant mesos, un lloc batejat com l'"Hipòdrom".

D'aquesta manera "Camp d'Argelers" mostra de manera inèdita i sorprenent com la resistència d'aquests homes i aquestes dones va ser en realitat un moviment profund que va mobilitzar milers de republicans refugiats a França, molts dels quals ho acabarien pagant amb la vida. "Camp d'Argelers" és, en definitiva, un documental de 90 minuts sobre la dignitat humana.