Elinks

Arnau Mir de Tost va conquerir aquest castell als musulmans en dos ocasions i des d'aquí va iniciar la primer croada.Trobarem les estances àrabs del castell? És Mir de Tost qui hi ha al seu sepulcre?

En el segon capítol, "Sota terra" excava en diversos punts on va tenir lloc la batalla de l'Ebre, l'enfrontament més cruent de la Guerra Civil espanyola. L'equip de "Sota terra" obre diversos fronts a partir d'unes restes humanes trobades fa poc. Excaven per intentar descobrir si són restes de soldats morts. A quin bàndol pertanyien? Per què van morir?

Fa un milió d'anys ja hi havia homínids a Europa. A Atapuerca, l'Eudald ha descobert i batejat l'homo antecessor. Però n'hi havia, a Tarragona? Els marges d'una riera amaguen les dades que els han de permetre esbrinar si, efectivament, hi havia presència humana a les comarques tarragonines ara fa un milió d'anys.

A Cabrera de Mar estan apareixent gran quantitat de restes romanes. Pertanyen a una gran vila agrícola del litoral mediterrani? O es tracta d'una gran ciutat? I si és una ciutat, com és que no n'ha arribat notícia fins als nostres dies?

És la Domus tan antiga com diuen els papers o encara ho és més? Es tracta d'una vivenda, d'un lloc de guaita o som davant d'una fortificació? Pertany als últims francs o als primers catalans?

En el marc de la Guerra de Successió, a l'agost de 1714 va tenir lloc al poble de Talamanca una gran batalla entre l'exèrcit català i el borbònic de Felip V. El comandant de les tropes catalanes, el marquès del Poal, va deixar escrita la narració de l'enfrontament. Amb gran detall, explicava com havia transcorregut la victòria catalana, que seria la darrera abans de la desfeta de l'Onze de setembre i de la capitulació final. En aquest capítol fem una excavació força atípica: usant la tecnologia (detectors de metalls, localitzadors de GPS) intentarem saber com va anar la batalla amb exactitud. Si trobem projectils i esbrinem quin exèrcit els van disparar, podrem saber si la batalla va transcórrer com descriu el marquès del Poal en el seu text i, per tant, certificar científicament que l'exèrcit català va guanyar aquell enfrontament. També buscarem unes desenes de cadàvers que, segons diu la tradició, són de soldats morts durant la batalla i que estan enterrats a la plaça del poble.

Anem a Caldes de Malavella, a la comarca de la Selva, a excavar al Camp dels Ninots, un antic volcà que amaga un gran secret. El Camp és un jaciment on s'excava des de fa força temps. S'hi han trobat nombroses restes arqueològiques de diferents segles, en general molt antigues: animals, eines lítiques, etc. Arribem amb un enigma per resoldre: se sap que fa 3,5 milions d'anys van morir de manera gairebé simultània una quantitat enorme d'animals. Per què van morir? Qui o què els va matar gairebé a la vegada? Busquem la resposta i també busquem més restes d'aquests éssers vius que van patir una tràgica i misteriosa desaparició. I la cirereta del pastís: volem recrear en imatges com era el paisatge a Caldes fa 3,5 milions d'anys: per aconseguir-ho haurem de trobar i analitzar el pol·len i les restes vegetals de l'època.

Furgar en una colònia industrial abandonada des de fa dècades. Entrar en un món on el temps s'ha aturat. Conèixer com funcionava una colònia industrial, un món tancat on centenars de famílies treballaven i vivien durant tota la vida sense gairebé sortir-ne. La maquinària de la colònia es movia gràcies a dues fonts d'energia: l'aigua del riu Llobregat, i el carbó de les mines de l'Alt Berguedà.

Inicialment, focalitzem la nostra atenció en dos aspectes de la ciutat romana d'Empúries. Volem saber si la trama urbana rectangular ja excavada té continuïtat per la part del recinte que encara mai s'ha excavat (és a dir, si la quadrícula de carrers és molt més gran del que se sap fins ara), i també volem confirmar o no que hi havia un misteriós mur que dividia en dos la ciutat romana d'Empúries. Una muralla de què avui queden unes poques restes visibles.

Buscar rastres neandertals a l'abric Romaní de Capellades. Aquest és el repte d'aquest capítol. Descobrir com vivien, com s'organitzaven, de què s'alimentaven, com es protegien¿ L'abric Romaní està documentat com a lloc de pas neandertal fa, aproximadament, entre 35.000 i 70.000 anys. En aquest capítol excavem el nivell corresponent a fa 60.000 anys. És a dir, que volen saber com era la vida neandertal a Capellades fa tots aquests anys.

Visitem la fortalesa ibèrica d'Els Vilars d'Arbeca, a la comarca de les Garrigues. Una fortalesa fundada fa uns 2.800 anys per la tribu ibèrica dels ilergetes i que té unes dimensions descomunals. Però els indicis que ens porten a Arbeca ens diuen que la fortalesa encara podria ser més gran: podria tenir un segon fossat defensiu! S'haurà d'excavar per confirmar o no aquesta hipòtesi.

Vam localitzar un edifici en obres situat al carrer Ripoll, número 25 de Ciutat Vella, a Barcelona. No és un edifici qualsevol. És un edifici, o millor dit un espai, amb 2.000 anys d'història. Perquè molt abans que s'hi alcés una sola paret, per aquí hi passava l'aqüeducte romà que va abastar d'aigua la ciutat de Barcino. I entre aquesta construcció romana i els equipaments municipals que ocuparan la finca durant el segle XXI, 20 segles en què Ripoll, 25 ha estat un hostal, un forn, seu d'estudis universitaris, una casa amb jardí, un bloc de pisos,¿ El repte és excavar i trobar el màxim nombre de restes de tots aquests segles per poder reconstruir cronològicament la història que ha tingut aquest espai del barri vell de Barcelona.

Aquest és, sens dubte, el capítol més atípic de tots. El repte és tan original com apassionant: excavar en un abocador de deixalles. Excavar tres punts diferents per aconseguir treure i analitzar brossa de la dècada de 1990, de la dècada del 2000 i de l'actualitat. La idea és analitzar i classificar els residus amb el màxim rigor i la tècnica arqueològica per poder extreure'n tota mena de conclusions: hem canviat els hàbits de consum? Ha canviat el material amb què es fabricaven els productes? Ha augmentat el reciclatge? Continuem sent absolutament dependents del petroli? Podem definir el moment socioeconòmic a partir de l'anàlisi de la brossa? Fem el que faran els arqueòlegs del futur: analitzar les nostres deixalles per definir-nos com a espècie. És exactament el que fan els arqueòlegs actuals quan excaven i estudien el passat.