Direcció i producció: Richard Ladkani i Kief Davidson
Fotografia: Richard Ladkani
Muntatge: Kief Davidson
Música: Leonardo Heiblum i Andrés Solis
Filmada a Potosí, Bolívia
"La mina del diable" és la història de Basilio Vargas, de 14 anys, i el seu germà Bernardino, de 12, que treballen a les mines de plata de Cerro Rico, a Potosí, Bolívia, que van començar a ser explotades al segle XVI. A través de la mirada dels nens contemplem el món dels devots miners catòlics que tallen els seus lligams amb Déu quan penetren a la muntanya. Una antiga creença diu que el diable, representat per centenars d'estàtues erigides als túnels, determina el destí de tots aquells que treballen a l'interior de les mines.
Havent crescut sense pare i vivint en una pobresa extrema amb la seva mare als vessants de la mina, en Basilio assumeix moltes de les responsabilitats que correspondrien a un adult. Ha de treballar per poder comprar la roba i els estris necessaris per garantir la seva pròpia educació i la del seu germà. Creu que només la generositat del dimoni de la muntanya els permetrà guanyar prou diners per a poder continuar estudiant l'any que ve. Sense educació, els dos germans no tindran cap possibilitat d'escapar al seu destí com a treballadors de les mines de plata.
Al segle XVI els conqueridors espanyols que van envair les terres altes de Sud-amèrica van descobrir un tresor tan valuós que els va permetre finançar les guerres d'Espanya al llarg de diversos segles. Era la muntanya en forma de con truncat que van anomenar Cerro Rico. Cerro Rico va esdevenir la troballa de plata més important descoberta mai a Amèrica. La muntanya proporcionava al voltant de les dues terceres parts de la demanda mundial de plata i va ser la base del creixement d'una de les ciutats més riques del seu temps, Potosí. Però aquesta riquesa va anar acompanyada també de la misèria humana. Els espanyols van esclavitzar els indis locals i els van forçar a extreure el mineral en condicions infrahumanes. Es calcula que al llarg dels darrers quatre segles, al voltant de vuit milions de treballadors van morir a les mines.
Avui en dia, 9.000 miners de Potosí -sovint coneguts com els "carronyaires de Cerro Rico"- continuen treballant diàriament amb unes mesures de protecció i un equipament del tot insuficients. A quasi 5.000 m d'altitud, respirar és complicat, els accidents fatals són freqüents i la majoria dels miners són víctimes de la silicosi abans de complir els 40 anys. Treballant en un laberint de prop de 20.000 túnels, els miners van a la recerca de les restes de mineral que es van passar per alt al llarg de la colonització espanyola. Moltes famílies participen en aquesta recerca inacabable, amb centenars de nens treballant dins la muntanya. Tristament, Cerro Rico ha estat fa molt de temps desproveït de les seves riqueses i l'esplendor de Potosí ha desaparegut quasi completament.
A la recerca de seguretat enmig d'aquestes difícils condicions, els miners honoren el diable. Li diuen "Tio" i creuen fermament que es tracta de l'única potència del submón amb poder de protecció i de destrucció. És el veritable amo dels minerals. Els miners han construït centenars de nínxols que allotgen estàtues fetes a base de banyes de brau, dents fetes de fragments de vidre i que poden arribar a fer fins a 3 metres d'alçària. Al "Tio", li fan contínues ofrenes d'alcohol, fulles de coca i cigarretes a fi i efecte que se senti ben tractat i reveli alguna veta de mineral profitosa i segura.
Amb els missioners espanyols va arribar la introducció exitosa del catolicisme. El miners de Potosí encara són catòlics devots i hi ha prop de 40 esglésies i convents als voltants de Cerro Rico. Dins la Muntanya del Diable, però, els miners temen que el seu cristianisme els costi molt car, fins i tot la vida, per això tallen els vincles amb Déu abans d'entrar-hi. Els capellans es mostren frustrats, però comprensius amb aquesta "doble armadura" que consisteix en pregar un dia a Déu i al següent al Diable.
Aquesta doble devoció assoleix el seu clímax durant la celebració anual del Carnestoltes, quan els miners celebren una llarga cerimònia en honor del Diable. Envoltat per centenars de miners vestits amb sumptuoses vestimentes diabòliques, el "Tio" surt de la muntanya ballant la "Diablada", la Dansa del Diable. Quan els miners arriben a la plaça principal de Potosí, entren a l'antiga església de San Martín on reben, agenollats, la benedicció del capellà catòlic. Comença llavors una missa en què demanen perdó a Déu pels seus pecats.
Premis i festivals:
Menció especial i premi als millors directors emergents al Tribeca Film Festival, Nova York, EUA.
Millor documental, premi Spirit of Freedom al Jerusalem Festival, Jerusalem, Israel.
Premi fipresci i premi de la crítica al festival Hot Docs, Toronto, Canadà.
Nominat al Grand Prix Arte de l'European Film Prize
Millor documental al Woodstock Film Festival, Nova York, EUA
Premi humanitari al Festival de Cinema de México D.F., Mèxic
