Òpera - Andrea Chénier, de Giordano (Gran Teatre del Liceu)
Any:
2008
Categories:
Producció Catalana, Altres
Generes:
Música
Descripció:
Acte 1er - Durada: 30 min. - Mida: 312 MB..... Acte 2on - Durada: 26 min. - Mida: 236 MB..... Acte 3er - Durada: 41 min. - Mida: 391 MB..... Acte 4rt - Durada: 21 min. - Mida: 183 MB
Òpera, amb música d’Umberto Giordano
Llibret de Luigi Illica. Des del Gran Teatre del Liceu
Repartiment: Andrea Chénier, poeta (tenor)
............. José Cura
Carlo Gérard, servent revolucionari (baríton)
............. Carlos Álvarez
Maddalena de Coigny, jove noble (soprano)
............. Deborah Voigt
Bersi, la seva criada mulata (mezzosoprano)
............. Marina Rodríguez-Cusí
Comtessa de Coigny, mare de Maddalena (mezzosoprano)
............. Viorica Cortez
Madelon, vella revolucionària (mezzosoprano)
............. Irina Mishura
Roucher, amic de Chénier (baix)
............. Miguel Ángel Zapater
Pietro Fléville, novel·lista / Fouquier Tinville, acusador públic (baríton)
............. Enric Serra
Mathieu, sans-culotte, anomenat "Populus" (baríton)
............. Philip Cutlip
L’increïble, espia (tenor)
............. Francisco Vas
El mossèn, poeta, germà d’Andrea (tenor)
............. Josep Ruiz
Schmidt, carceller / Majordom, servent de la comtessa (baríton)
............. Vicenç Esteve Corbacho
Dumas, president del tribunal de salut pública (baix)
............. Manel Esteve Madrid
Escenografia
............. Philippe Arlaud
Il·luminació
............. Philippe Arlaud
Vestuari
............. Andrea Uhmann
Direcció d’escena
............. Philippe Arlaud
Direcció del cor
............. José Luis Basso
Direcció musical
............. Pinchas Steinberg
Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu
Producció: The New National Theatre Foundation ? Tokio
El "drama istorico" "Andrea Chénier", en quatre actes, amb música d'Umberto Giordano i llibret de Luigi Illica, es va estrenar el 1896 al Teatro alla Scala de Milà amb un èxit important. El mateix any passà a Nova York, i molt aviat als principals teatres europeus i americans (s'estrenà al Liceu el 1898). L'acció té lloc a la França de la Revolució, des dels seus inicis -estiu del 1789- fins als darrers dies del règim del Terror (juliol del 1794).
Aquesta òpera es considera una de les grans obres del verisme. Definida com a "drama istorico", el protagonista és, efectivament, un personatge real i famós en el món literari francès, el poeta André Chénier (1762-1794), nascut a Constantinoble de pare francès i mare grega, que va escriure una interessant obra literària a cavall del neoclassicisme i el primer romanticisme, i que va morir a la guillotina al final del període del Terror, el 25 de juliol del 1794, molt poc abans de la caiguda de Robespierre, per haver denunciat els excessos d'una revolució que inicialment havia tingut totes les seves simpaties.
L'argument -obra de Luigi Illica, un dels llibretistes de "Tosca"- recull la personalitat noble i generosa del protagonista i el seu tràgic final, però crea, a més, una trama literària que vol donar una imatge convincent del clima i el context dels darrers anys de la Revolució Francesa. Al costat dels sentiments apassionats i nobles dels dos protagonistes principals ?el sensible i generós poeta Andrea Chénier, la delicada i vulnerable Maddalena de Coigny, jove noble que l'estima i el segueix al suplici?, és un encert la figura interessant de Carlo Gerard, antic majordom de la família de Maddalena, que ha esdevingut un dels homes forts de Robespierre, però que és capaç de sentir pietat i conserva el sentit de la justícia, i que finalment intenta salvar els que havia considerat enemics de classe. Un altre protagonista, encara, és el poble francès, que intervé en els esdeveniments històrics que es narren, que l'òpera fa reviure en els cants patriòtics i revolucionaris del cor.
El temperament impetuós i passional de Giordano i la seva rica vena melòdica troben en la sanguinària intriga i en els sentiments desfermats d'aquest drama un camp adequat per als aspectes més emocionants i fins declamatoris de la seva escola, però sempre amb una partitura molt ben estructurada i una gran elegància d'estil. Al costat d'una orquestra brillant i acolorida i de moments corals de gran efecte, ens dóna alguns dels moments més extraordinaris del melodrama italià, com la improvisació de Chénier en el primer acte, "Un dì all'azzurro spazio", que canta a l'amor i evoca la misèria i el sofriment dels humils, i que és una de les àries més estimades pels tenors italians, o l'ària "La mamma morta" de Maddalena, d'un lirisme exquisit.
Sinopsi
L’acció se situa entre els anys 1789-93, als voltants de París, i esta dividida en quatre actes.
Acte I
Els servents de la Comtessa de Coigny preparen un ball. Entre ells hi ha Gérard, que s’omple d’indignació veient el seu pare envellit que sofreix com a resultat de llargs anys de treball abusiu per als aristòcrates. Quan els convidats arriben, una típica cort pastoral amb cor del segle XVIII, vestits de pastors, canta una idealitzada música rústica i el ballet representa una història d’amor rural, a la manera majestuosa de la cort. Entre els convidats hi ha el popular poeta Andrea Chénier. Quan la comtessa li demana improvisar ell s’hi nega, però quan li ho demana la seva bonica filla, Maddalena, accepta. Maddalena, flirtejant, suggereix el tema "amor", però ell ràpidament l’oblida i canta sobre la misèria i el sofriment del poble, al que anima a enfrontar-se al poder, l’església i l’estat. Amb l’excepció de Maddalena, els privilegiats convidats del ball se senten ofesos pels ideals socials i les creences de Chénier. Gérard apareix liderant un grup de homes i dones humils, i se’ls ordena abandonar el castell. Ultratjat, Chénier els segueix.
Acte II
Chénier és ara un revolucionari i un home buscat. El seu amic Roucher l’aconsella partir i li aconsegueix un passaport. Chénier, no obstant, s’ha enamorat de Maddalena i es nega a anar-se’n sense ella. Casualment, Maddalena arriba abandonant la seva família amb el desig d’unir-se a la revolució. Andrea gaudeix de la seva companyia, fins que són interromputs per Gérard, que també estima Maddalena. Lluiten amb espases i Gérard resulta ferit. Creient que es mor, adverteix a Chénier que fugi de la fúria dels seus enemics i li demana que salvi també Maddalena. Quan arriba una multitud uns minuts després, Gérard els diu que no coneix el seu atacant.
Acte III
Gérard s’ha recuperat i presideix un tribunal revolucionari. Un espia anuncia l’arrest de Chénier per atrevir-se a criticar la crueltat de Robespierre. És una excel·lent oportunitat per allunyar el seu rival, i posant la seva signatura en el fatal document, rient es pregunta: un enemic del seu país?... sap bé que és un atac a un enemic personal. Vacil?la per un moment recordant que fou un vers de Chénier el que va despertar el seu patriotisme, i ara per satisfer les seves passions és capaç de sacrificar un amic. La lluita entre l’honor i el desig s’expressa meravellosament en la música, un tros de la Marsellesa es aportat suggestivament per l’orquestra. Finalment triomfa el desig, i Gérard firma amb un gest de cinisme.
Apressat davant el tribunal, Chénier, vehement, advoca per sí mateix, dient que ell, un soldat, va lluitar pel seu país, i si ha de morir, vol morir lluitant per ell i no executat vergonyosament.
Maddalena, la mare de la qual ja ha mort, apareix en escena. S'ofereix ella mateixa a Gérard per tal de salvar la vida de Chénier. Gérard aleshores advoca pel poeta, però ja és massa tard, la multitud té set de sang.
Acte IV
Confinat en la trista presó de San Lazzaro, Chénier espera la seva execució. Passa el temps escrivint versos expressant la seva fe en la veritat i la bellesa.
Mentrestant, Maddalena suborna per entrar a la presó. Gérard accedeix a portar-la a veure Chénier. Els enamorats tenen un breu moment tendre abans de fer una darrera apel?lació fallida a Robespierre. Finalment, Chénier es executat. Incapaç de viure sense el seu estimat, Maddalena pren el lloc d’una condemnada i mor junt amb el seu amor.
