Elinks
La segona Pàtria, Mèxic
- Any:
- 2009
- Categories:
- Documental, Producció Catalana
- Generes:
- Biografia, Guerra, Història, Entrevista
- Descripció:
- DURADA: 61 minuts. - MIDA: 629 MB
Aquest documental recorda l'exili català a Mèxic després de la Guerra Civil espanyola a partir dels testimonis dels seus protagonistes, de familiars i d'historiadors.
El treball documenta la peripècia de milers de catalans que després de passar pels camps de concentració francesos es van embarcar rumb a Mèxic, entre d'altres, en el "Sinaia", un vaixell mercant que va ser el primer en fer la travessia de l'Atlàntic per a dur-los fins al port de Veracruz on va ser rebuts de manera entusiasta. El règim del general Lázaro Cárdenas va acollir amb els braços oberts aquests exiliats que es van anar incorporant amb rapidesa i de manera activa a la vida laboral, intel?lectual i cultural del país nord-americà, sovint amb l'ajut d'antics residents espanyols que n'estaven molt allunyats ideològicament.
Amb el recurs a imatges d'arxiu, procedents sobretot de col?leccions particulars i d'institucions mexicanes, el documental recupera la memòria d'un exili massiu que va dur milers de catalans a viure a Mèxic, un país el govern del qual no va reconèixer mai oficialment el règim de Franco, i que va significar per al nostre poble una pèrdua decisiva en el camp intel?lectual, a la vegada que va contribuir al creixement de la ciència i la cultura del país d'acollida, especialment a partir de la intervenció de reconeguts cirurgians com Pelai Vilar, de la incorporació de molts altres professors a la Universitat (especialment a la UNAM, la Universidad Nacional Autónoma de México), de l'activitat de persones de la qualitat humana i intel?lectual de Pau Casals, Pere Calders i Avel?lí Artís Gener, entre d'altres, i de la creació de les editorials Grijalbo i Costa-Amic.
"La segona pàtria" compta, entre d'altres, amb la participació de la néta del President Companys, M. Lluïsa Gally, que dirigeix actualment una de les institucions emblemàtiques de la presència catalana a Mèxic, el col?legi Lluís Vives; d'Elisabet Aiguader, filla de Jaume Aiguader Miró, metge i escriptor, exministre del govern de Negrín; i dels historiadors J. M. Figueras, J. M. Solé i Sabaté, Abdón Mateos i Dolors Pla i Montserrat Galí, totes dues filles d'exiliats.
Els testimonis dels familiars en ajuden a fer-nos càrrec de les dificultats i les esperances que van viure aquells que es van veure obligats a deixar el seu país després d'una derrota que va ser molt més que militar. La tendència a mantenir-se units en l'esperança d'un retorn immediat un cop s'acabés la Segona Guerra Mundial, el xoc cultural amb unes tradicions força distants i l'adaptació progressiva a una societat que els va acollir desinteressadament, així com una reflexió general sobre l'exili i la condició d'exiliat són alguns dels focus argumentals que nodreixen aquest treball.
