Programes de TV

L'expresident del Parlament de Catalunya i líder durant molts anys d'Esquerra Republicana, Heribert Barrera, continua tan ferm i incombustible com sempre, a 91 anys. Al llarg de l'entrevista amb Sílvia Cóppulo, a l'emblemàtic edifici del Parlament, Barrera parla tan clar com sempre de temes tan polèmics com la immigració, el franquisme, ETA, l'homosexualitat, la pena de mort o el 'desastre' de la Transició.

Núria Solé conversa amb Antoni M. Badia i Margarit, un dels filòlegs més importants del nostre país, a la seva segona casa: la Universitat de Barcelona. El Dr. Badia ha passat gairebé mig segle en aquesta institució, primer com a alumne, després com a professor i catedràtic i, finalment, com a rector.

Sílvia Cóppulo entrevista a Josep M.Ainaud de Lasarte. El Museu d'Història de Catalunya és l'escenari perfecte per conversar amb un savi generós, humil, optimista, patriota i tot un senyor: Josep Maria Ainaud de Lasarte. Jordi Pujol el considera un mestre del pensament i Josep Cuní el reivindica com a referent mediàtic, però Ainaud de Lasarte diu que ell només és ric pel que ha donat.

Dona de contrastos, l'Ana Maria Matute diu que té onze anys, però nega rotundament que sigui una nena. És una de les escriptores més llegides, premiades i prestigioses avui en dia, però odia tot allò que tingui a veure amb el "món dels adults", "los gigantes", tal com ella els anomena. Crea grans històries a partir de mons imaginaris, moltes vegades influenciada pels nens, però al mateix temps refusa tenir predilecció per aquests, senzillament l'interessen.

Sílvia Cóppulo entrevista a la Teresa Rebull, més coneguda com l'"àvia de la nova cançó". Als seus 89 anys, Teresa Rebull continua sent una dona lluitadora, plena d'energia i amb les idees molt clares. Tot i els gairebé 70 anys que fa que viu a França, que li han permès conèixer personatges com Camus o Sartre, entre d'altres, no ha pogut, ni volgut, oblidar el seu Sabadell natal, la duresa de l'exili o l'ocupació de la 'seva' terra.

Inquiet, treballador, innovador o directe són adjectius que podrien definir l'Andreu Alfaro, un dels escultors més significatius del nostre país. Alfaro va ser el creador de les famoses generatrius que es poden trobar en diversos pobles de Catalunya a més de ser el guanyador del Premio Nacional de Escultura. Tot i la seva fama, defensa la necessitat de seguir els valors de cadascú per expressar-se i comunicar un missatge extret de la pròpia vida.

La professió d'oftalmòleg s'ha anat convertint en l'ofici de la família Barraquer. Conegut per l'ordre, la meticulositat i la pulcritud, alhora que per una voluntat de ferro i un impuls immens, Joaquim Barraquer s'ha convertit en una de les principals referències en el món de l'oftalmologia a partir de les seves investigacions de les patologies oculars i també com a president del centre d'Oftalmologia Barraquer, creat pel seu pare.

Armand de Fluvià, ens parla de la importància de conèixer els nostres avantpassats i de com la sang, fins i tot avui en dia, continua sent un dels lligams més potents.Actualment, és una de les persones que coneix més bé la institució de la Monarquia i la noblesa, les seves funcions al llarg del temps i alhora els canvis que el segle XXI ha provocat directament o indirectament en aquesta institució.

Joan Triadú i Font va néixer a Ribes de Freser, al Ripollès, l'any 1921. Fill únic de pares humils i obrers, va obtenir a 16 anys el títol de professor de català. Llicenciat en llengües clàssiques, va ser el cofundador de la revista clandestina Ariel. Escriptor i pedagog, va ser amic i deixeble de Carles Riba. Defensor del monolingüisme, va intervenir en la preparació dels primers professors de català de la postguerra.

Conegut amb el nom d'"El Gat de Maracanà", és un dels mites de l'esport gràcies al seu control de la pilota, en aquest cas, però, amb les mans. Antoni Ramallets és conegut des de fa temps com el millor porter de la història del Futbol Club Barcelona. Al mateix temps ha estat una icona per tota una generació que es refugià en el futbol en una època tan difícil, grisa i dura com el franquisme i la postguerra.

La biblioteca de l'Ateneu Barcelonès acull l'entrevista de Sílvia Cóppulo a la poeta i traductora de l'anglès i a l'anglès Montserrat Abelló, una dona lluitadora, vital i feminista 'a la força'. És Creu de Sant Jordi per la seva catalanitat a ultrança i una de les tres dones que han rebut el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. La seva modèstia no li impedeix afirmar que se l'ha reconeguda tard, però també que els premis no fan ser ni millor ni pitjor ningú.

És clar que domina totalment el món dels números, no obstant això sempre ha demostrat un interès especial per les lletres. Economista, analista i professor, va ser un dels agents econòmics més importants del país, sobretot durant les dues dècades que va presidir la Caixa de Catalunya. Contra tot pronòstic familiar, va decidir dedicar-se a la docència i es va convertir en el primer funcionari de la família, tot i que sempre ho va compaginar amb multitud d'organismes.